L’antisemitisme a l’Estat nazi

Treball elaborat per Antonella Cassatta, Clara Esparza, i Yaiza Mateo

Clara E. on Dipity.

NAZISME

Definició

És una ideologia alemanya que va agafar importància als anys 30, on les dures condicions de pau imposades al Tractat de Versalles (1919) es van juntar amb diverses crisis mundials.

ANTISEMITISME

Per Hitler, hi havia un enemic vital, els jueus. Partia d’ una concepció totalment racista i a partir dels anys vint va anar reconstruint un estereotip racial dels jueus.
Els jueus, per Hitler, posseïen tots els mals per la nació alemanya, per ell eren avars, débils i, per tant, enemics racials, que contaminaven la nació fins a debilitar-la.
Al 1935, per tant, les lleis de Nuremberg van privar als jueus de la ciutadania alemanya i de tots els drets. Se’ ls va prohibir el contacte amb aris i se’ ls a obligar a portar una identificació per diferenciar-los. Les lleis afectaven a tots aquells a qui l’ Estat va definir racialment com jueus.
Van continuar la violència i l’ acós de la SS i de la policia als jueus, produint-se massives emigracions.
Després va seguir una segona fase d’ expropiació.
Al 1938 se’ ls va prohibir als advocats i metges jueus exercir lliurement les seves professions i se’ ls va obligar als que tenien noms de pila no jueus que antepossesin els noms de ”Sara” o ”Israel” com a identificació als llocs i camps de treball als mateixos guetos, per tal de distingir-los.
Al novembre, utilitzant com excusa l’ assasinat d’ un diplomàtic alemanys a París en mans d’ un jove jueu, els jueus van ser atacats per membres de la SS en el que es diu com ”la nit dels vidres trencats” . El resultat va ser de tal magnitud que el mateix Estat va haver de restaurar l’ ordre que ell mateix havia perturbat.
Els jueus van ser considerats globalment responsables de l’ atac i obligats a reparar els danys. Van ser fins, indemnitzar a l’ Estat alemanys pels destrossos i a entregar els diners rebuts a companyes de segurs. Se’ ls va excluir finalment de la vida econòmica i se’ ls va prohibir l’ accés a les universitats, així com l’ ús d transports públics i l’ accés a llocs públics com teatres, bars o jardins.
Finalment, els jueus van ser concentrats en guetos (barris especials on vivien aislats i marginats) o en camps. A aixó seguiria l’ esclavització i extermini durant la guerra. Els camps de concentració, inicialment destintats a la prisió preventiva dels ”enemics de l’ estat” es van convertir en llocs de treballs forçats, per experiments médics i per a l’ eliminació física de jueus, gitans, homosexuals i discapacitats.
Es parla molt de l’ èxistència de l’ Holocaust jueu com una solució final basada en l’ intent d’ aniquilar totalment i definitivament tota la publació jueva d’ Europa.

( Les SS eren els Escuadrons de rotecció, que van començar com una guardia especial per a Adolf Hitler. Els membres de les SS que utilitzaven camisa negra, van formar un grup d’ élit petit que servia com a policia auxiliar i, més tard, com guardies dels camps de concentració. Les SS, que amb el temps van superar en importancia a les Tropes d’ Asalt, es va converit després de 1934 en l’ exèrcit privat del partit nazi. )

