Les Terres de l’Ebre, com la resta de Catalunya mostren un creixement econòmic i demogràfic important en aquest segle. L’expansió de l’agricultura fou notòria al Baix Ebre i al Montsià. Els orígens de Santa Bàrbara i Masdenverge estan lligats a la colonització de noves terres de les planes de l’interior. Les concessions i els establiments a les illes del Delta de l’Ebre són nombroses al llarg del segle. Uns 18.000 jornals de terres mediocres, amb un alt grau de salinitat, però aquest creixement no és continuat sinó que es va fent per etapes. En molts casos aquesta ocupació correspongué a burgesos que pensaven en l’explotació de l’herba barrella.

Se segueixen conreant els productes tradicionals i encara que Ponz digui que el litoral s’assemblés a l’horta de Castelló, la realitat és que aquesta comparació val sobretot per a la vora dels rius més importants, l’Ebre i el Sénia. L’eufòria per l’aprofitament de l’aigua probablement és conseqüència de la falta de capitalització d’aquestes terres. Malgrat tot comprovem que hi ha iniciatives d’extensió de regadiu a la Sénia, Ulldecona…

La fusta, la llana i part de la carn que arribava a Barcelona, encara venia d’aquestes terres, però en el cas de la primera la producció anava de baixa i en el de la segona va passar el mateix per les noves rompudes, la pèrdua de privilegis, l’encariment en el manteniment dels ramats i, sobretot, perquè la llana perd el seu paper preponderant com a primera matèria tèxtil davant el cotó.

En el sector industrial és on les nostres terres s’anirien separar paulatinament de la resta del Principat, especialment del litoral, ja que aquí es continuaria amb les indústries tradicionals que, ja al segle XIX, haurien de plegar davant la competència exterior.

Com a novetats respecte dels segles anteriors cal parlar de les fàbriques de sabó que es van construir a la mateixa Tortosa, així com alguna de quitrà i brea. També trobem terrisses i aiguardents a Amposta, la Sénia, Alfara, la Galera i Ulldecona. Durant el segle XVIII les terres de l’Ebre encara tenen un pes important dins del comerç català. Per l’Ebre baixa el blat de l’Aragó que es reexporta a Barcelona i a altres ports. Al port de Tortosa encara entra i surt una gran volum de mercaderies. Móra, que disposava de duana fluvial, començarà a destacar coma ciutat capdavantera de la zona.

Un altre detall que parla del vell esperit comercial és la construcció de la barca “Nuestra Senyora de la Cinta” amb capital de les nostres terres i destinada a portar barrella a Marsella. Es pot dir que el comerç important d’aquestes terres es fa per la mar i que encara interessava la navegabilitat de l’Ebre com ho demostra la definitiva construcció del canal de navegació entre Amposta i els Alfacs a la dècada de 1770. Quan el 2 de febrer de 1778 es consagra la llibertat de comerç amb Amèrica, els ministres de Carles III creuen oportú construir un gran port al sud de Catalunya a la nova ciutat de Sant Carles de la Ràpita, projecte que no s’acabarà mai.