Fer assaigs

ORIENTACIONS PER L’ELABORACIÓ D’ASSAIGS

Aquestes línies no volen ser ,en absolut,  una norma general sobre com s’han d’elaborar assaigs i redaccions en totes les àrees sinó ,només, ser una orientació bàsica  del que s’espera, en general, quan es demana a un alumne que faci un assaig – o redacció – sobre un tema. Segons la matèria, els objectius que es persegueixin, etc., les exigències particulars  que es facin a un assaig poden ser unes o altres.

Un assaig és bàsicament un exercici de reflexió en què es valoren quatre factors fonamentals : el grau de reflexió, la creativitat i originalitat en el plantejament ,el grau d’argumentació de la posició defensada i  la qualitat de l’exposició. Si un bon assaig és aquell que posa de manifest una bona reflexió, és original , està ben argumentat i està ben escrit, un mal assaig és aquell que mostra manca de reflexió sobre el tema – serà normalment superficial -, és poc creatiu – acostuma a repetir el que tothom diu sobre la qüestió o es limita a dir el que s’ha dit a classe -, està mal argumentat – dóna poques idees que defensin la seva posició –  i està mal escrit.

Elaborar un assaig no és gens fàcil. Per fer-ho s’ha de tenir molt clar què és vol dir i com es vol dir. Fer-ho breu és encara més difícil: quan traiem la palla – cites, resums, còpies, circumloquis, etc. – sovint ens adonem que gairebé no diem res. Cal doncs una reflexió prèvia sobre la qüestió que ens proposen, sigui aquesta una notícia, un tema, un capítol de llibre, etc. – cal demanar-se què es diu, com es diu, per què es diu, etc. – , una autoreflexió posterior què penso jo d’aquest tema?, estic d’acord o en desacord amb el plantejament que en fa l’autor?, tinc una alternativa? com l’argumentaré? –  i, finalment, una decisió d’estilcom ho dic? quina estructura tindrà el meu text? quin llenguatge utilitzo?- .

La majoria del temps que emprem per elaborar un assaig l’hem de necessitar no per escriure sinó per pensar la resposta a les qüestions anteriorment citades Quan sabem què volem dir i com dir-ho no és gaire difícil escriure-ho. Per tant, la fase central en l’elaboració d’un assaig consisteix en la construcció de l’esquema d’aquest assaig, esquema tant de contingut com de forma.

Imaginem que ens demanen d’escriure un assaig de dos folis sobre el tractament que una autor fa d’un tema en una novel·la o sobre un article de política que apareix a
la premsa. Caldrà seguir una sèrie de passes que en darrer terme ens han de portar a l’elaboració d’un esquema – del tipus que sigui – que serà com la bastida del nostre assaig.

1. Lectura comprensiva

 Hem de treballar el material que se’ns proposa: cal llegir, subratllar, cercar les idees importants, veure com argumenta l’autor,  fins a estar segurs que entenem tot el que hem llegit.

2. Plantejament crític

Un cop entès el que hem llegit, cal analitzar-ho críticament. Això vol dir que pensarem si ens sembla que està ben argumentat, si ens convencen les raons donades, si ens sembla bé la forma en què l’autor ho explica, etc. Finalment haurem de rumiar una cosa molt important: estic d’acord amb la posició que manté l’autor sobre la temàtica? La resposta a aquesta pregunta es decisiva pel plantejament del nostre assaig.

3. Elaboració del propi plantejament.

Un cop haurem decidit que estem d’acord, en desacord o parcialment d’acord amb el plantejament que l’autor fa del tema, haurem de rumiar i molt bé el per què de la nostra posició, és a dir, buscarem els arguments, les raons que tenim per defensar la nostra posició i també pensarem els exemples que ens ajudarien a explicar-les. Aquí és fonamental la trobada d’informació sobre la qüestió tractada. De vegades pot ser que ja tinguem certa informació sobre el tema o que una xerrada amb companys ens la proporcioni, però d’altres, caldrà cercar-la als llibres, a la biblioteca, a la premsa, etc. Ens serà molt difícil escriure sobre una cosa de la qual no en tenim ni idea.

Les fases anteriors són fases podríem dir que mentals, tot i que per que fructifiquin acostuma a ser imprescindible ajudar-se de notes, dibuixos, esquemes, etc. Un cop assolits els objectius d’aquesta fase cal passar a la concreció de l’assaig.

4. Elaboració de l’assaig.

a. Decidir l’enfocament: a favor, en contra, neutre respecte la posició defensada per l’autor.

c. Decidir si ens centraren en alguna idea concreta de les presentades per l’autor o si, pel contrari, ens dedicarem exhaustivament a elaborar totes i cadascuna de les idees que aquest presenta. Si no es diu el contrari, no és cap error centrar-se en algun aspecte concret del material que se’ns planteja i pot ser fins i tot una forma creativa i més interessant de plantejar l’assaig. El que no cal oblidar és que tot i que ens podem centrar en algun aspecte concret, sempre serà millor que, com a mínim, donem un breu tractament general de les altres temàtiques perquè no sembli que ,senzillament, ens saltem el que no entenem.

d. Decidir com estructurarem l’assaig.: ens dedicarem a defensar i/o refutar les idees de l’autor una a una, ens basarem en un llibre o en una pel·lícula que he llegit sobre el tema per criticar/defensar les idees de l’autor, partirem d’una notícia recent sobre el tema, etc. Aquí les possibilitats son enormes i estan només limitades pel resultats: estarà bé qualsevol enfocament que sigui clar i produeixi una reflexió interessant sobre el material proposat. Estarà malament una mera repetició de les idees de l’autor, la còpia de les idees apuntades a classe o al llibre de text i, sobretot, el sortir-se injustificadament del tema.

e. Totes aquestes idees ha de quedar més o menys marcades a algun lloc. Hem de tenir un esquema ( pot ser molt breu) del que anem a dir i en quin ordre abans de començar a escriure.

f. Cal decidir quin tipus de llenguatge s’emprarà i des de quina persona escriurem. Poden dir “podem observar en aquest text l’opinió de l’autor sobre la inflació” o bé , ” m’agradaria destacar d’aquest l’opinió de l’autor”, etc., però no podem anar canviant de punt de vista. El llenguatge normalment evitarà el col·loquialisme i haurem d’intentar d’usar amb correcció paraules tècniques que mostrin que dominem
la temàtica. En tot cas, mai s’han d’escriure ni frases ni paraules de les quals no en coneixem amb exactitud el seu significat.

g. Redactem l’assaig. Un consell: si cal es repeteix i, sobretot, que la mandra no es faci acabar malament les explicacions o ens faci simplificar el comentari. No diguem “ja porto un foli! ja puc anar acabant”. Hem d’intentar centrar-nos en la mida d’assaig que se’ns proposi i no caure en l’error de pensar que per omplir molt espai se’ns valorarà més: mai és així.

Deixa un comentari