MESURES CONTRA ELS JUEUS

Les primeres mesures preses en contra dels jueus van començar l’ 1 d’ abril de 1933, d’ un boicot nazi contra empreses jueves; el 7 d’ abril del mateix any la llei per la Restauraciò de l’ Administració pública va expulsar a tots els no-aris (tots aquells que tenien pare, mare o avi jueus) de l’ administració pública. Al principi es van fer excepcions amb aquells que havien començat a treballar a l’ agost del 1914, els veterans alemanys de la Primera Guerra Mundial, i els que havien perdut un pare o un fill a la defensa d’ Alemanya o dels seus aliats a la Primera Guerra Mundial.
Aquell mateix dia, la llei que regulava el permís per exercir l’ advocàcia va prohibir l’ admissió d’ advocats a membres no-aris d’ ascendència no-ària a exercir la professió. També es va prohibir exercir l’ advocàcia a membres no-aris ja acceptats. (Es van fer excepcions en els casos mencionats anteriorment respecte de la llei sobre l’ administració pública). Es van sancionar lleis similars amb relació a assesors legals, jurats i jutges comercials jueus.
El 22 d’ abril del 1933 el decret sobre els serveis médics otorgats pel pla de salut nacional negava el reintegrament dels gastos als pacients que consultessin a metges no-aris. Els metges jueus que eren veterans de guerra o havien sofert a causa d’ aquesta, eren exclosos.
El 25 d’ abril d’ aquest mateix any, la llei contra la superpoblació en les escoles alemanyes va establir que el nombre de jueus inscrits a escoles secundàries alemanyes no podria superar l’ 1,5 % del cos estudiantil. A les comunitats on els jueus constituien més del 5 % de la població, es permetia que el percentatge abans mencionat augmentés fins al 5 %. En un principi, es van fer excepcions amb els fills dels jueus que eren veterans de guerra; no se’ ls comptava com part del nombre màxim. En l’ àmbit de l’ aplicació d’ aquesta llei, es considerava alumne jueu a tot aquell els pares del qual no fossin aris.

LA RAÇA ÀRIA.

El terme raça ària és un concepte del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Els etnòlegs del segle XIX van proposar que tots els pobles europeus de raça blanca eren descendents d’un suposat poble antic, conegut com els aris. Diversos moviments europeus de caràcter colonialista i nacionalista de l’època van abraçar aquesta idea, especialment el nazisme alemany, que va emprar el concepte de raça ària; per a donar justificació als seus postulats racistes i militaristes.

Segons Hitler i la ideologia nazista, l’ari treballa la força i enforteix el múscul per a ser ferm i digne i estendre la salut física, la vida saludable. També treballa la ment i la intel ligència per obrar sobre la naturalesa i transformar-la i així crea “paradisos” sobre la terra on la llei de la mort del món és vençuda i subjugada. Per una altra banda, també es caracteritza pel domini d’un mateix en la virtut, l’autodomini, el sentit d’honor i justícia, la tendència cap a la verticalitat i l’ordre, el respecte a la natura i als arbres ancestrals, així com també el treball sobre la naturalesa per poder construir una llar, una pàtria neta i saludable on desenvolupar la raça amb dignitat.

Els enemics de Hitler.

El nombre d’enemics que Adolf Hitler tenia, era bàsicament els de la societat: aquells que eren de diferents religions, creences o que no formaven part de les característiques que Hitler esperava de la seva societat. Aquests enemics eren:

– Els gitanos: eren considerats pels nazis com un element asocial que havia de ser extirpat del seno de la nació alemanya. Especialment van ser perseguits els gitanos nòmades i la seva sort va ser similar a la dels jueus.

– Els homosexuals: l’homosexualitat era il·legal a Alemanya des d’abans de l’arribada dels nazis al poder. Aquests la consideraven una aberració que contradeia el principi de l’expansió de la raça ària en el marc d’una vida familiar normal.

– Els Invàlids: entre 200.000 i 350.000 discapacitats, malalts crònics i mentals, ancians, autistes i altres, van ser esterilitzats per la força fins a 1939. Des de 1939 va començar, en el marc d’un programa denominat Eutanàsia, l’extermini sistemàtic d’aquests grups. Apodado en codi T4, el pla estava destinat a preservar la puresa de la raça ària eliminant a tots aquells que denotaven defectes racials, per a crear d’aquesta manera una comunitat nacional ideal.

– L’església catòlica: A partir de 1933 van ser arrestats milers de membres del Partit del Centre i sacerdots catòlics i institucions educatives i eclesiàstiques van ser clausurades, d’acord amb la política totalitària del règim de no permetre cap tipus d’autoritat que pogués competir amb la dels nazis.Durant la guerra organitzacions catòliques van ser perseguides i milers de sacerdots empresonats i assassinats en els territoris conquistats pels nazis.

