Crec que els teus avis han d’estar molt contents amb el teu treball i amb l’homenatge que fas als qui t’han precedit.

Ja saps allò que diuen; “Qui oblida els seus orígens, perd la seva identitat”.

Espero que continuïs en aquesta línia, de gaudir d’un treball i d’investigació exhaustiva. T’hi veig com a una gran historiadora.

Una abraçada,

Glòria

Així doncs, agraeixo infinitament el detall d’haver llegit i comentat el meu treball.

Moltíssimes gràcies.

És un acordió diatònic. Els seus botons són fets de botons de la roba, el meu tiet el va comprar i el va reparar una mica, ja que estava molt trencat, les caixes de banda i banda estaven bé, però el que era la manxa estava molt malament i la va arreglar.

Bon es una mica confuso pero es molt maca l’história com vivia la gent en el passat i també per apendre una mica d’história!

http://blocs.xtec.cat/historiaoral/musica#comment-146

Avui dimarts ens han dedicat una plana sencera al suplement “Aula” del Diari de Girona:

http://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2009-02-24_SUP_2009-02-17_01_53_01_binder1.pdf

Fins un altre! Gràcies!

Com a col·lega vull felicitar-te per la iniciativa i el ressò d’aquestes meravelloses i emotives històries orals que hi ha penjades a la xarxa telemàtica xtec que ens correspon als professionals de l’educació pública.
I sobretot, fer-ho en aquests moments que es parla tant de preservar la nostra memòria històrica. No hi ha dubte que la mirada retrospectiva que pot fer qualsevol alumne cap a les seves arrels l’ajuda -i molt!- a reconèixer la seva identitat, tan maltractada a casa nostra. He llegit amb molt interès algunes de les peripècies familiars que descriuen els nois i noies. Recordeu les paraules d’un cantant català de Xàtiva: “Qui perd els orígens, per la identitat”.

Enhorabona, doncs, i per molts anys a tots els alumnes i a tu mateix!

Rep una salutació cordial,

Francesc Morfulleda
Professor de llengües clàssiques

Dolors Gubert i Mateu

http://www.xtec.cat
http://www.xtec.cat/hemdestacat.htm

I una altra foto amb el Tomàs Molina:
http://www.xtec.cat/escola/web_cien/13edicio/fotos_lliurament/1erpremi_eso.jpg

Divendres, dins la Setmana de la Ciència, es van lliurar els premis del XIII Concurs de Webs de Ciència, convocat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana de la Recerca i la Innovació, i obert a la participació de tots els centres docents d’infantil, primària i secundària de tot Catalunya.

Les pàgines web, fetes per un alumne o per més d’un, podien tenir formats diversos: pàgina web estàtica, ‘wiki’, bloc, llibre digital… Això sí, era indispensable que toquessin un tema del currículum escolar i que tinguessin una metodologia i un enfocament científics, tant si el tema era de ciències naturals com de ciències socials.

Doncs bé, dels quaranta treballs seleccionats (a concurs se n’hi havien presentats quaranta-vuit), vint-i-un eren d’infantil i primària, quinze de secundària i quatre de batxillerat. I el jurat, després d’haver-ne valorat el contingut, el grau d’innovació (per la metodologia i per l’enfocament), el disseny i la navegabilitat, va atorgar un primer i segon premis a cadascun d’aquests nivells educatius.

A més, els tres primers premis es van exposar a l’acte de lliurament, a CosmoCaixa Barcelona, amb presentació a càrrec del meteoròleg de Televisió de Catalunya, Tomàs Molina.

‘Història oral a quart d’ESO‘, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, es va emportar el primer premi de secundària. A la pàgina hi ha treballs d’història local: vicissituds de gent diversa (familiars d’escolars o no) durant el segle XX. La informació històrica es completa amb fotografies, videoclips i descripció de documents i d’objectes d’època aportats pels alumnes: un braser, un molinet de cafè, una ràdio, un sabó, una romana (balança de braços desiguals)…

Font: Vilaweb, Diari de l’Escola
dilluns, 24 de novembre de 2008

Fotos: http://blocs.xtec.cat/iesvescomtatdecabrera/archives/445

Programa de l’acte de lliurament dels Premis Escolars Setmana de la Ciència
Sala Àgora de Cosmocaixa
21 de Novembre de 2008, 11:00 h

Ordre del dia
- Recepció dels assistents de 10:45 a 11:00 hores
- Benvinguda a càrrec de Tomàs Molina que conduirà l’acte
- Obertura de l’acte a càrrec de la Sra. Judit Castellà, directora de Programes Estratègics de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
- Lectura de l’acta del 3r concurs de fotografia científica per la Sra. Victòria Carbó, representant del CDEC
- Presentació dels primers premis del 3r concurs de fotografia científica
- Lectura de l’acta del 13è concurs de webs de ciència per la Sra. M. Lluïsa Abad, secretària del jurat
- Presentació dels primers premis del 13è concurs de Webs de ciència
- Presentació d’ experiències amb bombolles a càrrec del professor Anton Aubanell.
- Lliurament de diplomes i obsequis
- Parlament i tancament de l’acte a càrrec del Sr. Joan Badia i Pujol, director general d’Innovació del Departament d’Educació.
- Sessió de fotografies

………………..

Ens complau convidar-vos a l’acte de lliurament de premis del 13è concurs de webs de ciència que se celebrarà el proper divendres 21 de novembre, a les 11.00 hores, a la sala Àgora de Cosmocaixa:
http://obrasocial.lacaixa.es/centros/cosmocaixabcninfo_es.html

La recepció dels assistents es farà a la planta -1 a partir de les 10.45 hores on rebreu les entrades per accedir a la sala i posteriorment visitar el museu si ho desitgeu. La durada prevista de l’acte de lliurament de premis és de dues hores. Us adjuntem un fitxer amb l’ordre del dia.

Els centres guardonats amb un primer premi hauran de presentar el seu treball. Disposaran de 10 minuts per a la presentació que hauran de fer els i les alumnes que hagin participat en l’elaboració del projecte acompanyats del professor o professora tutor/a. A la sala hi haurà un ordinador amb connexió a Internet i un canó de projecció per visualitzar les pàgines en una pantalla gran. Us recomanem que, si és possible, porteu el projecte desat en un llapis de memòria. Per qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb mi a través de correu o per telèfon.

Cordialment,

Maria Lluïsa Abad

Departament d’Educació
Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement

El lliurament de premis als treballs designats pel jurat es farà el divendres 21 de novembre:
http://www.xtec.cat/escola/web_cien/13edicio/

Hem de competir amb webs de ciències naturals i això ho fa més complicat.
Que hi hagi sort!

Bé, això m’ho heu de dir quan estiguin les notes finals posades

He de dir que feia temps que no tenia un any escolar tan agradable com aquest, per motius diversos i plurals que ara no penso detallar

Es un llibre que utilitzaven a l’escola, es de socials. El llibre esta en castella perque va ser fet per un creador que era de madrid.
asquest llibre esta molt ben conservat per fora pero per dins esta una mica brut per que amb al temps el paper s’ha anat fent mes brut.
Aquest llibre els van fer servir la propietaria i el seus germans mes petits, va ser un bon llibre per l’epoca.

el trball consta en :

portada
index
introducció
hostalric republica
hostalric en el franquisme
escola franquisme en hostalric
vida cuotidiana (diversions i activitats)

amb aquest treball he apres com era la vida en espanya durant el franquisme.

EL treball consta:
-Portada
-Index
-Vida de Joquin
-La batalla del Ebre…

Es una matricula de un carro agricola, esta titulado por la diputació de gerona, i espot veure de quin any es la madricula i el escut de franco a la part esquerra.
Aquesta madricula era com un impost que es tenia que pagar al ajuntament per porder anar amb el carro.

De la meva mare parlo sobre es electrodomèstics, els jocs, la primera feina que va tenir, la mort de franco, de l’escola( es d’on m’ha aportat més informació) dels Beatles i de com va viure el dia en que el primer home va arribar a lla lluna

Del meu pare parlo dels electrodomèstics, de la primera fina que va tenir (qun li pagaven , si tenia un bon tracte, cm eren les insatlacions…), de la mort de franco, de la escola (també és d’on m’ha aportat més informació i d’on tinc més documents), del servei militar (que és on he rigut més mentre m’ho explicava), del poble de Breda, de les primeres eleccions democràtiques( ja que ell estava a les taules), la immigració, de com era casa seva durant els anys 50,60,70.

del meu pare n’he pogut obtindre moltes més fotografies i documents ja que no s’ha mogut mai de Breda, encambi de la meva mare tinc el més escencial, bàsicament te alguan foto de l’escola, i algun document.

Aquest treball és interessant fer-lo ja que descobreixes coses dels teus pares que no la savies i fins i tot alguna cosa que no t’imaginaries mai que poden haver fet, o de que diferents són les coses d’ara a abans, i de que ara la majoria de gent viu molt bé i abans t’havies d’arreglar com podies.
M’ha agradat fer-lo perquè he passat una boa estona amb els meus pares i a ells també els hi ha agradat que els escoltes i poder-me explicar un petit tros de la seva vida.

http://www.xtec.cat/iesvescomtatdecabrera/calaix/materialshistoria/materialshistoria2008.htm

Es de fusta de color fosc, de forma quadrada aguantada per quatre potes. Te la nevera a la part inferior i el congelador a la part superior.
Primer es va començar a fer servir gel per refredar les coses, bueno el aliments o begudes.
Fins que Karl von Linde va utilitzar l’èter i l’amoníac com a refrigerants per neveres d’ús domèstic.
Es va començar a vendre a Estats Units hi ha Alemanya l’any 1892. És el regal d’aniversari de la meva àvia. El gel se solia extreure de la neu, però Jackob Perckins va ser l’inventor de la màquina de gel, el qual va deixar bocabadada la gent, tot això va passar l’any 1834.

Descripció detallada: la llanterna està feta de ferro i vidre, aquesta funciona amb una pila de “petaca” que s’introduïa per la part inferior de la llanterna. el funcionament interior és senzill, per a encendre-la es prem un botó NO.
La bombeta no sé com funciona ja que no és com les bombetes convencionals. El pilot servia per a l’ús diari.

Descripció detallada: Una moneda és de l’any 1949 convetida en un utensili. A una cara de la moneda posa : “Francisco Franco Caudillo de Espanya por la Grácia de Dios´´1949. Aquesta moneda és una replica en aquells temps d’una moneda de cinc pesetes.
Una altre moneda és d’una pesseta de l’any 1944.
I finalment una moneda de l’any 1945, és una moneda de deu cents.

Descripció detallada: Són diferents bitllets, alguns d’èpoques diferents, però cuasi molt smeblants. Els del 1928, tenen fotografíes de grans personalitats espanyoles, com Calderón de la Barca, Velazquez o Cervantes. A tots, també s’hi destaquen estàtues al fons del bitllet. Están firmats per tres persones, que són: “El Gobernador, el interventor y el cajero”. Aquests bitllets del 1928, són de l’última monarquia espanyola, abans de la república, cuan Alfons XII encara regnaba a Espanya.

Els bitllets del 1931, són una mica més diferents als altres; a ambdós bitllets hi surten retratats dues grans personalitats espanyoles: Vicente López i E. Rosales en aquesta ocasió, i també hi firmen “El gobernador, el interventor y el cajero”, però al fons del bitllet, no hi ha cap estàtua o edifici espanyol com abans, sinó simplement, hi ha diferents sanefes de colors. A més, que aquests bitllets són de la república, de quen el president era Niceto Alcalá-Zamora.

He decidit parlar sobre aquests bitllets perquè m’han semblat curiosos, per la textura del paper, les imatges i per el seu valor (25, 50, 100 pessetes)

Títol: La vida a la masía gironina i a la ciutat barcelonina
Persona a la que entrevistaré: els meus avis paterns
Van nèixer tots dos al 1942, amb pocs messos de diferència

Al treball hi consta:

-Portada
-índex
-Introducció
-Infantessa (aquí també hi adhereixo curiositats sobre l’escola d’aquells anys)
-joventut (on parlo de la “milI” del meu avi)
-maduressa
-imatges + redacció de les imatges

2)Nom: Llibre d’estudis
Cronologia: anys 30 i 40
Procedencia: del meu avi
Propietari: el meu pare
Descripció detallada: es un llibre molt antic de l’inici de l’època franquista, es titula “IMPORTANTISIMO”. Dins d’aquest llibre hi han primer, taules de multiplicar, per ajudar en el comerç i després hi ha tot tipus d’informació general.

3)Nom: Carnet de la ‘Central Nacional Sindicalista’
Cronologia: octubre 1939
Procedencia: el meu avi
Propietari: el meu pare
Descripció detallada: es un carnet sindicalista de Girona fet a la fi de la Guerra Civil. Era l’únic sindicat existent llavors, ja que els demes van ser prohibits per la dictadura de Franco.

http://www.youtube.com/watch?v=F1y2KPVxj5E

Es un vídeo youtube que no es pot enganxar al bloc: “Embedding disabled by request”. Demà li ensenyes la cançó a la teva àvia i ja ens diràs si li agrada.

Descripció detallada:
Antiga bala de canó, autentica, trobada a una de les torres del castell quan el pare d’un amic estava ajudant a reconstruïr-la. A Hostalric on hi va haver una batalla amb els francesos.
Esta feta de ferro, mesura uns 6 cm de radi i pesa aproximadament 6kg.
Està en molt bones condicions, encara que no es esferica del tot perque ja a sigut disparada.

Hostalric va resistir uns 6 mesos fins que es va quedar sense aliment ja que només rebia ajuda de Girona i Sta Coloma de Farners.
Napoleó va conquistar Espanya per fer més gran el seu imperi i va posar al seu germà per governar-la.

El treball no té un tema central sino que esta explicada la vida del entrevistat/da.
Per apartats com: escola, jocs, treballs, relacions, immigració, la mili, els aparells o electrodomestics nous, electricitat, franquisme.
Amb fotos i documents escanejats.

Per redactar el treball, he agafat el guió escrit en el full del treball, i he anat preguntant-li sobre tots els temes que hi sortien, així que bàsicament el treball tracta de tota la seva vida. Estarà dividit en els següents capítols:

-Una petita INTRODUCCIÓ, on comentaré breument la vida del meu avi.
-LA GUERRA CIVIL. En aquest capítol hi hauràn sis apartats: fam, refugis, societat, festes, el dia que van entrar els nacionals, i anècdotes.
-LA POSTGUERRA, en aquest capítol també hi hauràn tres apartats que serán: simbols franquistes, la cançó de Cara el Sol i una anècdota.
-ARRIBADA A BARCELONA
-ESTRAPERLO
-LA MILI
-LA VIDA ABANS DELS ELECTRODOMÈSTICS
-ANYS 60
-EMIGRACIÓ D’ANDALUSIA A CATALUNYA
-MORT DE FRANCO I CARRERO BLANCO

També dir, que ja he fet les entrevistes, i he aprés moltissimes coses del meu avi que no sabia, i d’aquells temps. Que eren temps duríssims, i que els problemes que tenim nosaltres comparats amb els que tenien ells, no són res. M’ho he passat molt bé entrevistant-lo.

Rosaura Baños

carlos vivas

2)
Nom: Curs d’anglès.
Cronologia: 1956.
Procedència: Compra (del pare) a Barcelona.
Descripció detallada: Era un tocadisc de maletí utilitzat per aquests discs de vinil petits de 45rpm. Comprà un curs d’anglès per estudiar sol a casa amb el llibre i doscs per poder llegir, escoltar i repetir els diàlegs (per la pronunciació). Això va ser un gran avanç tècnic.

3)
Nom: Visor de diapositives.
Cronologia: 1962.
Procedència: Cal Monistrol (Sabadell).
Descripció detallada: És un aparell que s’utilitza per visualitzar diapositives. Abans, les diapositives sortien més a compte que les copies de paper (més barates). La diapositiva presentava una fidelitat més alta de color i també hi havia les possiblitats de veure-ho en un projector o bé amb un visor.

