Organització política

Qui pot votar?

0

El sistema electoral és una qüestió que tractem en geografia quan parlem de l’organització territorial i de la delegació de la presa de decisions en mans dels representants escollits democràticament. En tractar el sistema electoral parlem de les diferents eleccions que hi ha (locals, autonòniques, legislatives i europees), de què és el que s’escull, de quina manera es determinen la quantitat de representants per a cadascuna de les circumscripcions i per últim, com s’assignen els escons entre les diferents agrupacions polítiques a cada circumscripció (sistema majoritari o proporcional). Val a dir, que fins ara sempre havia passat de puntetes per la qüestió de qui té dret a vot (qui pot ser elector i electora). Acostumem a dir de forma genèrica que són els majors de divuit anys i aquí ho deixem (sobretot, per què en alguns casos, és aquí quan comença un debat intens sobre l’edat mínima per votar).

Durant les eleccions del 27S, en algun moment vaig fer alguna previsió del resultat tot partint dels resultats de les eleccions municipals a Barcelona amb la victòria de la candidatura d’Ada Colau i tot mirant el quadre adjunt sobre qui té vot a unes i altres aleccions, veig que vaig cometre una errada de principiant.

 

Quadre elaborat a partir de Dirección General de Política Interior del Ministerio del Interior i del Parlament de Catalunya
 

Malgrat que cal admetre que comparar eleccions municipals i autonòmiques és un exercici molt complexe, i que suposo que en molts articles de premsa això ja ho deuen haver exposat, es pot observar que la població que tenia dret a vot al municipi de Barcelona el passat 25 de maig de 2015 és força diferent de la població que tenia dret a vot no només a Barcelona sino a tota Catalunya el passat 27S.

Així que una de les conclusions a la que es pot arribar tot comparant qui té dret a votar a les municipals i qui a les autonòmiques, és que els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea així com els de Noruega, Equador, Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Perú, Paraguay, Islàndia, Bolívia, Cap Verd, República de Corea i Trinitat i Tobago que van poder votar a les municipals i no pas a les autonòmiques són més donats a votar a candidatures com les d’Ada Colau, i, molt possiblement, no pel fet de ser de Bolívia o França, sino més aviat per ser una població més jove que la població amb nacionalitat espanyola empradronats a Catalunya.

Nova comarca del Moianès

0

El Parlament va aprovar el 15 d’abril passat la Llei de creació de la comarca del Moianès. La nova comarca és integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló i té capital al municipi de Moià. Amb la seva creació queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Realitats metropolitanes i governs locals

0

El Procés d’urbanització és, sens dubte, un dels principals vectors de canvi de les societats contemporànies. Podríem definir-lo com aquella dinàmica a traves de la qual la població i les activitats, impel.lides per les estructures econòmiques i les relacions socials prevalents, han tendit a concentrar-se sobre el territori, tot donant lloc a aglomeracions a partir de les quals aquelles relacions s’han anat estenent fins a acabar integrant en una fita xarxa la totalitat de l’ espai regional, continental i mundial. Com és ben sabut, una de les conseqüències mes vistoses d’aquest procés ha estat la formació de grans àrees urbanes en les que s’apleguen milions de persones, que representen sovint una part substancial de la població dels respectius països i constitueixen els principals nodes del sistema urbà mundial: les àrees metropolitanes.

El tema del govern d’ aquests àmbits urbans ha plantejat arreu problemes de gran entitat per, almenys, tres tipus de raons. En primer lloc, per la complexitat de les problemàtiques econòmiques, socials i ambientals a les quals les instàncies públiques han de fer front, en presència, a més, d’inte-ressos contrastats i sovint, contradictoris. La segona raó que explica la dificultat dels governs metropolitans, és el pes decisiu de les àrees que les àrees metropolitanes tenen en la vida dels respectius països, de tal manera que les decisions que s’hi prenen ten en repercussio directa o indirecta sobre la totalitat de la seva poblacio i encara mes enllà. La tercera raó que explica el caràcter envitricollat de la problemàtica del govern metropolità té a veure ala relació entre la morfologia urbana i les estructures administratives: en efecte, els processos de metropolitanització han tingut lloc sovint de manera accelerada, tot escampant la urbanització o les relacions metropolitanes sobre un gran nombre de les unitats administratives -municipis, comtats, departaments … -prèviament existents en el seu àmbit territorial; això ha fet que el sistema de govern no nomes hagi d’ enfrontar una problemàtica complexa i decisiva, sinó també que ho hagi de fer a partir d’ estructures administratives molt sovint fragmentades i complicades. Així, no és d’ estranyar que el debat sobre el govern del Gran Londres o la relació entre Paris i l’ espai francès, per posar nomes dos dels exemples europeus mes coneguts, hagin estat una qüestió permanent en la història dels respectius països al llarg dels dos darrers segles. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona tots aquests trets que pesen sobre l’ existència de qualsevol sistema de govern metropolità -la complexitat, Ia rellevància i la fragmentació son ben presents. Aquí, però, s’afegeix encara una altra dificultat: el contenciós secular existent sobre el tema de l’organització territorial de l’administració pública a Catalunya, contenciós derivat en bona part -tot i que no exclusivament- de Ies dificultats de l’ encaix institucional de la realitat catalana en el conjunt ibèric.

