JOHN STUART MILL

TEXT 1

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]

a) «àmbit de la llibertat»: segons Mill,  es refereix als límits que tenen els humans a la hora de la realització de qualsevol acte. Un humà pot actuar de la manera que desitgi sempre i quan no perjudiqui als altres humans

b) «àmbit de la moralitat»: segons Mill, són tots aquells actes que afecten a la llibertat dels altres i que necessiten la intervenció de l’Estat.

TEXT 2

1. Explicar breument l’argument principal del text.

En aquest text Mill ens parla de la felicitat humana. Defineix l’utilitarisme, combinant dos conceptes: l’eudemonisme  el qual el bé  és la felicitat , i l’hedonisme, el qual la felicitat és plaer. A partir d’aquí Mill conclou que la finalitat de tot ésser humà és el plaer i que el valor moral de qualsevol acte depèn de la utilitat que tingui ( més o menys) i d’evitar el dolor ( o el màxim posible). A partir de la conclusió anterior Mill qualifica el grau d’utilitat d’un acte per la felicitat que provoca en un mateix i en els altres; és a dir, una persona assoleix molta més felicitat quan els altres també l’assoleixen. Per finalitzar Mill diferència els plaers humans dels animals. Exemple: un humà a diferència d’un animal qualsevol sent plaer llegint o mantenint una conversa interessant sobre Nietzsche ( relacionar-se).

TEXT 3

“Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se.”

John Stuart Mill, Sobre la llibertat

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

Benestar en aquest context fa referència a la felicitat de cada individu per la realització d’actes que fan feliç a un mateix individu. Aquest individu tindrà total llibertat amb la única condició que no intervingui o perjudiqui en la llibertat dels altres. Així com Plató considera que els savis són els que han de governar, Mill considera que en la pròpia felicitat nosaltres som els més savis perquè nosaltres sabem millor que ningú com hem d’actuar per ser feliços.

TEXT 4

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Mill en el text exposa que un humà adult estarà capacitat per saber què és el millor que li anirà més bé ( que li convindrà) pel seu benestar. D’aquesta manera, una persona amb aquests trets, hauria de ser lliure d’escollir el que vulgui fer amb la restricció de que faci el que vulgui mentre no interfereixi en els altres. Per tant, per ser un home lliure ha de poder triar i ser feliç. Mill accentua que els homes tenen dret a una llibertat tan social i legal ja que l’Estat ha de permetre que la persona gaudeixi de la seva llibertat i a més a més que les persones que l’envolten no li impededeixin gaudir-la.

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

a) “noble”: amb la paraula noble Nietzsche es refereix a la moral creadora, la moral que consisteix a aspirar que el poder de la vida augmenti, la qual implica recuperar el sentit de la vida com a procés de creació : passar dels valors nihilistes a la voluntat de poder.

b) “ressentiment”: amb la paraula ressentiment Nietzsche es refereix a un sentiment en contra d’alguna cosa, en aquest cas contra el nihilisme, contra els valors ideals ( idees platòniques ) o a l’haver de fer kantià.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche quan parla de moral del ressentiment es refereix als nihilistes, les persones que sotmeten la seva vida a les idees, amb una creació nul·la de valors. Aquesta es sempre contraria a la transvaloració nietzschiana segons la qual hom ha de prendre la vida com a únic criteri vàlid per a jutjar qualsevol cosa.

Aquestes persones les quals modifiquen el seu punt de vista a favor de la transvaloració nietzschiana ( homes nobles ) es tornen persones amb un sistema propi de valors creats per ells, la qual cosa provoca el ressentiment entre els dèbils, els de la moral d’esclaus, aquesta és la causa principal per la qual la moralitat del ressentiment anomena home pervers a els homes nobles.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche en aquest text parla de quin és el bon camí, i per a saber-ho va investigar a la etimologia d’aquestes paraules, primer cal destacar, que per a ell els conceptes no són més que convencions, molts cops interessades. Va veure en aquesta investigació que el mot “bo” en totes les llengües provenia d’un mateix “concepte” com ell anomenaria, aquest, era el concepte de “noble”, a partir del qual s’havia desenvolupat el de “bo”.  Això el va portar a la conclusió de que aquest mot havia estat creat per algú superior, algú “noble”, ben preparat mentalment.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Aquest text parla de la moral de la compassió, en ell qüestiona l’origen d’aquests valors, ja el desconeix i vol conèixer-lo ja que aquests valors poden ser màscares, conseqüències, malalties.

