Els materials

41.jpg

Escriu un comentari reproduint el contingut de la fitxa del objecte, material o document que vas exposar; ara pots modificar i millorar la fitxa que vas lliurar.

  • Nom de l’alumne:
  • Nom del material:
  • Cronologia:
  • Procedència:
  • Propietari:
  • Descripció detallada:

58 thoughts on “Els materials

  1. Carlos García Zarco, 4B

    TREBALL MATERIALS DIVERSOS (2)
    1)
    -Nom: Compàs de mecánica
    -Cronología: 1918
    -Procedència: Barcelona
    -Propietari: Actualment, el meu avi

    Aquest compàs, era una eina que s’utilitzaba i encara utilitzen els mecànics per a traçar circumferències o per a calcular el diametre de diferents peces.

    El compàs és molt antic i el tenia el meu besavi al taller de mecánica. Més tard, el meu besavi va deixar el taller a càrrec del meu avi.

    El meu avi va treballar al taller durant els anys 40, va estar-hi aproximadament uns 5 anys.

    2)
    -Nom: Ferradura
    -Cronología: Aproximadament de l’any 1938
    -Procedència: Requena(València)
    -Propietari: De la meva besàvia actualment.

    El meu besavi tenia molts camps, i una granja on s’ocupava d’alimentar al bestiar i cuidar als animals allà. També tenía rucs i algún cavall, i els hi proporcionava aliments, amb un munt de terres que eren propietat seva.
    Durant la guerra civil molta gent va haber de refugiar-se en llocs més protegits, inclús gent que anaba a viure al extranger.
    El meu avi no volia abandonar part de les seves terres, pero tard o d’hora va haver de deixar-les, va haver de deixar la seva feina…
    Pero el meu besavi se sentia molt satisfet i estava molt content amb el seu treball ja que en aquella época ,poca gent es conformaba amb les seves condicions de treball.
    Llavors el meu avi va haver de vendre tots els cavalls pero va decidir quedar-se’n un d’ells. Segons la meva besavia era un cavall molt fort i bonic.

    Al cap d’un temps el cavall va morir ja que era bastant vell… i el meu avi va treure-li la ferradura com a record de l’época passada.

  2. sheila ganduia cuenca, 4B

    nom: molí de café
    cronologia: dels anys 50.
    procedecia: Malaga, Andalusia.
    propietari: besàvia.

    descripció detallada:

    a la base te una capsa de fusta amb un calaix, on queda el café molt. la part de adalt de la peça crec que es de ferro, es la part on es posa el café i on hi ha unes rodes que molen el café quan passa, i que fan que el café passi a la caixa de fusta.
    a un costat te una roda, com una manovella per fer girar les rodes de l’interior del molí de café.

  3. Alba Mudarra Gonzàlez

    Nom: Llibre de familia.
    Cronologia: És de l’any 1943
    Procedència: És tracta del llibre de familia dels meus besavis de Porcuna (Jaén)
    Propietari: La meva àvia ja que és la filla gran.

    DESCRIPCIÓ

    Es tracta del llibre de familia que els meus avis van obtenir quan es van casar el dia 26 de juliol del 1943, hi figuren les dades dels besavis juntament amb una fotografia ( hi manca la del besavi, però no sabem els motius).
    Seguidament podem veure una pàgina on hi ha les dades de la mort del meu besavi a l’any 1956. A les pàgines següents estan inscrits la meva àvia juntament amb els seus tres germans.
    He pogut observar que les dates del naixement estan equivocades ja que no hi ficaven el dia del naixement, sinó el dia que hi van ser inscrit. També hi ha sol·licituds per obtenir ajudes familiars, primer del besavi i després de la besàvia. En una altra pàgina hi ha les baixes familiars, que en aquell temps eren a l’edat de 14 anys.
    Per últim, un certificat de la mort del besavi i els canvis d’empresa signats pel patró.
    No està en molt bones condicions però m’ ha semblat interesant.

  4. Àngela Torné Daniel

    Nom de l’alumne : Àngela Torné Daniel
    Nom: Ràdio
    Cronologia: 1953
    Procedència: Berga
    Propietari: Modest Daniel Puig (és a dir el meu avi).
    Descripció detallada:

    La ràdio va ser un aparell molt utilitzat com en l’actualitat la televisió. És un electrodomèstic que va donar la oportunitat a la majoria de la població a estar informats i comunicats amb ho que passava a la resta del món.

    En aquest cas la ràdio del meu avi té una historia no gaire peculiar però en part divertida i original.
    El meu avi matern, Modest Daniel Puig, va realitzar el servei militar a Berga, en el grup anomenat Sapadors de Muntanya, quart batallo, segona companyia. Durant l’any 1953 en aquell moment ell tenia uns 24 anys.
    Segons amb va fer entendre, durant les hores lliures molts d’ells no sabien que fer i sempre intentaven fer mil coses abans que avorrir-se. Per això, algun dia algun dels seus companys de la “mili” va tenir la idea de anar al poble de Berga a compra una ràdio. Tan sols 15 de molts van acceptar pagar per comprar-la.
    Així doncs, van decidir de baixa un dia a comprar aquell electrodomèstic anomenat ràdio que els distrauria durant hores i hores.
    Aquell grup de nois van pagar entre tots de tretze a quinze pessetes cadascun. I així varen poder aconseguir la ràdio que els hi va costar unes dues-centes vint-i-cinc pessetes.
    Així durant tot el servei militar van poder escoltar totes les emissores, la més escoltada segons el meu avi “La Pirenaica”.
    Al cap d’uns mesos el meu avi va marxar, el qual va ser un dels primers d’acabar el servei militar dels que havien comprat la ràdio, ell va tornar a Gualba on hi havia la seva vida des de sempre. Fins que un dia va rebre la bona notícia d’un company de Sant Celoni que deia – Modest, un cop acabada la “mili” de tots els propietaris d’aquella ràdio, varem decidir de sortejar-la i vas tenir la sort de que et toques a tu”. Aquella mateixa tara va anar a recollir-la a casa del seu company i la

  5. Laura Baraza Regàs, 4B

    Nom: Ilustración
    Cronologia:1885
    Procedència: Breda
    Propietari: Els meus avis materns

    Descripció:
    Es un llibre de 826 pàgines, publicat a Barcelona en castellà per l’editorial Salvatella. Amb una portada gruixuda de color marró, amb unes línies negres que fan de marc al mig amb color daurat fica Ilustración amb uns dibuixos molt detallats. A la contraportada també hi ha unes línies que fan de marc, i al centre també hi ha un dibuix, però pintat de negre. Al llom del llibre i indica l’any de publicació, l’editorial i el lloc on es va editar, també posa el títol del llibre i alguns dibuixos.
    el contingut del llibre són revistes hispano-americanes que sortien cada setmana, on hi han moltes il·lustracións, poemes, tires còmiques, imatges de viatges amb una explicació, pintures, articles de política, pòsters, anuncis publicitaris i a l’ultima plana un índex per ordre alfabètic dels autors que habien col·laborat en aquests diaris, que desprès s’encuadernaven amb una portada i contraportada.