4)
Nom: Flash de càmera.
Cronologia: 1960.
Procedència: Anglaterra.
Propietari: Santiago Escuain Sanz.
Descripció detallada: El va comprar a Londres. És un aparell que s’utilitza per il·luminar l’objecte que es fotografia. Es conecta a un endoll especial de la càmera i va sincronitzat amb el seu disparador, que en prendre la fotografia es crema una bombeta que dona una llum molt intensa per poder fotografiar interiors. Aquestes bombetes eren d’un sol ús i molt cares. Potser 10 pessetes per bombeta (abans era molt).

5)
Nom: Revista “Autopista” i revista juvenil “Mortadelo”.
Cronologia: 13 de setembre 1969 i 1975.
Procedència: Madrid.
Propietari: Roger Escuain Anderson.
Descripció detallada: Revista de cotxes que va comprar de segona mà (en un mercat) per 500 pesetes. Casi tota la revista és en blanc i negre (menys la portada i dues pàgines). Et podies comprar un cotxe nou per 7.000 ptes. (Al seu temps la revista valia 10 pesetes).
Quan va fer una espècie de neteja a casa van treure el còmic de les golfes. És una revista de paper de 12 pàgines (conant portada, contraportada i anuncis de phoskitos, per aprimar, de nines… També hi ha altres còmics (curts) dins la revista com per exemple “Manolón conductor de camión”, “Comancho”… Tots en llengua castellana.

descripció: És un llum. Esta compost per un petit diposit on s’hi posava un tipus d’oli. El petit tros de corda quedava recoberta d’aquests oli i permitia que el foc es mantingues encès. el cos es replet de vidre per evitar que s’ apagui amb una ventada etc. Al costat del diposit hi ha una petita rodeta que permet regular la flama. Aquesta llum estava a una petita caseta d’un hort del meu avi on guardava totes les eines del camp. Com en aquella epoca era dificil portar la electricitat fins on vulguesis s’havia de conformar amb aquesta llum. Al cap d’uns anys a granollers a causa de la construcció de vivendes perquè la ciutat cada cop es feia més gran van agafar terrenys on hi havien aquests camps. Va guardar aquest llum com a record.

-Descripció detallada: és una insignia que es portava a la camisa per diferenciar-se d’altres cossos polocials. en ella hi podem distingir l’espassa i la “HAZ” ( que significa unitat ). La “HAZ” unida amb una destral, formen el Lictor que significa : Simbolo romano del derecho y la ley. L’espassa és un símbol cristià de la força, la unió de tots aquets símbols forma: ” EL EMBLEMA NUEVO CUERPO DE LA GUARDIA CIVIL”.
El tricornio és el barret oficial de la Guardia Civil, li van donar al meu avi juntament amb la insignia l’any 1951, quan va finalitzar la seva formació acadèmica a l’acadèmia de l’Escorial de Madrid.
A partir d’aquell momento va poder exercir com a Guardia Civil, i va utilitzar aquests objectes per fer-ho. els va portar fins a la seva jubilació, ara els guarda amb record melangiós.

Descripció detallada: És un rellotge de butxaca que ja té uns 120 anys. En aquella època el tenia molt poca gent, i funcionava donant-li corda, però fa un any que ja no funciona perquè una peça s’ha fet malbé, i només es pot trobar en una botiga d’antiguitats i amb un preu elevat.
L’amo d’aquest rellotge es deia Gaspar Pujol i vivia a Can Gordo, que es troba a Sant Feliu de Buixalleu. Aquest home, treballava al bosc fent de rodès, que consisteix en obtenir fusta de castanyer per a fer cistells… Amb els diners que va guanyar, va poder comprar el rellotge en un home que passava per les cases venent-los. Sempre el duia posat, i com que va morir als 35 anys, el va deixar en la seva filla, la Dolors que tenia 5 anys. Ella el va guardar en un calaix de la tauleta com a record. Però quant va venir la guerra, el va enterrar dins d’una capsa de ferro perquè no li robessin, hi ha sobre i va ficar una senyal. Al acabar la guerra, el va anar a buscar i fins ara, encara el té.

http://www.xtec.cat/iesvescomtatdecabrera/calaix0708/comiatsegonbtx/festacomiatbatx08.htm

2. Recordeu: dimarts, lliurament del treball. Lletra Arial 12 (interlineat normal), índex, pàgines numerades, enquadernat, etc. A més del treball escrit, enquadernat, has de lliurar un cdrom o llapis de memòria que contingui:

a) el teu treball en un únic arxiu anomenat grupnomcognom.rtf, per exemple, 4bnuriaroca.rtf (guardar como, rtf)

b) una carpeta amb les fotos digitals i documents escannejats que hagis utilitzat (imatges en format tif o jpg, sense comprimir ni retallar)

Nom: Eina de l’apicultura
Cronologia: No se sap, però ha de tenir més de 100 anys.
Procedència: De Breda. Era dels meus rebasavis.
Propietari: El meu avi, Josep Samon i la meva àvia, Núria Avellaneda.

Descripció:

És una eina que es feia servir per l’apicultura, era una eina de la pagesia i era una eina sencilla. L’utilitat de l’eina era agafar la mel del rusc. Agafaven l’escorça del suro (arbre), que quedava en forma de tub. Tapaven la part de dalt i la part de baix deixaven que les abelles hi entressin, i així feien la mel. Per treure la mel possaven una olla amb fum a sota del rusc de suro, però abans destapaven la part de dalt. D’aquesta manera les abelles marxaven. Aquesta eina consta d’una barra de ferro que per un costat de l’eina era la que es feia servir per tallar la bresca (cera) de dins el rusc. I l’altre costat de l’eina era la que es feia servir per agafar la mel que regalimava de la bresca de dins el rusc.
El meu avi des de petit que tenien aquesta eina a casa seva, diu que era dels seus avis. El meu avi havia anat, a veure com feien això quan era petit, amb el seu pare. Això de recollir la mel sempre s’encarregaven de fer-ho els homes al mig del bosc. Quan no tenien una olla amb fum diu que algun home li tirava el fum d’una cigarreta.

Material 2:

Nom: Repartidor d’aigua
Cronologia: Principis de segle xx, fins els anys 70.
Procedència: Dels meus avis i besavis. Era de Breda.
Propietari: El meu avi Josep Samon i la meva àvia Núria Avellaneda.

Descripció:

Abans quan no hi havia aigua corrent a les cases la gent agafava l’aigua dels pous com a fonts antigues… A principis de sXX a Breda va arribar l’aigua corrent a totes les cases del poble i tambè es van fer moltes fonts. De l’aigua corrent en deien “aigua viva”. Abans l’aigua de Breda venia de Riells del Montseny. L’aigua abans no es pagava per metres cúbics es pegava per “plomes”. Podíen ser una “ploma” o “mitja ploma”. Ens els carrers, a les façanes de cada casa hi havia un contador hi allà entrava l’aigua per un tub. El tub anàva cap al repartidor, que servia per repartir l’aigua a la casa. Els meus avis a la casa que vivien hi havia tres habitatges. Per això, en el repartidor hi ha tres tubs i tres marques que repartia l’aigua a les tres cases d’aquell edifici. Els tubs anaven a un dipòsit un per cada casa diferent. A Breda hi havia una persona que es deia Josep Sauri Vilà que era el propietari de l’aigua a Breda. Era el que s’encarregava de vendre l’aigua a Breda. La vennia ell perque tenia una propietat a Riells del Montseny (l’aigua venia de Riells). La gent li pagava l’aigua a ell, no a l’ajuntament com ara. Podien demanar una ploma o mitja. Si tenies el contador ajustat a mitja pagaves menys que per una però et sortia menys raig d’aigua.

Núria.

Aquest aparell s’utilitzava per escalfar el llit abans d’anar a dormir.
Com que no hi havia calefacció, estufes… havien de buscar altres maneres.
Dins del recipient, es posaven les brases de la llar de foc i es tapava amb la tapadora.
Llavors esperaven a que el ferro s’escalfés i anaven cap a la habitació on es trobava el llit.
Treien el llençol i per sobre el matalàs passaven l’escalfador com si estiguessin planxant i quant estigues calent paraven.
Llavors ja podien anar a dormis sense passar tant de fred.
L’objecte era utilitzat per tota la família diàriament, exceptuant, a l’estiu.