Altres grups perseguits cruelment pels nazis van ser els Testimonis de Jehová, que creien que en la fi dels dies serien jutjats aquells que no compartien les seves creences, s’oposaven al servei militar i van adoptar una actitud inequívoca contra el règim. Molts dels membres de la secta van ser arrestats i tancats en camps de concentració.

HOLOCAUST.

L’Holocaust va ser la persecució i l’assassinat sistemàtic i organitzat, d’aproximadament sis milions de jueus per part del règim nazi i per part dels seus col·laboradors. “Holocaust” és una paraula d’origen grec que significa “sacrifici per foc”. Els nazis, que van arribar al poder a Alemanya al gener de 1933, creien que els alemanys eren una “raça superior” (la “raça ària”) i que els jueus, considerats “inferiors”, eren una amenaça estrangera per a la comunitat racial alemanya.

L’ Holocaust: La magnitut del crim

La política antijueva nazi va començar amb actes d’intimidació i de terror, negació de drets humans i civils i pressions per a eliminar la presència jueva a Alemanya – i va acabar amb la gairebé total destrucció de la jueria dels països ocupats d’Europa.

L’hostilitat cap als jueus, que es basava principalment en l’antisemitisme, era un dels fonaments de la ideologia nacionalsocialista. Segons aquesta no havia lloc per als jueus en la societat humana.

Les etapes de la implementació de la política nazi van ser determinades per una varietat de factors però en l’anàlisi final la ideologia antisemita i racista nazi va ser la qual va inclinar la balança, sent el resultat la destrucció de sis milions de jueus.
L’Holocaust va tenir com resultat l’extermini de centenars de comunitats jueves juntament amb les seves riqueses materials i espirituals. Per la seva naturalesa i amplitud va ser la tragèdia més gran que va assotar al poble jueu en tota la seva història.

Alemanya nazi i els jueus (1933 – 1939)

Va ser sobretot en el període comprés entre el 1933 – 1939 on va irrompre un nacionalisme violent i antisemita, de tons racistes i socials, que va exigir limitar les activitats econòmiques dels jueus i la seva expulsió de la vida pública dels països en els quals van néixer i es van criar, catalogant-los alhora de raça inferior i perillosa.
En 1938 es va deslligar a Alemanya una campanya de destrucció de sinagogues, arrests massius, destrosses i saquejos de botigues, i el registre sistemàtic de béns jueus amb el propòsit de la seva posterior confiscació. Al costat dels jueus van ser perseguits pel règim nazi altres grups considerats enemics del Reich.

Els guetos

Després de la conquesta de Polònia la majoria dels jueus d’aquest país van ser tancats en guetos.
Un gueto és un àrea separada per a l’habitatge d’un determinat origen ètnic, cultural o religiós, voluntària o involuntàriament, en major o menor reclusió. El terme es va emprar, originalment, per a indicar els barris en els quals els eren obligats a viure els jueus recluits i que estaven obligats a romandre confinats a la nit.
Després de la primer ona d’assassinats massius executats en els territoris que havien estat en mans de la Unión Soviètica, també allí es van establir guetos, a pesar que en la majoria dels casos l’època de tancament dels jueus deuria ser molt curta abans de la seva aniquilación. En total els alemanys van erigir més de mil guetos a Europa oriental i uns pocs en el centre i sud del continent.

El començament de la Solució Final

Després de la invasió alemanya a la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941 van començar els afusellaments massius de jueus. L’objectiu era exterminar tots els jueus.

Al gener de 1942 va ser convocada en un suburbi de Berlín la Conferència de Wannsee amb el propòsit de coordinar els mètodes d’execució de la ‘solució final del problema jueu’.

Els mitjans per aconseguir l’objectiu era instaurar camps d’extermini.
Els camps van ser establerts amb el propòsit d’assassinar en forma sistemàtica als jueus del Govern General, com part del programa de la “Solució Final”.
A pesar dels revessos militars i la victòria imminent dels Aliats, els camps van seguir existint fins a la caiguda del Tercer Reich i la fi de la guerra.

