Category Archives: Articles de filosofia

articles d’interès per les matèries de filosofia

Què senten els esquimals?

(…) Que senten els esquimals? Sobretot fred. (…) els esquimals, molt raonablement, s’amunteguen per poder aconseguir escalfor. La proximitat els protegeix del fred exterior i del fred íntim. Entre els sentiments esquimals, Briggs(un antropòleg) menciona iva paraula que significa, literalment, “estar  al costat d’algú sota la mateixa manta”. Tot i que es refereix a una acció, té una evident dimensió emocional. Els nens petits reben  iva  al posar-se al llit amb els seus oncles ,avis o cosins. És una espècie d’adopció que estableix un fort vincle sentimental.

El lèxic esquimal valora molt les distàcies curtes. Niviuq significa “voler besar”, expressa el desig de tocar o estar físicament a prop d’algú o d’alguna cosa, en especial dels ésser petits. Es consideren éssers niviuq-naqtuk, a més a més dels infants, les nines, els ocells i altres coses menudes.  Unga  és experiència de la seva proximitat. Natlik  significa l’altre cara de l’amor: fer coses bones a aquells a qui s’estima. Segons els esquimals, els nens petits senten unga, però només a poc a poc van sentint naklik. Sospito que succeeix igual a totes les cultures (…)

 (…) Podem treure algunes conclusions fragmentaries i insuficients com són totes les instantànies fotogràfiques. Hi ha diversitat sentimental, però no una proliferació caòtica. Passa amb les creacions sentimentals el mateix que amb les creacions lingüístiques. Hi ha molts sentiments, com hi ha moltes llengües. Es diferencien enormement, però tenen molts punts en comú. És molt possible que hi hagi estructures sentimentals bàsiques, universals, que cada cultura modifica, relaciona i omple de continguts diferents. Canvien les intensitats, els desencadenants, la consideració social dels sentiments (…) els sentiments d’una cultura formen un sistema afectiu. Cada societat defineix una “personalitat sentimental” un model que intenta fomentar, que serveix per distingir entre sentiments adequats o inadequats, bons o dolents, normals o anormals(…) Conseqüència interessant: si hi ha variacions culturals, els sentiments han de poder transmetre’s mitjançant l’aprenentatge.

