Les crisis de subsistència típiques de l’Antic Règim eren en aquestes terres menys fortes que a la mitja de Catalunya a causa de l’existència d’una economia de base agrícola i per trobar-se travessades per la ruta comercial del blat i d’altres produccions de l’Aragó, encara que aquestes circumstàncies no eren suficients per a resoldre el problema de la fam i el secular poc desenvolupament econòmic i demogràfic.

Pel que fa a l’agricultura destaca la producció amb vocació comercial de l’oli, sobretot a les localitats de l’interior. És té notícia de l’augment del conreu de la vinya al pla de la Galera, amb uns vins de certa nomenada. També adquireix un cert desenvolupament el garrofer, lligat a l’increment dels animals de bast, sobretot al litoral.

De l’augment dels conreus de regadiu n’és un exponent clar el nombre d’alqueries o masos que es va construint, sobretot a les envoltes de Tortosa, Amposta i Alcanar. Destaca el conreu de la taronja i els primers intents d’explotar el delta dret: l’illa de Sorribes el 1565.

La ramaderia tenia una importància menor a la de l’agricultura. Destaquen les raberes d’ovelles que, procedents de l’Aragó i el Maestrat, pasturava en les comarques del litoral durant l’hivern; la seva llana era exportada a través del port de Tortosa. Tenim notícies dels conflictes provocats per Amposta que volia controlar la jurisdicció dels “quatre lligallos” reials que, de sempre, havien estat regits pels lligallers de Tortosa.

El transport de la fusta per l’Ebre continuava essent una activitat important, encara que havia baixat el número de comandes de vaixells a les drassanes tortosines. A la darreria del segle XVII hom comença a tenir consciència de la progressiva minva de la massa forestal existent a la zona, fenomen lligat a l’extracció massiva de fusta, a l’artigatge, a les tales provocades pels conflictes bèl·lics i a les persecucions de bandolers.

La pesca continuava sent abundant als rius i a la mar: saboga, tonyines, molls, llagostins…

Al delta era abundant l’herba barrella, la sosa i la solsora, l’aprofitament de les quals per a la producció de sabó va provocar no pocs problemes entre recol·lectors i pagesos i entre Amposta i Tortosa.

Destacava la transformació (o semitransformació) dels productes primaris: blat, oli, sabó, la palma, l’aigua de tarongina… Pel que fa a la indústria tèxtil destacava la seda per l’abundor de les moreres a la zona.

Amb la pèrdua d’importància del comerç mediterrani davant de l’atlàntic es produeix un declivi inexorable de la ruta comercial de l’Ebre. Un obstacle important en el possible desenvolupament comercial de l’època era la pirateria.