Desconeix si aquests han estat creats a partir d’un model ( idees platòniques, a les quals és contrari ) o si per contra, les ha creat un noble, algú capaç de crear, de desvincular-se de les tradicions i viure la vida com a procés de creació.

Nietzsche

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: es refereix a aquella persona que destaca per sobre de la resta i és creadora de valors.

el ressentiment que té la casta sacerdotal cap aquest nobles que els porta a crear antivalors per tal de poder dominar el ramat (poble).

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche en aquest fragment de la genealogia de la moral ens parla d’allo que forma part de lo que ell anomena primera disertació, i es que aquests homes nobles al crear valors sobre lo que és bo (autentic, digne noble…) també fan que es crein valors contraris o dolents (falç indigne, plebeu…)  I per aixó son els creadors també de l’home pervers.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Una altre vegada Nietzsche ens parla de la creació de valors que fan referencia a “bo” i que tots aquests han estat inventats i que no tenen per que ser els vertaders ja que ni hi ha veritats i només mentides compartides, al fer un estudi sobre les diverses llengués s’adona que els diferents significats sobre aquest valor són copies entre si.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

El següent text és un fragment de la genealogia de la moral, del primer que ens parla Nietzsche és sobre actuar per compassió. Ell n’està totalment en contra ja que fa que aquell acte perdi tot el seu valor.El valor vertader d’un acté es quan es fa sense esperarne res dell ,es fa perquè es vol! La persona que és capaç d’adonar-se d’això i d’acceptar que no es pot saver (superhome)  serà lliure i independent de viure la vida que ell prefereixi i s’imposarà els seus propis valors.

FRIEDRICH NIETZSCHE

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

a) “noble”: adjectiu amb que descriu el “superhome”. El superhome és aquell qui pren una postura noble i humil, i sap que està perdut, accepta la vida i tot aixi intenta superar-se, ser millor. Els valors creats pels nobles en l’origen eren de moral noble, abans de la inversió de valors.

b) “ressentiment”: amb el ressentiment es refereix a que quan una persona dona un favor i no és correspon, apareix un ressentiment, un desig de venjança, de fer pagar aquest favor en forma de patiment envers l’altre persona. Volem castigar l’actitud, o l’inactitud, no perquè siguem dolents, sinó perque ens sentim dolguts.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

   Nietzsche ho diu perquè en l’origen, les persones van crear valor des de la moral noble, però més endevant aquests valors són invertits, pervertits per les classes altes, bàsicament els sacerdots, qui utilitzaven aquesta inversió de valors perque els nobles sentissin culpa, mala consciència i impurs. Aquesta dualitat entre la minoria i la majoria, per els sacerdots i l’àmbit religiós, classifica com a vulgars, dependents, moralments dolents, a la majoria; en canvi la minoria com a forts, valents, lliures, sans, és a dir, bons. Nietzsche cataloga a aquells qui diuen el que és bo i dolent com a platònics, socràtics, cristians.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

   Fa referència a la distinció que es feia quan s’intentava catalogar una paraula com a “bo” o “dolent” en quant a valors es referia.  Va començar a distingir-se els valors com a bons o dolents, i en aquesta diferència també s’hi van afegir les diferències de la societat.

   Com a majoria eren les classes majoritàries, descrites com a dependents de la minoria, vulgars, plebeus, dèbil, esclau, covard…

   La minoria, però, seria catalogada com a les classes minoritàries, classes altes. Serien llavors relacionades amb conceptes com la fortalesa, valentia, llibertat, independents, en fi, bones.