Laia Jordana

En aquest treball parlaré:

De com va viure la guerra civil, com va ser la postguerra, de la seva vida quotidiana de quan era petit, de com era la seva escola, del seu primer treball, com va ser fer la “mili”, la seva juventut, de la seva vida quotidiana durant els anys 60 i principis del 70 i durant els anys de la transició.

Aquest treball no te un tema central, si no que parlaré de tota la vida del meu avi.

El treball el dividiré en capítols. Hi haurà un índex, una introducció, llavors tot el que m’ hagi explicat durant les entrevistes i al final una conclusió. Al final de tot del treball inclouré un apèndix on hi hauran les entrevistes que li faré. També posaré fotos d’ell, quan era jove. I si trobo algun document seu de quan era petit (passaport, notes escolars…), també.

Núria.

Descripció detallada: És una fotografia en blanc i negre de finals dels anys 50, el cotxe era conduit pel meu avi Rafael de Guevara, era un dels seus primers cotxes, l’escarabat.
La fotografia està feta amb una càmera de fotos instantànea, per la seva dona. El cotxe està en un pont situat en un petit poble de Portugal.
En aquells anys l’escarabat era un cotxe bastant assequible i per tant la classe baixa/mitjana se’l podia permetre.
El meu avi el va poder pagar amb un sol plaç perque era un escultor bastant important per Portugal.

Nom del material: Guia urbana de Barcelona
Cronologia: 1950-1951
Procedència: Barcelona
Propietari: Pare (cedit pel seu pare)

Descripció detallada: és una guia amb tots els carrers de Barcelona durant el franquisme.
Estan col•locats tots els establiments, botigues, locals de partits politics, hospitals… de la ciutat ordenats per ordre alfabètic. Tot sense excepció està en castellà, desde el lloc d’edició, fins l’últim carrer de BCN.
Dins hi trobem mapes amb les zones i límits de cada lloc i per exemple, en el cas de les comissaries et senyala el local i et diu que en cas de estafa, robo, agressió… accedeixis alguna de les comissaries més properes.

Descripció detallada: està feta de ferro amb uns forats perquè pugues passar el fum i també l’escalfor i no es quedes concentrada allà dintre, té un màneg per poder-ho agafar quant estava calent i no cremar-se, el màneg està fet de fusta i s’aguanta a la caixa de ferro amb filferro. A una part hi han dos llistons de fusta enganxats que era la part on es posaven els pens.
La meva àvia m’ha explicat que ella ho feia servir quan anava normalmen al cinema, perquè hi feia molt de ferd, o quan estaven a casa s’escalfaven amb lñes brases de quan ja s’havien cremat els troncs de fusta i es posaven allà dintre i així produïa escalfor. de vegades també s’ho enduia a l’abitació i aixi no tenia fred.

http://www.xtec.cat/iesvescomtatdecabrera/calaix/materialshistoria/materialshistoria2008.htm

Textos:

Otra de las 18 canciones de “Ciudadano Aguilé” es la mítica “Cuando salí de Cuba”, con la que quiso “denunciar la dictadura castrista” en 1967, año en el fue compuesta y con la que “toda la izquierda” se le “echó encima diciendo que era un fascista”.

Font: http://www.publico.es/036003/luis/aguile/musico/comprometido
11-01-08

No em fa cap vergonya admetre que soc un fan, de sempre, de Luis Aguilé. Digueu-me friki, però de molt petit les seves cançons van marcar i acompanyar la meva adolescència. Potser algú que no coneix aquesta part de la meva vida no em torni a saludar mai més (…)

Ara, aquest estiu, fitxat per la Diputació de Castelló, per promocionar les seves platges ha tornar a sonar a totes les emissores de radio, el títol i la lletra de la cançó ho diu tot: Nadie me quita mis vacaciones en Castellón.
Aguilé injustament, sempre ha estat acusat per la inquisició progre i d´esquerres de ser afí al regim franquista de la època, i actualment de ser un titella i un venut a la dreta més reaccionaria espanyola.

Font: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2762_3_211305__Comarques-Camarero-champagne
25-07-07

http://es.youtube.com/watch?v=fgTS_z6O5ZY
http://es.youtube.com/watch?v=cMF1DbK3RB4

VA SER UN DELS PRIMERS DISCS QUE LI VA REGALAR UN AMIC A LA MEVA AVIA. QUAN ELLA TENIA MES O MENYS 16 ANYS. ERA UN DISC DE VINIL, UN NOU DESCOBRIMENT EN AQUELLA EPOCA, ARA AVUI EN DIA PER A NOSALTRES UNA ANTIGUITAT.

Nom: Petaca
Cronologia: Any 1953 (té 55 anys)
Procedència: Puerto Lumbreras (Múrcia)
Propietari: Nicolas Cotes Granados.

Descripció detallada: Es com una espècie de butxaca de pell de color marró. Consta de dues parts, una dins i l’altre la de fora. En la part de dins i la més petita s’hi posaba el tabac i anaba encaixada amb la de fora.
Per els costats hi ha uns grabats. En un costat hi ha un dibuix de un caball,
i per l’altre un grabat sobre un àguila. Va ser un regal del meu besavi, cap al meu avi.

El meu avi em parlarà sobre les qüestions polítiques de com va anar la guerra de si va lluitar o no, què passava si parlaves de Franco en públic…
La meva àvia em parlarà sobre els temes d’alimentació i com anava distribuida la família i el seu capital.
I l’amic de la família em parlarà dels temes científics d’aquells temps.

Espero poder afegir algunes anècdotes polítiques que m’expliquin alguns avis.

Pregunteu a l’àvia o a l’avi quina va ser la cançó de la seva joventut; aneu a:

http://blocs.xtec.cat/historiaoral/les-cancons/

objectius:
1. Fer un estudi biogràfic de l’avi que regentava Can Fornaca.
2. Analitzar històricament la vida i els fets històrics que envolten l’activitat a la botiga de Can Fornaca.
3. Buscar informació sobre els terrissaires i vidriers
4. Estudiar l’evolució de la botiga des de que eren terrissaires fins que han esdevingut floristeria.
5. Analitzar els pqeruès dels canvis de la botiga segons la guerra.
6. Buscar documents antics i fotos dels besavis.
7. Condicions

Descripció detallada:
És podria dir que está fet en l’any 1947. Una família de Breda, anomenada Argemí. Eren evanistes, es dedicaven a fer mobles. Quan l’avi d’aquesta família es va jubilar, es dedicá a fer instruments de música.
El meu avi a part de ser també evanista, era música i solía tocar en una orquestra en aquells temps. En aquella època s’hi treballaves de músic, encara que nomès sapiguesis tocar un sol instrument, te’n feien tenir d’altres per fer veure que el tocàves, per això va comprar el violí -(la seva especialitat eren els clarinets i les trompetes)- que li va costar 700pts. com ja he dit, el meu avi era evanista i per tant l’estoig del violí el va fer ell.
El violí está fet de fusta d’avet artesenalment, és llarg i de color marró. Les corde del violí són de cavall i fa 58 cm.

Ara té 77 anys i continua vivint a Badalona, al primer pis que va haver-hi a la zona ón viu.

Si t’explico més coses després quan te l’entregui no tindrà gràcia =) jaja!

Descripció detallada:
Es una bala d’un fusell de la guerra civil, es del calibre 7x57mm. Esta sense disparar per tant conserva el casquet.
Aquesta bala la va agafar el meu avi l’any 1938 amb 9 anys a Torres de Segre una població dels voltants de Lleida.

Descripció detallada:
Aquest llantió d’oli actualment el té el meu avi, li vaig demanar com funcionava i em va explicar que s’ha d’obrir la porta i a dins hi ha una espècie de setrill i dins s’hi posa un ble ( un ble és un fil que es crema ). El setrill s’omple d’oli i s’encèn aquest ble i anava cremant fins que s’acabava el ble. A les cases n’hi havia molts perquè era el seu mètode de llum.
Té un ganxo per agafar-lo bé sense cremar-se.
És molt vell i per això està rovellat i té un vidre trencat.