  6. Raquel Sanz Pons, 4A

    Nom: Llicència deportiva
    Cronologia:1972
    Procedència: Barcelona
    Propietari: El meu pare Ramón

    Descripció:

    És una llicència deportiva de la “Federación Española de Montañismo” la qual s’utilitzava per a la pràctica oficial de l’esport i la seva possesió era obligatòria per a poder participar en actes de la Federació, marxes per la muntanya, campaments…
    Tambè tenia beneficis, com un segur d’accident esportiu, utilització de refugis, poder creuar la frontera…

    Té uns 36 anys.

  7. Alejandro Vellido Funes 4A

    Nom del material: Prismàtics
    Cronologia: 1968 aproximadament
    Procedència: Andorra
    Propietari: Avi
    Descripció: Són uns prismàtics òptics d’uns 6X30 que els va comprar el meu avi ja que estaven molt bé de preu al país veí. Està restaurat ja que es va trencar però es conserva molt bé. És molt dur i de ferro, així que pesa molt. Portava una funda de pell però es va trencar. Ara el tenim guardat a la meva casa.

  8. Lorena González Román 4C

    Nom del material: Romana (balança antiga)
    Cronologia: 1898-1944
    Procedència: Villanueva de la Concepción (Màlaga)
    Propietari: Josefa García (rebesàvia materna)

    descripció detallada:
    La romana és un instrument compost per una palanca de braços desiguals i un piló que corre al llarg del braç major on hi ha l’escala; que en aquest cas serveix per a pesar qualsevol tipus d’objecte entre 1 i 15 kg.
    És una balança de l’època de la meva rebesàvia materna, però que ha anat passant de generació en generació. Josefa, va ser la persona que la va comprar a Màlaga fa uns 110 anys aproximadament i l’utilitzava per a pesar bestiar, farina, blat, cereals i altres productes de camp i la meva àvia ha estat l’última persona en utilitzar-la, ja que aleshores ja s’havia inventat la típica balança que tots coneixem.

  9. Joel Cumelles Céspedes

    Nom del material: Radio receptor
    Cronologia: 1942
    Procedència: Barcelona
    Propietari: Antonio Estrella

    Descripció detallada: Radioreceptor de la marca INRAT model EJ, número 12815, te 5 valvules i funciona a 125 volts. Coberta de fusta per les parts laterals, infeior i superior. La cara frontal feta de vatilita, les seves mesures son de 28cm d’amplada i 16’5cm d’altura.
    Primer model de tamany reduÏt, ja que abans acostumaben a ser de quatre o cinc vegades més gran que el tamany reduït.
    Antena exterior formada per un simple cable vermell. Frecuencia de 500 a 1600Khz Preu aproximat segons el propietari unes 60 ptes. Te dos botons grans, un fa la funció de encendre i un cop encés puja el volum i l’altre serveix per canviar la emissora.
    Gracies a un transformador model A300VA, amb un tensio de 125/220-50/60Hz i potencia de 300VA i conectat al cable blanc de la radio es pot escoltar forca be

  10. Glòria Canadell González 4C

    Nom del material: LLibre d’escolarització
    Cronologia: 1970-1979
    Procedència: Mollet del Vallés
    Propietari: Carles Canadell (el meu pare)

    Descripció detallada:
    És la llibreta d’escolarització del meu pare desde que va començar primària, als sis anys, fins que va acabar els estudis als 15 anys.
    Hi han escrites les notes que va anar traient a cada curs, les assignatures que va fer, etc.
    També hi han alguns comentaris per cursos i la nota definitiva que va treure en cada curs, desde primer fins a setè.
    Hi ha els noms de tots els professors que va tenir, les seves firmes, la firma del director i el segell de l’escola.
    El nom de l’escola era Colegio San Francisco Javier i estava situada a Mollet del Vallés. Era una escola religiosa privada, semblant a un seminari, i només hi podien anar nois.

  11. Jenniffer Muñoz Pascual 4t B

    Nom: cartilla de escolaridad
    Cronologia: 1975
    Procedència: Gualba
    Propietari: Manuel Pascual (el meu avi)

    Descripció detallada:

    És una cartilla on s’hi posaven les dades personals de l’alumne (nom, cognoms, nom dels pares, data de naixement, domicili…), en ella s’hi posaven les notes trimestrals (en comptes d’un butlletí de notes tenien aquesta cartilla) l’escola es deia : Escuela Nacional de niños.
    Hi surten les assignatures que tenien però també conten els hàbits: higiene, conducta, puntualitat…
    cada trimestre està signat pels pares i pel professor. Va de l’any 1957 (quan el meu avi tenia 7 anys fins al 1964 (quan el meu avi tenia 14 anys9

  12. ALEIX GUBERN MADÍ, 4A

    Nom: Mamod-TE1A “tren de vapor de joguina”
    Cronologia: És de l’any 1948
    Procedència: Fet a Gran Bretanya (Anglaterra)
    Propietari: JOSEP MADÍ ALSINA (el meu avi)
    Descripció detallada:
    Va ser comprat per el meu besavi l’any 1948 quan tenia 31 anys. El seu preu aproximadament era de unes 100 pessetes. Llavors quan el meu avi va tenir 15 anys el seu pare li va regalar, ja que sempre li havia agradat molt aquest tractor de vapor, va ser l’any 1962. Funciona amb un motor de tracció, en que l’aigua es posa a la part verda que es el dipòsit. L’aigua va cap a darrera on hi ha un encaix on es fica el cotó mullat amb alcohol que s’encén i fa molta escalfor. Un cop l’aigua està bullint i comença a fer el vapor només fa falta fer moure una roda petita que fa girar el motor i el fa engegar. Un cop esta engegat per fer-lo moure només fa falta unir la roda petita amb la roda gran amb una goma per poder-lo fer moure. Amb una palanca que gradua la velocitat del tren perquè no s’acceleri.

    Paginà de venta de aquests tractors: http://www.mamod.co.uk/

  13. Gemma Juanhuix Brugué, 4B

    Nom del material: Braser
    Cronologia: 1880-1890
    Procedència: Breda
    Propietari: Remei Polls (tia de la meva besavia)

    Descripció detallada:
    El Braser és un vell objecte que es feia servir per a produïr escalfor. Està format per una caixa de llauna, i una cistelleta metàl·lica.
    Per fer-lo funcionar es posaven brases dins la cistelleta, anteriorment anomenada, i es col·locava fins la caixa de llauna. Per tal de deixar respirar les brases, la caixa constava d’uns petits forats que servien de ventilació. A la part superior de la tapa que tancava la caixa, hi ha col·locades horitzontalment dues barretes de fusta, que s’utilitzaven per posar-hi els peus a sobre. D’aquesta manera, evitava que els peus entressin en contacte amb la caixa de llauna, i per tant, evitava les possibles cremades.