Formas de evitar nuestra extinción

EL PAÍS  –  Sociedad – 18-11-2007 La especie humana es única, domina la Tierra y además ha demostrado a lo largo de sus 100.000 años de historia ser enormemente versátil. Sin embargo, los que se dedican a estudiarla no creen que estas características sean suficientes para garantizar su supervivencia a corto, medio o largo plazo, y los que se interrogan sobre su futuro no se ponen de acuerdo siquiera en lo que está dibujando su presente. Una incertidumbre a la que estos expertos (tecnólogos, demógrafos, biólogos, paleontólogos, antropólogos y genetistas) dan forma de preguntas. ¿Cuándo le llegará el turno de extinguirse a la especie humana? ¿Se mantiene la evolución darwiniana -la selección natural biológica- como la mayor fuerza para el cambio o ha sido superada por la evolución social y cultural?Se interrogan además sobre si la especie humana puede, e incluso debe, mejorarse a sí misma introduciendo cambios genéticos que se transmitan a sus descendientes e interfiriendo así en la evolución natural. ¿Llegará el ser humano a ser mitad biológico mitad electrónico y vivirá parcialmente en Internet? Una batería de preguntas a la que un grupo de expertos convocados recientemente por el Laboratorio Europeo de Biología Molecular (EMBL), en la ciudad alemana de Heidelberg, han tratado de dar respuesta. Éstas son algunas de sus reflexiones. “La Tierra será teóricamente habitable durante 5.000 millones de años más, así que el Homo sapiens tiene mucho más tiempo por delante que tras él. Y si sobrevivimos otros 100.000 años ¿cómo seremos y por qué nos importa saberlo?”, se pregunta para empezar Andrew Moore, director del programa Ciencia y Sociedad en el EMBL. “Nuestro medio ambiente, que cambia rápidamente, es un factor muy importante para nuestro futuro y la supervivencia de los humanos no tiene por qué depender de los mismos factores que la supervivencia de otras especies”. Y es que para muchos, aunque no para todos, el reto más urgente es el cambio climático. “Si sobrevivimos a este cambio climático…” es una coletilla constante en las reflexiones en Heidelberg. El estudio del pasado ya ha dejado claro que los cambios climáticos son una de las armas más poderosas de la naturaleza para cambiar el rumbo de la vida en la Tierra. Una crisis medioambiental de alcance, que afectara a la productividad agrícola y a la respuesta cultural al estrés, podría ser suficiente para extinguir la especie humana, estima Jay Stock, experto en evolución de la Universidad de Cambridge. O al menos la civilización occidental, que actualmente está dominando el mundo a través de la globalización. “Todas las civilizaciones que hemos conocido han caído y la nuestra también caerá, obviamente. Podría ser por un cambio climático, no lo sabemos”, opina el antropólogo canadiense Jerome Barkow. La duración media de una especie se estima en un millón de años, pero la tasa actual de extinción de especies es 1.000 veces superior a la media que se deduce del estudio de los fósiles a lo largo de millones de años. ¿Quiere eso decir que la crisis medioambiental nos aboca a la sexta extinción en masa conocida en la historia de la vida en la Tierra, 65 millones de años después de la desaparición de los dinosaurios? El riesgo existe, según el finlandés Ikka Hanski, de la Universidad de Helsinki, si no cambia la forma del ser humano de encarar los problemas de su medioambiente. Sin embargo, el punto en el que menos coinciden los expertos de los distintos campos es si estamos sometidos a la presión selectiva ambiental, la que hace que sobreviva y tenga descendientes el más apto. Para biólogos y paleontólogos está claro que siguen funcionando los mecanismos biológicos, probablemente tan antiguos como la vida, que no detectamos hasta el siglo XIX, de la mano de Darwin. El genetista y paleontólogo Mark Stoneking, que descubrió el gen de los pelirrojos en la especie extinta neandertal junto al español Carlos Lalueza Fox, menciona ejemplos comprobados, como los cambios genéticos para tolerar la lactosa o resistir a la malaria que se han producido en la breve historia de la especie humana actual. El ejemplo más llamativo es el las llamadas razas humanas: En sólo decenas de miles de años, con la acción conjunta de la evolución y las migraciones, surgió la panoplia de distintos rasgos y tonos de piel que hizo creer hasta el siglo pasado que detrás debía de haber un proceso mucho más largo, de millones de años. También existen ejemplos de presión selectiva, la que ejercen actualmente enfermedades epidémicas como el sida, la tuberculosis o la malaria, que causan millones de muertes al año, de personas que sucumben a la fuerza ambiental de la enfermedad. Aunque