La meva opinio es que no som lliures, sempre estem dictats per alguna cosa.
per la moda, per el nostre horari de treball o d’estudis etc…
potser som lliures interiorment, però externament sempre seguim un ideal o una moda y aixó ens dicta.
19022009
simona (10:42:28) :
La meva opinió és que no som lliures perquè mai pots fer el que ti doni la gana.Hi han moltes coses que t´imagines i vols fer però una altra questió és que no les pots fer.Una persona no es lliure. Nosaltes depenem d´altres persones.
Per exemple, si vius sol, sempre tens la sensació que estàs només tu amb la teva soledat, i per fer el que vols has de tenir unes regles .
19022009
melani (10:55:18) :
Jo penso que no som lliures, tot i que de vegades ho creiem.
Tenir llibertat no vol dir fer el que ens dongui la gana, sinó pendre decisions per nosaltres mateixos sense que ningú ens ho impedeixi.
A la nostre vida hi han situacions a les que et veus lligat hi has de cumplir sense pendre cap decisió. Llavors no tens cap posibilitat de ser lliure, perque et sents obligat.
Llavors arribo a la conclusió de que la llibertat és una cosa inalcanzable.
2032009
Mr.Deivid(H) (00:10:14) :
Doncs jo crec que som lliures però “condicionats”, és a dir, que tenim llibertat moltes vegades per decidir o fer el que vulguem però de vegades aquestes decisions són condicionades pel fet que pots involucrar més gent, ja que vivim en societat i s’han de seguir una sèrie de normes.
Estic en desacord amb les meves companyes Alba, simona i Melani perquè, si ens hi fixem, a la realitat hi han moltes persones que fan el que els dóna la gana, que no respecten les normes etc etc. Estem parlant d’aquelles personas que pel fet d’ haver fet el que els dóna la gana i no respectar les normes, se’ls acaba suprimint allò que han aprofitat tant, que és la seva llibertat, parlem de persones que acaben a la presó! però que han pogut gaudir d’una llibertat il.limitada que els ha portat a les seves conseqüències.
Mr.Deivid(H) us farà baixar dels núvols!! xD
3032009
Jaume Martínez (00:29:16) :
·Llibertat externa en podem tenir fins a cert punt:
Fas un pacte amb la societat, sempre que tú respectis els teus semblants i altres normes per facilitar la convivència, la societat t’otorga una certa llibertat de decisió només limitada per factors legislatius.
D’aquesta manera, es pot dir que tenim part de llibertat,externa.
Però, encara que fessim el que ens donés la gana, encara que exteriorment fossim lliures, interiorment no ho seriem ja que com que no hi intervé la voluntat, sóm presos dels nostres impulsos.
·Les coses canvien quan parlem de llibertat interna, perquè segons el meu parer, és un concepte que no existeix.
I ho dic perqué qualsevol pensament i decisió, estan elaborats per molts factors que fan que una persona prengui una decisió o altra.
I qualsevol pensament per definició, és un resultat (que té lloc al nostre cap) de tots els factor interns i externs(estímuls) que ens provoca unes posteriors reaccións.
Factors com les experiències viscudes, les condicions del moment, l’estat d’ànim, la salut mental i finalment com a més impotant l’ informació genètica,que determina qualsevol aspecte de l’esser, llavors també qualsevol reacció.
No tenim llavors llibertat interna si la definim com a capacitat de decisió sense res que ho determini.
Potser la voluntat d’una persona, és l’unic factor de llibertat interna.
7032009
Joshua (11:55:29) :
Sempre que parlem de llibertata hem de tenir en compte els dos conceptes de llibertat:
-Quan parlem de llibertat externa, tenim llibertat parcial es a dir nosaltres podem fer una serie de coses sempre que no violem les lleis o la llibertat dels demés, a més a més també ens limita la nostra moral, que pot estar condicionada per l’educació dels nostres pares,l’ambient,etc. És a dir la llibertat pot estar condicionada per una serie de factors externs.
-En canvi, quan parlem de llibertat interna, hem de tenir en compte que hi ha paísos on aquesta esta completament limitada, són països on no tenen la possibilitat d’expressar alló en que creuen, en canvi jo crec que als països occidentals la llibertat interna es completa sempre que no ofenguis ningú o violis els seus drets.
8032009
Carletta (19:04:37) :
Jo soc de les que defensan que som lliures, per que tenim llibertat per pensar el que volem i que malgrat les conseqüències que pot tenir una acció som ben lliures de fer-la.
Però també penso que la plena llibertat no existeix, ja que tenim uns deures i unes obligacions que no ens deixen alcançar-la, és a dir, podem dir que som lliures, però responsables de les nostres accions, som lliures en quant a nosaltres mateixos, sempre i quan no ens deixem manipular i portar per els demés i per les telecomunicacions, per exemple.