  14. Gemma Juanhuix Brugué, 4B

    Nom del material: Llum d’alcohol.
    Cronologia: 1880-1890
    Procedència: Breda
    Propietari: Remei Polls (tia de la meva besavia)

    Descripció detallada:
    El llum d’alcohol es feia servir fa molts anys. Actualment ja és inexistent.
    Es feia servir per escalfar petites quantitats de líquid.
    Per fer-lo funcionar, s’havia de posar alcohol dins d’un petit dipòsit que porta incorporat a la part inferior, i seguidament encendre una metxa.
    Un cop encesa la metxa, ja s’hi podia posar un recipient a sobre del suport que té, i escalfar el líquid.
    Podriem dir, que s’encenia com una de les actuals cuines de fogons.

  15. Sara Alcantarilla Mena, 4A

    Nom: planxa
    Cronologia: 1902
    Procedència: Andalusia
    Propietari: la meva tieta materna

    Descripció detallada:
    L’objecte sobre el qual he fet l’exposició és una planxa que era de l’àvia de la meva tieta. És una planxa de l’any 1902 (regnat d’Alfons XIII). Aquest planxa ha estat utilitzada des d’aleshores. Podem dir que es va utilitzar fins que van inventar-se les primeres planxes elèctriques, les quals van substituir a les de ferro. En concret, aquesta planxa és un utensili de ferro de foroma triangular i molt llisa per la seva cara inferior. A la part superior té una mensa de nança per la quall s’agafa la planxa. Per a que funcionés s’havia d’aplicar molta calor a aquesta, ja sigui col·locant-la sobre els fogons, sobre llenya, etc… Un cop calenta ja es podia planxar i la roba quedava totalment llisa, tot i que resultava un mètode molt més difícil i incòmode que no pas el de la planxa elèctrica.

  16. Pere Salamó

    Nom del material: sabó Lagarto
    Cronologia: entre el 1940 – 1950
    Procedència: Santa Coloma de Farners
    Propietari: actualment Gloria Formiga, abans en Joaquim Formiga (el meu avi).

    Descripció detallada:
    És una pastilla rectangular i cúbica del sabó sòl·lid fabricat artesanalment. El nom del sabó és Lagarto i en aquells anys era l’únic que hi havia i també, el més conegut per a la majoria de la gent, que abans de descobrir-lo rentaven la roba amb les cèndres de la llar de foc o estufa. Era fabricat a San Sebastian per una empresa anomenada Videsa. La pastilla pesava 400 grams. S’utilitzava per rentar la roba i normalment era utilitzat per les dones que rentaven la roba a la riera, al riu, als safarejos municipals, als safarejos domèstics, etc. Les dones es reunien i mentre netejaven, s’anaven explicant les últimes notícies i feien sagareig. És de color marronós i té un tacte àspre i pastós, té una durada aproximada de dos mesos. Es comprava en botigues que venien tot tipus de productes. El seu preu era inferior a una pesseta. Aquest sabó agradava a la majoria de la gent. Segons deien la seva composició era de greix animal i un percentatge molt petit de sosa càustica. Es va utilitzar fins ben bé els anys 70 – 80, les meves besàvies i àvies utilitzaven aquest sabó.

  17. Pere Salamó Formiga, 4C

    Nom del material: caixa de Cola-Cao
    Cronologia: 1970
    Procedència: Hostalric
    Propietari: Josefina Artau Puig (la meva àvia)

    Descripció detallada:
    És una caixa metàl·lica, feta d’una fina capa de planxa de ferro. Té unes dimesions de 21,5 x 14,5 x 9,5 cm. Té una tapa superior, subjectada per tres suports en un dels costats. Té els costats arrodonits. Aquesta caixa contenia un kg i mig de Cola-Cao. A la base, a la part exterior, hi ha un dibuix d’una mare amb dos fills i la mare porta una safata amb dos tasses per als seus fills. A sota també hi consta el nom del producte i un eslògan: “el alimento de la juventud”. A sota hi ha una breu explicació del producte i s’indica que ha estat fabricat per l’empresa Nutrexpa de Barcelona. Just al costat s’explica la preparació i a sota la composició. Aquesta caixa d’un kg i mig costava 91’20 pessetes i es podia aconseguir en qualsevol botiga on venguéssin aliments. La resta de la caixa, té una decoració que consisteix en un fons blau fosc i unes imatges d’unes flors que semblen estampades. La meva àvia m’ha explicat que hi havia diferents aspectes i presentacions i que podies triar la que més t’agradés. La meva àvia també m’ha explicat que el Cola-Cao era l’esmorzar dels meus tiets i del meu pare i que una caixa d’aquestes no durava gaire temps. Com a curiositat, a la caixa no hi consta la data de caducitat i és dels anys 70 perquè eren els anys en que els meus tiets i el meu pare eren petits i en bebien. I actualment la meva àvia la utilitza per guardar els fils i els estris de cosir.

  18. Claudia Cárceles Román, 4C

    Nom del material: revista D’ACI I D’ALLA
    Cronologia: març de 1934
    Procedència: Barcelona
    Propietari: El meu tiet Salvador Turón

    Descripció detallada:
    És una revista de 50 pàgines no numerades de 33x28cm enquadernada amb una espiral metàl·lica, les tapes no són rígides. A la portada hi ha el títol, el preu, l’estació de l’any, la data i un dibuix de primavera a cinc colors amb relleu. Les pàgines de dins són en blanc i negre menys algun anunci amb color daurat y algunes línies i dibuix amb verd pàl·lid. Els textos estan escrits en català, també podem trobar fotos i dibuixos.
    El preu d’un exemplar era de 5 pessetes, l’abonament anual valia a Barcelona 15 pessetes, a la resa d’Espanya 17pessetes, a Amèrica 19pessetes i als altres països 24 pessetes.
    La revista era editada trimestralment per A. Lopez Llausas, i l’administració era a la llibreria Catalonia carrer Rónda Sant Pere nº 3 Barcelona.
    Al mig hi ha el sumari amb 17 articles que tracten entre d’altres temes: cinema, esports, arquitectura, moda , art, decoració… aquests articles són de poca lletra i van acompanyats de fotos grosses i gravats.
    Els anuncis es concentren a les 10 primeres, les 7 últimes pàgines i la contraportada, l’únic anunci que trobem al mig és de colònia i és una pàgina més petita de color daurat.
    Els productes anunciats són de perfumeria, cotxes, electrodomèstic, begudes, aliments, botigues d’alta costura, joies, fils, roba interior (faixes), etc.
    Mirant aquesta revista ens podem fer una idea de com vivia una part de la societat d’aquella època: com vestien, com eren les cases, quins productes utilitzaven, etc. També si ens hi fixem en el preu, encara que sembli que és barata, era cara i no tothom podia comprar-la ja que el sou mig de la classe mitja estava en 300 Ptes.

  19. Professor

    Van caient els missatges, vinga, encara quedes tu!
    Que tingueu un bon Cosmocaixa i un bon TNC, demà dijous.
    Força Barça!
    2-0, i encara estem a la primera part
    🙁

  20. Alex Tejero Martí

    Nom del material: llibre de l’ahir, l’avui i el demà
    Cronologia: 1951
    Procedència: Sóller (Mallorca)
    Propietari: Josep Martí Asensio

    Descripció detallada:
    És un llibre que va comprar el meu avi mentre feia la mili a Mallorca, el llibre és d’abans del 1951 però el meu avi el va comprar aquell any. Fa més de 55 anys que el té i encara el continua llegint, se l’ha llegit moltes vegades. En aquest llibre hi ha textos de diferents autors com: Francesc Pi i Margall, Miguel Bakunin, Rousseau, Miguel de Unamuno, Quevedo, Azorín, etc. Els textos són filosòfics i expliquen cosessobre l’ahir, l’avui i el demà de les nostres vides.

