Formes de l’art contemporani

Plantejament d’una proposta d’intervenció en l’espai públic.

Portafolis digital de l’experiència. Pots clicar en cada imatge per veure la diapositiva sencera i en gran:

Annex

Exemple de proposta artística actual en format de portafolis digital, comentada a classe:

Narracions audiovisuals 

Els exercicis següents s’han plantejat com activitat per l’assignatura optativa de Visual i Plàstica a quart d’ESO, amb la finalitat de continuar treballant la lectura i l’anàlisi d’imatges des d’un dels terrenys que més ha explotat aquest camp: la publicitat. Per fer-ho, es treballarà primerament sobre dos populars espots televisius que –amb un cotxe com a protagonista en els dos casos- fan servir recursos molt diferents per la construcció de significats i necessitats en l’espectador.
Aquest són la famosa campanya de BMW que proclamava aquell “¿te gusta conducir?”, i la del Citröen C4 que transforma el cotxe en un robot que patina sobre gel.

Comentats primerament aspectes importants de les narracions audiovisuals com el ritme, els tipus de plans o la música, l’alumne haurà de racionalitzar l’ús tan diferenciat que es fa en aquest dos casos (el primer amb aquest ritme lent i aquesta sensació de tranquil·litat, de confort, amb la que, asseguts al volant de nostre BMW i gaudint del paisatge i l’experiència, no necessitem ni veure el cotxe o la persona; i el segon amb aquesta ficció en tercera persona de ritme i energia impactants recolzada en actual música de ball o de discoteca) per tal d’extreure què és el que volen dir de la seva marca i el seu cotxe i a quin públic en concret.
S’intentarà que l’exercici connecti amb l’activitat que es fa fer anteriorment i que treballava la construcció de significats amb la fotografia i en la premsa (mòdul 2 d’aquest curs).
Els videos són:

Primera activitat. Activitat individual seguida d’una posada en comú.
Observa aquest dos vídeos i analitzar els recursos que es fan servir per vendre el producte. Trobem exageracions, personatges o objectes que remetin a conceptes desitjables o sensacions agradables, discriminacions en un determinat sector com una franja concreta d’edat, nens o dones, jocs amb dobles sentits, significats construïts per les imatges, característiques de la narració audiovisual com la música per reforçar algun ambient, ritme i la sensació que transmet, tipus i durada dels plans… ? Classifica els recursos que trobis segons categories i mira si en la mateixa categoria entrarien tractament diferenciats ala dos vídeos. Explica què creus que es vol aconseguir transmetre i a quin tipus –si hi ha- d’espectador.
Seqüència: Comentari sobre les narracions audiovisuals amb exemples i plantejament d’aquest exercici primer i dels dos videos (1 hora), posada en comú i plantejament de la segona activitat, desprès comentada (1 hora). Aquest exercici primer s’ha de respondre, com a deures a fer, entre les dues classes.

Segona activitat. Activitat a realitzar en grups de 4 persones.
Una vegada feta la primera activitat teniu un bon llistat de recursos que es poden fer servir en la publicitat i amb usos y resultats completament diferents. Ara intentareu posar-los en pràctica per construir un espot d’un producte diferent. Inventeu un producte i penseu com es posarien en pràctica aquest recursos vistos en algun dels espots dels cotxes (per exemple, buscant la tranquil·litat del primer o el dinamisme del segon) per un d’aquest inventat. Per això haureu de pensar quin tipus de producte és, quines característiques en voleu destacar i a quin públic estaria destinat.
A partir d’aquí, feu un story-board que expliqui cada plànol, amb especificació de durada, diàlegs –si hi ha- i banda sonora, i expliqueu aquests recursos publicitaris emprats tot comparant el seu ús amb un dels espots de l’activitat 1. La durada aproximada total serà de 20 segons.

Seqüència: Activitat a realitzar en dues hores de classe, més una tercera per la posada en comú.