Subtítol: L’ofici de carreter

OBJECTIUS:

1. Fer un estudi biògrafic de l’últim carreter.
2. Analitzar històricament la vida i els fets històrics que l’envolten.
3. Veure els diferents treballs artesanals de l’època.
4. Buscar informació sobre l’ofici del carreter.
5. Estudiar l’evolució de l’ofici durant al primera guerra mundial i la guerra civil espanyola.
6. Elaboració d’una entrevista per tal d’obtenir la informació.
7. Buscar algun document antic, com factures..etc
8 Conclusions.

Procès del treball:
La persona que ens servirà per fer el meu treball és:
Nom complert: Josep Brugada i Nualart, “cal ferreter”
Data i lloc de naixament: 7 de Stembre de 1907 a Hostalric.
Domicili actual: Carrer Arrabal, número 35 (Hostalric)
Procèdencia geogràfica i ocupació dels pares: Els seus pares també eren d’Hostalric, el seu pare també era carreter.
Estudis: Estudis primaris a l’escola pública d’Hostalric fins als catorze anys.
Ocupacions professionals: Exercir l’ofici de carreter tota la vida.
Data de matrimoni: 1932

Descripcio detallada:

El meu avi m’ha explicat que aquest llum de carbur la utilitzaven per a anar a la mina a extreure materials i il·luminar una mica la casa.
Les seves parts son: Un gancho que serveix per a subjectar el llum a qualsevol lloc, el cos que serveix per a agafar-la sense cremar-se, la base serveix per a ficar-hi el carbur per a que fes llum i la pea mes important es la metcha, s’ha d’encendre i gracies al carbur la metcha aguanta encesa.
Tambe hi ha un regulador de gas, serveix per a il·lumiar mes o menys la habitacio.
El carbur, m’han dit els meu avis materns que costava molt d’aconseguir, perque apart de que era molt car, era molt dificil trobarne.

Núria Oliveras

Descripció detallada:
Materials: ferro colat, vidre, coure, tinta.
Consta d’una caixa cilíndrica vermella amb dos potes de ferro treballat i una campana que sona mecànicament. Els números no són romans i té quatre busques que són com tres petits rellotges. Tots tres estàn dibuixats en tinta. L’esfera grossa marca les hores, la petita inferior marca els segons. La tercera esfera consta de dotze hores i és el despertador.
A la part posterior del rellotge hi ha quatre rodetes per manipolar-lo, i una petita palanca que serveix per conectar o desconectar el despertador. La primera rodeta mou l’agulla del despertador. La següent rodeta mou l’agulla que amrca les hores.
Les dos rodetes sobrants són per marcar les dos esferes petites.

Quan vaig demanar aquest objecte al meu avi, em va explicar que aquest rellotge havia sigut vengut a pes, al preu de tres pessetes, al meu revesavi.

La entrevista esta en proces encara, pero ja gairabe esta llesta.
Nomes em falten les fotografies.

Descripció detallada:
Aquesta bala de canó la va trobar el meu besavi al camp mentre treballava la terra.
Aquesta bala de canó es de la guerra del francès i la seva conservació es molt bona. És esfèrica d’uns 12 centímetres d’ample i uns 12 d’alçada. Està feta de ferro fos i pesa 5.5 Kg.
Té relació amb el lloc on l’han trobat, ja que aquí a la torre de Grions els francesos durant la guerra és on empresonavent a la gent.

Nom: Nueva Enciclopèdia Escolar
Cronologia: 1953-
Procedència: La Torre de Grions
Propietari: La meva àvia

Descripció detallada:
És un llibre, una enciclopèdia la qual feia servir la meva àvia quan era jove per estudiar.
Es conserva en molt bon estat.
Els estudis dins del llibre son variats, hi ha:
matemàtiques, socials, naturals etc…
Les seves mides són:
14.5cm d’ample i 20.5 d’alçada.
És en castellà.

Descripció detallada:
Camera fotogràfica mecànica sense piles. Funciona amb pel·lícula de 135mm. L’obturador és de 1/80s, i amb obertura de diafragma de 6’3-11-16. La va comprar en una botiga de Barcelona en el seu viatge de nuvis, i li va costar 650 pessetes mes 100 de l’estoig. Que en el seu moment suposa una gran quantitat de diners.

L’entrevista ja la tinc feta, també tinc fotos de l’Ebre on van passar fets importants, hem falta acabar-lo d’ordenar i redactar.

Descripció detallada:

Es una “Polaroid Land Camera 1000” de l’any 1974. aquesta camara va ser un regal de reis per a la meva mare i la seva germana, li van comprar els meus avis i li va costar unes 7000 pessetes aproximadament. Els hi va comprar perquè des de que van veure la primera camara que volien tindre una. Però van haver d’espera uns quants anys per aconseguir-la perquè al principi eren massa cares. Aquesta camara feia fotografies a l’instant i per a fer les fotografies amb més qualitat havien de comprar flaixos. Un paquet de deu flaixos valia unes 650 pessetes. Les fotografies eren en color. Si li poséssim un carret encara podríem fer fotografies.

Nom de l’alumne: David Trejo Tamayo.
Nom: Kodak model (Camara instamatic 133-X).
Cronologia: 1970- fins ara.
Procedència: Dels meus avis.
Propietari: Pere Trejo ( el meu pare).

Descripció detallada:

Es una camara dels anys setanta. La van comprar els meus avis, es a dir, els pares del meu pare, la van comprar perquè el meu pare havia de fer la comunió. Abans en el poble hi havia molt poca gent que tingues camara ja que era un objecte que es feia servir poc. La van comprar perquè per a poder tindre fotografies de la comunió del meu pare havien de contactar a un fotògraf i era massa car. Aquesta va ser la primera camara que els meus avis i el meu pare van tenir. Li va costar 3000 pessetes, que en aquell temps era molts diners. Per a poder fer millor les fotografies havien de comprar uns flaixos, que venien en paquets de quatre i cada un servia nomes per a fer una fotografia. La camara encara funciona, però com que no venen carrets com els que fa servir ja no la fem servir. Amb aquesta camara els meus avis han fet mes de cent fotografies.

Descripció detallada del objecte: És un llibre de 802 pàgines, té 52 anys. té una portada i una contraportada de color marró, el seu autor és Atilano Rancés, un llicenciat en filosofia i lletres.El diccionari es va fer a Barcelona, al carrer Provenza nº 95, es de la editorial Ramón Sopena S.A. Consta de 70.000 veus i 200.000 adaptacions. També té gravats que ilustren les pàgines del diccionari.

Aquest llibre, es un diccionari, va ser regalat a la meva avia per la seva professora,es deia Vitorina. Aqusta dona era la professora del poble de la meva avia. Ensenyava a 25 nens gratuitament de diferentes edats, perque li pagava l’estat. Els nens i les nenes caminaven uns 6 kilometres d’anada desde la casa fins al colegi i també 6 de tornada amb tots els llibres .

Parlaré de la postguerra, sobretot, i sobre l’época franquista, per que es la época que va viure la meva avia. Dels anys 60-70. Per exemple li preguntaré com estudiaven, la vida social que feien, etc.

En el treball parlaré sobretot de com va viure i que és el que recorda de la Guerra Civil i la Postguerra.
Li he preguntat com era la vida durant la guerra, com ho van viure a casa seva, i altres curiositats i detalls que recordi de l’època.
Ja li he fet l’entrevista i sobretot m’ha explicat que van fer cada un dels germans durant la guerra, i com van fer-ho per tornar-se a trobar quan va acabar.
Sobre la Postguerra m’ha parlat sobre com va canviar la vida, la fam que van patir etc.
Aquests dies estic buscant les fotos que guarda de l’època, i em falta començar a passar el treball a net.