   Nietzsche està en contra d’aquesta classificació i inversió dels valors en benefici d’aquestes classes altes, per tal de fer que les baixes sentissin la culpa i se sentissin “els dolents”. Li sembla bona la visió d’ Heràclit amb la seva dualitat, la vida són coses bones i dolentes, i no és la nostra missió catalogar, és més, Nietzsche diu que la malaltia de les persones és el llenguatge i que amb aquest restringim el significat d’allò que volem expressar.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text Nietzsche parla de la inversió dels valors que ens ha conduit a una moral de compassió. Els superhomes que s’adonen d’aquesta moral l’accepten però intenten anar més allà, i recapaciten sobre si són o no reals aquestes atribucions de valors. La por del canvi és present, però un superhome és aquell que supera aquestes conviccions. Així doncs, arribem a la transvaloració dels valors, anem enrere, al punt cero, i esdevenim creadors de valors, deixant enrere la moral dels esclaus, ascètica.

JOHN STUART MILL

TEXT 1

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.

J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):

a) «àmbit de la llibertat»: Al text al que es refereix Mill és que cadascú és lliure de fer allò que vulgui, sempre que no afecti als altres.

b) «àmbit de la moralitat»: Aquest serà l’àmbit que engloba tothom qui envolta una persona, aquí al moment de dur a terme una acció s’ha de pensar en si això pot o no afectar als altres així afectant la seva felicitat i llibertat. Quantes més persones englobi màxim serà el bé

TEXT 2

Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi de la naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.

John Stuart Mill, L’utilitarisme

1. Explicar breument l’argument principal del text.

J.S.Mill diu tothom cerca la felicitat, és innata i adquirim la manera de buscar-la. Mill diu que els valors morals són quelcom útil per promoure la màxima felicitat. Aquests principis ens permeten i ens han ensenyat a cercar la felicitat a la vida, però quantes més persones englobi aquesta felicitat, màxim serà aquest bé que provoca. Els sentiments socials que ens han inculcat les nostres experències, l’educació o la política cultural fa que ens considerem només una part del cos, un petit tros de la societat, i, per tant, tinguem aquesta necessitat de fer el bé pels altres ja que no som un individu únic. Encara que aquella acció que triem ens faci menys feliços a nosaltres, però més a un grup de persones, el fet de fer el bé per un nombre més gran d’individus ens farà un bé major.

TEXT 3

Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se

John Stuart Mill, Sobre la llibertat

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

En aquest text Mill fa referència a que ningú pot dir què ens convé més o menys, ja que, com bé deixa clara aquesta expressió, cada individu és conscient de què li fa bé i mal, ja que és qui més es coneix. Aquest benestrar al que es refereix Mill és la felicitat, allò que fa feliç i satisfà les necessitats de cada persona donant-li també el plaer que es busca en certes accions.

TEXT 4

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altre «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Mill està a favor que el govern ha de representar la societat, sempre i quant no es fiqui a la vida privada de les persones, oprimint aquesta llibertat.

Comenta que el principi essencial de cada individu és disposar de la màxima llibertat, però fins un cert punt, ja que la llibertat ha d’arribar allà on comença la llibertat d’un altre, doncs, sense afectar a ningú més que a mi mateix.

Cadascú és amo de sí mateix; per tant, l’estat només ha d’entrar a la vida pública, a allò que repercuteix a l’entorn i ha de ser regulat, però allò que només m’afecti a mi, no haurà d’intervenir el govern.