Avaluació: Els dos exercicis s’avaluaran com una sola nota, la de la Unitat Didàctica. El primer rebrà fins a 4 punts en funció de la capacitat de reflexió de l’alumne per veure quins mecanismes poden produir quines reaccions de l’espectador, i de que sàpiga abstreure’ls i ordenar-los per poder-los identificar, interpretar i aplicar en altre context. El segon rebrà fins a 6 punts per l’aplicació dels conceptes anteriors, l’adequació al missatge que vol transmetre, l’originalitat i la bona factura gràfica.

Unitat Didàctica: Lectura d’imatges: la fotografia i el multimèdia.

Dades generals Curs: 4rt dESO, Materia Optativa.

Càrrega horària setmanal: 2 hores

Trimestre: 1er trimestre

Número de sessions: 4 sessions.

Número d’alumnes: 18 alumnes

Dades del centre: IES Torre del Palau, centre situat a les afores de Terrassa.
Tipologia d’alumnes: Grup classe gran/mitjà força homogeni quant a procedència i nivell, amb dinámica de treball bastant forta i interés pels resultats curiosos i l’entreteniment de la matèria.  

Introducció

Per practicar la lectura d’imatges aprofitarem el poder de les imatges dels mitjans de comunicació de masses, fet que els farà sentir més propers i amb més confiança de cara a experimentar amb els resultats. En aquesta Unitat Didàctica l’alumne interpretarà el significat d’una imatge dirigit per unes preguntes sobre el fotògraf i la seva intenció i experimentarà la construcció de significats per la fotografia comprovant com pot canviar-los, per exemple, amb un titular o un peu de foto.

Objectius:Els objectius generals de l’etapa relacionats amb aquesta Unitat Didàctica són:

1.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que facin servir codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat de enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

2. Obtenir i seleccionar informació emprant les fonts en les que habitualment es troba disponible, tractant-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establerta i trametre-la als demés de forma organitzada i intel·ligible.

3. Analitzar els mecanismes i valors que determinen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets i els deures del ciutadà, elaborar judicis i criteris personals i actuar amb autonomia i iniciativa a la vida activa i adulta.

4. Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes en els diferents camps de coneixement i d’experiència, mitjançant procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionat sobre el procés que es segueix.

Els objectius generals de l’àrea relacionats amb aquesta Unitat Didàctica són:

1. Comprendre conceptes artístics i visuals, així com tècniques i procediments.

2. Expressar-se amb creativitat mitjançant el llenguatge plàstic, visual i àudio-visual.

3. Conèixer i utilitzar diversitat de tècniques i procediments i recursos TIC.

4. Planificar i reflexionar sobre el procés de creació.5. Observar, comprendre i reflexionar sobre la cultura visual i mediàtica.

Els objectius didàctics són: 1. Desenvolupar la capacitat d’observació de les imatges en general.2. Reconèixer l’influencia que les imatges exerceixen als seus receptors.3. Utilitzar i analitzar els elements visuals que formen les imatges.

Competències Aquesta unitat ajuda a assolir una de les més clares finalitats de l’educació i per tant competència bàsica de l’ensenyament: la d’aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. De les competències transversals es podrien senyalar especialment les competències artístiques i culturals:1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual2. Competències artística i cultural

Continguts:

Explorar i percebre: La imatge com a mitjà de comunicació, anàlisi objectiu i subjectiu d’una imatge, nivells de lectura d’una imatge, la imatge com mitjà de transformació de l’home.

Interpretar i crear: Observació i anàlisi de missatges visuals, anàlisi d’elements visuals que configuren una imatge i les sensacions que donen, realització de composicions que trametin un determinat missatge. Dimensió social i cultural: Interès davant el missatge real de les imatges, curiositat per aprofundir en la lectura d’imatges, reconeixement del poder de comunicació de les imatges, valoració dels elements visuals com a mitjà d’expressió, confiança en la pròpia expressió.

