Homeòstasi

Us adjunte diverses imatges de cèl·lules de l’epiteli de la galta que hem vist al laboratori aquesta setmana:

Amb  40 augments

Amb 100 augments:

A 400 augments:

Acabat el 2011, l’any de la química i els boscos dóna pas el 2012 als anys de l’Energia Sostenible per a Tothom i al de les Cooperatives (podeu seguir-lo al seu bloc o a Twitter).
En aquests enllaços trobareu la pàgina de l’ONU, on raona la importància de l’accés universal a una energia neta i eficient (sobretot per a assolir els Objectius del Mil·leni ), i en el portal específic un bon grapat de recursos.

A més a més, el 2012  també es commemora el centenari del naixement del matemàtic Alan Turing, sense el treball del qual possiblement no podria haver escrit aquest article 

Reprenem la sèrie d’imatges del mes, tirant la vista doblement enrere.

Primer de tot perquè NO és una imatge d’aquest mes -sinó dels anys 90- i segon perquè és, alhora, un petit homenatge en record de Carl Sagan avui que fa 15 anys de la seva mort.

Un Punt blau pàl·lid Pale blue dot és una imatge del planeta Terra presa per la sonda llançada el 1977 Voyager 1 a uns 6.000 milions de quilòmetres de la Terra. La Terra apareix com un punt diminut en l’immensitat de l’espai.

Un cop finalitzada la missió de fotografiar els diversos planetes del sistema solar, i mentre abandonava el sistema solar, la sonda va girar la càmera per fer fotografies dels planetes que havia visitat. Una de les imatges que va captar era una de la Terra a 6.400 milions de quilòmetres, un petit punt blau pàl·lid en una foto granulosa.

Com diu l’entrada corresponent de la Wikipèdia:

El punt minúscul pràcticament es perd en la lluentor del Sol. En el moment de la fotografia l’oceà Pacífic reforçava l’aspecte blau de la Terra, cosa que no hagués passat algunes hores més tard amb Àfrica i Àsia. [...] El Sol apareix petit en el cel des de la perspectiva de la sonda al final del sistema solar, no obstant és vuit milions de vegades més brillant que l’estrella més brillant del cel terrestre -Sírius.

Com a homenatge també, una mica de música per seguir el seu plantejament amb imatges del Voyager:

From this distant vantage point, the Earth might not seem of any particular interest. But for us, it’s different. Look again at that dot. That’s here. That’s home. That’s us. On it everyone you love, everyone you know, everyone you ever heard of, every human being who ever was, lived out their lives. The aggregate of our joy and suffering, thousands of confident religions, ideologies, and economic doctrines, every hunter and forager, every hero and coward, every creator and destroyer of civilization, every king and peasant, every young couple in love, every mother and father, hopeful child, inventor and explorer, every teacher of morals, every corrupt politician, every “superstar,” every “supreme leader,” every saint and sinner in the history of our species lived there – on a mote of dust suspended in a sunbeam. Carl Sagan, Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space, p. 6

Des d’aquest enllaç podeu descarregar la imatge (adaptada de Santillana) amb l’esquema de l’estructura de l’atmosfera que heu de completar i enganxar al dossier.

La CIENCIATK és un interessant -i ple de recursos digitals- portal del CSIC que permet visualitzar i fer servir gran quantitat d’arxius d’àmbits científics i tècnics ben diversos.

Inclou centenars de documents fotogràfics, documentals o sons, accessibles mitjançants un  cercador avançat que permet filtrar les entrades. També podem fer la tria ràpidament, mitjançant cercadors de categories i subcategories o bé per tipologia i font del recurs. Tot i que mantenen els respectius drets d’autor, per tant d’alguns sols accedim a la presentació i no poden ser descarregats del servidor.

Com a exemples la imatge de les formacions costaneres basques a la dreta o el vídeo de sota del programa  Número Pi i titulat Dona i ciència: L’altra meitat.

Interessant recurs per tindre a l’abast i potinejar-lo, així que l’afegiré al llistat de la barra lateral…

El CSIC i la FECYT organitzen novament el certamen de fotografia FOTCIENCIA i ja en van 9 edicions. Enguany el termini de participació s’extendrà des del proper dimecres 14 i fins al dilluns 31 d’octubre. Després s’obrirà un termini al novembre per a la votació popular on-line on, per cert, podeu aconseguir un iPad

L’objectiu és apropar la ciència i la tecnologia,  fent servir una visió artística de les imatges científiques. I el tema ha d’estar relacionat amb la investigació i les seues aplicacions tecnològiques o industrials; pot refletir l’objecte d’estudio o l’activitat científica i les persones que la duen a terme.

Si voleu participar en alguna de les diverses categories i premis, en aquest enllaç podreu descarregar les bases del concurs. A banda de la resta de categories per a majors d’edat, hi ha una específica per a centres educatius i alumnat, anomenada La Ciència en el Aula.

Per agafar idees, o simplement gaudir-ne, podeu fer una ullada a altres edicions anteriors o a la galeria de la passada edició i a les imatges guanyadores.

Ara farà sis mesos de l’accident de Fukushima i, alguns, ja tracten de tirar sorra sobre el tema a cop d’actualitat fugisera o de reescriure‘l amb poderosos medis i mitjans.