  21. Oriol Nualart Boix, 4B

    Nom del material: DNI dels anys 60-70
    Cronologia: 1967
    Procedencia:
    Propietari: el meu pare

    Descripció detallada:
    Es el DNI del meu pare, Enric Nualart. Es de la dictadura franquista, de finals dels anys 60. El meu pare tenia 16 anys quan es va fer el DNI. Es pot veure que es molt diferent als DNIs actuals, es de cartró, la fotografia estava enganxada am una grapa. També hi ha les emprentes digitals de dos dits, el polse i l’index. Caducava als 5 anys.
    Com es pot comprobar, no hi ha cap dada en català, tot esta en castella. Al marge de dal a la dreta de la cara principal, es pot veure l’aguila franquista, a dal al centre es veu la bandera espanyola amb la paraula ESPAÑA escrita en mitg.
    El meu pare conserva el DNI perque en lloc de retornar-lo quan li feien el nou, va dir que l’havia perdut, per poder conservar-lo.

  22. Daniel Juan Ruiz

    Nom del material: Fotografia dels mues avis
    Cronologia: 1948
    Procedència: Linares (Andalusia)
    Propietaria: Cristina Ruiz

    Descripció detallada: Fotografía dels meus avis amb un dels meus tiets l’any 1948 a Linares. Portaven els vestits que es portaven normalment en aquells anys. Aquesta foto li van donar a la meva mare. Es va fer durant la postguerra.

  23. Carla Prior

    Nom del material: fotografia de casament
    Cronologia: 1932
    Procedència: Tordera
    Propietaria: Joaquim Gonzalez Caimel

    Descripció detallada:
    Es una fotografia del dia del casament dels meus besavis, pare del meu avi, Fructuoso Gonzàlez Rico i Montserrat Caimel Fontrodona.
    Es van casar a Tordera l’any 1932 i va ser un casament civil.
    Abans les nuvies es casaven amb el vestit de color negre, i en aquest cas no es va fer una gran celebració.
    Van tenir dos fills; el meu avi Joaquim i Teresa Gonzàlez .
    E1 meu besavi no va anar a la guerra ja que es va exiliar a Anglaterra i es dedicava a l’extraperlo.
    La meva besavia es va morir jove als 45 anys d’anèmia quan el meu avi tenia
    13 anys, i el meu besavi va morir el 30 de gener de 1987.

  24. Laura Sepulveda

    Nom: Racionament
    Cronologia:1939-1952
    Procedència: Benesal, província Castelló de la Plana
    Propietari: Antonio Roig Blasco

    Descripció detallada:
    El racionament és un objecte que es va establir per tot Espanya 44 dies finalitzada la Guerra Civil, per l’escassa economia del país. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1952.
    El 1947 la situació internacional d’Espanya va canviar gràcies als Estats Units. A la dècada dels 50 es van formar nombroses vagues per arribar a la fi del racionament. El 1953 firmen uns acords amb EEUU i des d’aquell moment es coneix l’ajuda de l’economia, crèdits i armaments.
    Aquests racionaments els va formar l’Estat per tal de controlar la quantitat d’aliments que consumia cadascú al llarg d’una setmana. La gent cada cop que anava a comprar el venedor tenia que retallar un tros d’aquesta “cartilla”. Per exemple: 100 grams de carn els homes, el 80% d’aquesta ració les dones i els majors de 60 anys i un 50% els menors de 15 anys.

  25. Maria Tusell, 4C

    Nom: Placa publicitària de llet condensada
    Cronologia: 1930
    Procedència: Hostalric
    Propietari: La meva mare

    Descripció detallada: Es tracta d’una placa metàl•lica de propaganda de llet condensada de la marca “El Niño”, de la Societat Lletera Muntanyesa.
    S’hi pot veure un nen petit, ben alimentat, assegut a la trona i adormit, amb el biberó sota un braç. Sobre seu hi ha una frase que diu “Satisfecho”, i a sota del nen un dibuix dels pots de llet condensada.
    Aquest objecte es trobava penjat a la paret de la botiga de comestibles i pastisseria que la meva besàvia tenia a Hostalric als anys trenta.

  26. Sergi Moragas Tarragón 4B

    Nom: Premsa
    Cronologia: Aproximadament els anys 1926.
    Procedència: Vimanes de Joanet, Arbúcies, Girona
    Propietari: Ara es propietat de la meva avia però era de la meva besàvia.
    Descripció detallada: Esta fet de ferro colat. Te una inscripció que posa EL2MA. Esta format per 4 peces, una el cargol, la base amb el suport, un pot em forma de tassa i una tapa en forma de nansa.
    Es un objecta rudimentari, s’utilitzava en la cuina, per moldre fruites o esprémer fruites per obtenir sucs, per exemple: raïms, pomes, taronges, peres, maduixes, llimones,pomelo, tomàquets, etc.
    Aquest objecte a la meva besàvia li va costar aproximadament 50centims de pesseta ma dit la meva avia.
    Actualment aquest objecta esta en desús, ja que el tenia la meva avia a la cort dels porcs guardat.

  27. miguel angel linares 4B

    Nom: Miguel Angel Linares Trejo
    Nom del objecte: Diccionario de la lengua española
    Cronologia: 1956
    Procedència: De la llibreria Pipin, situada a Puente Nuevo, a Lugo (de la seva mestra), (Galícia)
    Propietari: Elena Trevin Fernandez (la meva avia.

    Descripció detallada del objecte: És un llibre de 802 pàgines, té 52 anys. té una portada i una contraportada de color marró, el seu autor és Atilano Rancés, un llicenciat en filosofia i lletres.El diccionari es va fer a Barcelona, al carrer Provenza nº 95, es de la editorial Ramón Sopena S.A. Consta de 70.000 veus i 200.000 adaptacions. També té gravats que ilustren les pàgines del diccionari.

    Aquest llibre, es un diccionari, va ser regalat a la meva avia per la seva professora,es deia Vitorina. Aqusta dona era la professora del poble de la meva avia. Ensenyava a 25 nens gratuitament de diferentes edats, perque li pagava l’estat. Els nens i les nenes caminaven uns 6 kilometres d’anada desde la casa fins al colegi i també 6 de tornada amb tots els llibres .

  28. David Trejo Tamayo 4B

    Nom de l’alumne: David Trejo Tamayo.
    Nom: Polaroid Land Camera 1000.
    Cronologia: 1974.
    Procedència: Dels meus avis (els seus pares).
    Propietari: Mª Del Carmen Tamayo (la meva mare).

