Homeòstasi

Reprenem la sèrie d’imatges del mes, tirant la vista doblement enrere.

Primer de tot perquè NO és una imatge d’aquest mes -sinó dels anys 90- i segon perquè és, alhora, un petit homenatge en record de Carl Sagan avui que fa 15 anys de la seva mort.

Un Punt blau pàl·lid Pale blue dot és una imatge del planeta Terra presa per la sonda llançada el 1977 Voyager 1 a uns 6.000 milions de quilòmetres de la Terra. La Terra apareix com un punt diminut en l’immensitat de l’espai.

Un cop finalitzada la missió de fotografiar els diversos planetes del sistema solar, i mentre abandonava el sistema solar, la sonda va girar la càmera per fer fotografies dels planetes que havia visitat. Una de les imatges que va captar era una de la Terra a 6.400 milions de quilòmetres, un petit punt blau pàl·lid en una foto granulosa.

Com diu l’entrada corresponent de la Wikipèdia:

El punt minúscul pràcticament es perd en la lluentor del Sol. En el moment de la fotografia l’oceà Pacífic reforçava l’aspecte blau de la Terra, cosa que no hagués passat algunes hores més tard amb Àfrica i Àsia. [...] El Sol apareix petit en el cel des de la perspectiva de la sonda al final del sistema solar, no obstant és vuit milions de vegades més brillant que l’estrella més brillant del cel terrestre -Sírius.

Com a homenatge també, una mica de música per seguir el seu plantejament amb imatges del Voyager:

From this distant vantage point, the Earth might not seem of any particular interest. But for us, it’s different. Look again at that dot. That’s here. That’s home. That’s us. On it everyone you love, everyone you know, everyone you ever heard of, every human being who ever was, lived out their lives. The aggregate of our joy and suffering, thousands of confident religions, ideologies, and economic doctrines, every hunter and forager, every hero and coward, every creator and destroyer of civilization, every king and peasant, every young couple in love, every mother and father, hopeful child, inventor and explorer, every teacher of morals, every corrupt politician, every “superstar,” every “supreme leader,” every saint and sinner in the history of our species lived there – on a mote of dust suspended in a sunbeam. Carl Sagan, Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space, p. 6

A sota teniu l’enllç a una animació d’una línia del temps des de Big-Bang fins a l’actualitat. Inclou esdeveniments, organismes i algunes de les aparicions més sonades

O com hem arribat a ser 7000 milions d’humans sobre el planeta i com ens hi distribuim.

Un gràfic i aquós  vídeo de l’expansió humana sobre el planeta les darreres centúries, comparant diverses zones del planeta.

Un seguit de curtes pildores de l’Edu3 sobre els conceptes del rebut de l’aigua i altres sobre l’aigua de l’aixeta i la producció d’aigua potable o la seua anàlisi.

Finalment el documental L’aigua en joc complet, que analitza la situació de l’aigua a Catalunya

Escala d'intensitat sísmica de la JMA

Unes setmanes després del potent terratrèmol de magnitud 9 de l’11 de març passat a la costa pacífica de Tohoku, tornen els moviments per sobre de magnitud 7.

A hores d’ara s’ha desactivat l’alerta per Tsunami i aquesta vegada els efectes semblen menys impactants…

La intensitat del sisme serà, per tant, previsiblement menor. Per valorar-la si hi passeu alguna vegada, podeu fer servir l’escala d’intensitat sísmica de l’agència meteorològica japonesa (JMA), resumida en la imatge de la dreta o ampliada en aquest PDF.

Més informació en una entrada anterior sobre terratrèmols i dinàmica o en les xarxes de seguiment de sismes USGS o EMSC. També podeu seguir-ho via piulades en @QuakeReports

Activitat sísmica pel vols del Japó (1924-2008)

Ací teniu la presentació sobre Un planeta viu que Selene Liz i Judith Morenilla ens van exposar divendres passat… tot i que amb una mica de retard

Sortida del Sòl des de Les Franqueses

Tot i que si l’hivern primavereja, la primavera hivernejarà i que una flor no fa estiu, ni dues primavera… a les 00.21h d’anit, ben acompanyada de la lluna més grossa dels darrers 20 anys i dels esbossos dels arbres del pati, la primavera astronòmica ha arribat al nostre hemisferi, si més no, un any més. Clar que, enguany, durarà un minutet menys i es quedarà en 92 dies 17 hores 56 minuts.

Després d’igualar-se nit i dia, demà començarà poc a poc a ser el Sòl el que guanye la baralla fins arribar al solstici d’estiu. I el camí d’avuí el farà seguint exactament la direcció est-oest.

Com comentaven des de Pols d’estels l’equinocci anterior,  si avui clavarem un pal a terra  l’ombra recorrerà una línia recta que anirà d’est a oest.

Què no siguem cap mena d’espècie triada -ni estem més evolucionats que la resta d’organismes contemporanis nostres-, no vol dir tampoc que no tinguem quelcom d’especial… com adaptar-nos -i adaptar a nos- diversitat d’hàbitats i ambients… com a mínim en els pocs milers d’anys que ens han tocat viure sobre el planeta

Gaudiu amb les espectaculars imatges i paissatges de la promo de Human planet de la BBC.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ahir amb la gent de 2n d’ESO B, vam fet un bateig de mar per fer un tastet de navegació a vela a bord del Far de Barcelona del consorci El Far.

Ací teniu les fotos de l’activitat.

Dimecres passat amb la gent de 3r d’ESO de Física i Química, vam fet una sortida per fer un tastet d’anàlisi d’aigües al Taller Investiguem la mar del consorci El Far.

Ací teniu les fotos de l’activitat.