Comentaris per FILOSOFIA POLÍTICA

Comentari de dani a La societat consumida (Pere Calders)

dani — Sat, 25 Jun 2011 15:08:42 +0000

Deu n’hi do quina radiografia perfecte del català mig, votant de CiU, que fa el Sr. Calders, i a més totalment vigent 33 anys després de ser escrita.
Quin poble miserable som els catalans…forever alone! (to speak in the parlance of our times…)

Comentari de RDC a Chacón, entrenada contra l’independentisme

RDC — Sat, 14 May 2011 00:17:30 +0000

Com va el final de curs!? Espero que bé.

Sobre el currículum acadèmic de la ministre… bé, sembla ser que s’ha d’estar molt ben ensinistrat per fer carrera política -Vull dir “ben educat” .

Apa, ànims per la recta final.

Comentari de Paco Raga a Principis de propaganda de Goebbels (ministre de propaganda nazi)

Paco Raga — Thu, 05 May 2011 23:25:07 +0000

Una entrada molt a tenir en compte, en especial aquella part que diu de fer pensar a ú que pensa com tothom. Anem necessitats de més aportacions com aquestes!

Comentari de Paco Raga a Indigneu-vos!

Paco Raga — Tue, 03 May 2011 16:41:45 +0000

Tot és criticable, per suposat. Però per a un gram de crítica que li facen a Hessel hi ha tonellades de reprotxes a fer al Sistema. Preferesc un sol Hessel que 30 editors de la premsa oficial. I si no, que expliquen com és possible que una Europa en que de les runes encara eixia fum pogué alçar-se cap al benestar i com ara eixa Europa del benestar s’ensorra. Indigneu-vos!

Comentari de RDC a Spinoza i L’estat

RDC — Sat, 23 Apr 2011 23:35:44 +0000

No estic d’acord que el fi, l’objectiu, de l’estat polític sigui la pau i la seguretat de la vida; un estat polític pot marcar-se altres objectius (i quan estudiem la història veiem la gran varietat d’objectius que s’han marcat els estats polítics). Per tant, les conseqüències que Spinoza deriva necessàriament d’aquestes premisses em semblen discutibles.

Per cert, spinoza considera que la violència es pot mesurar en termes absoluts. No hi estic d’acord; hi han molts tipus de violències i moltes formes diferents de mesurar-les.

Comentari de annaparra a Stéphane Hessel i els drets humans

annaparra — Sat, 23 Apr 2011 22:02:40 +0000

Aquest Sant Jordi ha sigut dels llibres més venuts.
http://www.lavanguardia.es/libros/sant-jordi/20110423/54144525663/albert-espinosa-y-stephane-hessel-vencedores-en-sant-jordi.html

Comentari de merceamic a Crítica de Mill al sufragi universal

merceamic — Fri, 22 Apr 2011 18:51:49 +0000

Crec que és un tema complicat. D’un costat penso que és desitjable que tothom tingui dret a vot sense distinció de sexe -mai un home serà més intel·ligent que una dona pel fet de ser home, i viceversa-, raça, etc. ja que és una injustícia que es veti el dret a vot a un col·lectiu per una raó sobra la qual se’ls escapa el seu poder de decisió: ningú tria què és, al néixer. De l’altre costat penso que Mill fa bé de posar sobre la taula que no tothom està prou capacitat com per a fer ús del seu vot raonadament. Com ell diu, la democràcia no és el govern del poble sinó el govern de la majoria… que no té sempre perquè tenir la raó ja que com a éssers humans són fal·libles. És correcte, doncs, “entregar” quelcom tan important com el poder de decidir qui és el governant de la societat, a aquesta majoria que tot sovint té unes opinions no ben fonamentades, etc. ? Però això també planteja un problema… on es posa el “límit” de qui és “apte” per votar i qui no? Quan s’està prou preparat? No és una mica ‘nazi’, vetar el vot a certs col·lectius deprimits de la societat que potser no han tingut accés a una educació digna, etc.? Quina culpa hi tenen? No asseguraria, però, això, una elecció d’uns representants millors?

Comentari de annaparra a Jornada Mundial per la Llibertat d’Expressió a Internet

annaparra — Sat, 09 Apr 2011 23:35:21 +0000

Personalment crec que la llibertat també pot entendre’s de moltes altres maneres i que per tant en algunes persones saber o no la veritat no implicaria tampoc el fet que se sentin més lliures. Suposu que tot depèn de la concepció que tinguis de llibertat.

Comentari de Jessica a 10 estratègies de manipulació. Noam Chomsky

Jessica — Sat, 09 Apr 2011 10:02:56 +0000

Cadascú enfoca la vida influenciat per les seves experiencies. No sabem res de la vida de Chomsky, però per les seves reflexions, no crec que hagi viscut una vida de floretes.
A mi no em desagraden els plantejaments de Chomsky, però per a mi són uns altres. Més, o menys pessimistes, més, o menys optimistes.
No sé.
És ben cert (crec jo) que aprofitant la mediocritat de la societat -una societat aburrida, sense esma, i que es deixa portar- les èlits, els medis, poden manegar-la una mica. Però està clar, que aquesta es deixa. Ningú pren consciència perque aquesta és massa mandrosa, i com que, ara per ara, no els provoca cap inconvenient, es deixa fer.
Això és el que penso, això és el que veig: dia a dia. I cada vegada més clar.

Comentari de annaparra a El cas d’Islàndia i la informació que ens arriba aquí.

annaparra — Mon, 04 Apr 2011 19:15:34 +0000

Per mi no estem ben informats, i aquest és un exemple molt clar. Crec que en una societat globalitzada com l’actual estem totalment exposats a una gran quantitat d’informació, que en general donem per vàlida tot i no tenir proves de la seva veracitat. Així, tendim sovint a convertir aquesta informació en coneixement, un coneixement que està basat en aquesta informació que no sabem si és del tota certa i que ens es molt difícil de comprovar i contrastar- molts tampoc ho intenten-. Així hi ha la possibilitat de estar creant un coneixement erroni, és a dir tractar per coneixement una opinió, informació… que no ho és. Així és sempre coneixement allò que extraiem dels mitjans?

La meva opinió és que la informació que tenim és molt limitada, i per tant el nostre coneixement de la situació també ho és, tot i que pensem el contrari.
A més la major part d’aquesta informació està controlada per mitjans que decideixen que ens volen transmetre. En aquest cas, els mitjans espanyols i d’altres països potser han decidit què no volen parlar d’Islàndia. En certa manera puc arribar a entendre els mitjans privats, però amb quins criteris es basen els mitjans públics alhora de decidir quin tipus d’informació ens transmeten? Què passa quan és un mitjà públic el què amaga determinada informació ?

Un dels problemes del coneixement està precisament en determinar que és el què podem anomenar informació, dades, opinió, coneixement ja que es tracta de conceptes relacionats que sovint costen de diferenciar. Sobretot sembla que ens costa discernir que és opinió i què és coneixement. Ens pensem que ja ho sabem tot quan ni tant sols som conscients d’una mil•lèsima part de la qüestió, i això per mi pot ser pitjor que el fet de no tenir coneixement.
Com deia Francis Bacon, la informació és poder i en una era com l’actual és una eina important que cal tenir en compte en molts aspectes.

És precisament per això que també crec que com diuen alguns estem més que en l’era de la informació, en l’era de la desinformació. Tanmateix, sóc conscient que en temes com aquests no es pot fer grans generalitzacions. Trobo que les qüestions del coneixement no són mai gens fàcils.