<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="0.92">
<channel>
	<title>Història de les Matemàtiques</title>
	<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica</link>
	<description>Parlem d'història matemàtica a partir de l'art i dels llibres.</description>
	<lastBuildDate>Tue, 30 Dec 2008 10:43:42 +0000</lastBuildDate>
	<docs>http://backend.userland.com/rss092</docs>
	<language>en</language>
	<!-- generator="WordPress/3.1.2" -->

	<item>
		<title>D.SUTTON. Sólidos platónicos y arquimedianos</title>
		<description><![CDATA[L&#8217;adjectiu &#8220;senzill&#8221; és el que millor s&#8217;adapta a aquest petit llibre de 63 pàgines que l&#8217;editorial Oniro va treure al mercat l&#8217;any 2005. A la contraportada podem llegir unes frases que ens fan una petita referència històrica del títol del llibre: &#8220;en la puerta de la Academia de Platón, donde se reunían los más ilustres filósofos de la [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/19/dsutton-solidos-platonicos-y-arquimedianos/</link>
			</item>
	<item>
		<title>R.DESCARTES. La Geometria / Introducció, traducció i notes de J. Pla i Carrera, P. Viader i Canals</title>
		<description><![CDATA[L&#8217;any 1999 es va publicar aquesta obra del francès René Descartes traduïda al català. El llibre està dividit en quatre parts comptant una extensa bibliografia i dos índexs del llibre: un d&#8217;onomàstic i un altre d&#8217;analític. La primera part serveix com a introducció i és l&#8217;espai on els autors fan una magnífica introducció a aquesta referència dins de la [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/18/rdescartes-la-geometria-introduccio-traduccio-i-notes-de-j-pla-i-carrera-p-viader-i-canals/</link>
			</item>
	<item>
		<title>T.ROTHMAN. &#8220;Évariste Galois&#8221;, Investigación y Ciencia &#8211; Temas 1: Grandes matemáticos, pàgs. 82-93</title>
		<description><![CDATA[El primer número amb el que la revista Investigación y Ciencia va iniciar l&#8217;any 1995 la seva col·lecció &#8220;Temas&#8221; va estar dedicat als grans matemàtics (http://www.investigacionyciencia.es ). Els noms que tracta la revista són els de Fibonacci, Descartes, Fermat, Monge, Weil, Gauss, Fourier, Cauchy, Escher, Penrose, Cantor, Frege, Ramanujan i el del nostre protagonista d&#8217;avui: [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/16/trothman-evariste-galois-investigacion-y-ciencia-temas-1-grandes-matematicos-pags-82-93/</link>
			</item>
	<item>
		<title>&#8220;René Descartes&#8221;, un quadre de Frans Hals (1649)</title>
		<description><![CDATA[René Descartes va néixer el 31 de març de 1596 a la localitat bretona de La Haye. El seu pare Joachim Descartes era conseller del parlament de la Bretanya a Rennes i René és el tercer fill del seu matrimoni amb Jeanne Brochard. Quan tenia un any, la seva mare va morir i va passar [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/15/rene-descartes-un-quadre-de-frans-hals-1649/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Cita d&#8217;ISAAC NEWTON (1642-1727)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;Els homes construïm massa murs i no ponts suficients&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/14/cita-disaac-newton-1642-1727-3/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Cita d&#8217;ISAAC NEWTON (1642-1727)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;El que sabem és una gota mentre que l&#8217;oceà és el que ignorem&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/13/cita-disaac-newton-1642-1727-2/</link>
			</item>
	<item>
		<title>N.COPÈRNIC. Commentariolus (IV)</title>
		<description><![CDATA[SETÈ POSTULAT Els moviments aparentment retrògrads i directes dels planetes no es deuen en realitat al seu propi moviment sinó al de la Terra. Per tant, per sí mateix aquest moviment és suficient per explicar moltes de les aparents irregularitats que en el cel s&#8217;observen. Un cop establerts aquests postulats, vaig a tractar de mostrar [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/12/ncopernic-commentariolus-iv/</link>
			</item>
	<item>
		<title>N.COPÈRNIC. Commentariolus (III)</title>
		<description><![CDATA[Aquests postulats, denominats axiomes, són els següents: PRIMER POSTULAT No existeix un centre únic de tots els cercles o esferes celests. SEGON POSTULAT El centre de la Terra no és el centre del món, sinó tan sols el centre de gravetat i el centre de l&#8217;esfera lunar. TERCER POSTULAT Totes les esferes giren al voltant [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/11/ncopernic-commentariolus-iii/</link>
