El portafoli digital del curs 2014-15

0

Aquest curs 2014-15, continuarem utilitzant els llocs web de Google per a elaborar el portafoli digital de la geografia de 2n de batxillerat de l’Institut Cubelles, tal com ho portem fent des del curs 2011-12. En aquest portafoli digital es recullen els exercicis pràctics que suposen el 20% de la qualificació de l’avaluació. En la qualificació de cada exercici pràctic, el 25% correspón a com s’ha elaborat la pràctica i si que aquesta ha seguit les pautes per a elaborar el portafoli digital. Com cada curs, en l’apartat Geodigital d’aquest bloc es va llistant les pràctiques que ha de contenir el portafoli.

No obstant, en el sites Geobatcubelles 2014-15 s’aniran afegint exemples i explicacions per a realitzar les diferents pràctiques, i per tant és on es pot consultar la informació més acurada.

 

Pràctica 18: Les fases d’expansió del projecte comú europeu

0

En aquesta pràctica volem elaborar un mapa coroplètic sobre les diferents fases d’expansió del projecte comú europeu, on el color de cada estat membre es correspongui amb l’any d’incorporació a la CEE o a la UE. Per poder fer un mapa coroplètic, el primer que necessitem són les geometries, és a dir, el contorn dels estats. Per aquesta raó farem el segúent:

1. Anirem a la base de dades de taules dinàmiques públiques de Fusion tables
2. Seleccionarem “Fusion Tables” i al requadre de cerca clicarem “Europe Country Boundaries”
3. Clicarem sobre aquesta taula, i quan la tinguem en pantalla, clicarem a “File” i després “make a copy”. Ara ja teniu un arxiu al vostre drive que s’anomena “copy of europe country boundaries”.

Ara que ja tenim els contorns per fer el mapa coroplètic:
4. Un cop que teniu la còpia feta, li canvieu el nom canviant “copy of” per la inicial del vostre nom, seguida del primer cognom.
5. Cal afegir una nova columna on posareu l’any d’incorporació al projecte comú europeu i el que farem serà clicar “edit” i després “add a column”. Aquesta columna li direm “any” i direm la dada és “number” i sense decimals.
6. Ara, quan cliquem a cadascuna de les fileres, apareixeran tres opcions (editar, duplicar o esborrar filera). Seleccionarem editar, i anirem afegint l’any.

LA INFORMACIÓ SOBRE ELS ANYS D’INCORPORACIÓ ES PODEN BUSCAR A LA WEB DE LA UNIÓ EUROPEA

7. També cal diferenciar els estats candidats, i els candidats potencials.
8. Els estats europeus que no es poden afegir a cap de les categories anteriors, li posarem 0 a la columna d’any d’incoproració.
9. Un cop entrats els anys d’incorporació dels 28 estats membres de la UE, clicarem a la pestanya + i afegirem un mapa nou.
10. Seleccionarem “change feature styles”, dintre de fill colours, seleccionarem “buckets” i li direm que “divide into 4 buckets”.
11. Els quatre intervals són les quatre fases que vàrem establir a classe
– fundadors
– expansió cap a l’Atlàntic i la Meditarrània
– expansió cap al centre i nord d’Europa.
– expansió cap a l’est.
als quals afegirem dos més per poder diferenciar i visualitzar els estat candidats i els potencialment candidats.Recordeu que heu de posar com a valor més alt, per exemple 2015. Un cop que heu delimitat cada interval, clicar SAVE.
12. Quan ja esteu, DONE.
13. feu el mapa públic clicant a SHARE.
14. Cliqueu sobre la fletxa que hi ha al costat de la paraula map i d’aquesta manera s’obre el menú on heu de seleccionar “publish”.
15. A la finestra que s’obrirà, copieu el codi que hi ha a sota de “Paste HTML to embed in a web site”.
16. Aquest codi serà el que haureu d’enganxar a la nova entrada del vostre sites, la corresponent a la pràctica 18. Atenció, l’heu d’enganxar en l’edició HTML, és a dir, quan esteu editant la nova entrada, en el menú, a l’extrem dret, apareixen les inicials HTML, cliqueu i enganxeu.
17. Per últim, i com sempre, cal comentar el mapa.

Pràctica 17: Les competències dels municipis

0

En aquesta pràctica treballarem amb les competències municipals. Aquestes competències estan contingudes a LLEI 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Les tasques a realitzar són:

1. Cercar l’article que conté les competències municipals i copiar-les a l’entrada d’aquesta pràctica del teu sites.
2. En un mapa de Google cal localitzar tres llocs de Cubelles on es duen a terme tres competències municipals diferents. En el respectiu marcador cal explicar quina competència es realitza.

