Una resposta a “El llarg camí de la vida té un començament, però ¿sabem on acabarà el seu final?”
9112009
Rut Guijarro (15:44:26) :
Més aviat, el que ens hauríem de preguntar és si realment té un principi, abans de preguntar-nos si té un final.
Depenent si prenem la vida partint del cos o si prenem la vida partint de l’ànima. És a dir, si creiem que l’ànima és el que ens dóna vida, i a més a més creiem que l’ànima és eterna (com ho creu Sòcrates), llavors sempre hem viscut, en cossos diferents, però, al cap i a la fi, viscut. I per tant, mai morirem, en el sentit espiritual.
En canvi, si creiem que l’ànima no existeix o que no és eterna i, per tant, partim del cos, llavors si que podríem dir que té un principi i té un fi. Aquest principi seria la naixença, i aquest fi seria la mort del cos. Si creiem això, ens estem fixant només en el món material, i per tant, estem depenent del sentits.
I aquí, ja entraríem en el debat de si els sentis són més fiables o ens descobreixen la veritat, o ho és la raó.
Més aviat, el que ens hauríem de preguntar és si realment té un principi, abans de preguntar-nos si té un final.
Depenent si prenem la vida partint del cos o si prenem la vida partint de l’ànima. És a dir, si creiem que l’ànima és el que ens dóna vida, i a més a més creiem que l’ànima és eterna (com ho creu Sòcrates), llavors sempre hem viscut, en cossos diferents, però, al cap i a la fi, viscut. I per tant, mai morirem, en el sentit espiritual.
En canvi, si creiem que l’ànima no existeix o que no és eterna i, per tant, partim del cos, llavors si que podríem dir que té un principi i té un fi. Aquest principi seria la naixença, i aquest fi seria la mort del cos. Si creiem això, ens estem fixant només en el món material, i per tant, estem depenent del sentits.
I aquí, ja entraríem en el debat de si els sentis són més fiables o ens descobreixen la veritat, o ho és la raó.