			</item>
	<item>
		<title>N.COPÈRNIC. Commentariolus (II)</title>
		<description><![CDATA[Calippus i Éudox els quals van tractar de resoldre el problema mitjançant cercles concèntrics, no van ser capaços d&#8217;explicar per aquest procediment tots els moviments planetaris. No només havien d&#8217;explicar les revolucions aparents dels planetes sinó també el fet que tals cossos, de vegades sembli que pugen en els cels i de vegades que baixin. Aquest és [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/10/ncopernic-commentariolus-ii/</link>
			</item>
	<item>
		<title>N.COPÈRNIC. Commentariolus (I)</title>
		<description><![CDATA[L&#8217;altre dia, per casualitat, vaig trobar un exemplar del llibre &#8220;Opúsculos sobre el moimiento de la Tierra&#8221; publicat per Alianza Editorial en 1983. En ell hi podem llegir fragments de tres obres que tenen una gran importància dins de la història de la ciència i, concretament, dins de la història de l&#8217;astronomia: el Commentariolus de [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/09/ncopernic-commentariolus-i/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Cita d&#8217;ALBERT EINSTEIN (1879-1955)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/08/cita-dalbert-einstein-1879-1955/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Cita de MAX BORN (1882-1970)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;Ara estic convençut que la física teòrica és la filosofia real&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/07/cita-de-max-born-1882-1970/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Cita de KARL JACOBI (1804-1851)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;Déu sempre aritmetitza&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/06/cita-de-karl-jacobi-1804-1851/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Cita de HERMANN WEYL (1885-1955)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;Déu existeix doncs les matemàtiques són consistents; el dimoni existeix doncs aquesta consistència no pot ser provada&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/05/cita-de-hermann-weyl-1885-1955/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Diari EL PAIS (02/03/2007): l&#8217;os d&#8217;Ishango</title>
		<description><![CDATA[LAS MATEMÁTICAS VIENEN DE ÁFRICA Los expertos discuten sobre los huesos de Ishango, dos &#8216;ábacos&#8217; de hace 20.000 años EL PAÍS  -  Sociedad &#8211; 02-03-2007 Dos huesos conservados en el Instituto Real de Ciencias Naturales de Bélgica indican, según los científicos que los han examinado, que los primeros sistemas numéricos se inventaron en África hace [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/04/diari-el-pais-02032007-los-dishango/</link>
			</item>
	<item>
		<title>L&#8217;os d&#8217;Ishango (II)</title>
		<description><![CDATA[]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/03/los-dishango-ii/</link>
			</item>
	<item>
		<title>L&#8217;os d&#8217;Ishango (I)</title>
		<description><![CDATA[L&#8217;os d&#8217;Hishango és un os que data dels anys 20.000-18.000 aC (Paleolític Superior) que es troba a l&#8217;exposició permanent del Muséum des Sciences Naturelles de Belgique (http://www.sciencesnaturelles.be/). Malgrat que en un principi, les marques damunt de l&#8217;os van suggerir que es tractava d&#8217;una eina feta servir per comptar, ara com ara els estudis ens han [...]]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/02/los-dishango-i/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Una cita de JOSEPH BERTRAND (1822-1900)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;Com s&#8217;atreveixen a parlar de les lleis de l&#8217;atzar? No és una casualitat l&#8217;antitesi de tota llei?&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/12/01/una-cita-de-joseph-bertrand-1822-1900/</link>
			</item>
	<item>
		<title>Una cita de WILLIAM F. OSGOOD (1864-1943)</title>
		<description><![CDATA[&#8220;El càlcul és l&#8217;ajuda més gran que tenim per l&#8217;aplicació a les veritats físiques en el més ampli sentit de la paraula&#8221;]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/11/30/una-cita-de-william-f-osgood-1864-1943/</link>
			</item>
	<item>
		<title>&#8220;Galileu Galilei&#8221; al Youtube (i V)</title>
		<description><![CDATA[En aquest post acaba el documental &#8220;Galileo y el telescopio del pecado&#8221;:]]></description>
		<link>http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/2008/11/29/galileu-galilei-al-youtube-i-v/</link>
			</item>
</channel>
</rss>