Descripció detallada: Es tracta d’una placa metàl•lica de propaganda de llet condensada de la marca “El Niño”, de la Societat Lletera Muntanyesa.
S’hi pot veure un nen petit, ben alimentat, assegut a la trona i adormit, amb el biberó sota un braç. Sobre seu hi ha una frase que diu “Satisfecho”, i a sota del nen un dibuix dels pots de llet condensada.
Aquest objecte es trobava penjat a la paret de la botiga de comestibles i pastisseria que la meva besàvia tenia a Hostalric als anys trenta.

Descripció detallada:
El racionament és un objecte que es va establir per tot Espanya 44 dies finalitzada la Guerra Civil, per l’escassa economia del país. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1952.
El 1947 la situació internacional d’Espanya va canviar gràcies als Estats Units. A la dècada dels 50 es van formar nombroses vagues per arribar a la fi del racionament. El 1953 firmen uns acords amb EEUU i des d’aquell moment es coneix l’ajuda de l’economia, crèdits i armaments.
Aquests racionaments els va formar l’Estat per tal de controlar la quantitat d’aliments que consumia cadascú al llarg d’una setmana. La gent cada cop que anava a comprar el venedor tenia que retallar un tros d’aquesta “cartilla”. Per exemple: 100 grams de carn els homes, el 80% d’aquesta ració les dones i els majors de 60 anys i un 50% els menors de 15 anys.

Explicare la gana pasada pels meus avis extremenys durant aquests
anys, com van anar sortnt endevant amb el naixament de set fills.
Puntualment entrevistaré la meva àvia de 83 anys.
Parlaré de tota la seva vida, de la fam passada quan era petita,
l’escola, les presons, els exiliats, la guerra, la postguerra… la vida al
camp al cantó del meu avi a hores d’ara mort, els motius que els van fer
decidir emigrar cap aquí Catalunya amb set fills, els canvis a la vida quotidiana, la feina i la millora de les condicions de vida.

Descripció detallada:
Es una fotografia del dia del casament dels meus besavis, pare del meu avi, Fructuoso Gonzàlez Rico i Montserrat Caimel Fontrodona.
Es van casar a Tordera l’any 1932 i va ser un casament civil.
Abans les nuvies es casaven amb el vestit de color negre, i en aquest cas no es va fer una gran celebració.
Van tenir dos fills; el meu avi Joaquim i Teresa Gonzàlez .
E1 meu besavi no va anar a la guerra ja que es va exiliar a Anglaterra i es dedicava a l’extraperlo.
La meva besavia es va morir jove als 45 anys d’anèmia quan el meu avi tenia
13 anys, i el meu besavi va morir el 30 de gener de 1987.

Descripció detallada: Fotografía dels meus avis amb un dels meus tiets l’any 1948 a Linares. Portaven els vestits que es portaven normalment en aquells anys. Aquesta foto li van donar a la meva mare. Es va fer durant la postguerra.

En aquest treball compararé la vida des dos entrevistats. Tractaré entre d’altres temes: la diferència que hi havia entre els habitatges de cadascun, l’escola i les vacances, com van viure cadascun la situació política de l’època, com aconseguien l’aliment de cada dia, el treball, com era la societat, etc.

Ja tinc l’entrevista al meu oncle feta, em falta la del meu avi i acabar-ho de redactar tot.
Afegiré fotos i si en trobo, algun document.

Descripció detallada:
Es el DNI del meu pare, Enric Nualart. Es de la dictadura franquista, de finals dels anys 60. El meu pare tenia 16 anys quan es va fer el DNI. Es pot veure que es molt diferent als DNIs actuals, es de cartró, la fotografia estava enganxada am una grapa. També hi ha les emprentes digitals de dos dits, el polse i l’index. Caducava als 5 anys.
Com es pot comprobar, no hi ha cap dada en català, tot esta en castella. Al marge de dal a la dreta de la cara principal, es pot veure l’aguila franquista, a dal al centre es veu la bandera espanyola amb la paraula ESPAÑA escrita en mitg.
El meu pare conserva el DNI perque en lloc de retornar-lo quan li feien el nou, va dir que l’havia perdut, per poder conservar-lo.

Descripció detallada:
És un llibre que va comprar el meu avi mentre feia la mili a Mallorca, el llibre és d’abans del 1951 però el meu avi el va comprar aquell any. Fa més de 55 anys que el té i encara el continua llegint, se l’ha llegit moltes vegades. En aquest llibre hi ha textos de diferents autors com: Francesc Pi i Margall, Miguel Bakunin, Rousseau, Miguel de Unamuno, Quevedo, Azorín, etc. Els textos són filosòfics i expliquen cosessobre l’ahir, l’avui i el demà de les nostres vides.

Una entrevista tinc pensat fer-li a Maria Mateu Soliva, una dona de aproximadament 99 anys, que ha viscut tota la vida aquí a Hostalric i segons m’han comentat familiars meus, li agrada molt explicar les experiències viscudes en el passat, i sé que aquesta dona té moltes fotografies i documents de l’època que poden fer molt de servei per acabar de completar el treball. La Maria no és familiar meva i segons he deduït de les explicacions del meus pares m’han dit que podia ser del bàndol Roig.

A l’altra persona a qui tinc pensat fer és un altre avi que viu a Riudarenes i és el pare del marit de la cosina de la meva mare. És un home molt obert d’aproximadament 80 anys que durant tota la seva ha sigut tintorer i té molta memòria i li agrada explicar coses de la seva vida, aquest home es diu Joaquim Mas i tinc una idea de que pot ser del bàndol Franquista, però no ho sé segur, per tant amb aquestes dues perspectives crec que en puc treure varietat d’opinions molt interessants.

En els dos els preguntaré sobretot de la guerra i de la postguerra i també com van viure el franquisme en el seu poble des del principi fins al final.
I finalment els faré preguntes sobre el que ha sigut la seva vida, la vida quotidiana, l’escola, el treball, la vida de casat, les penalitats que van haver de passar, si tenien familiars exiliats, què feien per divertir-se, etc.

Ja he estat parlant amb la Maria, i em falta fer unes quantes preguntes concretes.
Em sembla que tindré dificultats per fer l’entrevista a ne’n Joaquim ja que no se si trobaré el moment per què els meus pares em puguin portar a Riudarenes. Però faré el que podré.

Descripció detallada:
És una revista de 50 pàgines no numerades de 33x28cm enquadernada amb una espiral metàl·lica, les tapes no són rígides. A la portada hi ha el títol, el preu, l’estació de l’any, la data i un dibuix de primavera a cinc colors amb relleu. Les pàgines de dins són en blanc i negre menys algun anunci amb color daurat y algunes línies i dibuix amb verd pàl·lid. Els textos estan escrits en català, també podem trobar fotos i dibuixos.
El preu d’un exemplar era de 5 pessetes, l’abonament anual valia a Barcelona 15 pessetes, a la resa d’Espanya 17pessetes, a Amèrica 19pessetes i als altres països 24 pessetes.
La revista era editada trimestralment per A. Lopez Llausas, i l’administració era a la llibreria Catalonia carrer Rónda Sant Pere nº 3 Barcelona.
Al mig hi ha el sumari amb 17 articles que tracten entre d’altres temes: cinema, esports, arquitectura, moda , art, decoració… aquests articles són de poca lletra i van acompanyats de fotos grosses i gravats.
Els anuncis es concentren a les 10 primeres, les 7 últimes pàgines i la contraportada, l’únic anunci que trobem al mig és de colònia i és una pàgina més petita de color daurat.
Els productes anunciats són de perfumeria, cotxes, electrodomèstic, begudes, aliments, botigues d’alta costura, joies, fils, roba interior (faixes), etc.
Mirant aquesta revista ens podem fer una idea de com vivia una part de la societat d’aquella època: com vestien, com eren les cases, quins productes utilitzaven, etc. També si ens hi fixem en el preu, encara que sembli que és barata, era cara i no tothom podia comprar-la ja que el sou mig de la classe mitja estava en 300 Ptes.