NIETZSCHE

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble, segons Nietzshe el noble és aquell que forma part de la minoria. Crea els seus valors positus i fa allò que pensa que està bé, i ho pensa per si mateix

Ressentiment, és un terme provocat pels nobles (aquells que creen els seus propis valors possitius) a els esclaus (els que no saben crear els seus propis valors) com que no saben crear valors, en creen a partir del ressentimanet i d’un estímol exterior, són valors negatius.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

   Segons Frederich Nietzshe els valors ¨bons¨eren els creats pel superhomes. Aquesta minoria, sense pors i amb força van crear un ressentiment a la majoria. Nietzshe classifica els valors ¨bons¨, aquells creats pe superhomes. i els valors ¨dolents¨que son aquells que la majoria, la massa segueix.  La majoria vol fer creure que el noble, aquell que forma part de la minora és un home amb ressentiment. És per això que utiltza els termes de ¨home pervers¨és l’home noble també.

    

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

   Segons Nietzshe en aquest text del llibre de La genealogoa de la moral, ens explica com els supergomes creaen els valors morals. Vol arribar a l’origen de la creació de paraules i s’adona que allò que designa coses bones està relacionat amb noble, valent, clar, recte…I que designa coses dolentes es relaciona amb esclau, fosc, tort, dèbil… Per tant del  “bó” que pertany ala minoria, sorgeix el terme “dolent” que  forma part de la majoria

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Aquest text que forma part del llibre de Frederich Nietzshe, ens parla pricipalment del valors de la compassió, de la inversió dels valors. Molts cops fem les coses per compassió. Som esclaus dels nostres setiments i és per això que actuem així. I un cop ens adonem que em acuat per compassiò sentim por i dubtem de nosaltres i de la nostre moral. Necessitem saber perquè em actuat per compassiò. Això provoca un canvi en els nostres valors que és nou per nosaltres.

NIETZSCHE

TEXT 1

2. Explicar breument què vol dir en el text:

-“noble”: aquest terme en el text es refereix a un tipus de moral creada per una minoría, els superhomes.

-“ressentiment”: aquest terme és exposat al text com a sinònim de enveja, una enveja que envolta la minoría per part de la majoria.

TEXT 2

2. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Per començar, Nietzsche ens explica que aquella minoría que té la gran força d’esperit són els superhomes que al mateix temps són els inventors dels valors morals, que defensen la vida. A més explica el fenòmen de la inversió d’aquests valors, que van ser imposats pels superhomes, provocat per la majoria o els ramats, que es coneix com el sentiment del ressentiment. Nietzsche més concretament ens diu que un mateix concepte o terme varia de significat segons qui ha sigut utilitzat, és a dir, posant l’exemple del text, no será el mateix el concepte bó per segons quin grup que per un altre.

TEXT 3

3. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Pel filòsof Nietzsche, existeix una  llista de valors en la qual apareixeran els referits els termes dolent i bo. Per Nietzsche, tot alló que és bo és només pels superhomes, i alló que és dolent és per la resta anomenada ramat o majoria,

El filòsof ens intenta explicar que els conceptes bo i dolent sempre determinen els superhomes i els ramats, explicant d’aquesta manera l’origen de la moral establerta per la minoria (superhomes); i ,també, que existeix una inversió de valors causada per la majoria perquè aquesta pateix el sentiment de ressentiment respecte la minoria o els superhomes.

Nietzsche defineix la minoria o superhomes com aquells que tenen una gran força d’esperit i que actuen també positivament davant del Nilisme segons el qual nosaltres mateixos descobrim que res no té sentit, ni les nostres accions ni la nostra vida.

TEXT 4

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Aquest text escrit pel filòsof F. Nietzsche té com a idea principal la inversió dels valors morals establerts o imposats pels  superhomes. Aquesta inversió és realitzada per la majoria a causa del sentiment de ressentiment.

Primerament, Nietzsche en el text explica que els valors de compasió són els que predominen en la nostra vida, després d’això, Nietzsche ens explica que en adonar-se de la reacció d’inversió de valors morals tothom comença a patir por i desconfiança, cosa que ens fa analitzar aquests valors preguntant-nos quin d’aquests ha sigut de debó essencial. A partir de llavors, obtindrem un cert coneixement de les circumstàncies que ens ajudaran a saber quina ha sigut la causa de la transposició d’aquells valors morals, i finalitza afirmant que aquest coneixement en aquelles condicions (culpables de la transposició dels valors essencials) mai s’havia discutit ni tant sols pensat.

