El sistema electoral és una qüestió que tractem en geografia quan parlem de l’organització territorial i de la delegació de la presa de decisions en mans dels representants escollits democràticament. En tractar el sistema electoral parlem de les diferents eleccions que hi ha (locals, autonòniques, legislatives i europees), de què és el que s’escull, de quina manera es determinen la quantitat de representants per a cadascuna de les circumscripcions i per últim, com s’assignen els escons entre les diferents agrupacions polítiques a cada circumscripció (sistema majoritari o proporcional). Val a dir, que fins ara sempre havia passat de puntetes per la qüestió de qui té dret a vot (qui pot ser elector i electora). Acostumem a dir de forma genèrica que són els majors de divuit anys i aquí ho deixem (sobretot, per què en alguns casos, és aquí quan comença un debat intens sobre l’edat mínima per votar).

Durant les eleccions del 27S, en algun moment vaig fer alguna previsió del resultat tot partint dels resultats de les eleccions municipals a Barcelona amb la victòria de la candidatura d’Ada Colau i tot mirant el quadre adjunt sobre qui té vot a unes i altres aleccions, veig que vaig cometre una errada de principiant.

 

Quadre elaborat a partir de Dirección General de Política Interior del Ministerio del Interior i del Parlament de Catalunya
 

Malgrat que cal admetre que comparar eleccions municipals i autonòmiques és un exercici molt complexe, i que suposo que en molts articles de premsa això ja ho deuen haver exposat, es pot observar que la població que tenia dret a vot al municipi de Barcelona el passat 25 de maig de 2015 és força diferent de la població que tenia dret a vot no només a Barcelona sino a tota Catalunya el passat 27S.

Així que una de les conclusions a la que es pot arribar tot comparant qui té dret a votar a les municipals i qui a les autonòmiques, és que els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea així com els de Noruega, Equador, Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Perú, Paraguay, Islàndia, Bolívia, Cap Verd, República de Corea i Trinitat i Tobago que van poder votar a les municipals i no pas a les autonòmiques són més donats a votar a candidatures com les d’Ada Colau, i, molt possiblement, no pel fet de ser de Bolívia o França, sino més aviat per ser una població més jove que la població amb nacionalitat espanyola empradronats a Catalunya.