Segons aquesta noció de veritat, direm que és vertader la correspondència entre allò que pensem i diem i la realitat. Si entre allò que pensem i diem i la realitat no hi ha correspondència, som davant d’una falsedat. Aquesta noció de veritat té moltes implicacions epistemològiques, perquè en fer intervenir la realitat com a terme de referència ens hem de demanar de quina manera experimentem i de quina manera interpretem la realitat; és evident que l’experimentem a través de la percepció, dels sentits, i que la interpretem amb la intel·ligència. Es poden trobar arguments a favor i en contra de la fiabilitat que ens proporcionen tants aquells com aquesta i, per tant, a favor i en contra de si la correspondència es pot o no avaluar.

En la nostra cultura, la noció de veritat com a correspondència està molt arrelada, perquè a tots se’ns imposa com a evidència allò que capten els nostres sentits.