    Descripció detallada:

    Es una “Polaroid Land Camera 1000” de l’any 1974. aquesta camara va ser un regal de reis per a la meva mare i la seva germana, li van comprar els meus avis i li va costar unes 7000 pessetes aproximadament. Els hi va comprar perquè des de que van veure la primera camara que volien tindre una. Però van haver d’espera uns quants anys per aconseguir-la perquè al principi eren massa cares. Aquesta camara feia fotografies a l’instant i per a fer les fotografies amb més qualitat havien de comprar flaixos. Un paquet de deu flaixos valia unes 650 pessetes. Les fotografies eren en color. Si li poséssim un carret encara podríem fer fotografies.

    Nom de l’alumne: David Trejo Tamayo.
    Nom: Kodak model (Camara instamatic 133-X).
    Cronologia: 1970- fins ara.
    Procedència: Dels meus avis.
    Propietari: Pere Trejo ( el meu pare).

    Descripció detallada:

    Es una camara dels anys setanta. La van comprar els meus avis, es a dir, els pares del meu pare, la van comprar perquè el meu pare havia de fer la comunió. Abans en el poble hi havia molt poca gent que tingues camara ja que era un objecte que es feia servir poc. La van comprar perquè per a poder tindre fotografies de la comunió del meu pare havien de contactar a un fotògraf i era massa car. Aquesta va ser la primera camara que els meus avis i el meu pare van tenir. Li va costar 3000 pessetes, que en aquell temps era molts diners. Per a poder fer millor les fotografies havien de comprar uns flaixos, que venien en paquets de quatre i cada un servia nomes per a fer una fotografia. La camara encara funciona, però com que no venen carrets com els que fa servir ja no la fem servir. Amb aquesta camara els meus avis han fet mes de cent fotografies.

  29. Nina Coll Rovira, 4A

    Nom del material: Camera fotogràfica, Werlisa.
    Cronologia: És de l’any 1959
    Procedència: Fabricada a Vic.
    Propietari: Antonio Rovira Roses(el meu avi)

    Descripció detallada:
    Camera fotogràfica mecànica sense piles. Funciona amb pel·lícula de 135mm. L’obturador és de 1/80s, i amb obertura de diafragma de 6’3-11-16. La va comprar en una botiga de Barcelona en el seu viatge de nuvis, i li va costar 650 pessetes mes 100 de l’estoig. Que en el seu moment suposa una gran quantitat de diners.

  30. Dídac Pino

    Nom: Bala de canó
    Cronologia: 1804-1810
    Procedència: La torre de Grions
    Proppietari: Els meus avis (actual)

    Descripció detallada:
    Aquesta bala de canó la va trobar el meu besavi al camp mentre treballava la terra.
    Aquesta bala de canó es de la guerra del francès i la seva conservació es molt bona. És esfèrica d’uns 12 centímetres d’ample i uns 12 d’alçada. Està feta de ferro fos i pesa 5.5 Kg.
    Té relació amb el lloc on l’han trobat, ja que aquí a la torre de Grions els francesos durant la guerra és on empresonavent a la gent.

    Nom: Nueva Enciclopèdia Escolar
    Cronologia: 1953-
    Procedència: La Torre de Grions
    Propietari: La meva àvia

    Descripció detallada:
    És un llibre, una enciclopèdia la qual feia servir la meva àvia quan era jove per estudiar.
    Es conserva en molt bon estat.
    Els estudis dins del llibre son variats, hi ha:
    matemàtiques, socials, naturals etc…
    Les seves mides són:
    14.5cm d’ample i 20.5 d’alçada.
    És en castellà.

  31. Miriam Heras

    Nom: Un rellotge despertador
    Cronologia: 1880-2008
    Procedència: Del meu revasavi, Martí Fontanet Riera. Comprat al mercat d’ Arbúcies
    Propietari: Actualment del meu avi, Baldiri Parera Fontanet

    Descripció detallada:
    Materials: ferro colat, vidre, coure, tinta.
    Consta d’una caixa cilíndrica vermella amb dos potes de ferro treballat i una campana que sona mecànicament. Els números no són romans i té quatre busques que són com tres petits rellotges. Tots tres estàn dibuixats en tinta. L’esfera grossa marca les hores, la petita inferior marca els segons. La tercera esfera consta de dotze hores i és el despertador.
    A la part posterior del rellotge hi ha quatre rodetes per manipolar-lo, i una petita palanca que serveix per conectar o desconectar el despertador. La primera rodeta mou l’agulla del despertador. La següent rodeta mou l’agulla que amrca les hores.
    Les dos rodetes sobrants són per marcar les dos esferes petites.

    Quan vaig demanar aquest objecte al meu avi, em va explicar que aquest rellotge havia sigut vengut a pes, al preu de tres pessetes, al meu revesavi.

  32. Oscar Sau de Sande, 4A

    Nom: Llum de Carbur
    Cronologia: anys 70 – 80
    Procedencia: La va comprar el meu avi a Caceres, Extremadura.
    Propietari: El meu avi

    Descripcio detallada:

    El meu avi m’ha explicat que aquest llum de carbur la utilitzaven per a anar a la mina a extreure materials i il·luminar una mica la casa.
    Les seves parts son: Un gancho que serveix per a subjectar el llum a qualsevol lloc, el cos que serveix per a agafar-la sense cremar-se, la base serveix per a ficar-hi el carbur per a que fes llum i la pea mes important es la metcha, s’ha d’encendre i gracies al carbur la metcha aguanta encesa.
    Tambe hi ha un regulador de gas, serveix per a il·lumiar mes o menys la habitacio.
    El carbur, m’han dit els meu avis materns que costava molt d’aconseguir, perque apart de que era molt car, era molt dificil trobarne.

  33. Núria Oliveras Cañellas, 4B

    Nom: Llantió d’oli.
    Cronologia: 1900 aproximadament.
    Procedència: Gualba de baix.
    Propietari: És del meu besavi, però actualment ho té el meu avi.

    Descripció detallada:
    Aquest llantió d’oli actualment el té el meu avi, li vaig demanar com funcionava i em va explicar que s’ha d’obrir la porta i a dins hi ha una espècie de setrill i dins s’hi posa un ble ( un ble és un fil que es crema ). El setrill s’omple d’oli i s’encèn aquest ble i anava cremant fins que s’acabava el ble. A les cases n’hi havia molts perquè era el seu mètode de llum.
    Té un ganxo per agafar-lo bé sense cremar-se.
    És molt vell i per això està rovellat i té un vidre trencat.

  34. Marcos Sanchez 4A

    Nom: Bala d’un fusell de la guerra civil
    Cronologia: 1938 guerra civil espanyola
    Procedencia: Torres de Segre, Lleida
    Propietari: El meu avi

    Descripció detallada:
    Es una bala d’un fusell de la guerra civil, es del calibre 7x57mm. Esta sense disparar per tant conserva el casquet.
    Aquesta bala la va agafar el meu avi l’any 1938 amb 9 anys a Torres de Segre una població dels voltants de Lleida.

