6 11 2009
Enviat per Miramahalladeloqueves
Filomontjuïc
Un bloc a XTECBlocs
Navegació
- General
(134)
Cerca
Llista de blocs
- IES Angeleta Ferrer i Sensat (Sant Cugat del Vallès)
- IES Antoni Pous i Argila (Manlleu)
- IES Blanxart (Terrassa)
- IES Bosc de la Coma (Olot)
- IES Costa i Llobera
- IES Damià Campeny (Mataró)
- IES del CAR (Sant Cugat del Vallès)
- IES Ferran Casablancas (Sabadell)
- IES Guillem de Berguedà (Berga)
- IES Guindàvols (Lleida)
- IES Joan Ramon Benaprès (Sitges)
- IES Pedraforca (L’Hospitalet de Llobregat)
- IES Puig i Cadafalch (Mataró)
- IES XXV Olimpíada
- IES XXV Olimpíada
- WordPress.com
- WordPress.org
Amb la millora dels mitjans de comunicació, la gent ha passat de comunicar-se de tu a tu i amb dificultat entre regions (a l’edat mitjana) a poder-se comunicar amb gent d’altres països o continents (actualment).
La televisió durant aquesta ultima meitat de segle, ha passat a ser un estil de vida, i una necessitat per a qualsevol família que vol anar amb acord a les tendències actuals.
La generació actual dels nens que han nascut a partir dels 80 o 90, estàn acostumats a veure la televisió com a mitjà d’entreteniment. El mateix passa amb els xats i la comunicació a llarga distància.
Això ha originat una tendència a quedar-se a casa de forma inconscient, ja que no necessiten sortir de casa per a entretenir-se, al contrari de fa unes dècades. Per exemple , els nois d’abans, sortien al carrer cada tarda després de clase per jugar a pilota. Aquests nois estaven acostumats a jugar en grans grups, a vegades de tot un barri. Això s’ha anat perdent, ara es juga menys a pilota i s’està més amb el fotolog, facebook, messenger,etc. Aquest costum actual causa que els nois d’avui dia es relacionin amb més dificultat i encara que estiguin envoltats de gent, es trobin sols.
Primero se ha de definir que es la soledad, definida por el diccionario del Instituto de Estudios de Cataluña como, Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. Así se ha de decir, que en los últimos tiempos la soledad está más presente que nunca en la vida de las personas debido al desarrollo tecnológico, este desarrollo ha provocado en los jóvenes un ”aislamiento” de la realidad hacia otro mundo, el virtual.
Otro factor por el que nos podemos sentir solos en un mundo tan globalizado donde hay tantos medios de comunicación son las drogas. Las personas, por culpa del nivel de vida al que hemos llegado, necesitan salir de esta realidad que tan infelices hacen a unos i tanto extresan a otros para crear un mundo totalmente fictificio para ”desahogarse”.
Como tercer punto del porque nos sentimos tan solos se debe explicar que la causa puede ser una enfermedad. Por ejemplo enfermedades como la anorexia y la bulimia, son marcadas en personas ( normalmente adolescentes que tienen problemas con la aceptación de su cuerpo) que bajo los cánones establecidos por la sociedad se dan vergüenza a sí mismas i hacen cosas insanas para llegar aser como el cánon. No obstante este tipo de enfermedades van seguidas de un problema psicilógico y un desplazamiento social ( avergonzamiento por lo que hacen o por como son), por lo tanto estas personas se sienten solas en medio de una muchedumbre.
Quizás la respuesta, es algo básico, todo se basa en el significado de la soledad que tenemos cada persona, la soledad, es el sentirse solo, ausente del bullicio de la sociedad, de nada sirve estar acompañado por personas, si no sientes su compañía.
Por lo tanto llegamos a la conclusión de que estar solo no significa estar falto de compañía, si no necesitar esa compañía, que aunque muchas veces la tenemos, no la disfrutamos.
La soledad, No es el hecho de estar acompañado o no, es el hecho de sentirte acompañado. De que sirve estar rodeado de mucha gente si no te sientes querido, no te sientes a gusto con ellos. Quizás muchas veces pensamos que la soledad es mala, pero realmente la única persona que te entiende y que te puede acompañar durante toda la vida eres tu. Tu forma de pensar, tu forma de actuar eso nunca te abandonara.
Quizás no sentimos solos por la avaricia que tenemos, cuando tenemos a alguien que nos acompaña y nos entiende necesitamos mas y mas, tenemos la necesidad de ser observados de llamar la atención, y cuando para los demás no eres nadie especial te sientes solo.
Nosaltres tenim una visió del món que ningú pot veure igual. Nosaltres tenim un punt de vista que ningú pot assimilar. Ningú sap el mateix que nosaltres, ni nosaltres que ningú. Quan nosaltres mirem al nostre voltant, veiem gent que no ens pot comprendre del tot, i el nostres problemes es fan més grans. La soledat és més un sentiment d’incomprensió, doncs és veritat que estem rodejats de gent, però de gent que ens ignora i que no compren el que ens passa. Aquesta reflexió fa pensar que tots som iguals, i que, per qualsevol persona, no hi ha ningú millor que ell/a. Ningú pot pensar més en mi que jo mateix. Qualsevol cosa que faig, la faig en el meu benefici. Si fem un bé comú, ho fem per sentir-nos bé, per tant, per el nostre bé propi. Per això ens sentim sols, perquè ningú és nosaltres.