 

Fragmanet de Nel.lo, O. i Renyer, J., “Realitats metropolitanes i governs locals”. Treball de la Societat Catalana de Geografia, núm. 78, 2014, pàg. 69-98

Llegeix aquest fragment i cerca aquesta informació que apareix al mateix:

 

  • Definició d’urbanització
  • Conseqüències del procés d’urbanització
  • Raons que expliquen les dificultats del govern de les aglomeracions urbanes.
  • Quines dificultats presenta el govern de la regió metropolitana de Barcelona?

 

 Per últim, cerca una notícia relacionada amb el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Pràctica 17: Les competències dels municipis

0

En aquesta pràctica treballarem amb les competències municipals. Aquestes competències estan contingudes a LLEI 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Les tasques a realitzar són:

1. Cercar l’article que conté les competències municipals i copiar-les a l’entrada d’aquesta pràctica del teu sites.
2. En un mapa de Google cal localitzar tres llocs de Cubelles on es duen a terme tres competències municipals diferents. En el respectiu marcador cal explicar quina competència es realitza.

Més endavant, les vostres localitzacions les haureu d’incorporar en un mapa col.laboratiu de Google que ja us indicaré.

Pràctica 16: Les competències de les comunitats autònomes

0

En aquesta pràctica treballarem amb la Constitució Espanyola de 1978. Tal i com ja hem comentat, la Constitució és el document que conté l’organització territorial de l’Estat espanyol. Per tant cal

1. cercar el títol, capítol i article que contingui les competències que poden assumir les comunitats autònomes i copiar-les.
2. Visitar la web de la Generalitat de Catalunya, i seleccionar tres notícies de l’apartat d’actualitat que considereu que tenen relació amb tres competències diferents transferides al govern de la Generalitat. De cada notícia cal fer un breu resum i justificar amb quina competència considereu que està relacionada. En cas que a l’apartat d’actualitat no trobeu prou informació, podeu anar a la web de les corresponents conselleries.

Ni parlar-ne, de fusionar municipis

0

La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats.

mapa catalunya municipis amb menys de 5000 hab

BERTA ROIG. BARCELONA
Hi ha massa municipis i massa petits? És la pregunta eterna. El debat sobre si en un estat amb 8.116 municipis –848 a Catalunya- hauria de plantejar-se un procés de fusions com el que han fet els països del nord d’Europa i que ha tingut com a resultat que als països nòrdics sigui difícil trobar ajuntaments amb menys de 30.000 habitants. Diverses institucions, com a rael Cercle d’Economia o Funcas, han proposat les fusions de municipis com a via per guanyar eficiència i estalviar costos, i la nova llei estatal de reforma local introdueix per primera vegada aquesta opció establint una sèrie d’incentius -bàsicament econòmics- als consistoris que apostin per fusionar-se. I tot i que la norma no obliga a guanyar dimensió, sí que fixa el mínim de 5.000 habitants per poder donar permís per crear un nou municipi. Aquest és també el llindar que es marcava en un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), en què es posava de manifest que el 85% dels municipis de l’Estat estan per sota d’aquest volum. “Però els in-centius que recull la llei per a les fusions són molt petits per veure moviments en aquest sentit”, destaca el catedràtic de la UB i investigador de l’IEB Albert Solé. I és que un major coeficient en el càlcul de les transferències o una posició prioritària en l’assignació d’obres i serveis no sembla suficient per trencar anys i anys de tradició política.