Més endavant, les vostres localitzacions les haureu d’incorporar en un mapa col.laboratiu de Google que ja us indicaré.

Pràctica 16: Les competències de les comunitats autònomes

0

En aquesta pràctica treballarem amb la Constitució Espanyola de 1978. Tal i com ja hem comentat, la Constitució és el document que conté l’organització territorial de l’Estat espanyol. Per tant cal

1. cercar el títol, capítol i article que contingui les competències que poden assumir les comunitats autònomes i copiar-les.
2. Visitar la web de la Generalitat de Catalunya, i seleccionar tres notícies de l’apartat d’actualitat que considereu que tenen relació amb tres competències diferents transferides al govern de la Generalitat. De cada notícia cal fer un breu resum i justificar amb quina competència considereu que està relacionada. En cas que a l’apartat d’actualitat no trobeu prou informació, podeu anar a la web de les corresponents conselleries.

Pràctica 15: Els nous paisatges que ens envolten

0

A partir de la lectura de l’article de Joan Nogué titulat “Paisajes híbridos”,Culturas-La Vanguardia 29/12/2004 heu de fer una nova entrada al vostre sites que contingui les respostes a les següents preguntes:

1. Com eren els paisatges?
2. Cóm són actualment?
3. Causes d’aquests canvis en l’estructura i la morfologia dels paisatges que ens envolten.
4. Conseqüències d’aquests nous paisatges.

També cal incorporar a l’entrada els tres mapes (usos del sòl 1956, 1980 i 2003) que hi ha a l’article i descriure’ls. La descripció del mapa de 1956 i 1980 s’incorporen a la resposta de la pregunta 1 i la descripció del mapa de 2003 a la pregunta 2.

Pràctica 14: La consolidació del nou model urbà i territorial a Catalunya

0

A partir de la lectura de MAJORAL, R. Cataluña. Un análisis territorial. Ariel. Barcelona. 2002. Pàg. 188-193.

heu de resumir les idees principals referents a
-Causes del nou model urbà i territorial a Catalunya
-Característiques d’aquest nou model.

Estudiants de geografia de l’Institut Cubelles a les I Olimpíades de Geografia de la UB

0

El divendres 7 de març de 2014, sis estudiants de batxillerat de l’Institut Cubelles van participar a les I Olimpíades de Geografia, organitzades per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i el Col.legi de Geògrafs. 144 estudiants de 2n de batxillerat procedents de centres d’ensenyament de tota la demarcació de Barcelona van participar en aquest event, a la vegada que també tenien lloc les respectives olimpíades a les universitats de Girona i Rovira i Virgili de Tarragona. En aquesta jornada, els estudiants també van participar en tallers dirigits per professorat del Garu en Geografia de la UB sobre climatologia, imatges en 3D, cartografia, sistemes d’informació geogràfica i geomorfologia.

Els nostres estudiants no van quedar entre els tres primers però van gaudir d’una jornada intensa on van poder conèixer les instal.lacions de la Facultat de Geografia i Història, apropar-se al món universitari i conèixer el grau en geografia. Sobretot cal agrair la feina del professorat i els estudiants del Grau en Geografia que en tot moment van conduir el desenvolupament de l’event de forma impecable. Esperem que el curs que ve poguem gaudir de les II Olimpíades a la demarcació de Barcelona!!

Ni parlar-ne, de fusionar municipis

0

La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats.

mapa catalunya municipis amb menys de 5000 hab

BERTA ROIG. BARCELONA
Hi ha massa municipis i massa petits? És la pregunta eterna. El debat sobre si en un estat amb 8.116 municipis –848 a Catalunya- hauria de plantejar-se un procés de fusions com el que han fet els països del nord d’Europa i que ha tingut com a resultat que als països nòrdics sigui difícil trobar ajuntaments amb menys de 30.000 habitants. Diverses institucions, com a rael Cercle d’Economia o Funcas, han proposat les fusions de municipis com a via per guanyar eficiència i estalviar costos, i la nova llei estatal de reforma local introdueix per primera vegada aquesta opció establint una sèrie d’incentius -bàsicament econòmics- als consistoris que apostin per fusionar-se. I tot i que la norma no obliga a guanyar dimensió, sí que fixa el mínim de 5.000 habitants per poder donar permís per crear un nou municipi. Aquest és també el llindar que es marcava en un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), en què es posava de manifest que el 85% dels municipis de l’Estat estan per sota d’aquest volum. “Però els in-centius que recull la llei per a les fusions són molt petits per veure moviments en aquest sentit”, destaca el catedràtic de la UB i investigador de l’IEB Albert Solé. I és que un major coeficient en el càlcul de les transferències o una posició prioritària en l’assignació d’obres i serveis no sembla suficient per trencar anys i anys de tradició política.

