2.6 Reflexió final: El futur

Com ens agradaria que fos la Costa Daurada en el futur? 

Partirem de dos principis fonamentals:

  • a) Els fets i processos geogràfics es relacionen estretament amb la realitat social i econòmica.
  • b) Els processos geogràfics tenen una expressió local o regional. 

Modes d’organització de l’espai terrestre:

Segons Pierre George l’organització de l’espai és un esdeveniment per respondre a les necessitats de la comunitat local, del mosaic constituït per l’espai brut diferenciat. Per a l’Olivier  Dollfus, a cada tipus de societat, i a cada etapa de l’evolució històrica, correspon unes formes d’organització de l’espai que és possible reunir en famílies, de vegades una miqueta arbitràries. És convenient, per a cada família, analitzar la funció dels limitadors naturals en les diferents escales, i les relacions jeràrquiques que s’estableixen entre els elements constitutius de l’espai. 

  Distingim:

  •   El paisatge natural
  •   El paisatge modificat
  •   El paisatge ordenat

Ens detindrem en aquest segon punt, el paisatge modificat, en un primer moment. 

LES INFRAESTRUCTURES

El Camp de Tarragona és una zona de nova construcció en infraestructures:

  • sobretot en vies terrestres s’ha avançat molt en els últims anys ja que s’han fet vies ràpides com l’autovia A-7 que ha substituït l’antiga N-340 enllaçant nombrosos pobles com ara Mont-roig del Camp amb Cambrils, Salou, Vila-seca i Tarragona, en aquests moments i que continuen treballant cap a Miami, l’Hospitalet del Infant, etc cap al sud; així també de d’aquí a Reus està previst començar una via ràpida substituint la carretera actual plena de corves des de l’autovia A-7. Ara aquestes ciutats estan a uns quants minuts unes de les altres. Això suposa que la gent del carrer està satisfeta, sobretot parlant amb persones que han d’anar a treballar a zones com pot ser la petroquímica a Vila-seca o també  les persones grans de la 3ª edat que han d’anar a centres mèdics, hospitals, etc., situats en els nuclis urbans més importants com Reus o Tarragona.
  • Quant a la via terrestre del ferrocarril, aquest és un tema que no ha evolucionat, exceptuant la línia del TGV i que, de moment no està constatat el seu impacte econòmic en la comarca. En l’actualitat les infraestructures fèrries estan en vies de desenvolupament i en construcció la d’alta velocitat per l’arc mediterrani fins a València i Alacant cosa que augmentaria l’oferta existent de l’Euromed en funcionament des del 1997, en trens de via ràpida.
  • La via aèria compta amb l’aeroport de Reus al qual l’arribada de turistes és molt important, pel número de passatgers en augment des de fa uns anys i per les instal.lacions, amb una escola de formació de pilots, el Cesda, al costat i també està previst una altra escola de formació d’azafates ben situat tot el conjunt a prop de Tarragona. El turisme s’ha desplaçat cap a la costa Daurada en els últims anys ja que l’aeroport de Girona a la Costa Brava, ha baixat el seu volum de turisme a favor nostre. Aquest turisme és un turisme de tradició, de sol  i platja, arriben en companyies aèries de low-cost i són de temporada, per tant les vies que uneixen l’aeroport amb el conjunt de pobles amb platges s’haurien de planificar millor. El problema greu que trobem és que hi ha pocs mitjans de transport cap a l’aeroport, de moment no és una zona transitada per autobusos que surtin i arribin a l’aeroport amb certa freqüència com tampoc hi ha trens a prop ja que el TGV recent estrenat (2006) queda a molts quilòmetres i la gent ha de portar el seu cotxe o agafar taxis per arribar i sortir de l’aeroport.El futur del turisme de la Costa Daurada hauria de passsar a ser un turisme de qualitat, més diversificat, que no fos tan massiu i puntual, de temporada d’estiu especialment. S’hauria de combinar més l’oferta turística perquè aquesta fos constant tot l’any. Pensem en el parc temàtic de Port Aventura que funciona tot l’any. 

Relació del turisme amb altres sectors d’activitat:

  1. Interacció amb el sector primari: Al Camp de Tarragona ha hagut una forta inversió en infraestructures terrestres amb la conseqüent degradació de certs paisatges tradicionals i de l’entorn de les ciutats i pobles que abans quedaven al marge, més aïllats amb una considerable base agrícola que està amenaçada. La construcció massiva en centres com Salou, Vila-seca, La Pineda, Cambrils, Miami platja, fa que el paisatge del litoral canviï i sense un pla urbanístic coherent i sostenible que, molt sovint trenca l’estètica del litoral amb un ordenament immers en el consum i l’especulació. Per tant, per l’ampliació del nous centres turístics i les noves urbanitzacions caldria seguir una visió més moderna que agradés tant al visitant com a la població que hi viu. 
  2. Interacció amb el sector secundari: Amb aquest sector el turisme intenta ser compatible amb la indústria, per exemple la petroquímica (Ercros) totalment instal.lada des de fa anys en terrenys de Vila-seca que comparteix superfície amb el parc temàtic de Port Aventura; per altra banda, al conjunt de platges que conformen la costa de Tarragona fins gairebé al Delta de l’Ebre, no afavoreix el paisatge industrial que pugui situar-se a prop.