Tot i que l’endemà mateix dels fets ja es posaven sobre la taula els pitjors escenaris possibles, el degoteig de notícies tranquilitzants, més que no tranquilitzadores, s’entesta a conviure amb d’altres fets no tan optimistes. Feu-vos-en una idea amb la línia dels esdeveniments de sota.

Ara, dic, és un bon moment per a començar a recopilar informació per a fer un balanç més equilibrat i amb perspectiva. A l’espera d’un article més dens, us adjunte algunes píndoles per a què valoreu també vosaltres.

• Primer de tot un gràfic de la quantitat relativa dels diversos tipus de reactors operatius. Com els de Fukushima -reactors d’aigua en ebullició (BWR)- hi ha 92 operatius al món (entre ells Cofrents ) prop del 21% del total.
• Portals de seguiment de l’accident de la IAEA i de l’empresa ex-propietària TEPCO. També en té un semblant el JAIF japonés.
• Algunes claus i una petita síntesi del que va passar des de la UPC.
• Portal de seguiment de la crisi del col·lectiu japonés Green Action
• Un recull crític de notícies, a càrrec del portal Energia sostenible, que també recopila reportatges i testimonis. Hi ha un segon recull al web Tanquem les nuclears.
• Comparativa als blogs del Nature, de l’emissió de radiació a Fukushima i Chernobil. També inclou un complet monogràfic.
• També podeu fer una ullada a la webcam de l’empresa TEPCO o una passejada, de la mà del foto-peridiosta  Kazuma Obara i de la guia interactiva del Guardian, tant a l’interior de la central com a l’exterior, per fer-vos una idea de l’estat actual.
• I finalment, no oblidem la tasca dels liquidadors i extraiem-ne conclusions de futur, com recordava Juli Peretó en un apunt de fa uns mesos o algunes lliçons operatives, com apuntava més recentment Àngel Manuel al Notícies d’In

Fukushima inside

via chartsbin.com

Producció elèctrica el 2002

Ara que és  temps de viatges i moviments, és un bon moment per fer una ullada a diversos mapes -i no faig referència als dels temps- , disponibles a la xarxa  i lleugerament diferents dels plànols als que podem estar habituats…

A més d’aquestes entrades anteriors amb enllaços diversos o paleomapes,  podem trobar:

• Worlmapper, és un portal amb vora 700 mapa-mundis i algunes animacions, on s’altera la forma de països i continents per reflectir variables diverses. A més de generar la imatge del mapa, podeu accedir a completes fitxes les dades en fulls de càlcul o un PDF corresponent amb algunes dades d’interés, Els mateixos autors mantenen el blog Views of the world, amb nous mapes actualitzats. Com a exemple teniu la distribució de llits hospitalaris; despesa militar el 2002; llibres prestats a biblioteques públiques o despesa en educació secundària.
• El portal Geology.com inclou una completa secció de mapes físics, polítics i imatges de satèlit.
• Amb accés en línia, també podeu treballar amb el conegut Googlemaps o el menys conegut Map machine , que és un atlas de la secció de mapes de la National Geographic. També hi trobareu el pols de la Terra, coleccions per imprimir o trencaclosques diversos.
• També trobareu diversitat temàtica a la secció Cartographie de Le Monde Diplomatique.
• Des del CREAF, podeu descarregar l’aplicació Miramon, que permet la visualització, consulta i impressió de mapes i cape.
• Tot i que molts d’ells són de venda, inclouen marques d’aigua o són de temàtica curiosa, des de Maps of the World, podeu accedir a un bon grapat de mapes físics i polítics. Alguns són descarregables a petit format.
• Per començar a treballar-hi l’Enrique Alonso a fet un recopilació de mapes interactius i a l’Edu365 hi ha també una petita aplicació i un bon reservori cartogràfic en formats diversos. Hi han més recursos al web de Ciències Socials.
• D’una forma més desenfadada, hi ha qui fa anys que es dedica a recopilar i comentar curiositats cartogràfiques i mapes extranys, com fa Frank Jacobs. O d’altres, com el blog Maps that matter, que reflexionen sobre la influència dels mapes. Al  BetesiClicks podreu trobar altres curiositats.
• Tot això en formats estàtics, però en entrades anteriors ja haviem fet referència a programes com el GoogleEarth -que ja va per la sisena versió- o el Virtual Ocean que treballen amb imatges de satèlit dinàmiques.

Accés a aigua potable. Març 2008

Com sols hi havia còpia d’un dels punts de llibre de 1r de Batxillelrat 2010/2011 per persona i algú es va quedar sense la còpia on sortia, us enganxe a sota els arxius originals en format jpg amb prou ressolució per imprimir-los…

Au, a tothom, bon estiu… bones lectures, bon vent i barca nova

1r de BAT 2010 a l'Arxiu Nacional

1r de BAT 2010 a Sitges

4t d'ESO FiQ 2010-2011

Amb motiu de l’Any Internacional de la Química, l’alumnat de 4t d’ESO FiQ coordinat per la seua professora Eva Molina, ha recreat una taula taula periòdica en format codi QR.

Ací teniu algunes imatges del resultat.