Els camps d’extermini

El 9 de març de 1933, poques setmanes després d’haver assumit Hitler el poder, van començar a Alemanya excessos antijudíos organitzats. Unes dues setmanes més tard va començar a funcionar el primer camp de concentració. En ell van ser tancats jueus, comunistes, socialistes i liberals alemanys, o sigui tot áquel que era considerat enemic de règim.

Els jueus van ser convertits en esclaus reclosos i les SS van definir la nova meta: l’aprofitament de la força laboral dels presoners dels camps de concentració, que serien traslladats a centenars de camps de treball per a ser utilitzats per la maquinària de guerra alemanya.
La meta d’extermini del poble jueu seria completada per mitjà del treball forçós o sigui “extermini per mitjà del treball”. Aquest va ser el compromís pactat entre els quals advocaven per l’extermini immediat i els quals volien aprofitar la mà d’obra jueva al màxim.

Els jueus van treballar en granges agrícoles, en la reparació de camins, en la tala de boscos i especialment en establiments industrials i de fabricació de municions. També grans empreses es van aprofitar del treball dels presoners jueus, que eren constantment maltractats pels seus superiors.

En alguns camps utilitzaven diferents mètodes d’extermini com per exemple càmeres hermètiques on venia inhiectat moniòxid de carboni. Les víctimes, apinyades en el recinte, morien ràpidament. A continuació els cossos eren llançats a grans fosses cavades amb antelació. Després d’un temps es va començar a cremar els cossos a l’aire lliure. Els camps eren de fet “fàbriques de mort”. Tot el procediment, des de l’arribada de les víctimes fins a la seva mort per asfíxia i la cremació dels cadàvers, demorava algunes hores. D’aquesta forma era possible preparar immediatament per a l’extermini un nou transport amb altres víctimes.

En altres camps, un petit percentatge dels deportats jueus eren seleccionats per al treball en camps adjacents, que servien a la maquinària de guerra alemanya o en fàbriques pertanyents a conglomerats econòmics importants o per a prendre part en certs aspectes del procés d’extermini, com ésser classificar i empacar les pertinences de les víctimes, extreure el cabell o dents d’or dels cadàvers, i incinerar els cossos en els crematoris. Els encarregats d’aquesta última tasca pertanyien a un cos especial denominat Sonderkommando, que treballaven sota un regne de terror, sent freqüentment gaseats poc temps després de començar i reemplaçats per uns altres.

En diferents camps de concentració es va desenvolupar una metodologia de mort basada en les experimentacions pseudomediques sobre els internats en els camps. De fet en aquests camps, formalment de treball, es va desenvolupar l’ús de prisoners com cavies de laboratori.
Els camps d’aplicació d’aquesta metodologia van ser moltissims i van ser, en conseqüència, camps d’extermini i de mort.

En els camps d’extermini, es feia una “selecció de presoners”, inicialment els dividien en grups: dones i nenes, homes i nens, i vells. Generalment els vells eren assesinats de seguida mentre que les dones, homes i nens es quedaven als camps on els feien fer treballs forçosos fins a la seva mort.
En Chelmno, Belzec, Sobibor i Treblinka no es realitzaven seleccions de presoners. Immediatament després de l’arrivo dels trens als camps, les víctimes, homes, dones i nens , eren enviades directament a la seva mort.

Les deportacions i matances massives en camps van continuar fins a fins de 1944, però encara després que es va donar l’ordre d’interrompre-les, va continuar sent elevada la mortalitat dels presoners pels maltractaments, la fam, les malalties i les “marxes de la mort” i més de mig milió de jueus van perir en els camps de treball.

Les etapes finals de l’Holocaust

Durant les últimes raneres de la guerra, quan Alemanya retrocedia en tots els fronts, part dels treballadors forçats jueus que quedaven en els guetos – convertits en camps de treball – van ser assassinats. Els restants van ser deportats a centres d’extermini que encara funcionaven, menjo Chelmno i Auschwitz, o evacuats a camps de treball i concentració a Alemanya. Aquestes evacuacions es van realitzar en condicions inimaginables, en “marxes de la mort” durant les quals van ser assassinats gran part dels presoners.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *