GUIA DIDÀCTICA MILLION DOLLAR BABY

Fitxa tècnica

Direcció: Clint Eastwood
País: USA
Any: 2004
Duració: 137’
Gènere: Drama
Interpretació: Clint Eastwood (Frankie Dunn), Hilary Swank (Maggie), Morgan Freeman (Eddie Scrap-Iron Dupris), Jay Baruchel (Danger Barch), Mike Colter (Big Willie Little), Lucia Rijker (Billie), Brian O’Byrne (Padre Horvak), Anthony Mackie (Shawrelle Berry), Margo Martindale (Earline Fitzgerald), Riki Lindhome (Mardell), Michael Peña (Omar), Bruce McVittie (Mickey Mack).
Guió: Paul Haggis; basat en relats recollits a “Rope burns” de F.X. Toole.
Producció: Clint Eastwood, Albert S. Ruddy, Tom Rosenberg y Paul Haggis.
Música: Clint Eastwood.
Fotografia: Tom Stern.
Muntatge: Joel Cox.
Disseny de producció: Henry Bumstead.
Direcció artística: Jack G. Taylor.
Vestuari: Deborah Hopper.

SINOPSI:
En el vell gimnàs de Boxa The Hit Pit, al cor de la ciutat de Los Ángeles, molts joves cerquen el lloc que mereixen a la vida. Marginats, solitaris o amb un afany de glòria, entrenen diàriament per tal que la seva existència tingui un significat. Clint Eastwood interpreta a Frankie Dunn, un entrenador respectat, però que – no sabem si per incapacitats pròpies o traïcions alienes- mai no ha pogut ingressar en el restringit cercle dels triomfadors. Propietari d’un precari gimnàs que és regentat pel seu vell amic Eddi, un ex boxejador que va perdre un ull, tant el protagonista com el seu soci són la viva imatge del fracàs i mostren una mirada fatalista dissimulada lleugerament per una subtil, implacable i permanent ironia. La lliçó més important que ensenya als seus deixebles és la mateixa que utilitza en la seva vida: per sobre de tot, sempre has de protegir-te. Vell savi i perdedor, és un expert en abandonaments sense haver llençat mai la tovallola, mentre es pregunta per l’existència de Déu des d’una fe que trontolla.

La vida de Frankie, que viu turmentat pel rebuig de la seva filla (li retorna desenes de cartes sense molestar-se en obrir-les), canvia radicalment quan accepta entrenar a Maggie Fitzgerald (Hyllary Swank), una dona de gairebé 32 anys (edat inapropiada per començar una carrera a la boxa professional) que es guanya la vida amb el seu treball de cambrera i que mostra una força de voluntat ferma, capaç de convèncer al més escèptic i cínic dels éssers humans (com és ara el cas de Frankie).

La seva obstinació i fam de glòria el convencerà i d’aquesta manera ella li donarà a la seva vida una nova esperança. El vincle creat entre tots dos permet resoldre carències dels seus passats respectius. Amb l’entrenament Maggie es converteix en primera figura. El que vindrà després canvia el to de la historia per retornar a la historia de fracassats. Els tres personatges principals (Maggie, Frankie i Scrap) són d’una solidesa indestructible, tots tres tenen marcats en el seu interior el signe del dolor: Scrap va perdre un ull i mai va arribar a ser campió del món, Frankie no aconsegueix recuperar la seva filla i Maggie mai no ha tingut l’amor d’una família.

Quan les seves vides es creuen sembla que tot pot millorar: Maggie ha trobat un entrenador i potser el pare que va perdre quan era una nena, Frankie una boxejadora d’èxit i potser la filla que també ha perdut. Junts comencen una carrera que va molt més enllà del que és professional. Scrap, testimoni silenciós, malgrat que sigui ell qui ens narra la historia amb la seva malenconiosa veu en off, prendrà part en els moments decisius. L’abrupte final de la carrera pugilística de Maggie i el dilema moral al que s’enfronta Frankie deixa a l’espectador/a la pregunta per l’absència de sentit de l’existència humana.

El director sembla haver comprés que la matèria de les seves pel•lícules no són els fets o situacions que conformen la historia, sinó les emocions. Però un tipus d’emocions que apunten al sentit ètic de l’experiència humana i a les relacions entre els éssers humans.

