Associacionisme al segle XIX

En acabar la darrera guerra carlista va governar el partit conservador, mentre que el partit liberal no accedí al poder fins al 1881. Aleshores modificaren la Llei Electoral i establiren el sufragi universal masculí. Llavors els grans propietaris començaren a organitzar societats recreatives, formalment apolítiques, per garantir-se la preeminència social. La primera que es creà, el juliol de 1876, fou el Circulo Tortosino, hereu d’un anterior que funcionava abans del Sexenni i al qual pertanyia l’elit més depurada de sinyors. Després la febre associativa s’estengué per altres poblacions.

L’Església també donà suport i impulsà entitats d’aquestes característiques. La primera fou la Societat Dertosense de Amigos del País, creada a finals de novembre de 1876, però també continuadora d’una altra d’homònima. Però l’Església acaronà l’Academia de la Juventud Católica, que ja havia sorgit al 1869 per combatre el creixent laïcisme, però que, llavors, fou tancada per ordre governativa. En l’acte d’inauguració, al 1877, encapçalat pel bisbe Vilamitjana, hi intervingueren destacats dirigents dels partits carlista i conservador l’àmbit ideològic dels quals no s’abandonaria fins a la guerra de 1936. L’Academia tenia escoles i organitzava activitats teatrals, musicals, vetllades literàries, etc.

L’any 1880 també es creà el Circulo Católico de Obreros per enquadrar el moviment sindical, i fou l’embrió dels sindicats catòlics que sorgiren a començaments del segle XX. Des de l’església s’impulsaren també sindicats agrícoles i organitzacions de convivència entre patrons i obrers com les de diferents pobles: Arnes, Ascó, Batea, Amposta, Vilalba…

També tingueren especial importància les entitats patronals i de defensa de la propietat agrària, comercial i industrial, que foren potents nuclis d’influència política. Entre aquestes podem destacar: La Asociación de Pescadores de Tortosa y San Carlos de la Ràpita. San Pedro, el Banco de Tortosa, la Unión Agrícola, el Sindicato de Riegos del Delta Derecho del Ebro…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *