Les Terres de l’Ebre, com la resta de Catalunya mostren un creixement econòmic i demogràfic important en aquest segle. Si fins aleshores s’hi observa un sostre de creixement al voltant dels setze mil habitants que rarament es sobrepassava durant molt de temps, a partir d’aquest moment comença un creixement sense aturador. La població del corregiment de Tortosa es triplica: de 16.022 habitants, l’any 1718, passa a 48.416, el 1789.

La causa principal d’aquest creixement és la disminució de la trilogia de la mort. La majoria de les poblacions per a les quals tenim dades mostren un creixement important (Tivissa de 915 a 2.535, García de de 432 a 1.627, etc.). Entre d’altres factors podem destacar la disminució de la pirateria, la qual comportarà, per exemple, la creació de poblacions com les Cases d’Alcanar i la Ràpita.

Malgrat aquest enorme increment, el volum de la població continua sent dels més baixos de Catalunya, sobretot pel que fa a les terres del litoral. Josep Iglésies comenta “… en termes molt generals podem assenyalar que les comarques del litoral i pre-litoral mantenen la seva puixança a través de mig miler d’anys… Només la part inferior del país, en contacte amb l’Ebre arriba a l’any 1860 encara amb un despoblament que sembla desdir de les altres contrades en contacte amb el mar…”.

La població es concentrava bàsicament a la vora dels dos rius més importants del territori, l’Ebre i el Sénia. Cal dir que ja al llarg d’aquest segle es produiran canvis en la distribució de la població dins el territori: les planes litorals i interiors s’aniran omplint progressivament de gent, però les diferències entre la muntanya i la plana no seran tant importants com passarà més endavant.