ANÀLISI

La pel•lícula es pot visionar en dues sessions, per la qual cosa es pot analitzar completa sense fragmentar-la, fet que violentaria la seva possible interpretació. Molts elements de la filosofia de Friedrich Nietzsche (1844-1900) es poden rastrejar al film d’Eastwood, entre d’altres, seleccionem els següents:

a) El sentiment de culpa. Com Nietzsche s’encarrega de mostrar a la segona dissertació de la Genealogia de la moral, aquesta noció de culpa neix en l’àmbit comercial de les relacions entre creditors i deutors, el creditor s’assegura el rescabalament del deute amb l’oportunitat de poder fer patir al deutor en el cas que aquest no pugui satisfer-la, el gaudi està garantit pel nostre atàvic instint de crueltat. Sense que es pugui fer una analogia completa entre aquest vincle i la relació que mantenen Frankie i Scrap, el primer es martiritza (interioritza en la seva consciència aquest instint agressiu) per no haver aturat el combat on el seu amic va perdre l’ull, val a dir que el premi a obtenir era el campionat del món i que Scrap mai ha pensat en una mena de redempció per part de Frankie. Tots dos destil•len una fina ironia quan l’esdeveniment és referit al film, però ha fet de Frankie un entrenador molt conservador que no embarca els seus pupils en combats més seriosos quan aquests estan força preparats per donar el salt (tots marxen amb d’altres representants que no tenen la mateixa consideració envers els seus boxejadors, fet que Frankie accepta amb resignació). Però el màxim motiu de sentiment de culpa que arrossega el protagonista és la seva truncada relació amb la seva filla, la causa d’aquesta ruptura mai és esmentada a la pel•lícula, però les desenes de cartes retornades pel servei postal manifesten clarament qui ha estat el responsable i la seva impotència per canviar la situació.

b) L’etern retorn. L’etern retorn és un tema clàssic de Nietzsche, encara que no presenta una determinació unívoca. S’hi arriba des del concepte de voluntat de poder, que culminaria en la possibilitat de dotar d’eternitat a l’instant des de una perspectiva immanent; des d’una consideració de la combinació d’allò físic (una idea ja present als filòsofs grecs) i des d’una concepció del temps entès com a repetició. Les implicacions ètiques també són conegudes: es tracta d’estimar allò que fem amb tanta intensitat que no ens importaria viure’l eternament, aferrats al sentit de la terra introduir en aquesta roda infinita el màxim d’instants i accions que no deixaríem penjades posteriorment en un sentiment de remordiment o mala consciència. L’ordenació de la pel•lícula i la seva estructura argumental presenta una forma circular, la sensació de fracàs que els personatges i el ruïnós gimnàs transmeten a l’inici del film torna al seu final després de l’abrupta interrupció de la carrera professional de Maggie, l’única nota discordant és la marxa de Frankie (no se sap on), fet que tampoc esvaeix el fatalisme de la trama. Ara bé, el camí no ha estat nul per Maggie malgrat l’absència de finalisme que denota el film: el fet de combatre (metàfora de la vida) una vegada rere l’altra noquejant als seus rivals és la transcripció del així l’he volgut nietzscheà, culminació que arriba quan sol•licita a Frankie que acabi amb la seva vida a l’hospital.

c) La voluntat de poder. Com dèiem més amunt, la pel•lícula és una metàfora de la vida que utilitza la boxa com a gènere narratiu amb una peculiar filosofia: a la boxa tot funciona a l’inrevés, afirma la veu en off de Scrap en començar la cinta. Aquest aspecte irracional conté un ordre dins el caos que seria el bescanvi de cops a dalt d’un quadrilàter, irracional és que una dona de 32 anys entreni en un gimnàs amb l’aspiració de convertir-se en una figura de la boxa en plena maduresa. Però aquest impuls vital no es deixa conceptualitzar per la lògica racional i mostra la seva emergència malgrat el tràgic final (que també és un aspecte més de la manifestació d’aquesta voluntat de poder igualment sense sentit i finalitat), el contrapunt és posat per Frankie quan instants abans del cop definitiu avisa a la seva pupila de quin potser el possible desenllaç del combat si no manté una actitud conservadora (has de protegir-te).

d) El superhome. Potser sigui aquest el pensament central de la predicació de Zarathustra: Jo predico el superhome; l’home és una cosa que cal superar. És a dir, l’home, amb la seva moral, és una etapa intermèdia que cal ultrapassar. Aquest tema és també present en el personatge de Maggie, representa l’ultrahumà que afirma, a partir de la voluntat de poder, la decisió de fer quelcom que li satisfà per sobre dels convencionalismes socials, les reticències de Frankie i l’absència del suport familiar. L’afany de superació de Maggie i de créixer és l’expressió del que Nietzsche anuncia a la seva obra d’afirmació: la creació de nous valors. L’acceptació del patiment com a manifestació també vital per part de Maggie, les penúries econòmiques, la seva feina, l’entrenament, el menyspreu de la seva família respecte a la seva nova activitat, és conjuminable perquè ha dit sí a la vida (en certa manera és la innocència del joc que Heràclit expressa en el seu aforisme quan afirma que l’ordre del caos hi és a les mans d’un nen, com el nen punt final de les tres transformacions de l’esperit que narra Nietzsche). Desitjar la seva pròpia mort després de conèixer el seu estat , malgrat que pugui semblar el contrari, és una altra manifestació de la voluntat de poder.

e) La mort de Déu. Tot i que no aparegui d’una forma explícita, podríem interpretar l’última conversa entre el sacerdot i Frankie (recordem que el personatge de Frankie representa un irlandès catòlic que li agrada posar en dificultats al capellà amb les seves especulacions trinitàries –arriba a afirmar que Jesús és un semi-déu-) com la constatació de la soledat a l’hora de prendre la decisió que les circumstàncies l’han imposat. El tracte sobre el tema de l’eutanàsia és d’un respecte a la dignitat humana total, sense emetre judicis de tipus moral, deixa qualsevol mena de valoració a l’espectador/a. La decisió final de Frankie es pot interpretar com la mort de l’ideal (a nivell personal ha de renunciar a determinades creences) i la creació de valors a partir d’un mateix. No discutim que pugui ser un tema a debat, però sembla que la seva decisió respon a un nihilisme actiu en no refugiar-se en valors que li puguin servir com a coartada.

TEXTOS I ACTIVITATS

Million Dollar Baby ens ofereix una reflexió sobre les decisions de la llibertat humana que ens penedim d’haver pres quan ja no és possible canviar-les. Sempre pensem que les decisions que hem desestimat hauríem estat millors que les que finalment hem dut a terme, perquè idealitzem el contrari del que realment hem decidit pensant que hauria estat millor, ignorant que les realitzacions de tota decisió comporten contingències que no podem preveure. Aquesta és la tragèdia de la llibertat humana: només decidint fem real la nostra llibertat (una llibertat que no decideix res no és real), i la decisió, una vegada duta a terme, és irreversible. La pròpia protagonista ofereix una reflexió interessant sobre aquesta qüestió: morir prematurament pot ser preferible a una vida llarga i miserable. Existeix una contraposició entre el paper que interpreta Clint Esatwood i el de Hillary Swank: el primer porta una vida marcada per la por i la precaució degut a la seva experiència, el segon és l’esforç compensat per oportunitats que mai hauria somiat de no ser per la boxa. La primera activitat serà obrir un debat sobre quina de les dues posicions és preferible.

2. Llegiu els següents textos de F. Nietzsche i relacioneu els fragments subratllats amb diferents escenes de la pel•lícula justificant la vostra tria des de la vessant filosòfica.

“ I sabeu què és per a mi el món? […] aquest món meu dionisíac, que es crea ell mateix eternament i eternament ell mateix es destrueix, aquest món de voluptuositats dobles; aquest meu “més enllà del bé i del mal”, sense finalitat, llevat que n’hi hagi en la felicitat del cercle, sense voluntat, llevat que un anell tingui bona voluntat vers ell mateix. Voleu un nom per a aquest món? Una solució per a tots els seus enigmes? Una llum també per a vosaltres, els meus ocults, els més forts, els més impàvids, els més de mitjanit? Aquest món és la voluntat de poder, i res més. I també vosaltres mateixos sou aquesta voluntat de poder, i res més.“

