Hola, ara us presentaré unes quantes fonts diferents que estan per la zona Benissivà i Benitaia. No les he anat a visitar però són fonts molt boniques i diferents de les que hem vist actualment.
Font del Tilau:
Font del Covent o de l’hort:
Font pudenta:
Font dels Cossis:
Font del Pont de Malonda:
Espero que us hagi agradat i si voleu veure més fonts per aquestes zones entreu a:
http://www.lavalldegallinera.net/fonts/benissiva/fonts%20de%20benissiva.htm
Moltes gràcies.
Berta
Hola a tots.
He trobat una mica d’informació d’unes quantes fonts que hi ha a Viladecavalls que està molt a prop de Vacarisses i Terrassa, veureu:
A cada masia del terme municipal hi ha una font. Aquí teniu un recull de fotografies fetes a finals dels 80, principis dels 90. No ser si estan en bon estat però al veure-les he pensat de ficar-les perquè hi ha algunes que són molt boniques.
Al llibre ”Fonts de Viladecavalls” de Juan Luís del Campo i Capilla trobareu molta més informació.
Font de cal Dentista:
Font Mina de Martí Purull:
Font de la Bòbila de Can Corbera:
Font del Roure:
Font dels Horts Nous:
Mina i Bassa de Can Oleger:
Font Nova:
Espero que us hagi agradat aquest article, moltes gràcies.
Berta
Hola,
El Dimarts 7 de Maig 2013, anirem a veure la font del Sastre. Aquí teniu informació de aquesta font.
Font del Sastre:
Va ser identificada el 14 d’abril del 1986. Aquesta font té un altre nom que és: FONT NOVA.
quan van fer els anàlisis de l’aigua, es va aprobar com a potable.
Fa uns dies vam anar d’excursió pel nucli urbà a visitar i fer un reportatge fotogràfic de les següents fonts:
La font dels Infants: Va estar identificada l’any 1986 el 17 de març. Com ja veieu està situada al nucli urbà. Està a 385 metres sobre el nivell del mar. Aquesta aigua és la que tenim tots per casa nostra.
Imatge:
La font de la Fonteta: Va estar identificada el 23 de juny de 1986. Aquesta font també està a dins del poble (el nucli urbà). Ja no raja. Aquesta aigua no estava controlada per control sanitari.
Imatge:
: 
La font de la Plaça Major: Està dins del poble i no raja.
Imatge:
Font o Pou de ca la Quima: Va estar identificada el 14 d’abril de l’any 1986. També està dins del poble. Ja no raja perquè la bomba ja no funciona però abans rajava perfectament i l’aigua era potable.
Imatge:
La font del Sastre: Indentificada el 14 d’abril de 1986. Està dins del poble (nucli urbà) aquesta font és coneguda pel nom de font Nova.
(No vam poder veure la font exactement, però ens vam fer una foto amb grup on és troba aquesta font).
Imatge:
La font d’en Gordi: Identificada el 13 de maig de 1986. També està dins del poble. L’aigua era potable i continua sent-ho.
Imatge:
Imatge final:
Berta
La història de la font Solitari va començar a Terrassa, en el malaguanyat any 1936. En Gori Jover (creador de la font del Solitari) era un petit empresari de la construcció al qual les coses no li anaven bé, tenia moltes dificultats per poder pagar als seus treballadors i va decidir desaparèixer i anar al front de la guerra, que va allistar-se com a voluntari a les milícies d’Esquerra Republicana. Un cop finalitzada la guerra va marxar a casa. Quan va arribar a casa va veure que la seva mare tenia una tenda de queviures,cosa normal a causa de les circumstàncies d’aquells temps, tenia compradors que no podien pagar-li i els i quedaven a deure; una d’aquestes era la dona d’un guardaespatlles del famós alcalde Matalonga que, pels motius que sigui va denunciar el Gori als tribunals de depuració pel roig. Va passar vuit anys a la Model amb l’angoixa de que no el anessin a “matar-lo” com els seus altres companys que tenia ell. Finalment, un constructor amb qui havia treballat, el va avalar ja que no avia fet mal a ningú. Així li van canviar la pena de presó per la de desterrament a més de 10 kilòmetres de Terrassa. Doncs sí, com més d’un ja ho haurà endevinat, el desterrament el va passar pels boscos de l’Obac. En Gregori Jover , Gori, va romandre 13 anys sense sortir del sot de la Calsina fent de carboner pel Sr. Faura, el propietari de l’Obac. La lluita d’en Gori per sobreviure és semblant a la d’un heroi. S’alimentava del que caçava, tenia més de 20 trampes per atrapar “animalons”. El Gori i el seu fill Ramon, que per vacances d’estiu l’acompanyava, van descobrir l’antic rec que aprofitant els degollats de la roca baixava fins on és ara la font, el netejaren i el referen amb les teules que encara quedaven de les restes de la Calsina i es decidiren a fer una font, la millor possible.
Marta Espejo.
Hola.
De moment tenim pensat fer el següent recorregut:
Pel nucli urbà:
En aquest mapa no hi surten totes les fonts que visitarem, però desprès farem un reportatge fotogràfic, i posarem la localització per orientar-vos.
Selènia.
Som el grup de les fonts de Vacarisses.
El nostre objectiu és visitar diferents fonts pel nucli urbà i pel terme municipal. De moment tenim pensat visitar les següents fonts:
Dins el nucli urbà:
Dins el terme municipal:
També tenim pensat fer un reportatge fotogràfic de totes les fonts que anirem a visitar.
Selènia, Berta,Eugènia i Marta.
