Definir conceptes

1.     
LA DEFINICIÓ DE CONCEPTES.
 

Quan definim un concepte, una paraula, o una cosa, els diferenciem de la resta i  expressem el seu significat. Definir significa donar resposta a la pregunta què significa aquesta paraula?, què és aquesta cosa?. Saber definir els conceptes i paraules que emprem és fonamental en el procés d’aprenentatge. Quan no sabem definir una cosa vol dir, senzillament, que no
la comprenem. Quan emprem conceptes i paraules que no sabem definir en els nostres raonaments, ens aboquem directament al disparat. Si quan estudiem no som capaços de definir els conceptes a què ens enfrontem, això vol dir que no estem entenent res i que ens limitem a empollar en el pitjor sentit d’aquesta paraula, fet que ens aboca al fracàs en qualsevol tipus de prova que no sigui exclusivament memorística, això sense tenir en compte que quan entenem, memoritzem millor i a més llarg plaç.

Tota definició consta de dos termes: el definiendum i el definiens. Allò que volem definir és el definiendum i l’expressió que defineix el definiendum és el definiens. Així, tota definició és de tipus

REGLES PER FER UNA BONA DEFINICIÓ

1. Ha de ser clara i útil.

2. Ha de ser el màxim de breu possible sense perdre claredat.

3. Ha de ser reversible i unívoca: definiendum = definiens i definiens = definiendum. Una definició massa general no és útil. Per exemple si definim home com mamífer, aquesta definició és poc útil, ja que hi ha altres coses que no són homes i són mamífers. En canvi si definim home  com animal racional la definició millora, ja que només hi ha una cosa que sigui l’animal racional i aquesta és justament l’home. Això és que s’anomena l’extensió d’un terme o d’una definició: a més extensió, més coses avarca el terme i més imprecís és, a menys extensió menys coses inclou i més precís és. Una bona definició és aquella en què definiendum i definiens tenen la mateixa extensió.

4. El definiendum no pot formar part de la definició, això seria un cercle viciós. No podem definir els mamífers marsupials com a mamífer amb bossa per les cries, ja que si no sabem que és un mamífer tampoc sabem què é un mamífer amb bossa per les cries.

5. No ha de ser negativa. No podem dir un ocell no és un mamífer , encara que això sigui veritat.

3. TIPUS DE DEFINICIONS.

Podem classificar les definicions segons defineixin d’una banda, termes o  paraules, o, d’altra banda, coses. Les primeres s’anomenen nominals i les segones reals.

3.1 Definicions nominals.

a. Etimològica:  quan expliquem el significat d’una paraula a partir de la seva història. Per exemple: filosofia vol dir amic del saber ja que filo i sofos són termes grecs que signifiquen saber i amic.

b. Sinonímica: quan definim buscant paraules que signifiquin el mateix però que resultin més conegudes. Per exemple: odontòleg vol dir dentista.

c. Estipulativa: aquella que indica com, convencionalment, hem d’entendre una paraula o quina cosa volem significar amb ella. Per exemple: home primitiu es tot aquell que va viure abans de l’aparició de l’escriptura.

3.2 Definicions reals

a. Essencial: és la més pròpia de la filosofia i de la religió i es dóna quan intentem definir allò que la cosa és de forma més profunda i distintiva, sovint anant més enllà de les aparences. Per exemple, quan un religiós defineix l’home com aquell ésser dotat d’ànima o quan un filòsof diu que l’home és l’animal racional.

b. Descriptiva: quan donem trets característics de la cosa, encara que no siguin essencials. Per exemple quan diem que la zebra és un cavall de pell ratllada.

c. Constitutiva: aquella que ens explica què és la cosa a partir dels elements que
la constitueixen. Per exemple, quan definim equip com conjunt d’estris per realitzar un treball.

d. Genètica: quan definim la cosa explicant com es produeix. Per exemple quan definim cercle com  una figura plana generada per la rotació d’un segment sobre un dels seus extrems.

e. Causal:  quan definim la cosa explicat que la causat o que causa ella. Per exemple quan diem que el termòmetre és l’aparell que serveix per mesurar temperatures.

d. Operacional: quan definim la cosa en virtut del seu paper en un determinat procés. Per exemple quan diem que un àcid és allò que fa tornar vermell el paper tornassol.

e. Ostensiva: quan definim amb la mostra o indicació directa d’allò que es vol definir. Per exemple quan diem que un  ocell  és això que vola sobre nostre.

Podríem buscar altre tipus de definicions, però el que és important no és saber-ne la tipologia sinó ser capaços de definir, en un sentit o altre, seguint sempre les regles d’una bona definició.

Deixa un comentari