igualmente hay evidencias de que la presión selectiva se ha aflojado. Por ejemplo, la reducción del tamaño de los dientes y las mandíbulas, porque el ser humano ya no necesita la capacidad de masticación indispensable en el pasado. De ahí que, en muchas personas las muelas del juicio no tengan sitio donde desarrollarse. A pesar de estos datos, nadie niega la importancia de la cultura como motor de la evolución humana. “Hace ya entre 50.000 y 60.000 años que se puede hablar de cultura, y de su compañera, la tecnología. En los humanos la evolución biológica está condicionada fuertemente por la cultura”, comenta Stock. “No existen límites definidos entre la evolución natural y la cultural”, opina la alemana Eve-Marie Engels, catedrática de Bioética en Tubingen. Pero el estadounidense James Hughes es más tajante: “La evolución biológica ha terminado o es mucho menos importante que hace 20.000 años. No existe ya una selección biológica real, lo que les pase a mis hijos dependerá de en qué condiciones vivan, no de sus características biólógicas”. De la discusión surgen dos conclusiones. La primera: “No nos hemos aislado totalmente de la naturaleza, la evolución continúa, pero no sabemos exactamente lo que está pasando”. Y la segunda: “La evolución es menos importante porque nos adaptamos a nuestro ambiente y sobrevivimos por la transmisión social de gran cantidad de información acumulada”. Si la evolución natural no es ya el principal mecanismo de mejora de la especie humana y ésta dispone de un amplísimo bagaje de conocimientos, la pregunta entonces es si el ser humano puede o debe mejorarse a sí mismo y a sus descendientes. Según Engels, esta cuestión no es nueva: “Estamos trascendiéndonos permanentemente, como ya lo definió Julian Huxley hace medio siglo: la especie humana dirige la evolución sin quererlo, al percibir nuevas posibilidades de y para su naturaleza”. La aspiración de mejorar es tan antigua como el hombre -desde que soñó con la inmortalidad, por ejemplo-, pero cuando ahora se habla de mejorar genéticamente la especie aparecen fantasmas: la producción de una raza de superhombres que mandarán sobre razas “inferiores”. Hay quien, al menos, quiere provocar el debate: “Lo que me importa es que las personas sean mejores, más felices y vivan más, y si el resultado es que los que se mejoren evolucionen hacia una especie diferente, incluso hasta el punto de que no se puedan cruzar con la especie humana actual, yo creo que debemos hacerlo”, afirma el filósofo británico John Harris, que tiene un nuevo libro sobre la mejora de la especie humana (Enhancing evolution: The Ethical case for making better people, editado por Princeton Press). “¿Pero quién va a decidir qué es una mejora, y qué mejora es la deseable?”, se pregunta Engels. ¿Será un cambio para aumentar la inteligencia de nuestros hijos y nietos o un cambio estético, para evitar la calvicie? ¿Será para evitar la depresión o para tener menos apetito? Al principio serán experimentos en humanos para los que no está clara la justificación ni que exista una buena relación entre el riesgo y el beneficio, comenta la bióloga holandesa Elaine Dzierzak. Sin embargo, para algunos, como la especialista australiana en bioética Sara Chan, la manipulación genética es únicamente un medio más, que debe regularse en función de los objetivos deseados: “Que exista riesgo no justifica el rechazo sin más. Si, por ejemplo, existe una posibilidad de curar el cáncer de este modo, debemos permitirlo si disponemos de la seguridad necesaria y tenemos la convicción de que funciona”. Para otros, como el británico Ian Pearson, no pasará mucho tiempo antes de que a los padres se les exija que mejoren genéticamente a sus hijos, como ahora se les exige que les den educación. A Pearson, este tipo de discusiones le aburren. Él, que trabaja en British Telecom, es de los que miran mucho más allá. Ve un futuro en el que el Homo optimus se funde con el Homo cyberneticus para dar lugar al Homo hybridus: mezcla de ser humano y máquina optimizados genéticamente, que funcionan en parte en el cerebro humano y en parte en ordenadores. Y, cuando alcancen la conciencia, los robots se fundirán a su vez con el Homo hybridus para dar lugar al Homo machinus, afirma. Además las fronteras entre individuos serán borrosas -se compartirá la conciencia y no se morirá porque habrá un número infinito de réplicas y muchas vidas- y los mundos virtuales añadirán valor al mundo real. Para Pearson, el verdadero problema, que además es otro riesgo para la supervivencia de la especie, es que la tecnología está mucho más adelantada que la ciencia, lo que supone el peligro de poder cambiar el mundo sin saber qué se quiere obtener.  

Brain damage and personality

brain-damage-and-personality.doc

Si vols veure el text original amb una imatge descriptiva de l’accident clika el link

Brain damage and personality

In September, 1848, the Rutland & Burlington Railroad was expanding its line across Vermont. In order to keep the tracks as straight as possible, construction workers first had to remove a great deal of stone. The foreman of one group of men undertaking this difficult task was Phineas P. Gage. Twenty-five-year-old Gage was intelligent, kind, and well-liked. He was also quite athletic and agile, and impressed his employers as being exceptionally efficient at his work.Gage was an expert at removing rock using explosives. The procedure was to drill into the rock, fill the hole halfway with explosive powder, insert a fuse, and then cover the powder with sand. The layer of sand was necessary to direct the force of the blast into the rock, rather than out the top of the hole, and the sand had to be packed down by pounding it with a specially designed iron tamping rod. Gage had a custom-made rod that weighed 13 pounds (5.9kg) and measured 3 1/2 feet (1.1m) long, with a diameter of 1 1/4 inches (3.2cm) at the bottom, tapering to a dull point at the top.At 4:30 p.m. on September 13, Gage was preparing a charge, and apparently failed to notice that it had not yet been cushioned with sand before he began tamping it. When the iron rod scraped against the rock, it created a spark that ignited the powder. The resulting explosion propelled the rod out of the hole, through Gage’s left cheek, and out the top of his skull. The rod landed nearly 100 feet (25m) away.
Remarkably, despite the two new and rather large holes in his head and the significant bleeding that resulted, Gage did not even lose consciousness. He remained upright and lucid as his coworkers loaded him onto an ox cart and took him to the nearby town of Cavendish. A half hour later he was sitting on the hotel porch, chatting with the owner while waiting for the arrival of Dr. John Harlow, the local physician. Dr. Harlow treated Gage’s injury as best he could, piecing the remaining portions of the skull back together and cleaning and dressing the wound. Over the coming weeks Gage developed a series of infections but fought them successfully under Harlow’s care. Other than the loss of sight in his left eye, Gage was declared to have made a full recovery in just a couple of months.
An experience like this is bound to make anyone a bit grumpy, but even as he healed physically, Gage underwent a profound change in personality. Although he never lost his language ability, memories, or motor skills, his temperament was completely different. He became profane, impatient, rude, obstinate, and unable to carry out any of the endless plans he made. His friends said that “Gage was no longer Gage”; it was as though all of his ethical filters had been turned off. Because he was such unpleasant company, he had difficulty keeping jobs, and at one point put himself on display at Barnum’s Museum in New York City. Several years later, having made his way to California after an extended stay in Chile, Gage began having epileptic seizures. These continued for several months until he suffered a series of major convulsions that led to his death on May 21, 1860—nearly twelve years after his accident.Gage was buried without an autopsy, but seven years later his body was exhumed. The skull (along with the tamping iron, which had been buried with him) were sent to Dr. Harlow, who examined them and then donated them to the Warren Medical Museum of the Harvard Medical School. Later they were transferred to Harvard’s Countway Library of Medicine.
I first heard the story of Phineas Gage in a graduate course in cognitive science; anyone who studies the brain is bound to run across the story in textbook after textbook. Although no one can say with complete certainty exactly what parts of Gage’s brain were damaged, it seems the injury amounted to a very crude frontal lobotomy. This case became famous as the first hard evidence that aspects of one’s personality (and, by implication, behavior) were localized in portions of the frontal lobe.Neurologist Antonio Damasio has spent years studying brain injuries similar to Gage’s. His research has led him to believe that emotion figures crucially into rational thought and decision-making. If the portion of the brain that processes emotion is damaged, it becomes difficult or impossible to make good decisions. The sad tale of Phineas Gage has produced valuable insights for the field of neuroscience, not to mention a lesson we can all heed: stay far away from explosives! FEINA:1. Explica amb les teves paraules la idea central del text. Fins quin punt creus que Phineas Gage era la mateixa persona abans i després de l’accident? Raona la teva resposta. (obligatori)2. Investiga quines són les parts del cervell i les funcions cognitives i psíquiques associades. Fes un dibuix del cervell i indica les seves parts i funcions (voluntari) 

Declació Universal dels Drets de l’Home i la Dona

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n’han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure                   lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que                   l’ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l’opressió; Considerant que és també essencial de fomentar l’establiment de relacions amistoses entre les nacions; Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en elsdrets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat; Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de  les llibertats fonamentals; Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d’aquest compromís,                                             

 

 

L’ASSEMBLEA GENERALProclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l’ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l’esperit, s’esforcin a promoure el respecte d’aquests drets i d’aquestes llibertats mitjançant l’ensenyament i l’educació, i assegurar                    amb mesures progressives d’ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.  

Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.  

Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua,de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depenguijurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.  

Article 3: Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.  

Article 4: Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.  

Article 5: Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Article 6: Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.  

Article 7: Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.  

Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per laconstitució o la llei.  

Article 9: Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.  

Article 10: Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.  

Article 11: 1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades. 2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictiu fou comès.  

Article 12: Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptatscontra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.  

Article 13: 1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i aretornar-hi.  

Article 14: 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països. 2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.  

Article 15: 1. Tot individu té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar denacionalitat.  

Article 16: 1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenendrets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat.  

Article 17: 1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.  

Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus. Article 19: Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.  

Article 20: 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.  

Article 21: 1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat. 3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.  

Article 22: Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la

cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país.  

Article 23: 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòriaque asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.  

Article 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.  

Article 25: 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, aatenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua delsmitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infantnascut en el matrimoni o fora d’ell, frueix d’igual protecció social.  

Article 26: 1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.  

Article 27: 1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.  

Article 28: Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquestadeclaració.  

Article 29: 1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l’exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.  

Article 30: Cap disposició d’aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s’hi enuncien.  

(La Declaració universal dels drets humans és un document aprovat i proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides (Resolució 217 A-III) el 10 de desembre de1948).