TEXT 1:

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”.

Noble: Aquest concepte per a Nietzsche fa referència a l’home que és verdaderament bo, és aquell home que fixa els seus propis valors i alhora decideix sobre si mateix, no amaga res i expressa la seva vitalitat. És, com diu Nietzsche, la moral senyorial, és a dir, ells creen els seus propis valors.

Ressentiment: Aquest concepte, en canvi, fa rafarència a allò que es provocat pels valors nobles. Podem utilitzar l’exemple dels esclaus, els quals no són capaços de crear els seus valors, llavors és quan neixen uns oposats, els quals no són bons ja que són creats per el ressentiment, perquè ells no poden crear un valor per si mateixos, i per aquest motiu necessiten un estímul de l’extrior, és a dir, els dels nobles

TEXT 2:

Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix?

En aquest text, Nietzsche explica les idees morals de BO i DOLENT,  els valors morals “bons” han estat creats per els superhomes. Una gran majoria de les persones els va sorgir el ressentiment cap a ells i les seves idees perquè eren una minoria que sempre estaven a favor de la vida i sense cap tipus de por, i “lluitaven” per arribar a srtir d’allò que era tradicional. Com he dit abans, Nietzsche classifica els valors en “bons” i “dolents”, els bons és allò que va favor de la vida creats per els superhomes, és a dir per la minoria, en canvi els dolents és allò que va en contra e la vida, allò que la massa segueix, és a dir la majoria, la que no se’n sap sortir sense ajuda. La majoria vol aconseguir fer veure que aquell home que pertany a la minoria, l’home noble, també és un home amb ressentiment.

TEXT 3:

1. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte …? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche en aquest text, ens intenta expicar la creació dels valors morals gràcies als superhomes, i també argumenta la inversió de valors degut a la majoria i el ressentiment d’aquesta. Nietzsche vol aconseguir arribar a l’origen de les paraules per així poder designar cada cosa, d’aquesta manera aconsegueix descobrir que tot allò referent a lo bo, indirectament és relacionat amb allò “noble, recte, clar, valent,…”. En canvi, la paraula dolen la relacionemt amb allò “dèbil, tort, fosc…”. El mal serà per la majoria, i en canvi el bé serà només per els minoritaris.

TEXT 4:

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Aquest text de Nietzsche parla sobre l’inversió de valors, ens parla sobre l’existència dels valors de compassió. Segons Nietzsche moltes vegades actuem per compassió perquè som esclaus dels nostres sentiments, i fem o deixem de fer alguna cosa guiant-nos per aquests. Netzsche explica que quan ens adonem que hem actuat per compassió sentim por o desconfiem de la nostra pròpia moral. Explica que nosaltres necessitem saber les condicions i les circumstàncies de l’origen d’aquest valor que ens ha dut a fer algun cosa o acte per compassió. Finalment, diu que aquest coneixement que provoca un canvi en els nostres valors, mai havia existit.

TEXT 1

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):

a) «àmbit de la llibertat» :  Aquesta expressió fa referència als comportaments o fets que una persona pot dur a terme sense cap inconvenient, ja que com a individu és lliure de fer el que vulgui, sempre que aquesta acció només l’afecti a ell, i no a les persones del seu voltant.

b) «àmbit de la moralitat» : Fa referència als comportaments que una persona porta a terme, però ara englobant a les persones del seu voltant en ella, ara no es lliure de fer el que vulgui, sinó que ha de mirar per la opció que aporti més felicitat global.