  35. Judith Miró 4t A

    1)
    Nom: Càmera
    Cronologia: 1966
    Procedència: Anglaterra
    Desccripció: Va ser la primera càmera que es va comprar quan era jove. Era el tipus de càmera més barata del mercat. Va costar una lliura i mitja i era per a la gent que no tenia massa diners. Als quinze anys se la va comprar amb els estalvis.
    Porta un carret de film que ja no es fabrica ni al tercer món, l’objectiu és fixe i hi ha ranura pel flaix.
    2)
    Nom: Salms
    Cronologia: 1785-actual
    Procedència: Del seu pare
    Descripció: Era al mercat de trastos vells quan l’any 50 el seu pare li a passar a ell. Va ser imprimit a Madrid, i hi ha un manuscrit de l’any 1938. Hi ha dues columnes una que està traduïda en llatí i l’altra en castellà.
    3)
    Nom: Porta mocadors
    Cronologia: 1909
    Procedència: La besàvia
    Descripció: Quan la seva besàvia es va casar, la seva mare li va donar a ella. Ja que en aquell temps no hi havia mocadors iguals als que hi ha ara.
    4)
    Nom: Ordinador
    Cronologia: 1982
    Procedència: Regne Unit
    Descripció: Memòria de 48Kb que va enxufat a la televisió i els programes li entren a través de cintes: Poses les cintes al casset i el caset tenia una entrada per a conectar l’ordinador; De manera que conectaves el caset i a la tele i baixava l’informació de les cintes del caset a l’ordinador. Un cop acabava, podies veure el que fos a la pantalla o jugar.
    5)
    Nom: Revistes
    Cronologia: 1967 i 1969
    Procedència: Espanya
    Descripció: Una revista és de l’assassinat de Kennedy i l’alrtra de les primeres fotos que van fer els primers homes que van arribar a la lluna. Són revistes molt diferents a les actuals. Més grosses de tamany i d’interior pels anuncis, notícies, fotos…
    6)
    Nom: Joc de cafè
    Cronologia: 1930
    Procedència: Mèxic
    Descripció: Un metge d’Espanya va fugir del país cap a Mèxic ja que no suportava el règim franquista i es va trobar amb la seva futura esposa que havia marxat d’Itàlia per la política també. I ja que eren amics de la família, a la mort de Franco els hi van portar aquest record.
    7)
    Nom: Fotografia
    Cronologia: 1939
    Procedència: Canadà
    Descripció: El pare d’una àvia abans d’haver d’anar a la guerra. Ell no volia anar a la guerra i es va salvar de no anar-hi perquè ensenyava les normes de seguretat (en cas d’ncendi o accidents) d’avió.
    8)
    Nom: Auriculars
    Cronologia: 1930-1940
    Procedència: Alemanya
    Descripció: Auriculars utilitzats en la guerra civil espanyola. Eren de la marca Elefunken que era molt important en aquell temps.

  36. Joan Andreu Méndez Cotes

    Joan Andreu Méndez Cotes 4A

    Nom: Petaca
    Cronologia: Any 1953 (té 55 anys)
    Procedència: Puerto Lumbreras (Múrcia)
    Propietari: Nicolas Cotes Granados.

    Descripció detallada: Es com una espècie de butxaca de pell de color marró. Consta de dues parts, una dins i l’altre la de fora. En la part de dins i la més petita s’hi posaba el tabac i anaba encaixada amb la de fora.
    Per els costats hi ha uns grabats. En un costat hi ha un dibuix de un caball,
    i per l’altre un grabat sobre un àguila. Va ser un regal del meu besavi, cap al meu avi.

  37. Neus Alsina Sánchez

    Nom: Braser
    Cronologia: 1950-2008
    Procedència: Breda
    Propietari: la meva àvia Rosa Rosell

    Descripció detallada: està feta de ferro amb uns forats perquè pugues passar el fum i també l’escalfor i no es quedes concentrada allà dintre, té un màneg per poder-ho agafar quant estava calent i no cremar-se, el màneg està fet de fusta i s’aguanta a la caixa de ferro amb filferro. A una part hi han dos llistons de fusta enganxats que era la part on es posaven els pens.
    La meva àvia m’ha explicat que ella ho feia servir quan anava normalmen al cinema, perquè hi feia molt de ferd, o quan estaven a casa s’escalfaven amb lñes brases de quan ja s’havien cremat els troncs de fusta i es posaven allà dintre i així produïa escalfor. de vegades també s’ho enduia a l’abitació i aixi no tenia fred.

  38. Efraïm

    Efraïm López Pérez

    Nom del material: Guia urbana de Barcelona
    Cronologia: 1950-1951
    Procedència: Barcelona
    Propietari: Pare (cedit pel seu pare)

    Descripció detallada: és una guia amb tots els carrers de Barcelona durant el franquisme.
    Estan col•locats tots els establiments, botigues, locals de partits politics, hospitals… de la ciutat ordenats per ordre alfabètic. Tot sense excepció està en castellà, desde el lloc d’edició, fins l’últim carrer de BCN.
    Dins hi trobem mapes amb les zones i límits de cada lloc i per exemple, en el cas de les comissaries et senyala el local i et diu que en cas de estafa, robo, agressió… accedeixis alguna de les comissaries més properes.

  39. Jennifer Iglesias Bujaldón

    Nom: Fotografia
    Cronologia: Finals dels anys 50
    Propietari: Rafael de Guevara

    Descripció detallada: És una fotografia en blanc i negre de finals dels anys 50, el cotxe era conduit pel meu avi Rafael de Guevara, era un dels seus primers cotxes, l’escarabat.
    La fotografia està feta amb una càmera de fotos instantànea, per la seva dona. El cotxe està en un pont situat en un petit poble de Portugal.
    En aquells anys l’escarabat era un cotxe bastant assequible i per tant la classe baixa/mitjana se’l podia permetre.
    El meu avi el va poder pagar amb un sol plaç perque era un escultor bastant important per Portugal.

  40. Laia Jordana 4B

    Nom: L’escalfallits
    Cronologia: 1900
    procedència: Cerdenya
    Propietari: Jordi Valls Roca
    Descripció:
    És un recipient de forma còncava amb tapa i mànec.
    El mànec està format per dos parts de manera que ambdues estan encaixades.
    La tapa o l’olleta està abombada en el centre i està decorada.

    Aquest aparell s’utilitzava per escalfar el llit abans d’anar a dormir.
    Com que no hi havia calefacció, estufes… havien de buscar altres maneres.
    Dins del recipient, es posaven les brases de la llar de foc i es tapava amb la tapadora.
    Llavors esperaven a que el ferro s’escalfés i anaven cap a la habitació on es trobava el llit.
    Treien el llençol i per sobre el matalàs passaven l’escalfador com si estiguessin planxant i quant estigues calent paraven.
    Llavors ja podien anar a dormis sense passar tant de fred.
    L’objecte era utilitzat per tota la família diàriament, exceptuant, a l’estiu.

    Laia Jordana

  41. Núria Roca Samon 4B

    Material 1:

    Nom: Eina de l’apicultura
    Cronologia: No se sap, però ha de tenir més de 100 anys.
    Procedència: De Breda. Era dels meus rebasavis.
    Propietari: El meu avi, Josep Samon i la meva àvia, Núria Avellaneda.

