Propostes de TR sobre geografia

Propostes per a assessoraments per part de professorat de la UAB:

Mobilitat en el nostre entorn: cotxe o transport públic?

La proposta té com a finalitat que els nois i noies entrin en contacte amb un fenomen actual, el de la mobilitat quotidiana a partir d’un estudi de cas: els desplaçaments quotidians en el seu entorn més proper. Es pretén que a partir d’aquest estudi siguin capaços de reflexionar sobre l’impacte que tenen els desplaçaments sobre el territori per tal que els permeti tenir una opinió pròpia i argumentada sobre el fenomen i l’impacte de la mobilitat i facin propostes per avançar i comprometre’s amb una mobilitat sostenible.

A partir de l’estudi dels seus desplaçaments habituals caldrà contrastar les dades obtingudes amb altres referides als desplaçaments i la mobilitat de diferents entorns urbans i delimitar els conceptes de transport públic/privat, transport individual/col·lectiu i mobilitat obligada/no obligada. També es contrastarà la informació amb dades de mobilitat, hàbits de les persones que es desplacen, distància i temps dels desplaçaments, mitjans emprats,… analitzant i valorant els avantatges i els inconvenients.

Finalment caldrà que els nois i noies treballin sobre futurs possibles quant a la forma de desplaçar-se. Caldrà que pensin propostes per millorar la mobilitat i l’accessibilitat, tenint en compte la necessitat de trobar alternatives sostenibles. També es plantejaran noves maneres d’utilitzar o reutilitzar els espais i canviar el paisatge del propi entorn.

(Montserrat Oller. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials)

L’impacte del cotxe en el territori: present i futur

Els milions de cotxes que circulen arreu del món han canviat l’espai, el temps i les formes de vida de totes les societats, tant de les més avançades com de les que es troben en procés de desenvolupament. Un seguit de qüestions ens haurien d’acostar a la reflexió: el cotxe és un objecte de luxe o una necessitat? Genera espais de llibertat i autonomia o és un objecte perillós tant pel medi ambient com per la salut i la seguretat de les persones? És un dels responsables de la transformació dels espais quotidians i afavoreix determinats models d’ús de l’espai? Tenim tots un grau de dependència d’aquest mitjà? Quina és la voluntat política per difondre o persuadir l’ús del cotxe?

La proposta pretén aprofundir en aquestes qüestions analitzant el protagonisme que ha tingut el cotxe des de finals del segle XIX a nivell tecnològic, econòmic, social i polític i plantejar les disfuncions que també ha creat reflectides en els impactes sobre l’espai públic, els costos que la congestió origina, els hàbits de desplaçament personals,… A partir d’aquesta anàlisi es pot plantejar la idea “d’optimització” per escollir el mitjà de desplaçament atenent els costos individuals i socials, la lògica dels desplaçaments, la racionalitat del creixement urbà i de les infrastructures o l’impacte sobre el paisatge.

(Montserrat Oller. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials)

Desplaçar-se en moto: eficàcia o perill?

La moto és un mitjà de desplaçament que té un fort impacte social i és un objecte que desitgen molts joves del nostre entorn degut a l’agilitat i comoditat que suposa en la mobilitat urbana. Però, a la vegada, és un mitjà de desplaçament molt vulnerable degut a la seva fragilitat i per la indefensió que tenen els usuaris davant de qualsevol incidència.

La proposta pretén analitzar els avantatges que ofereixen les motos per a la fluïdesa del trànsit urbà i l’atractiu que suposa pels joves aquest mitjà de desplaçament. També es vol incidir en la magnitud dels costos individuals i socials que genera l’accidentalitat a partir de l’estudi de les circumstàncies en les que es produeixen i les conseqüències que aquests incidents tenen per al futur personal i col·lectiu de les persones implicades.

Es treballarà a partir d’indicadors i dades del propi entorn i del conjunt de Catalunya i s’analitzaran, entre d’altres, l’ambivalència de comportaments personals, socials i culturals dels joves, la responsabilitat de l’administració quant a la qualitat de les infrastructures, les polítiques de prevenció i sanció,…

(Montserrat Oller. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials)

Els Parc Naturals i la seva gestió

La gestió dels parcs naturals passa per la protecció del medi natural i del patrimoni cultural del seu àmbit territorial, però això sovint entra en conflicte amb els legítims interessos de pagesos, residents, científics, excursionistes, ecologistes o d’altres agents implicats.

El GRAMP-UAB entre altres espais protegits treballa als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i de Garraf, per la qual cosa proposem fer l’anàlisi d’aquesta problemàtica a través de la consulta de les memòries dels parcs, buidat de la premsa local a l’hemeroteca, entrevistes als agents més destacats i l’elaboració de propostes.

Des del GRAMP es facilitarà el contacte amb les persones a visitar i es donaran les eines metodològiques per desenvolupar el treball de camp i l’elaboració de l’informe final.

(Jordi Nadal. Departament de Geografia. GRAMP)

El patrimoni paisatgístic

El paisatge, com a combinació d’elements naturals i culturals del territori, és objecte d’estudi de diverses disciplines científiques. Des de la geografia s’aborda l’estudi de l’antropització i els canvis que ha tingut el paisatge en funció del usos als que històricament s’ha destinat.

Pinedes instal·lades sobre antics camps de conreu que a la vegada eren producte de la desforestació d’alzinars i rouredes. Barraques de pastor en pastures que ara són boscos tancats. Són exemples d’aquests canvis que s’han produït secularment.

El treball que es proposa és la descripció cartogràfica dels usos del sòl d’un municipi de les àrees de recerca del GRAMP. Per arribar al resultat final caldrà treballar amb la cartografia existent (mapes, ortofotomapes, fotografia aèria), treball de camp i els agents que creen paisatge (ajuntament, parc natural, promotors).

(Jordi Nadal. Departament de Geografia. GRAMP)

El ciclomotor. El ciclomotor amb menys risc

L’educació per a la mobilitat segura té com a objectiu contribuir de manera decisiva en l’augment de la seguretat viària, per mitjà de la disminució dels comportaments de risc i l’aplicació de mesures preventives. Aquest projecte pretén introduir als estudiants en l’estudi dels factors de risc i les mesures preventives i el desenvolupament d’activitats d’educació viària que millorin la seguretat en la conducció del ciclomotor.

L’objectiu del treball de recerca és:

1. Realitzar una detecció de necessitats en relació a la predisposició al risc dels estudiants de batxillerat que condueixen un ciclomotor.

2. Conèixer i analitzar les activitats a realitzar pels estudiants per tal de millorar el seu nivell de seguretat en la conducció del ciclomotor.

(Mercè Jariot. Àrea MIDE. Departament de Pedagogia Aplicada)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *