Sònia Ruiz

Sònia Ruiz

This user hasn't shared any profile information

Inici http://blocs.xtec.cat/geografia

Articles per Sònia Ruiz

Hermes, informació estadística municipal

0

Informe resum d’estadística dels municipis de la província de Barcelona a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona (www.diba.cat). Exemple de resum per al municipi de Cubelles:

Informació Estadística

Programa HERMES

Vídeos de Josep Pons Granja

0

Recentment he pujat al meu canal de Youtube algunes de les presentacions de Josep Pons Granja en forma de vídeos.

En aquesta llista de reproducció es poden trobar els videos sobre
– El creixement d’una àrea metropolitana
– el model de creixement de la ciutat espanyola
– els moviments migratoris i pendulars urbans i periurbans.

Aquests vídeos han estat emprats a la matèria de Geografia de 2n de batxillerat.

Totes les presentacions de Josep Pons es poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona

Qui pot votar?

0

El sistema electoral és una qüestió que tractem en geografia quan parlem de l’organització territorial i de la delegació de la presa de decisions en mans dels representants escollits democràticament. En tractar el sistema electoral parlem de les diferents eleccions que hi ha (locals, autonòniques, legislatives i europees), de què és el que s’escull, de quina manera es determinen la quantitat de representants per a cadascuna de les circumscripcions i per últim, com s’assignen els escons entre les diferents agrupacions polítiques a cada circumscripció (sistema majoritari o proporcional). Val a dir, que fins ara sempre havia passat de puntetes per la qüestió de qui té dret a vot (qui pot ser elector i electora). Acostumem a dir de forma genèrica que són els majors de divuit anys i aquí ho deixem (sobretot, per què en alguns casos, és aquí quan comença un debat intens sobre l’edat mínima per votar).

Durant les eleccions del 27S, en algun moment vaig fer alguna previsió del resultat tot partint dels resultats de les eleccions municipals a Barcelona amb la victòria de la candidatura d’Ada Colau i tot mirant el quadre adjunt sobre qui té vot a unes i altres aleccions, veig que vaig cometre una errada de principiant.

 

Quadre elaborat a partir de Dirección General de Política Interior del Ministerio del Interior i del Parlament de Catalunya
 

Malgrat que cal admetre que comparar eleccions municipals i autonòmiques és un exercici molt complexe, i que suposo que en molts articles de premsa això ja ho deuen haver exposat, es pot observar que la població que tenia dret a vot al municipi de Barcelona el passat 25 de maig de 2015 és força diferent de la població que tenia dret a vot no només a Barcelona sino a tota Catalunya el passat 27S.

Així que una de les conclusions a la que es pot arribar tot comparant qui té dret a votar a les municipals i qui a les autonòmiques, és que els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea així com els de Noruega, Equador, Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Perú, Paraguay, Islàndia, Bolívia, Cap Verd, República de Corea i Trinitat i Tobago que van poder votar a les municipals i no pas a les autonòmiques són més donats a votar a candidatures com les d’Ada Colau, i, molt possiblement, no pel fet de ser de Bolívia o França, sino més aviat per ser una població més jove que la població amb nacionalitat espanyola empradronats a Catalunya.

Nova comarca del Moianès

0

El Parlament va aprovar el 15 d’abril passat la Llei de creació de la comarca del Moianès. La nova comarca és integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló i té capital al municipi de Moià. Amb la seva creació queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Algunes notícies de la setmana del 13 d’abril

0

S’acosta l’acabament d’aquest curs de geografia de 2n de batxillerat i cal fer un bon spring. Al llarg de tot el curs s’ha anat insistint en la importància d’anar seguint l’actualitat tant nacional com internacional a través dels mitjans de comunicació. De vegades, quan s’ha demanat cercar notícies sobre algun aspecte concret, només uns pocs estudiants han vingut a la sessió amb alguna notícia, i només unes poques han estat realment encertades. Així que les setmanes de curs que resten, en la mesura que sigui possible, cada dissabte, us faré arribar un resum d’aquelles notícies que crec són més rellevants per la seva relació amb el temari de geografia, tant el que ja s’ha donat com el que s’està fent.

Així doncs, aquí teniu l’enllaç a un arxiu pdf corresponent als dies del 13 al 18 d’abril (avui). Per al proper dimarts, caldrà dir de cada notícia:

1. Tema de la notícia
2. Tema (o temes) del temari de geografia amb el qual està relacionada.
3. Llistat de les idees principals aparegudes a la notícia.

Notícies de la setmana 13_18abr15

II Olimpíades de Geografia de la UB

0

Ahir dijous 26 de març de 2015 set alumnes de l’Institut Cubelles van participar a les II Olimpíades de Geografia de la Universitat de Barcelona que es van celebrar a la Facultat de Geografia i Història. Ja és el segon any consecutiu que aquest event s’organitza a la UB i que alumnat de l’Institut Cubelles hi participa. Va ser una jornada on l’alumnat va poder comprovar els seus coneixements de geografia en un test de 50 preguntes sobre qüestions ben variades. També, van poder assistir a diferents tallers (anàlisi d’aigües, extracció de registres sedimentaris, la Terra en 3D i aplicació de Google Earth en geografia urbana). Per últim, van assistir a unes breus explicacions del Col.legi de Geògrafs, l’Associació d’estudiants de Geografia EGEA, el Grau de Geografia i la revista Geografia 2.0. Un matí força atapeït que va passar volant.

