1. La Crisi de l’Antic Règim

EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

0. Introducció

• El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.

• A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.

1. L’Europa del segle XVIII

1.1. Una agricultura senyorial

• Des del punt de vista econòmic, l’agricultura era l’activitat més important. Es tractava d’una agricultura de subsistència.

• L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus.

• La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

1.2. Una monarquia absoluta

• Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era de caràcter diví. Els governats eren súbdits sense cap dret.

•  El rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven (Consells d’Estat).

•  Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.

•  El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.

1.3. L’expansió econòmica

•  El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.

•  En aquesta situació, es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies, pels nous cultius, etc.

•  L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.

•  Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.

2. La societat estamental

2.1. Una societat desigual

•  La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil.

•  Estava dividida en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).

2.2. Els privilegiats

•  La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.

•  La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses.

• El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu patrimoni territorial i també del delme.

2.3. Els no privilegiats

•  L’estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmica i socialment.

•  La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.

•  Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.

•  Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

3. El pensament il·lustrat

3.1. Què és la Il·lustració?

•  La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim.

• La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món.

• Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir el coneixement, que era per a ells la base de la felicitat.

•  Els il·lustrats eren partidaris de l’educació i del progrés i van defensar la tolerància com a base de les relacions humanes.

3.2. Els filòsofs del Segle de les Llums

• Els pensadors il·lustrats van defensar els principis de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.

• Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals.

• Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.

• En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.

•  La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.

3.3. L’“Enciclopèdia”

• El projecte de l’Enciclopèdia fou posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Diderot i D’Alembert.

•  Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.

•  L’Enciclopèdia va tenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades.

4. La fallida de l’absolutisme

4.1. Les revolucions angleses

•   Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república.

•   Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.

•   El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange.

•   Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat. Es va instaurar una monarquia parlamentària.

4.2. El Despotisme il·lustrat

•   Alguns monarques van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració.

•  Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió.

•  La seva política reformista es va caracteritzar per la racionalització de l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, etc.

5. La revolució americana

5.1. Els Estats Units d’Amèrica

•  Les tretze colònies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, seguint les idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa il·lustrada.

•  Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.

•  El 4 de juliol de 1776, les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.

•  Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

5.2. La Constitució dels Estats Units

•  La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.

•  El 1787, es va redactar la primera Constitució de la història. El text assegurava la separació i l’equilibri de poders, establia un govern republicà i una estructura federal.

•  Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.

•   La Constitució es completava amb una Declaració de Drets.

6. L’arribada dels Borbó al tron espanyol

6.1. La Guerra de Successió (1701-1714)

•  La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei d’Espanya.

•  La proclamació de Felip V de Borbó significava per les potències europees un enfortiment dels Borbons (francesos) a Europa.

•  Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria.

•   El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temeroses de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.

6.2. La resistència catalana

•   Un cop signada la pau entre els contendents, només Barcelona i algunes ciutats de Catalunya van continuar oposant-se a Felip V.

•   Ocupat gairebé tot el territori català, Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos. La ciutat fou defensada sota el comandament de Rafael Casanova i Antoni de Villarroel.

•   L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona. Una setmana després també va capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesa a l’autoritat dels Borbó.

6.3. L’absolutisme borbònic

•   Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seves institucions.

•  Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona.

•  El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador.

•   A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.

7. El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat

7.1. El creixement econòmic de Catalunya

•   El segle XVIII va ser per a Catalunya una etapa de creixement econòmic i demogràfic.

•    La causa essencial del creixement econòmic fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat.

•    Durant el segle XVIII hi va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.