Durant aquests segles aquestes terres seguiren la tònica general de Catalunya pel que fa a demografia, per bé que la trilogia de la mort (males collites que porten subalimentació, epidèmies i guerres) els va afectar menys rigorosament degut a l’existència d’una economia de base agrícola i al fet de trobar-se travessades per la ruta comercial del blat i d’altres productes de l’Aragó, encara que aquestes circumstàncies no eren suficients per a resoldre el problema de la fam i el secular poc desenvolupament econòmic i demogràfic.
El creixement vegetatiu de les comarques de l’Ebre va ser petit respecte de la resta del litoral català:
| Comarques | 1497 | 1718 | % de creixement |
| Baix Ebre | 1.237 | 6.601 | |
| Montsià | 507 | 2.958 | |
| Ribera d’Ebre | 1.215* | 5.149 | |
| Terra Alta | 1.087* | 3.777 |
*Són dades de 1553
Si poguéssim fer un seguiment més detallat de l’evolució d’aquest creixement comprovaríem que es produeix una important caiguda de la població a la segona meitat del XVI i una lenta i progressiva recuperació posterior.
Com a fenòmens demogràfics peculiars podem destacar la pesta bubònica de 1650 que, només a Tortosa, va causar un miler de morts i que va afectar a la resta de poblacions del territori: Miravet, Alcanar, Ulldecona… Barcelona va situar vaixells a la sortida de l’Ebre per tal d’evitar l’extensió del contagi.
Pel que fa als desastres demogràfics derivats de conflictes bèl·lics trobem, per exemple, que Xerta fou destruïda diverses vegades en el decurs de la guerra dels Segadors, que el Perelló també fou saquejat i cremat el 1640 i que Tortosa hagué de superar els setges de 1642 i 1648. Les comarques ebrenques foren camp de batalla fins el 1650.
La immigració francesa que afecta bona part de Catalunya arriba poc a aquestes terres que, d’altra banda, estaven poc rompudes. El paper comercial de Tortosa i de l’Ebre com a eix s’havia afeblit sensiblement i no s’havia desenvolupat una industria manufacturera.
Finalment, la costa de les comarques de l’Ebre era de les més insegures davant dels atacs de pirates turcs i barbarescs, la qual cosa complicava encara més la seua ocupació.
Torre de Sant Joan: La torre de Sant Joan es troba situada a la badia dels Alfacs, dintre la mar Mediterrània. S’accedeix des del Poblenou del Delta per la carretera que ens porta a les platges. Es tracta d’una torre militar, bastida l’any 1576, per a defensar-se dels atacs de la pirateria sarraïna.
Un pensament sobre “Demografia”