Cal felicitar els estudiants de Sant Miquel dels Sants de Vic que van obtenir la nota de promig conjunta més alta i al guanyador, Carles Subirà Ribas de Madres Concepcionistas de la Enseñanza de Barcelona.

 

 

Cal felicitar els estudiants i el professorat del Grau de Geografia per l’organització d’aquest event, així com al Col.legi de Geògrafs pel seu suport. Esperem retrobar-nos a les III Olimpíades de Geografia!!

 

Treball sobre l’Eixample de Cerdà

0

Recordeu que la feina corresponent al Eixample de Cerdà per a 3ESO és la següent:
1. Contestar les qüestions que es plantegen al dossier que es va repartir. Les preguntes i les seves respostes s’han d’escriure en un document de text del Drive. Recordeu que
– el nom del el document de text ha de portar la inicial i el primer cognom de qui el crea, per exemple, s.ruiz_eixample_2014-15
– l’arxiu ha d’estar compartit amb tots els membres del grup i amb mi (sruiz@institutcubelles.cat)

2. Fer un àlbum de fotos amb les imatges de la sortida. Les instruccions són les mateixes que quan es va fer l’àlbum d’imatges de Puigdetiula:

– A la informació bàsica de l’àlbum ha de constar el nom de tots els membres del grup i una explicació breu sobre la sortida
– Cal que hi hagi una fotografia, com a mínim, de totes les parades que es van fer
– Les fotografies han de ser originals i de qualitat (no es poden afegir imatges no fetes pels membres del grup, ni d’altres grups, ni d’Internet, ….)
– Cal que cada membre del grup comenti com a mínim dues fotografies. A sota de la fotografia, on diu comentari, cal descriure que es pot veure a la imatge i explicar perquè aquella imatge és important.
– Per últim, recordeu que jo us plantejaré preguntes als vostres cometaris que també haureu de contestar. Cada membre del grup ha d’haver contestat com a mínim una pregunta i totes les preguntes han d’estar contestades.

Realitats metropolitanes i governs locals

0

El Procés d’urbanització és, sens dubte, un dels principals vectors de canvi de les societats contemporànies. Podríem definir-lo com aquella dinàmica a traves de la qual la població i les activitats, impel.lides per les estructures econòmiques i les relacions socials prevalents, han tendit a concentrar-se sobre el territori, tot donant lloc a aglomeracions a partir de les quals aquelles relacions s’han anat estenent fins a acabar integrant en una fita xarxa la totalitat de l’ espai regional, continental i mundial. Com és ben sabut, una de les conseqüències mes vistoses d’aquest procés ha estat la formació de grans àrees urbanes en les que s’apleguen milions de persones, que representen sovint una part substancial de la població dels respectius països i constitueixen els principals nodes del sistema urbà mundial: les àrees metropolitanes.

El tema del govern d’ aquests àmbits urbans ha plantejat arreu problemes de gran entitat per, almenys, tres tipus de raons. En primer lloc, per la complexitat de les problemàtiques econòmiques, socials i ambientals a les quals les instàncies públiques han de fer front, en presència, a més, d’inte-ressos contrastats i sovint, contradictoris. La segona raó que explica la dificultat dels governs metropolitans, és el pes decisiu de les àrees que les àrees metropolitanes tenen en la vida dels respectius països, de tal manera que les decisions que s’hi prenen ten en repercussio directa o indirecta sobre la totalitat de la seva poblacio i encara mes enllà. La tercera raó que explica el caràcter envitricollat de la problemàtica del govern metropolità té a veure ala relació entre la morfologia urbana i les estructures administratives: en efecte, els processos de metropolitanització han tingut lloc sovint de manera accelerada, tot escampant la urbanització o les relacions metropolitanes sobre un gran nombre de les unitats administratives -municipis, comtats, departaments … -prèviament existents en el seu àmbit territorial; això ha fet que el sistema de govern no nomes hagi d’ enfrontar una problemàtica complexa i decisiva, sinó també que ho hagi de fer a partir d’ estructures administratives molt sovint fragmentades i complicades. Així, no és d’ estranyar que el debat sobre el govern del Gran Londres o la relació entre Paris i l’ espai francès, per posar nomes dos dels exemples europeus mes coneguts, hagin estat una qüestió permanent en la història dels respectius països al llarg dels dos darrers segles. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona tots aquests trets que pesen sobre l’ existència de qualsevol sistema de govern metropolità -la complexitat, Ia rellevància i la fragmentació son ben presents. Aquí, però, s’afegeix encara una altra dificultat: el contenciós secular existent sobre el tema de l’organització territorial de l’administració pública a Catalunya, contenciós derivat en bona part -tot i que no exclusivament- de Ies dificultats de l’ encaix institucional de la realitat catalana en el conjunt ibèric.