    Descripció:

    És una eina que es feia servir per l’apicultura, era una eina de la pagesia i era una eina sencilla. L’utilitat de l’eina era agafar la mel del rusc. Agafaven l’escorça del suro (arbre), que quedava en forma de tub. Tapaven la part de dalt i la part de baix deixaven que les abelles hi entressin, i així feien la mel. Per treure la mel possaven una olla amb fum a sota del rusc de suro, però abans destapaven la part de dalt. D’aquesta manera les abelles marxaven. Aquesta eina consta d’una barra de ferro que per un costat de l’eina era la que es feia servir per tallar la bresca (cera) de dins el rusc. I l’altre costat de l’eina era la que es feia servir per agafar la mel que regalimava de la bresca de dins el rusc.
    El meu avi des de petit que tenien aquesta eina a casa seva, diu que era dels seus avis. El meu avi havia anat, a veure com feien això quan era petit, amb el seu pare. Això de recollir la mel sempre s’encarregaven de fer-ho els homes al mig del bosc. Quan no tenien una olla amb fum diu que algun home li tirava el fum d’una cigarreta.

    Material 2:

    Nom: Repartidor d’aigua
    Cronologia: Principis de segle xx, fins els anys 70.
    Procedència: Dels meus avis i besavis. Era de Breda.
    Propietari: El meu avi Josep Samon i la meva àvia Núria Avellaneda.

    Descripció:

    Abans quan no hi havia aigua corrent a les cases la gent agafava l’aigua dels pous com a fonts antigues… A principis de sXX a Breda va arribar l’aigua corrent a totes les cases del poble i tambè es van fer moltes fonts. De l’aigua corrent en deien “aigua viva”. Abans l’aigua de Breda venia de Riells del Montseny. L’aigua abans no es pagava per metres cúbics es pegava per “plomes”. Podíen ser una “ploma” o “mitja ploma”. Ens els carrers, a les façanes de cada casa hi havia un contador hi allà entrava l’aigua per un tub. El tub anàva cap al repartidor, que servia per repartir l’aigua a la casa. Els meus avis a la casa que vivien hi havia tres habitatges. Per això, en el repartidor hi ha tres tubs i tres marques que repartia l’aigua a les tres cases d’aquell edifici. Els tubs anaven a un dipòsit un per cada casa diferent. A Breda hi havia una persona que es deia Josep Sauri Vilà que era el propietari de l’aigua a Breda. Era el que s’encarregava de vendre l’aigua a Breda. La vennia ell perque tenia una propietat a Riells del Montseny (l’aigua venia de Riells). La gent li pagava l’aigua a ell, no a l’ajuntament com ara. Podien demanar una ploma o mitja. Si tenies el contador ajustat a mitja pagaves menys que per una però et sortia menys raig d’aigua.

    Núria.

  42. Maria Torrent Fontanellas,4B

    Nom de material: Rellotge de butxaca
    Cronologia: Del 1.890
    Procedència: Prové del pare de la Dolors Pujol.
    Propietari: Dolors Pujol Fontanellas

    Descripció detallada: És un rellotge de butxaca que ja té uns 120 anys. En aquella època el tenia molt poca gent, i funcionava donant-li corda, però fa un any que ja no funciona perquè una peça s’ha fet malbé, i només es pot trobar en una botiga d’antiguitats i amb un preu elevat.
    L’amo d’aquest rellotge es deia Gaspar Pujol i vivia a Can Gordo, que es troba a Sant Feliu de Buixalleu. Aquest home, treballava al bosc fent de rodès, que consisteix en obtenir fusta de castanyer per a fer cistells… Amb els diners que va guanyar, va poder comprar el rellotge en un home que passava per les cases venent-los. Sempre el duia posat, i com que va morir als 35 anys, el va deixar en la seva filla, la Dolors que tenia 5 anys. Ella el va guardar en un calaix de la tauleta com a record. Però quant va venir la guerra, el va enterrar dins d’una capsa de ferro perquè no li robessin, hi ha sobre i va ficar una senyal. Al acabar la guerra, el va anar a buscar i fins ara, encara el té.

  43. Alba Rubio

    -Nom: insignia de la Guardia Civil / Tricornio
    -Cronologia: 1954
    -procèdencia: Acadèmia de l’Escorial (Madrid)
    -Propietari: el meu avi

    -Descripció detallada: és una insignia que es portava a la camisa per diferenciar-se d’altres cossos polocials. en ella hi podem distingir l’espassa i la “HAZ” ( que significa unitat ). La “HAZ” unida amb una destral, formen el Lictor que significa : Simbolo romano del derecho y la ley. L’espassa és un símbol cristià de la força, la unió de tots aquets símbols forma: ” EL EMBLEMA NUEVO CUERPO DE LA GUARDIA CIVIL”.
    El tricornio és el barret oficial de la Guardia Civil, li van donar al meu avi juntament amb la insignia l’any 1951, quan va finalitzar la seva formació acadèmica a l’acadèmia de l’Escorial de Madrid.
    A partir d’aquell momento va poder exercir com a Guardia Civil, i va utilitzar aquests objectes per fer-ho. els va portar fins a la seva jubilació, ara els guarda amb record melangiós.

  44. Dani Parra, 4B

    Nom alumne: Dani parra
    Nom del material: Llum d’oli
    cronologia: 1972 aprox.
    Procedència: d’una caseta d’eines d’un hort del meu avi.
    propietari: Grabiel garcia zarco

    descripció: És un llum. Esta compost per un petit diposit on s’hi posava un tipus d’oli. El petit tros de corda quedava recoberta d’aquests oli i permitia que el foc es mantingues encès. el cos es replet de vidre per evitar que s’ apagui amb una ventada etc. Al costat del diposit hi ha una petita rodeta que permet regular la flama. Aquesta llum estava a una petita caseta d’un hort del meu avi on guardava totes les eines del camp. Com en aquella epoca era dificil portar la electricitat fins on vulguesis s’havia de conformar amb aquesta llum. Al cap d’uns anys a granollers a causa de la construcció de vivendes perquè la ciutat cada cop es feia més gran van agafar terrenys on hi havien aquests camps. Va guardar aquest llum com a record.

  45. Elisabeth Miró 4tC

    1)
    Nom: Bolquer de recent nascut i chal.
    Cronologia: 1907 i 1905.
    Procedència: Ontiñena (Aragó).
    Propietària: Catherine Anderson Wills.
    Descripció detallada: La besàvia d’un amic (Isabel Catlalán Aragonés) no podia comprar-se un vestit per casar-se, ja que era molt pobre (perquè tot ho havia heredat el germà gran) i només va poder comprar el chal per a la boda que es va posar sobre un vestit que ja tenia. Els diners que es va gastar per el chal, eren tots aquells que ella havia aconseguit després de servir com a “criada” a una casa.
    Els bolquers, els feien elles mateixes; compraven gasa a metro, tallaven a mida i cosien la vora a mà. El doblaven a la mida del bebé (s’aguantava amb una calçeta a sobre) i quan estava brut la dona el rentava a mà.

    2)
    Nom: Curs d’anglès.
    Cronologia: 1956.
    Procedència: Compra (del pare) a Barcelona.
    Descripció detallada: Era un tocadisc de maletí utilitzat per aquests discs de vinil petits de 45rpm. Comprà un curs d’anglès per estudiar sol a casa amb el llibre i doscs per poder llegir, escoltar i repetir els diàlegs (per la pronunciació). Això va ser un gran avanç tècnic.