Activitats d’ensenyament –aprenentatge ( amb temps i materials ):

1. Triar una imatge que t’agradi d’un diari o revista i reflexionar sobre la interpretació donant resposta a les següents preguntes:

-On s’ha situat el fotògraf? Prop o lluny del protagonista –persona, grup de persones, objecte o grup d’objectes…- de la foto? En qualsevol cas què aconsegueix amb la seva situació? Si en comptes de prop/lluny estigués situat al contrari que canviaria en la interpretació?

-Quin tipus de pla ha triat? És un pla general, un primer pla…? Què aconsegueix amb això? -Com és la composició? Hi ha simetria, punts d’atenció clars, parts amb més pes visual…? Què s’aconsegueix amb aquest recursos?-Quin tipus d’il·luminació ha fet servir? És llum natural, artificial, directa, suau…? Quina sensació fa?

-Si hi ha personatges, què expressen? Si hi ha més d’un, es veu relació entre ells amb els gestos, mirades…?

-Hi ha algun element que et cridi especialment l’atenció?

-Què interpretes que està passant? I quina intenció creus que té el fotògraf en recollir-ho, informar sobre allò o ens vol trametre algun altre significat?

 2. Canviar el significat de la imatge amb un titular.-Agafem la fotografia de premsa ja analitzada, de la qual hem deduit el seu sentit i la seva finalitat.

-Independentment, retallem titulars de premsa, breus i impactants. Els titulars, separats de la notícia, semblen eslògans publicitaris. De seguida es veu la intenció sensacionalista dels periodistes per cridar l’atenció sobre un tema.

-Triem un dels titulars que canviï el sentit de la fotografia. -La fotografia i el titular s’han de presentar enganxats a un paper blanc, com si fos un cartell. -Justifiquem la tria i expliquem el nou sentit que ha agafat la imatge. 3. Els significats de la imatge amb els peus de foto.

-Afegim dues propostes de peus de foto, ara escrits personalment, que donarien significats diferents a la imatge. Expliquem que és el que canviaria en cada cas.

Seqüència

Explicació sobre els aspectes tècnics de la fotografia: tipus de plans, llums, composicions.Exemple d’interpretació d’una imatge a classe.

Activitat 1.

Exemple de la diversitat d’interpretacions que poden tenir les imatges partint de plantejaments diferents.

Activitat 2.

Activitat 3.

Metodologia:

1. Partir de l’observació de l’entorn per l’anàlisi d’imatges.

2. Insistir en la importància d’aprofundir ens els continguts de les imatges.

3. Analitzar imatges quotidianes de revistes, diaris, publicitat…

Criteris d’avaluació:

Per superar correctament aquesta Unitat Didàctica l’alumne hauria de poder:

1. Reconèixer diferents nivells en la comunicació d’una imatge.

2. Diferenciar la finalitat de diferents imatges: entretenir, convèncer, informar…

3. Construir nous significats amb la composició com a recurs.4. Utilitzar correctament els materials utilitzats.

Continguts transversals:

1. La investigació que els alumnes realitzen sobre la representació de les formes del seu entorn i de la seva imaginació atén a criteris estètics, harmònics i de respecte contribuint a la educació ambiental i a la educació moral i cívica.

2. El contingut d’aquesta unitat contribueix a desenvolupar la integració social i pot ser relacionat fàcilment per l’estudi de missatges publicitaris amb l’Educació pel Consumidor.

 Alguns resultats.
Alguns del resultats més interessants de l’exercici del canvi de titular són aquesta foto del nou alcalde d’Israel agraint al Mur de les Lamentacions la victòria a les eleccions amb el titular de les declaracions de G. Bush, el “Palabras de amor” referit al gest d’apropament de Montilla a CiU amb la foto dels prínceps, o aquesta foto que publicitava una càmera de fotos amb el text “Atrapa tus emociones” reconvertida des de en una emotiva retrobada de parella després d’una estada en presó fins a un anunci d’una pàgina de contactes.  

Disseny d’una portada de CD.

