7 Respostes a “La realitat és tal com la perceben els nostres sentits?”
10112008
simona (09:50:20) :
Yo crec que la realitat es tal com les nostres sentits perquè sempre passan coses en temps quan no esperem .No savem si hi ha alguna força que ens ajuda .Hem de ser posius en tota la nostra vida no hem de pensar en malàlties ,enfermetats hem de fer la nostra vida mes feliç amb les persones que estimem.
10112008
Nuria Coronado Barrachina (09:50:50) :
La realitat és podría definir com “allò que sembla ser”. Penso i crec que els sentits de cada animal o cada persona o cada esser viu
veu el món d’una manera diferent als altres, no coneixem la realitat
pura sinó només com és el que és real per a nosaltres.Perquè cada esser viu té els sentits
més o menys desenvolupats d’aquesta manera nosaltres podem veure per exemple els colors…la vista…o moltes altres coses de manera diferent.
Aixó és un tema que no es pot discutir perquè avui d’ara no se sap, com també
altres temes sobre la existència de Déu o com altres coses de la vida.
10112008
Jaime (14:15:09) :
No crec que hi hagi que una realitat per a cadascú sinó que hi han unes realitats absolutes per a tothom. El problema és com veiem la ralitat nosaltres, perquè podríem estar equivocats i no ens adonaríem. Com podem veure la realitat vertadera? Aixó no ho sap ningú, i és per aixó que va sorgir la filosofia, per solucionar aquesta pregunta i altres.
10112008
Senyor Jordan Sanchez Vallecillos (14:23:04) :
El que captem mitjançant els sentits no es la relitat vertadera. Per a que el coneixement sigui possible, han de haver-hi unes realitats inmutables. Segons deia Plató, hi ha el món de les idees i el món intel.ligible. El que captem mitjançant els sentits seríen les idees que tenim de la realitat. Si nosaltres coneixem el plàtan, es perquè tenim una idea de com es el platan. Per tant, hi ha els dos coneixemnts, però el coneixement sensible no es autèntic, perquè és un coneixement de coses que canvien. Per tant, l’unic coneixement vertader és l’intelectual.
10112008
Sir Arístides (14:31:19) :
Penso que la millor manera per percebre la realitat és utilitzan els sentits, però cal afegir que no podem captarla al 100% amb els sentits, hem d’aplicar la raó sempre per tal d’evitar que els sentits ens confonguin.
Per exemple, ens trobem en una estància fosca amb una llarga corda al terra, si ens basem nomès en els sentits, la oscuritat podria confondrens i fer-nos creure que aquesta corda és una serp.
D’aquesta manera, si primer percibim i ens confonem, però hi apliquem la raó i decidim fixarnos amb més cura, captariam la corda, per tant podria percibir la realitat tal com és.
10112008
Senyor Jordan Sanchez Vallecillos (14:37:16) :
Sentint-ho molt per el senyor Arístides, que sàpiga que com deia Plató, la realitat que percivim està composta d’idees canviants, per tant, mitjançant la nostra raó i l’idea que tenim nosaltres de la realitat, no podrem saver que una cosa es vertadera, ja que es canviant. No es simplement que els nostres sentits ens confonguin, sinó que la nostra pròpia raó està confosa per alló que nosaltres creiem realitat. L’exemple de la corda, nosaltres creiem tindre a la ment la imatge de la corda, la idea del que es una corda. Però aquesta realitat continua sent erronea, perque es basa en les nostres idees.
Toma aquesta!
10112008
Sir Arístides (14:45:20) :
Es clar que si senyor Jordan, però voste està criticant la meva opinió amb un plantejament erroni. Si és veritat que segons Plató la realitat és absoluta, però…. en cap moment se li ha demanat que ens transmeti l’opinió del mestre Plató, sino la teva pròpia.
Ja que d’aquesta manera jo mateix podria cenyirme a criteris d’altres filósofs, com per exemple Aristòtil, el qual afirma que el món de les idees no existeix i els valors no són absoluts.
Un salut senyor Jordan i deixi de copiar dels apunts
Yo crec que la realitat es tal com les nostres sentits perquè sempre passan coses en temps quan no esperem .No savem si hi ha alguna força que ens ajuda .Hem de ser posius en tota la nostra vida no hem de pensar en malàlties ,enfermetats hem de fer la nostra vida mes feliç amb les persones que estimem.
La realitat és podría definir com “allò que sembla ser”. Penso i crec que els sentits de cada animal o cada persona o cada esser viu
veu el món d’una manera diferent als altres, no coneixem la realitat
pura sinó només com és el que és real per a nosaltres.Perquè cada esser viu té els sentits
més o menys desenvolupats d’aquesta manera nosaltres podem veure per exemple els colors…la vista…o moltes altres coses de manera diferent.
Aixó és un tema que no es pot discutir perquè avui d’ara no se sap, com també
altres temes sobre la existència de Déu o com altres coses de la vida.
No crec que hi hagi que una realitat per a cadascú sinó que hi han unes realitats absolutes per a tothom. El problema és com veiem la ralitat nosaltres, perquè podríem estar equivocats i no ens adonaríem. Com podem veure la realitat vertadera? Aixó no ho sap ningú, i és per aixó que va sorgir la filosofia, per solucionar aquesta pregunta i altres.
El que captem mitjançant els sentits no es la relitat vertadera. Per a que el coneixement sigui possible, han de haver-hi unes realitats inmutables. Segons deia Plató, hi ha el món de les idees i el món intel.ligible. El que captem mitjançant els sentits seríen les idees que tenim de la realitat. Si nosaltres coneixem el plàtan, es perquè tenim una idea de com es el platan. Per tant, hi ha els dos coneixemnts, però el coneixement sensible no es autèntic, perquè és un coneixement de coses que canvien. Per tant, l’unic coneixement vertader és l’intelectual.
Penso que la millor manera per percebre la realitat és utilitzan els sentits, però cal afegir que no podem captarla al 100% amb els sentits, hem d’aplicar la raó sempre per tal d’evitar que els sentits ens confonguin.
Per exemple, ens trobem en una estància fosca amb una llarga corda al terra, si ens basem nomès en els sentits, la oscuritat podria confondrens i fer-nos creure que aquesta corda és una serp.
D’aquesta manera, si primer percibim i ens confonem, però hi apliquem la raó i decidim fixarnos amb més cura, captariam la corda, per tant podria percibir la realitat tal com és.
Sentint-ho molt per el senyor Arístides, que sàpiga que com deia Plató, la realitat que percivim està composta d’idees canviants, per tant, mitjançant la nostra raó i l’idea que tenim nosaltres de la realitat, no podrem saver que una cosa es vertadera, ja que es canviant. No es simplement que els nostres sentits ens confonguin, sinó que la nostra pròpia raó està confosa per alló que nosaltres creiem realitat. L’exemple de la corda, nosaltres creiem tindre a la ment la imatge de la corda, la idea del que es una corda. Però aquesta realitat continua sent erronea, perque es basa en les nostres idees.
Toma aquesta!
Es clar que si senyor Jordan, però voste està criticant la meva opinió amb un plantejament erroni. Si és veritat que segons Plató la realitat és absoluta, però…. en cap moment se li ha demanat que ens transmeti l’opinió del mestre Plató, sino la teva pròpia.
Ja que d’aquesta manera jo mateix podria cenyirme a criteris d’altres filósofs, com per exemple Aristòtil, el qual afirma que el món de les idees no existeix i els valors no són absoluts.
Un salut senyor Jordan i deixi de copiar dels apunts