    3)
    Nom: Visor de diapositives.
    Cronologia: 1962.
    Procedència: Cal Monistrol (Sabadell).
    Descripció detallada: És un aparell que s’utilitza per visualitzar diapositives. Abans, les diapositives sortien més a compte que les copies de paper (més barates). La diapositiva presentava una fidelitat més alta de color i també hi havia les possiblitats de veure-ho en un projector o bé amb un visor.

    4)
    Nom: Flash de càmera.
    Cronologia: 1960.
    Procedència: Anglaterra.
    Propietari: Santiago Escuain Sanz.
    Descripció detallada: El va comprar a Londres. És un aparell que s’utilitza per il·luminar l’objecte que es fotografia. Es conecta a un endoll especial de la càmera i va sincronitzat amb el seu disparador, que en prendre la fotografia es crema una bombeta que dona una llum molt intensa per poder fotografiar interiors. Aquestes bombetes eren d’un sol ús i molt cares. Potser 10 pessetes per bombeta (abans era molt).

    5)
    Nom: Revista “Autopista” i revista juvenil “Mortadelo”.
    Cronologia: 13 de setembre 1969 i 1975.
    Procedència: Madrid.
    Propietari: Roger Escuain Anderson.
    Descripció detallada: Revista de cotxes que va comprar de segona mà (en un mercat) per 500 pesetes. Casi tota la revista és en blanc i negre (menys la portada i dues pàgines). Et podies comprar un cotxe nou per 7.000 ptes. (Al seu temps la revista valia 10 pesetes).
    Quan va fer una espècie de neteja a casa van treure el còmic de les golfes. És una revista de paper de 12 pàgines (conant portada, contraportada i anuncis de phoskitos, per aprimar, de nines… També hi ha altres còmics (curts) dins la revista com per exemple “Manolón conductor de camión”, “Comancho”… Tots en llengua castellana.

  46. carlos vivas 4t A

    Nom de l’alumne : Carlos vivas
    Nom: Fanal petit
    Cronologia: 1935
    Procedència: Caceres
    Propietari: Del meu avi Juan Vivas
    Descripció detallada:
    És un fanal molt petit que es feia servir per il·luminar espais petits per que si no, no faria res.
    Te quatre potes per apollar-se, un rectangle recobert de vidre amb un porta molt petita, al damunt te com una assa per cordar-li una corda o agafar-ho amb la má.
    A dins disposava d’un petit diposit on posar-hi la ventzina o oli, per on sortia la flama.
    Aquest objecte va ser del meu avi i va passar en mans del meu pare, el meu avi es va morir quan el meu pare tenia 15 anys.

  47. Adrián Galindo Pérez, 4rt C

    Nom: Bala de canó
    Cronologia: Trobada fa uns 10 anys, però de l’epoca de quan els francesos conquerien Catalunya (Napoleó)
    Procedència: Hostalric, una de les torres del castell.
    Proppietari: El pare d’un amic (actual)

    Descripció detallada:
    Antiga bala de canó, autentica, trobada a una de les torres del castell quan el pare d’un amic estava ajudant a reconstruïr-la. A Hostalric on hi va haver una batalla amb els francesos.
    Esta feta de ferro, mesura uns 6 cm de radi i pesa aproximadament 6kg.
    Està en molt bones condicions, encara que no es esferica del tot perque ja a sigut disparada.

    Hostalric va resistir uns 6 mesos fins que es va quedar sense aliment ja que només rebia ajuda de Girona i Sta Coloma de Farners.
    Napoleó va conquistar Espanya per fer més gran el seu imperi i va posar al seu germà per governar-la.

  48. Roger Vilà 4rt C

    Nom: pilota antidisturbi
    Cronologia: 1984
    Procedència: aquesta pilota va ser llançada en una manifestacio en el país Basc
    Propietari: el meu pare
    Descripció detallada: Aquesta pilota antidisturbis, la va agafar el meu pare a un poble a prop de Bilbao.
    La va agafar mentres mirava una manifestació, que la gen protestava per que els presoners d’Eta anessin a les presons del país Basc. Van aparèixer els disturbis i van tirar algunes pilotes, una va rebotre i va anar a parar a prop de on hi havia el meu pare, ell la va agafar.

  49. Robert Cantal, 4C

    1)Nom: Bitllets de la Republica i de la monarquia
    Cronologia: anys 20 i 30
    Procedencia: del meu avi. Era d’Arbucies.
    Propietari: el meu pare
    Descripció detallada: son bitllets espanyols que es feien servir durant la monarquia i durant la segona Republica abans de la dictadura de Franco. Depenen del seu valor la mida i el color eren diferents. A la fi e la Guerra Civil van desaparèixer ja que es va imposar la dictadura de Franco.

    2)Nom: Llibre d’estudis
    Cronologia: anys 30 i 40
    Procedencia: del meu avi
    Propietari: el meu pare
    Descripció detallada: es un llibre molt antic de l’inici de l’època franquista, es titula “IMPORTANTISIMO”. Dins d’aquest llibre hi han primer, taules de multiplicar, per ajudar en el comerç i després hi ha tot tipus d’informació general.

    3)Nom: Carnet de la ‘Central Nacional Sindicalista’
    Cronologia: octubre 1939
    Procedencia: el meu avi
    Propietari: el meu pare
    Descripció detallada: es un carnet sindicalista de Girona fet a la fi de la Guerra Civil. Era l’únic sindicat existent llavors, ja que els demes van ser prohibits per la dictadura de Franco.

  50. Eduard Massachs, 4C

    Nom: Bitllets de la república espanyola i del regnat d’Alfons XIII
    Cronologia: Entre 1925 i 1931
    Procedència: Antics bitllets guardats per el meu besavi
    Propietari: Actualment, el meu avi.

    Descripció detallada: Són diferents bitllets, alguns d’èpoques diferents, però cuasi molt smeblants. Els del 1928, tenen fotografíes de grans personalitats espanyoles, com Calderón de la Barca, Velazquez o Cervantes. A tots, també s’hi destaquen estàtues al fons del bitllet. Están firmats per tres persones, que són: “El Gobernador, el interventor y el cajero”. Aquests bitllets del 1928, són de l’última monarquia espanyola, abans de la república, cuan Alfons XII encara regnaba a Espanya.

    Els bitllets del 1931, són una mica més diferents als altres; a ambdós bitllets hi surten retratats dues grans personalitats espanyoles: Vicente López i E. Rosales en aquesta ocasió, i també hi firmen “El gobernador, el interventor y el cajero”, però al fons del bitllet, no hi ha cap estàtua o edifici espanyol com abans, sinó simplement, hi ha diferents sanefes de colors. A més, que aquests bitllets són de la república, de quen el president era Niceto Alcalá-Zamora.

    He decidit parlar sobre aquests bitllets perquè m’han semblat curiosos, per la textura del paper, les imatges i per el seu valor (25, 50, 100 pessetes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *