Definició de tres paraules clau segons el
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
formació
1 f. [LC] Acció de formar; l’efecte.
2 f. [GL] Unitat formal de la classificació estratigràfica establerta a base dels caràcters litològics.
3 f. [EG] [BO] Vegetació definida per la fisiognomia de les plantes dominants.
4 f. [MD] Teixit o estructura de forma definida, organització, disposició anatòmica o patològica.
5 f. [ECT] formació de capital Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
6 1 f. [SO] formació social Organització, sistema o estructura social.
6 2 [SO] formació economicosocial En la doctrina marxista, expressió amb què hom designa el sistema de producció i la supraestructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
7 1 f. [FL] formació culta Formació de mots derivats o compostos que es produeix a partir de formes llatines o gregues que funcionen com a elements prefixats o sufixats.
7 2 [FL] formació de mots Conjunt de procediments que permeten la creació de noves unitats lèxiques a partir de radicals o mots, de manera que el mot que en resulta adquireix una nova funció o una nova significació.
8 1 f. [LC] [PE] Educació, instrucció. Formació moral. Joves sense formació.
8 2 [PE] formació permanent Formació realitzada al llarg de la vida d’un individu en centres especialitzats, amb la finalitat de completar la formació inicial, per a reciclar-se o com a passatemps.
8 3 [PE] formació professional Formació que té com a objectiu l’adquisició de coneixements, habilitats i actituds necessaris per a l’exercici d’una professió.
9 f. [DE] Arranjament d’un cos de tropes.
alternatiu -iva
1 adj. [LC] Que s’esdevé amb alternança. El servei nocturn serà alternatiu entre els dos vigilants. La successió alternativa dels dies i les nits. Els moviments alternatius del cor.
2 adj. [LC] Que ofereix dues o més coses, de les quals cal escollir l’una amb exclusió de l’altra o les altres. Obligació alternativa.
3 1 adj. [FS] Que constitueix una alternativa o opció possible. Vam prendre una via alternativa.
3 2 adj. [SO] Que no es basa en les tècniques o els hàbits propis de la societat industrial. Energia alternativa. Tecnologia alternativa.
lliure
1 1 adj. [LC] [ECT] [PE] Que no està subjecte al domini d’altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure.
1 2 adj. [LC] [ECT] [PE] No constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Lliure albir. Tenir les mans lliures per a fer quelcom. Lliure de passions.
1 3 adj. [LC] [ECT] [PE] Que té la facultat d’obrar com vulgui, de triar per si mateix. Ésser lliure de fer o de no fer una cosa.
1 4 adj. [LC] Que no és casat. Un home lliure.
2 adj. [LC] Llicenciós . Una dona lliure en les seves maneres, en el llenguatge, etc. Una vida lliure.
3 1 adj. [LC] Que no ofereix obstacles. Un espai lliure. Tenir el camp lliure per a fer quelcom. Deixar el camp lliure a algú perquè faci una cosa. Entrada lliure. Lliure ingrés.
3 2 adj. [LC] No ocupat ni reservat, no compromès, no adjudicat. Tinc el dia lliure. No tinc un minut lliure. En tot l’edifici queda un pis lliure. Mirem de trobar un seient lliure per a l’àvia.
4 adj. [SP] Fet a voluntat del participant en una competició de gimnàstica, patinatge artístic, natació sincronitzada, etc. Exercicis lliures.
5 m. i f. [SP] En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i actua preferentment darrere de la línia defensiva.