COMÚ AL SUD D’EUROPA. No és una característica exclusiva de l’Estat espanyol. Tot el sud d’Europa,incloent-hi també França, ha fracassat sempre en els intents per fusionar municipis.“En partés un problema de clientelisme;als partits els va bé tenir un sistema molt fragmentat”, explica So-lé. Sigui com vulgui, la tradició pesa i per això el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, veu les fusions “com a molt inviables; són complicades a molts nivells, fins i tot a nivell sentimental”.Per la presidenta de l’Associació de Micro pobles de Catalunya,Maria Crehuet, no està demostrat que es guanyi eficiència amb les fusions. “Mirem, si no, el cas de la fusió que hi va haver entre municipis del Pirineu; al final es van haver de crear unitats descentralitzades per prestar a una població molt dispersa, i aleshores quin sentit té la fusió de municipis?”Per Crehuet, “el problema d’aquest país és que es fan les coses des dels despatxos de les grans ciutats, sense trepitjar el territori”.Pel president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, la porta a les fusions no es pot tancar perquè sí, però afirma que “hi ha moltes altres vies a explorar per guanyar en la gestió i, per tant, no s’ha de plantejar com un camí obligat”.A l’hora de plantejar els beneficis de les fusions, però, Albert Solé té clar que no es pot jugar tot a la carta de l’estalvi econòmic, “per-què si bé en la reducció d’estructura sembla evident que sí que s’aconsegueix una reducció en els costos, això no necessàriament ha de ser així en la prestació de serveis”. Per això l’investigador de l’IEB prefereix destacar també altres beneficis més qualitatius de tenir municipis de més dimensió.“Els països on han avançat cap a aquest procés, com per exemple Dinamarca o Suècia, han guanyat en el fet que tenen una administració local més professionalitzada, més autònoma i amb la capacitat per prestar més serveis a la seva població”, explica Solé.


Article publicat a l’Econòmic, suplement del diari el PuntAvui del 22/02/2014, pàg. 4

Les Nacions Unides

0

En aquest article trobaràs una breu guia per navegar per la web de l’ONU

– Objectius de Nacions Unides

– Organigrama de Nacions Unides

– Les principals fites assolides per Nacions Unides

Exercici sobre l’organització territorial

0

L’organització territorial és la manera com es divideix el territori per tal de gestionar eficientment l’aplicació de les funcions de l’Estat. En el cas de l’Estat espanyol, aquestes funcions es fixen a la Constitució de 1978:
(Preàmbul de la Constitució de 1978)
– Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
– Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.
Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
– Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
– Establir una societat democràtica avançada, i
– Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

Amb aquests objectius, doncs, la Constitució espanyola  en el seu Títol VIII estableix una organització territorial en municipis, províncies i comunitats autònomes.

En el cas de Catalunya, la seva organització territorial també té present el que diu l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, en els seus articles 151 sobre organització territorial i 160 de règim local, en el títol IV sobre competències.

D’aquesta manera, d’entre les formes manocomunades d’organitzar la col.laboració entre muncipis, es contemplen les comarques i les vegueries.

Per fer l’exercici sobre organització territorial, cal  fer una nova entrada en el vostre sites on s’incorpori:

1. una imatge de Catalunya dividida en províncies i una altra, en vegueries.

2. un comentari sobre aquestes dues divisions, característiques de cadascuna i comparativa, és a dir, diferències i similituds.

3. un comentari sobre un Consell comarcal. A partir de la informació que trobeu a la web del Consell comarcal de la comarca que escolliu, heu de comentar els serveis que ofereix, i quins són els seus projectes més importants.

 

 

 

 

Nou recurs incorporat al subapartat de geopolítica, dins el bloc de POLÍTICA

1

Mucha gente cree que las líneas del mapa ya no tiene importancia, pero Parag Khanna sostiene que sí. Utilizando mapas del pasado y del presente, explica las causas profundas de los conflictos fronterizos en todo el mundo y propone soluciones sencillas pero ingeniosas para afrontarlos

Pràctica 12: Geografia electoral

0

1. Aplicar la Llei d’Hondt per a determinar els diputats i les diputades que obté cada partit per a cada circumscripció electoral

2. Comentar el repartiment territorial del vots de les Eleccions General del 2011.

  • Visitar la web “Cifras y votos” d’Esri.
  • Inserir el mapa dels resultats electorals 2011 al teu Google site
  • Comentar el repartiment territorial del vot de totes les formacions polítiques que van obtenir representació al Congrés dels Diputats.

El resultat al vostre Google site hauria de ser semblant al que apareix en aquest post de la pràctica 12 del geobatcubelles, només que afegint els comentaris corresponents.

Go to Top