D’aquesta època és el famós Pacte Federal de Tortosa, signat el 18 de maig de 1869, entre altres per figures tan destacades com Valentí Almirall i Anselm Clavé. A Tortosa es van reunir representants federalistes de Catalunya, el País València i l’Aragó per reivindicar una forma federal de govern en el moment en què es debatia la Constitució a les Corts. Es reivindicaven els tradicionals territoris històrics de la Corona d’Aragó.

Pactes semblants es multiplicaren per altres llocs de l’estat i conclogueren en un Pacte General signat a Madrid el 30 de juny del mateix any. Aprovada la constitució de caràcter monàrquic de 1869, els republicans decebuts començaren a preparar la insurrecció armada.

El govern unionista, amb l’excusa de controlar els carlistes, prendrà una sèrie de mesures que aniran dirigides també a controlar el perill republicano-federal. Al setembre, i amb ocasió dels aldarulls promoguts a Tarragona i Tortosa per la detenció del general republicà Pierrad, el governador de Tarragona dissoldrà les milícies, mentre el revoltat Bes (alcalde de la Junta Revolucionària) i els seus partidaris no tindran altre remei que exiliar-se a França. La insurrecció havia esclatat a les envoltes de Gandesa i estava formada per uns dos mil federalistes d’aquestes terres, principalment de Tortosa.

El nomenament d’Amadeu de Saboia provocarà en aquestes terres unions abans insospitades: republicans i carlistes es presentaran coalitzats a les eleccions del març de 1871 i guanyaran a la circumscripció de Tortosa.

Proclamada la República el 21 de febrer de 1873, els republicans tortosins restaran immobilitzats a l’interior de la ciutat a causa de la pressió carlista. Això portarà grans enfrontaments entre els mateixos republicans i l’Església. Es tornarà a revifar la Milícia Nacional. Esgotada la República per les dissensions internes, per la guerra de Cuba i es insurreccions carlistes i cantonals, bona part dels polítics hispans es decantaran per la via de la restauració dels borbons.