 

Fragmanet de Nel.lo, O. i Renyer, J., “Realitats metropolitanes i governs locals”. Treball de la Societat Catalana de Geografia, núm. 78, 2014, pàg. 69-98

Llegeix aquest fragment i cerca aquesta informació que apareix al mateix:

 

  • Definició d’urbanització
  • Conseqüències del procés d’urbanització
  • Raons que expliquen les dificultats del govern de les aglomeracions urbanes.
  • Quines dificultats presenta el govern de la regió metropolitana de Barcelona?

 

 Per últim, cerca una notícia relacionada amb el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Treballant la jerarquia urbana espanyola

0

Avui a classe, hem fet un exercici sobre les jerarquia urbana espanyola. Aquest exercici parteix del fet que l’alumnat no té un coneixement adequat de les províncies espanyoles. Així doncs, en primer lloc, a partir d’un mapa mut polític per províncies han posat els nombres de les que coneixen.

Posteriorment, hem comparat el nostre mapa amb un que conté els noms i aquells que siguin correctes o bé que no els haguèssim posat, els hem escrit en vermell (també, cada alumne ha calculat el percentatge de províncies que sap localitzar correctament per comparar-lo amb resultats futurs). Es poden fer bromes de l’estil “com aconseguir una Espanya  “roja”, no hi ha més que fer un exercici d’aquesta mena.

Segona part, delimitar i situar els eixos urbans espanyols (prèviament ja s’havia parlat a l’aula sobre el mapa de les aglomeracions urbanes de Méndez i Molinero), i a continuació, comparar-lo amb el mapa estudiat a classe.

Per acabar, la jerarquia urbana espanyola. Situar exemples de ciutat de cada categoria. Assenyalant amb un asterisc, les metròpolis nacionals, la següent categoria, amb un quadrat, i la tercera, amb un triangle. De moment, no s’assenyalen les ciutats mitjanes.

I de nou, ho compararem amb la resposta correcta.

Les jerarquies urbanes a Espanya

  1. Metròpolis nacionals: exerceixen influència sobre tot el territori de l’Estat, estretament vinculades amb l’altres metròpolis mundials. Barcelona i Madrid
  2. Metròpolis regionals de primer ordre: Població entre 500.000 i 1.500.000 hab. Fluxes intensos amb les metròpolis nacionals, àread’influència extensa. El seu abast acostuma a coincidir amb els límits administratius (CCAA). València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.
  3. Metròpolis regionals de segon ordre: Població entre 200.000 i 500.000 hab. Fluxos intensos amb les metròpolis regionals de primer ordre. Múrcia, Alacant, Santander, Oviedo i A Coruña.
  4. Ciutats mitjanes: Població entre 50.000 i 200.000 habitants, la major part són capitals de província.

Suposo que ja hem pres consciència de la necessitat d’estudiar on estan les ciutats, les províncies, etc, ja que més enllà de Catalunya i la Comunitat valenciana, el nostre coneixement és molt reduït….. espero que temporalment.

També, i crec que molt important, cal que allò que s’explica  a les classes de geografia, es pugui expressar amb un mapa (amb el mapa base adient) …. en cas contrari, això voldrà dir que possiblemenent no estem fent geografia. Cal que l’alumnat de geografia treballi amb mapes, que sigui capaç d’explicar-se geogràficament, incorporant la informació en un mapa i d’aquesta manera aprendre a localitzar, diferenciar espacialment i treballar les interrelacions entre l’èsser huma i el medi, aspectes clau de la geografia.

 

Així doncs, després d’afirmar que per fer mapes temàtics cal ser capaç de poder localitzar prèviament, també seria interessant preguntar-se si per fer mapes correctes amb eines digitals cal haver-los fer prèviament amb eines manuals, i això potser serà un article per un altre dia.

 

El portafoli digital del curs 2014-15

0

Aquest curs 2014-15, continuarem utilitzant els llocs web de Google per a elaborar el portafoli digital de la geografia de 2n de batxillerat de l’Institut Cubelles, tal com ho portem fent des del curs 2011-12. En aquest portafoli digital es recullen els exercicis pràctics que suposen el 20% de la qualificació de l’avaluació. En la qualificació de cada exercici pràctic, el 25% correspón a com s’ha elaborat la pràctica i si que aquesta ha seguit les pautes per a elaborar el portafoli digital. Com cada curs, en l’apartat Geodigital d’aquest bloc es va llistant les pràctiques que ha de contenir el portafoli.

No obstant, en el sites Geobatcubelles 2014-15 s’aniran afegint exemples i explicacions per a realitzar les diferents pràctiques, i per tant és on es pot consultar la informació més acurada.

 

Sònia Ruiz's RSS Feed
Go to Top