La teoria dels tres móns de Karl Popper

Aquesta pàgina forma part del web FiloXarxa. http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/prim7t4j.htm A:hover {color: #FF0000}

mons popperians 1- 2- 3. EPIST.

Karl PopperA partir de 1967 Popper va formular de manera explícita la seva teoria dels tres mons. Denomina Món 1 al conjunt d’estats i de coses existents o món de les coses materials o estats físics; Món 2 als estats de la ment privats i individuals, és a dir, el món subjectiu de les ments, dels estats mentals o estats de consciència i Món 3 al coneixement objectiu o conjunt de les dades i informacions emmagatzemats en llibres, pel·lícules, discos magnètics, etc., que constitueixen el fonament de l’objectivitat, així com el món d’estructures objectives produïdes per les ments de les criatures vivents, que un cop produïdes i emmagatzemades (en el llenguatge mateix, per exemple), té una existència pròpia o autònoma.

Aquesta concepció Popper la desenvoluparà especialment en tres obres: Coneixement objectiu, Recerca sense terme, i a l’obra escrita conjuntament amb John Eccles, El jo i el seu cervell. El món 3 és «el món de les teories, els llibres, les idees, els problemes» (veure referència), i inclou també «les relacions socials» i fins i tot «el contingut lògic del nostre codi genètic» (veure referència). Els seus continguts són reals, «més o menys tan reals com les taules o les cadires físiques» (veure referència), i és un món plenament autònom, de manera que aquest món 3, encara que és creació humana, crea el seu propi domini d’autonomia (veure referència). Per això, afirma Popper, podem fer descobriments teòrics d’una manera semblant a com podem fer descobriments geogràfics o, els esmentats aspectes teòrics del món 3, «es poden descobrir en el mateix sentit en què és possible descobrir un animal o una planta que, encara que existents, són encara desconeguts» (veure referència i veure text).

Popper, en la formulació de la seva teoria del tercer món, terminologia que posteriorment va canviar per la de «món 3», admet haver rebut les influències de la teoria de les Plató; de la concepció del lektón dels estoics; de l’esperit objectiu de Hegel; de les proposicions en si de Bolzano i, especialment, de Frege. No obstant això, Popper s’encarrega d’assenyalar les grans diferències que separen el seu món 3 de les idees platòniques i del esperit objectiu i esperit absolut de Hegel, i accepta més afinitats amb Bolzano i Frege.

La teoria popperiana dels tres mons ha estat objecte de nombroses crítiques. Alguns autors han titllat aquesta concepció d’idealista, altres han insistit més en les ambigüitats dels supòsits continguts d’aquest món 3. Certament, a les obres de Popper es mostren certes ambigüitats i indefinicions, pel que fa a la determinació dels continguts del món 3, raó per la qual no està clar si només han de considerar-se membres del món 3 els àmbits pertanyents a la cultura o si també habiten aquest món les informacions recollides en el codi genètic, com ho suggereix en alguns llocs Popper (veure referència). De vegades, s’ha assenyalat que sembla poc clar si els continguts del món 3 inclouen només aspectes culturals (i potser genètics) de tipus lingüístic o inclouen, també, aspectes no lingüístics, tals com institucions, relacions socials o obres d’art, encara que Popper manifesta clarament la pertinença d’aquests al món 3, tal com ho defensa explícitament en algunes ocasions (veure cita). Finalment, tampoc està clar si el món 3 de Popper comprèn només les proposicions pensades (o escrites) o engloba també, com en el cas de les proposicions en si de Bolzano, totes les proposicions possibles.

En la concepció d’un «món 3» han seguit a Popper autors com el premi Nobel de medicina John Eccles, o Jacques Monod i Peter B. Medawar.

Deixa un comentari