TEXT 2

1. Explicar breument l’argument principal del text.1. Explicar breument l’argument principal del text.

Segons Mill, el principi essencial de l’ésser humà és ser feliç, tot i això diu que la nostra felicitat no només depèn de nosaltres, sinó que malgrat ser egoistes els éssers humans sempre busquem que aquesta felicitat englobi el major nombre de persones, si amb una acció puc ser feliç provocant el descontentament de varies altres aquesta felicitat es veurà mancada, en canvi, si fent una altra acció provoco menys felicitat per a mi, però aconsegueixo fer feliç als altres aquesta haurà estat la millor opció que podia triar. Mill per accentuar aquest punt de la felicitat global parla de que no existim com a individu únic, sinó que vivim en societat. L’últim apartat del text ens emfatitza sobre aquesta felicitat, parla que aquesta felicitat és probablement provocada pel rebuig del dolor, això doncs un acte plaent ens farà feliços.

TEXT 3

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

Aquest benestar del qual parla Mill seria la felicitat d’aquesta persona, els actes que li provoquen un plaer. Mill amb aquesta expressió també es refereix al fet de que cadascú es lliure com a individu de fer el que més li convingui, ja que si algú sap millor que ningú el que el fa feliç és ell mateix, i aquesta serà diferent de la dels altres.

TEXT 4

1. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Mill pensa que la moral no va lligada a la llibertat, per aquest motiu ho diu, tu pots fer coses que no estiguin ben fetes sempre i quan no afecti a ningú. Segons Mill el millor sistema polític és aquell que ajuda, contribueix i garanteix la màxima llibertat possile per a la persona, ja que ell pensa que tothom té dret a parlar i opinar ja que sinó no hi hauria llibertat. Aquest sistema polític també gestiona la llibertat de tots i de cadascú, perquè cadascú pugui ser més feliç sense haver de perjudicar l’altra persona. Aquest valor de llibertat, és el valor suprem d’una persona viva, per tant les lleis i els governs han de ser neutres, i si acosegueixen aquests objectius faran una societat més forta, ja que si jo tinc el dret i la llibertat d’escollir em podré adonar per mi mateix si està bé o està malament.

Text 1

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):

a) «àmbit de la llibertat» : la libertad en sí es el valor supremo para garantizar una buena convivencia. Es decir, el ámbito político. Mill se refiere a que el simple hecho de que alguien esté ebrio no perjudica a la libertad de los demás. (hay excepciones, como su familia). En cambio, un policía si que perjudicaría la libertad de más personas que una persona normal (porque no hace bien su trabajo). Entonces se le castiga porque a nosotros nos interesa la libertad colectiva y contra más personas lastimes mas reducirás su libertad.

b) «àmbit de la moralitat» : La moral sirve para darnos la máxima felicidad, es decir, es útil para hacernos feliz, donde su valor dependerá de sus consecuencias. Entonces en el caso del texto, aunque el policía sea feliz bebiendo, no es algo útil para garantizar su máxima felicidad ya que con su acción puede perjudicar negativamente a los demás, por lo tanto si la consecuencia de que un policía beba en estado de servicio, es negativaperd su valor y por lo tanto ya no es útil.

TEXT 2

1. Explicar breument l’argument principal del text.

Mill nos relaciona la felicidad (adquirida gracias por una moral utilitarista) con los sentimientos sociales diciendo que estos son la base natural de la felicidad. Estos sentimientos no son adquiridos sino que son naturales como dice él. Da importancia a este sentimiento ya que es el que nos hace estar inetgrats en la sociedad, es decir, gracias a este sentimiento, los humanos necesitan sentirse parte de un “cuerpo”. Finalmente dice que la sociedad cada vez será para mejor ya que cada vez nos vamos alejando de la indepencència salvaje. Es un optimista antropológico.

Text 3

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

Como heudomonista que es Mill, afirma que el objetivo de todo ser vivo es el propio placer y, como consecuencia su felicidad. Este estado de bienestar que hace referencia el texto es esta propia felicidad, por lo tanto nadie mejor que nosotros mismos para saber cómo la hemos de adquirir, por eso dice que nadie tiene el derecho de decirnos que es lo que tenemos que hacer . Nadie querrá más intensamente nuestra felicidad que uno mismo a no ser que tengamos alguna relación personal con aquella persona que también está interesada (familia, amigos etc).