Descripció detallada:
És una caixa metàl·lica, feta d’una fina capa de planxa de ferro. Té unes dimesions de 21,5 x 14,5 x 9,5 cm. Té una tapa superior, subjectada per tres suports en un dels costats. Té els costats arrodonits. Aquesta caixa contenia un kg i mig de Cola-Cao. A la base, a la part exterior, hi ha un dibuix d’una mare amb dos fills i la mare porta una safata amb dos tasses per als seus fills. A sota també hi consta el nom del producte i un eslògan: “el alimento de la juventud”. A sota hi ha una breu explicació del producte i s’indica que ha estat fabricat per l’empresa Nutrexpa de Barcelona. Just al costat s’explica la preparació i a sota la composició. Aquesta caixa d’un kg i mig costava 91’20 pessetes i es podia aconseguir en qualsevol botiga on venguéssin aliments. La resta de la caixa, té una decoració que consisteix en un fons blau fosc i unes imatges d’unes flors que semblen estampades. La meva àvia m’ha explicat que hi havia diferents aspectes i presentacions i que podies triar la que més t’agradés. La meva àvia també m’ha explicat que el Cola-Cao era l’esmorzar dels meus tiets i del meu pare i que una caixa d’aquestes no durava gaire temps. Com a curiositat, a la caixa no hi consta la data de caducitat i és dels anys 70 perquè eren els anys en que els meus tiets i el meu pare eren petits i en bebien. I actualment la meva àvia la utilitza per guardar els fils i els estris de cosir.

Descripció detallada:
És una pastilla rectangular i cúbica del sabó sòl·lid fabricat artesanalment. El nom del sabó és Lagarto i en aquells anys era l’únic que hi havia i també, el més conegut per a la majoria de la gent, que abans de descobrir-lo rentaven la roba amb les cèndres de la llar de foc o estufa. Era fabricat a San Sebastian per una empresa anomenada Videsa. La pastilla pesava 400 grams. S’utilitzava per rentar la roba i normalment era utilitzat per les dones que rentaven la roba a la riera, al riu, als safarejos municipals, als safarejos domèstics, etc. Les dones es reunien i mentre netejaven, s’anaven explicant les últimes notícies i feien sagareig. És de color marronós i té un tacte àspre i pastós, té una durada aproximada de dos mesos. Es comprava en botigues que venien tot tipus de productes. El seu preu era inferior a una pesseta. Aquest sabó agradava a la majoria de la gent. Segons deien la seva composició era de greix animal i un percentatge molt petit de sosa càustica. Es va utilitzar fins ben bé els anys 70 – 80, les meves besàvies i àvies utilitzaven aquest sabó.

Descripció detallada:
L’objecte sobre el qual he fet l’exposició és una planxa que era de l’àvia de la meva tieta. És una planxa de l’any 1902 (regnat d’Alfons XIII). Aquest planxa ha estat utilitzada des d’aleshores. Podem dir que es va utilitzar fins que van inventar-se les primeres planxes elèctriques, les quals van substituir a les de ferro. En concret, aquesta planxa és un utensili de ferro de foroma triangular i molt llisa per la seva cara inferior. A la part superior té una mensa de nança per la quall s’agafa la planxa. Per a que funcionés s’havia d’aplicar molta calor a aquesta, ja sigui col·locant-la sobre els fogons, sobre llenya, etc… Un cop calenta ja es podia planxar i la roba quedava totalment llisa, tot i que resultava un mètode molt més difícil i incòmode que no pas el de la planxa elèctrica.

Les entrevistes ja estan fetes (han estat molt divertides) i ara em falta transcriure i redactar tota l’informació.

Sara.

Descripció detallada:
El llum d’alcohol es feia servir fa molts anys. Actualment ja és inexistent.
Es feia servir per escalfar petites quantitats de líquid.
Per fer-lo funcionar, s’havia de posar alcohol dins d’un petit dipòsit que porta incorporat a la part inferior, i seguidament encendre una metxa.
Un cop encesa la metxa, ja s’hi podia posar un recipient a sobre del suport que té, i escalfar el líquid.
Podriem dir, que s’encenia com una de les actuals cuines de fogons.

Descripció detallada:
El Braser és un vell objecte que es feia servir per a produïr escalfor. Està format per una caixa de llauna, i una cistelleta metàl·lica.
Per fer-lo funcionar es posaven brases dins la cistelleta, anteriorment anomenada, i es col·locava fins la caixa de llauna. Per tal de deixar respirar les brases, la caixa constava d’uns petits forats que servien de ventilació. A la part superior de la tapa que tancava la caixa, hi ha col·locades horitzontalment dues barretes de fusta, que s’utilitzaven per posar-hi els peus a sobre. D’aquesta manera, evitava que els peus entressin en contacte amb la caixa de llauna, i per tant, evitava les possibles cremades.

Paginà de venta de aquests tractors: http://www.mamod.co.uk/

La primera entrevista és sobre el meu avi, que parla dels últims anys de la postguerra, de com vivien els nens als orfanats ( ja que era orfe, perque el van abandonar), de com va viure la “mili”, etc.

La segona entrevista és sobre la meva àvia que parla sobre com va viure la postguerra i la guerra civil, ja que a la familia eren tots pagesos, i van tenir problemes amb el menjar. I també m’explica totes les feines que ha fet.

I la última entrevista, que serà la més curta, és sobre la infantesa del meu pare desde que tenia 5 o 6 anys fins als 15 o 16, que es quan va acabar d’estudiar.

Ha dintre de cada entrevista hi han intercalades algunes fotos de cadascún d’ells (quan eren més joves), de situacions que han viscut i de familiars.

Descripció detallada:

És una cartilla on s’hi posaven les dades personals de l’alumne (nom, cognoms, nom dels pares, data de naixement, domicili…), en ella s’hi posaven les notes trimestrals (en comptes d’un butlletí de notes tenien aquesta cartilla) l’escola es deia : Escuela Nacional de niños.
Hi surten les assignatures que tenien però també conten els hàbits: higiene, conducta, puntualitat…
cada trimestre està signat pels pares i pel professor. Va de l’any 1957 (quan el meu avi tenia 7 anys fins al 1964 (quan el meu avi tenia 14 anys9

Descripció detallada:
És la llibreta d’escolarització del meu pare desde que va començar primària, als sis anys, fins que va acabar els estudis als 15 anys.
Hi han escrites les notes que va anar traient a cada curs, les assignatures que va fer, etc.
També hi han alguns comentaris per cursos i la nota definitiva que va treure en cada curs, desde primer fins a setè.
Hi ha els noms de tots els professors que va tenir, les seves firmes, la firma del director i el segell de l’escola.
El nom de l’escola era Colegio San Francisco Javier i estava situada a Mollet del Vallés. Era una escola religiosa privada, semblant a un seminari, i només hi podien anar nois.

En aquet treball parlaré de la meva avia, Rosalia Estrella Antequera, nascuda el 1932 i amb residencia a la Barceloneta i amb una bona memòria per recordar el nostre comerç familiar, actualment tancat.

Com a tema principal em centraré, a la peixateria de la família Cumelles o sigui la meva, on ella a treballat casi tota la vida, Treballaré a fons els avenços de la peixateria qui i treballava, com es vivia un dia qualsevol sen peixatera, el salari que cobrava la família, quins dies treballaven, si van contracta algú,qui anava a pescar de la família, quans vaixells i anaven, a quina hora obrien i a quina tancaven, qui la va fundar, que segons la primera entrevista introductòria es veu que va començar 50 anys abans del seu naixement, com es que va tancar i anècdotes diversos.
Ma dit que també em deixarà fer un cop d’ull al seu diari personal on explica moltes coses de un dia a la peixateria i temes privats, no se si mel deixarà utilitzar per el treball però espero que si.

També com un tema addicional i paral•lel explicaré com afecta las guerres a ella i al negoci de la família, parlaré dels seus amors, una mica per sobre sense donar gaire detalls, posant alguna carta per exemple i desprès per acabar, entraré en la vida quotidiana a casa seva, com es van viure els anys 60 per a ella tenint fills, i de com anava a l’escola quines assignatures feia, a que jugaven, com va viure el franquisme, els bombardejos dels avions si es va exiliar… Crec que faré un bon treball.