La meva opinio es que no som lliures, sempre estem dictats per alguna cosa.
per la moda, per el nostre horari de treball o d’estudis etc…
potser som lliures interiorment, però externament sempre seguim un ideal o una moda y aixó ens dicta.
La meva opinió és que no som lliures perquè mai pots fer el que ti doni la gana.Hi han moltes coses que t´imagines i vols fer però una altra questió és que no les pots fer.Una persona no es lliure. Nosaltes depenem d´altres persones.
Per exemple, si vius sol, sempre tens la sensació que estàs només tu amb la teva soledat, i per fer el que vols has de tenir unes regles .
Jo penso que no som lliures, tot i que de vegades ho creiem.
Tenir llibertat no vol dir fer el que ens dongui la gana, sinó pendre decisions per nosaltres mateixos sense que ningú ens ho impedeixi.
A la nostre vida hi han situacions a les que et veus lligat hi has de cumplir sense pendre cap decisió. Llavors no tens cap posibilitat de ser lliure, perque et sents obligat.
Llavors arribo a la conclusió de que la llibertat és una cosa inalcanzable.
Doncs jo crec que som lliures però “condicionats”, és a dir, que tenim llibertat moltes vegades per decidir o fer el que vulguem però de vegades aquestes decisions són condicionades pel fet que pots involucrar més gent, ja que vivim en societat i s’han de seguir una sèrie de normes.
Estic en desacord amb les meves companyes Alba, simona i Melani perquè, si ens hi fixem, a la realitat hi han moltes persones que fan el que els dóna la gana, que no respecten les normes etc etc. Estem parlant d’aquelles personas que pel fet d’ haver fet el que els dóna la gana i no respectar les normes, se’ls acaba suprimint allò que han aprofitat tant, que és la seva llibertat, parlem de persones que acaben a la presó! però que han pogut gaudir d’una llibertat il.limitada que els ha portat a les seves conseqüències.
Mr.Deivid(H) us farà baixar dels núvols!! xD
·Llibertat externa en podem tenir fins a cert punt:
Fas un pacte amb la societat, sempre que tú respectis els teus semblants i altres normes per facilitar la convivència, la societat t’otorga una certa llibertat de decisió només limitada per factors legislatius.
D’aquesta manera, es pot dir que tenim part de llibertat,externa.
Però, encara que fessim el que ens donés la gana, encara que exteriorment fossim lliures, interiorment no ho seriem ja que com que no hi intervé la voluntat, sóm presos dels nostres impulsos.
·Les coses canvien quan parlem de llibertat interna, perquè segons el meu parer, és un concepte que no existeix.
I ho dic perqué qualsevol pensament i decisió, estan elaborats per molts factors que fan que una persona prengui una decisió o altra.
I qualsevol pensament per definició, és un resultat (que té lloc al nostre cap) de tots els factor interns i externs(estímuls) que ens provoca unes posteriors reaccións.
Factors com les experiències viscudes, les condicions del moment, l’estat d’ànim, la salut mental i finalment com a més impotant l’ informació genètica,que determina qualsevol aspecte de l’esser, llavors també qualsevol reacció.
No tenim llavors llibertat interna si la definim com a capacitat de decisió sense res que ho determini.
Potser la voluntat d’una persona, és l’unic factor de llibertat interna.
Sempre que parlem de llibertata hem de tenir en compte els dos conceptes de llibertat:
-Quan parlem de llibertat externa, tenim llibertat parcial es a dir nosaltres podem fer una serie de coses sempre que no violem les lleis o la llibertat dels demés, a més a més també ens limita la nostra moral, que pot estar condicionada per l’educació dels nostres pares,l’ambient,etc. És a dir la llibertat pot estar condicionada per una serie de factors externs.
-En canvi, quan parlem de llibertat interna, hem de tenir en compte que hi ha paísos on aquesta esta completament limitada, són països on no tenen la possibilitat d’expressar alló en que creuen, en canvi jo crec que als països occidentals la llibertat interna es completa sempre que no ofenguis ningú o violis els seus drets.
Jo soc de les que defensan que som lliures, per que tenim llibertat per pensar el que volem i que malgrat les conseqüències que pot tenir una acció som ben lliures de fer-la.
Però també penso que la plena llibertat no existeix, ja que tenim uns deures i unes obligacions que no ens deixen alcançar-la, és a dir, podem dir que som lliures, però responsables de les nostres accions, som lliures en quant a nosaltres mateixos, sempre i quan no ens deixem manipular i portar per els demés i per les telecomunicacions, per exemple.
La llibertat es una il·lusió ja que som pressoners de la societat i de la moral