COMÚ AL SUD D’EUROPA. No és una característica exclusiva de l’Estat espanyol. Tot el sud d’Europa,incloent-hi també França, ha fracassat sempre en els intents per fusionar municipis.“En partés un problema de clientelisme;als partits els va bé tenir un sistema molt fragmentat”, explica So-lé. Sigui com vulgui, la tradició pesa i per això el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, veu les fusions “com a molt inviables; són complicades a molts nivells, fins i tot a nivell sentimental”.Per la presidenta de l’Associació de Micro pobles de Catalunya,Maria Crehuet, no està demostrat que es guanyi eficiència amb les fusions. “Mirem, si no, el cas de la fusió que hi va haver entre municipis del Pirineu; al final es van haver de crear unitats descentralitzades per prestar a una població molt dispersa, i aleshores quin sentit té la fusió de municipis?”Per Crehuet, “el problema d’aquest país és que es fan les coses des dels despatxos de les grans ciutats, sense trepitjar el territori”.Pel president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, la porta a les fusions no es pot tancar perquè sí, però afirma que “hi ha moltes altres vies a explorar per guanyar en la gestió i, per tant, no s’ha de plantejar com un camí obligat”.A l’hora de plantejar els beneficis de les fusions, però, Albert Solé té clar que no es pot jugar tot a la carta de l’estalvi econòmic, “per-què si bé en la reducció d’estructura sembla evident que sí que s’aconsegueix una reducció en els costos, això no necessàriament ha de ser així en la prestació de serveis”. Per això l’investigador de l’IEB prefereix destacar també altres beneficis més qualitatius de tenir municipis de més dimensió.“Els països on han avançat cap a aquest procés, com per exemple Dinamarca o Suècia, han guanyat en el fet que tenen una administració local més professionalitzada, més autònoma i amb la capacitat per prestar més serveis a la seva població”, explica Solé.


Article publicat a l’Econòmic, suplement del diari el PuntAvui del 22/02/2014, pàg. 4

La presència de la geografia als mitjans de comunicació

16

De la revisió que els estudiants han fet de diaris de diferents dies, han seleccionat aquestes notícies perquè consideren que està relacionades amb la geografia.

Desgavell de cables. El Punt Avui 2/02/2014
A Badalona, els veïns estan molestos perquè en la instal.lació de la fibra òptica s’està extenent de forma terrestre, i això està afectant les façanes dels edificis. Els veïns volen que es faci de forma soterrada.

Té a veure amb la geografia perquè afecta el centre de la ciutat i perquè reflecteix un conflicte entre l’Ajuntament i els propietaris dels immobles.

La PDE alerta que els regants negocien la venda de l’Ebre, El Punt Avui 12/02/2014
La Plataforma de Defensa de l’Ebre viuen amb preocupació les negociacions entre regants de l’Ebre i del Segura per a trasvassar aigua de l’Ebre cap a Múrcia. La PDE es reunirà el dia 21/02/2014 amb la CHE i el Ministerio d’Agricultura per a conèixer l’estat de les negociacions.

Té a veure amb la geografia perquè parla de l’aigua com a recurs, de l’agricultura i els regants.

L’enderroc de l’anella capgira el trànsit a Glòries, 13/02/2014

La reordenació de la circulació de vehicles a la Plaça de les Glòries a Barcelona està es preveu que afecti al trànsit d’aquella zona.

Té a veure amb la geografia perquè afectarà l’accessibilitat a la ciutat i a la circulació en el seu interior.

Recurs incoporat a l’apartat d’urbanització: The walkable cities

0

Aquesta conferència realitzada per l’urbanista Jeff Speck en el si dels TED Cities 2.0 2013, és una gran aportació al debat de les ciutats compactes vs. ciutats disperses. Com a urbanista nord-americà, coneix molt be el tipus de poblament i d’estil de vida que els EUA han exportat arreu: suburbis allunyats del centre urbà que obliguen a utilitzar el cotxe per a desplaçaments cada cop més llargs i habituals. Quan s’ha invertit en carreteres en els darrers anys? quant ha de destinar una família nord-americana al transport? Amb l’exemple de la ciutat de Portland (Oregon,EUA)mostra que hi ha d’altres formes de planificar el creixement urbà. Quan la major part de les ciutats nor-americanes no posaven límit a la urbanització dispersa, Portland va posar una frontera al seu creixement urbà, fet que va anar acompanyat per inversió en infraestructures per a bicicletes i passejos per a vianants. També, en Jeff Speck vol posar l’atenció en la relació entre urbanització dispersa i obesitat, en com les ciutats disperses estan afectant la nostra salut.

Go to Top