F. NIETZSCHE: Voluntat de poder, aforisme 696
125 L’home boig.— No heu sentit parlar d’aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»? —Com que allí s’aplegaven precisament molts d’aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. És que s’ha perdut?, deia l’un. És que s’ha extraviat com un infant?, deia l’altre. O és que s’ha amagat? Té por de nosaltres? Se n’ha anat amb un vaixell? Ha emigrat? —així cridaven i reien en desori. L’home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada, «A on ha anat Déu?», cridà, «Jo us ho diré! Nosaltres l’hem mort —vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, com ho hem fet? Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? Qui ens donà l’esponja per esborrar tot l’horitzó? Què férem quan desenganxàrem aquesta terra del seu sol? Cap a on es mou ara? Cap a on ens movem nosaltres? No ens allunyem de tots els sols? No caiem constantment? No caiem endarrere, cap al costat, endavant, en totes direccions? Encara hi ha un dalt i un baix? No errem com a través d’un no-res infinit? No ens colpeja l’espai buit amb el seu alè? No ha començat a fer més fred? No s’apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? No cal encendre llanternes al migdia? No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? No ensumem encara res de la putrefacció divina? —també els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l’hem mort!
FRIEDRICH NIETZSCHE, La gaia ciència
Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s’introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l’has viscut hauràs de viure-la encara un altre cop i fins i tot innumerables vegades; i se’t repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot l’ extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió… i fins aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i el mateix aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge de sorra de l’existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, carrisquejaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser hagis tingut alguna vegada la vivència d’un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a apoderar-se de tu, et transformaria com tu ets i potser t’aixafaria. S’imposaria com la càrrega més pesada en tot la teva obrar la pregunta a cada cosa i a cada pas: «vols que es repeteixi això un altre cop i fins i tot innumerables vegades?». O com tindries tu que ser bo per a tu mateix i per a la vida, no aspirant a ni més menys que a confirmar i segellar això mateix eternament?
FRIEDRICH NIETZSCHE, La gaia ciencia
Quant de temps m’he esforçat a demostrar-me a mi mateix l’absoluta innocència de l’esdevenir! I per què estranys camins no he hagut de passar! Ara creia haver trobat l’autèntica solució decretant: a l’existència, per ser de la mateixa natura que l’obra d’art, escapa al domini del món de les aparences.» Ara deia: «Tota noció d’error no té cap valor objectiu, però subjectivament tota vida és, necessàriament, injusta i il•lògica». Ora arribava a negar tot fi i a experimentar la incognoscibilitat de totes les relacions causals. I per a què tot això? No era, perquè, per aconseguir sentir la meva completa irresponsabilitat, per escapar a tot elogi i a tota censura, a tot el passat i a tot el present, i per perseguir els meus fins a la meva manera?
FRIEDRICH NIETZSCHE, Entorn de la voluntat de poder
3. Relacioneu les següents afirmacions de la veu en off de Scrap que apareixen al llarg de la pel•lícula amb els conceptes de la filosofia de F. Nietzsche de l’ultrahumà i la voluntat de poder:
a) “ La màgia d’arriscar-ho tot per un somni que ningú no veu, excepte tu”
b) La boxa és una qüestió de respecte, de guanyar-te el teu i de treure’l a l’adversari”
c) “La boxa és un acte antinatural: la millor manera de donar un cop de puny és retrocedir; en comptes de fugir del dolor, com faria un persona amb seny, dones un pas vers ell.”
4. Com evolucionen els personatges de Frankie i Maggie al llarg del film?
5. Enceteu un debat amb alguna de les següents temàtiques: la boxa com a metàfora de la vida i altres possibles alternatives metafòriques, l’estructura moral del personatge de Frankie com a entrenador i com a persona, la funció del personatge de Scrap a la pel•lícula o la possibilitat d’un sentit o finalitat en l’existència humana.
6. Trieu de les següents emocions o sentiments els que us ha provocat la pel•lícula i justifique la vostra elecció: alegria, esperança, tristesa, ràbia, venjança, nerviosisme, orgull, ira, il•lusió, pena, fàstic, sorpresa, por, vergonya, calma, felicitat, confusió, indiferència o altres.
Confronteu els vostres parers a partir d’un diàleg al fòrum.