Text 4:

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Mill afirma que el valor supremo de un gobierno es la libertad y que por tanto el gobierno debe garantizar la máxima que pueda a los ciudadanos para que cada uno dentro de su libertad tome las decisiones que quiera para lograr su felicidad. Por tanto la libertad y la felicidad “van coges de la mano”. Obviamente no se puede garantizar toda la libertad para que entonces las acciones de un podrían privar la libertad de otra persona y eso el gobierno no lo puede permitir, por ello debe gestionar unos límites, el de vida, propiedad, felicidad son algunos ejemplos . Él no dice que no hacemos acciones moralmente “malas”, las podemos hacer siempre y cuando no afecte a la libertad de los demás. Un ejemplo claro sería el de la bebida, yo puedo emborracharme si quiero, porque sólo me afecta a mí, ahora bien no puedo conducir ebrio, porque entonces puedo atentar contra la libertad de otras personas. y Exactamente de eso se encargará el gobierno dice Mill. De garantizar la libertad para todos (dentro de lo posible).

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble – con este concepto el filósofo hace referencia a lo creado por los superhombres. Es decir, la minoría envidiada por aquellos (aquella resto) que crean aquellos valores morales que dicen sí a la vida.

Resentimiento – hace referencia a envidia que padece esa mayoría, los esclavos, los valores creados por la minoría, por superhombres. Además, este sentimiento provoca el hecho de invertir los valores morales creados por los superhombres.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

En este texto, Nietzsche afirma que el superhombre es el inventor de la cultura. Y que todos auells que son superhombres son una minoría, porque tienen una gran fuerza de espíritu y que son capaces de salir de lo tradicional.Además, el filósofo hace énfasis sobre los valores morales. Afirma que auests están a favor de la vida y que fueron creados por los superhombres (la minoría). Y el hecho de que los superhombres son minoría provoca una reacción que invierte aquellos valores. O sea, se genera una reacción de la mayoría contra las ideas de los superhombres, lo que conocemos como resentimiento. Ademas, Nietzsche les proporciona la idea de que es bueno y qué es malo, es decir, hace una especie clasificación de estos conceptos. Según el filósofo, lo que es bueno es sólo por los superhombres (por la minoría) y lo que es malo, para la mayoría. Los dos conceptos pueden variar según por quien han sido utilizados (por la mayoría o por la minoría), y esa mayoría hace ver que un hombre con resentimiento es el hombre bueno de la otra moral.

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral

3. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Dicho antes, Nietzsche hace una clasificación de los conceptos de lo que es bueno y de lo malo (todo lo que es bueno es para la minoría o spuerhomes, y todo lo malo es para la mayoría). Además, afirma que estos determinan los rebaños y los superhombres. El filósofo nos quiere explicar el origen de la moral de la minoría (superhombres) y lo que provoca la inversión por los rebaños (la minoría) de aquellos valores morales establecidos por los superhombres, debida al sentimiento del resentimiento. Finalmente, dice que los superhombres tienen una gran fuerza de espeirt y que tienen una acción positiva ante el nihilismo.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

La idea principal del texto es la reacción de la inversión para la mayoría de los valores morales establecidos por los superhombres. En primer lugar, el filósofo nos intenta explicar que a lo largo de toda la vida predomina una moral compasiva, es decir unos valores de compasión. Nietzsche afirma que una vez adonats de esta inversión de los valores, sufrimos un sentimiento más o menos parecida al miedo, lo que nos llevará a la precisa de hacer una crítica de aquellos valores “traspuestos” y luego un análisis profundo de lo que se realmente el valor esencial. Una vez esto, ya sabremos las condiciones gracias a que aquellos valos fueron traspuestos. Pero, según el filósofo, la cuestión del reconocimiento de las circunstancias, culpables en el cambio de los valores morales y esenciales, nunca se ha plateado hasta ahora.