Descripció detallada: Radioreceptor de la marca INRAT model EJ, número 12815, te 5 valvules i funciona a 125 volts. Coberta de fusta per les parts laterals, infeior i superior. La cara frontal feta de vatilita, les seves mesures son de 28cm d’amplada i 16’5cm d’altura.
Primer model de tamany reduÏt, ja que abans acostumaben a ser de quatre o cinc vegades més gran que el tamany reduït.
Antena exterior formada per un simple cable vermell. Frecuencia de 500 a 1600Khz Preu aproximat segons el propietari unes 60 ptes. Te dos botons grans, un fa la funció de encendre i un cop encés puja el volum i l’altre serveix per canviar la emissora.
Gracies a un transformador model A300VA, amb un tensio de 125/220-50/60Hz i potencia de 300VA i conectat al cable blanc de la radio es pot escoltar forca be

descripció detallada:
La romana és un instrument compost per una palanca de braços desiguals i un piló que corre al llarg del braç major on hi ha l’escala; que en aquest cas serveix per a pesar qualsevol tipus d’objecte entre 1 i 15 kg.
És una balança de l’època de la meva rebesàvia materna, però que ha anat passant de generació en generació. Josefa, va ser la persona que la va comprar a Màlaga fa uns 110 anys aproximadament i l’utilitzava per a pesar bestiar, farina, blat, cereals i altres productes de camp i la meva àvia ha estat l’última persona en utilitzar-la, ja que aleshores ja s’havia inventat la típica balança que tots coneixem.

Lorena.

Alejandro.

Descripció:

És una llicència deportiva de la “Federación Española de Montañismo” la qual s’utilitzava per a la pràctica oficial de l’esport i la seva possesió era obligatòria per a poder participar en actes de la Federació, marxes per la muntanya, campaments…
Tambè tenia beneficis, com un segur d’accident esportiu, utilització de refugis, poder creuar la frontera…

Té uns 36 anys.

Descripció:
Es un llibre de 826 pàgines, publicat a Barcelona en castellà per l’editorial Salvatella. Amb una portada gruixuda de color marró, amb unes línies negres que fan de marc al mig amb color daurat fica Ilustración amb uns dibuixos molt detallats. A la contraportada també hi ha unes línies que fan de marc, i al centre també hi ha un dibuix, però pintat de negre. Al llom del llibre i indica l’any de publicació, l’editorial i el lloc on es va editar, també posa el títol del llibre i alguns dibuixos.
el contingut del llibre són revistes hispano-americanes que sortien cada setmana, on hi han moltes il·lustracións, poemes, tires còmiques, imatges de viatges amb una explicació, pintures, articles de política, pòsters, anuncis publicitaris i a l’ultima plana un índex per ordre alfabètic dels autors que habien col·laborat en aquests diaris, que desprès s’encuadernaven amb una portada i contraportada.

les entrevistes estan fetes, falta reunirme amb el meu avi per últim cop i comença a transcriure el treball al paper.

Àngela.

La ràdio va ser un aparell molt utilitzat com en l’actualitat la televisió. És un electrodomèstic que va donar la oportunitat a la majoria de la població a estar informats i comunicats amb ho que passava a la resta del món.

En aquest cas la ràdio del meu avi té una historia no gaire peculiar però en part divertida i original.
El meu avi matern, Modest Daniel Puig, va realitzar el servei militar a Berga, en el grup anomenat Sapadors de Muntanya, quart batallo, segona companyia. Durant l’any 1953 en aquell moment ell tenia uns 24 anys.
Segons amb va fer entendre, durant les hores lliures molts d’ells no sabien que fer i sempre intentaven fer mil coses abans que avorrir-se. Per això, algun dia algun dels seus companys de la “mili” va tenir la idea de anar al poble de Berga a compra una ràdio. Tan sols 15 de molts van acceptar pagar per comprar-la.
Així doncs, van decidir de baixa un dia a comprar aquell electrodomèstic anomenat ràdio que els distrauria durant hores i hores.
Aquell grup de nois van pagar entre tots de tretze a quinze pessetes cadascun. I així varen poder aconseguir la ràdio que els hi va costar unes dues-centes vint-i-cinc pessetes.
Així durant tot el servei militar van poder escoltar totes les emissores, la més escoltada segons el meu avi “La Pirenaica”.
Al cap d’uns mesos el meu avi va marxar, el qual va ser un dels primers d’acabar el servei militar dels que havien comprat la ràdio, ell va tornar a Gualba on hi havia la seva vida des de sempre. Fins que un dia va rebre la bona notícia d’un company de Sant Celoni que deia – Modest, un cop acabada la “mili” de tots els propietaris d’aquella ràdio, varem decidir de sortejar-la i vas tenir la sort de que et toques a tu”. Aquella mateixa tara va anar a recollir-la a casa del seu company i la

DESCRIPCIÓ

Es tracta del llibre de familia que els meus avis van obtenir quan es van casar el dia 26 de juliol del 1943, hi figuren les dades dels besavis juntament amb una fotografia ( hi manca la del besavi, però no sabem els motius).
Seguidament podem veure una pàgina on hi ha les dades de la mort del meu besavi a l’any 1956. A les pàgines següents estan inscrits la meva àvia juntament amb els seus tres germans.
He pogut observar que les dates del naixement estan equivocades ja que no hi ficaven el dia del naixement, sinó el dia que hi van ser inscrit. També hi ha sol·licituds per obtenir ajudes familiars, primer del besavi i després de la besàvia. En una altra pàgina hi ha les baixes familiars, que en aquell temps eren a l’edat de 14 anys.
Per últim, un certificat de la mort del besavi i els canvis d’empresa signats pel patró.
No està en molt bones condicions però m’ ha semblat interesant.

Per aconseguir-ho he decidit fer l’entrevista, als meus avis evidentment, i al meu besàvi, ja que em podrà explicar l’infantesa.
Ja he fet les entrevistes, encara que m’agradaria tornar a parlar amb ell per a que m’aclarís diferents detalls. I per que em deixi difernts fotografies.

Alba.

descripció detallada:

a la base te una capsa de fusta amb un calaix, on queda el café molt. la part de adalt de la peça crec que es de ferro, es la part on es posa el café i on hi ha unes rodes que molen el café quan passa, i que fan que el café passi a la caixa de fusta.
a un costat te una roda, com una manovella per fer girar les rodes de l’interior del molí de café.

SheiLa

-Portada ( títol, nom i congnom, curs, etc)
-Índex
-Continguts diversos
-Altres informacions/ curiositats
-La vida quotidiana
-Valoració personal

Potser hi afegiré algún document més, pero de moment no es segur. Lo que tinc fet és índex,portada, parts de continguts i una mica de cada cosa.. he de tornar a trobar-me amb el meu avi per acabar de recollir informació.

Carlos

Aquest compàs, era una eina que s’utilitzaba i encara utilitzen els mecànics per a traçar circumferències o per a calcular el diametre de diferents peces.

El compàs és molt antic i el tenia el meu besavi al taller de mecánica. Més tard, el meu besavi va deixar el taller a càrrec del meu avi.

El meu avi va treballar al taller durant els anys 40, va estar-hi aproximadament uns 5 anys.

2)
-Nom: Ferradura
-Cronología: Aproximadament de l’any 1938
-Procedència: Requena(València)
-Propietari: De la meva besàvia actualment.

El meu besavi tenia molts camps, i una granja on s’ocupava d’alimentar al bestiar i cuidar als animals allà. També tenía rucs i algún cavall, i els hi proporcionava aliments, amb un munt de terres que eren propietat seva.
Durant la guerra civil molta gent va haber de refugiar-se en llocs més protegits, inclús gent que anaba a viure al extranger.
El meu avi no volia abandonar part de les seves terres, pero tard o d’hora va haver de deixar-les, va haver de deixar la seva feina…
Pero el meu besavi se sentia molt satisfet i estava molt content amb el seu treball ja que en aquella época ,poca gent es conformaba amb les seves condicions de treball.
Llavors el meu avi va haver de vendre tots els cavalls pero va decidir quedar-se’n un d’ells. Segons la meva besavia era un cavall molt fort i bonic.

Al cap d’un temps el cavall va morir ja que era bastant vell… i el meu avi va treure-li la ferradura com a record de l’época passada.