Després de totes les explicacions, activitats i exemples oferts al llarg de mòdul, ara et toca a tu fer l’exercici : 1 Dissenya una portada de CD (format quadrat de 120 mm) amb un programa de dibuix per ordinador.2 Comença a treballar a partir d’una fotografia o d’un dibuix escanejat, pensa un eslògan.3 Prepara una composició amb aquest elements .4 Presenta en total tres propostes diferents, partint dels mateixos elements, com has vist a l’activitat 4.5 Analitza per escrit els tres treballs realitzats, justifica cada canvi, tenint en compte els següents aspectes:El disseny té un objectiu, un missatge definit .
Hem d’aconseguir comunicar i no decorar.
Totes les parts han d’estan ben relacionades, per tal enfortir el missatge que pretenem comunicar.
La tipografia ha d’estar integrada a les imatges i ser llegible .
El color denota i té significat.
La formes escollides han d’atraure la mirada.
L’espai en blanc ha d’estar ben repartit.
El disseny té un ordre de lectura, un ritme, una composició, una tensió, un contrast.Una cop acabada la teva reflexió, fes un breu escrit on expliquis com plantejaries aquest exercici a classe: A quin grup d’alumnat el proposaries.
Quin seria el procés de treball a l’aula.
Com faries l’avaluació.

D’aquesta primera proposta, es presenten dues variants: una primera amb el fons blanc en la que la idea de les fotos pròpies i els papers escrits es veu reforçada en retallar-se més clarament el contorn quadrat de les imatges, i una segona amb el fons negre en la que –si bé no és tan present el mostrari de fotos- l’atracció visual cap al centre és més forta per quedar el fons integrat amb la part externa de les fotos.

La segona proposta (“segona –a” i “segona –b”) parteix de la primera composició per ampliar significats jugant amb la simetria: d’una banda l’interès visual de la imatge no es troba tan exageradament centrat sinó que ocupa més superfície i de l’altra el nou resultat recorda uns ulls, els de l’espectador. Als dos eixos de simetria per aconseguir les quatre fotografies es torna a afegir el text de característiques comentades en la proposta anterior.

A la tercera proposta (“tercera -a” i “tercera -b”) es canvia el joc amb la fotografia per tal de simplificar el resultat visual: la foto només apareix com a fons aprofitant accentuant la marcada direcció que fan les columnes cap al terrat. A la “tercera –a” s’exagera aquesta sensació estirant la fotografia i integrant el text en aquest moviment, mentres que a “tercera -b” s’ordena el text per facilitar la lectura i la foto queda com a fons més “estable” –en aquest cas no s’estira- provant el moviment amb la repetició semitransparent superposada de la imatge que dona aquest aire de calidoscopi, o de difusió per la llum solar que entra del terrat (ambdues coses lligades a l’estiu i les vacances).

Aquest exercici seria una activitat tant per “Fonaments del Disseny” al Batxillerat, cosa que permetria fer reflexionar sobre la importància de la composició al disseny incidint en variants d’una mateixa proposta, com a segon cicle d’ESO, en aquest cas també per treballar la composició però igualment per introduir l’ordinador coma eina gràfica important i encarant-lo a intentar simular sensacions visuals aconseguides per les característiques de la composició a partir d’exemples i amb vàries imatges o propostes diferents. En aquest segon cas, el procés de treball estaria molt més marcat: estudi de les mostres tretes de la publicitat o el disseny en general que aconsegueixen un resultats molt concrets i treball amb el software per aconseguir efectes similars amb unes imatges escollides sobre un tema. Pel Batxillerat, en canvi, es posaria atenció en la reflexió sobre els efectes aconseguits en cada proposta que l’alumne pot treballar a partir d’uns elements inicials més o menys escassos.

L’avaluació, en el cas del batxillerat, premiaria la capacitat de l’alumne per identificar recursos compositius amb les sensacions provocades i reflexionar sobre com accentuar-les o no la seva intensitat. En l’exercici per segon cicle d’ESO els resultats estarien molt més dirigits –cosa que permetria una valoració més directa quant a que s’ha aconseguit o no simular la composició- i s’afegiria com a criteri d’avaluació la destresa amb l’eina de treball i la cura amb la que s’ha fet l’exercici.