En tornar de les vacances d’hivern farem un foradet en la nostra atapeïda agenda per lliurar els diplomes als participants d’enguany.
De nou, donar-vos les gràcies a tot l’alumnat que s’ha engrescat a col·laborar amb les seves espurnes de pensament. Sou vosaltres els que doneu vida a l’ensenyament i l’aprenentatge de l’activitat filosòfica.
El dia 17 es va celebrar la Diada Mundial de la Filosofia i, al fil de l’acte de presentació de les fotofilosofies d’enguany, en Jordi Beltran ha escrit unes paraules que afegeixo literalment:
“La quantitat i qualitat de la participació és cada vegada més gran (de 14 centres inscrits el 2007 a 55 el 2011) i palesa que la iniciativa s’ha entès i que és potent, tant des del punt de vista de l’ensenyament del filosofar com de l’educació en general. I ens fa veure que la filosofia no és una matèria ni de “ciències” ni de “lletres”, sinó que té un valor formatiu per a tot tipus d’alumnat. En aquests anys, tots plegats hem escampat per la web milers de fotofilosofies, milers d’espurnes de pensament.
També hem anat descobrint que no hi ha una recepta per crear una fotofilosofia. Una pregunta poc original (Existeix realment la felicitat? Les nostres vides deixen rastre a l’univers?) pot vivificar-se amb la fotofilosofia, que ens apunta subtilment una resposta. Preguntes que interpel·len al professorat (Era realment tan embolicat el pensament de Nietzsche?, Pot la filosofia canviar la meva vida?). Preguntes condicionals (Si la vida és una competició, qui la guanya?); en què competim? què és guanyar? Fotografies aparentment trivials que de sobte adquireixen dimensió gràcies a la pregunta (Parlem amb sinceritat quan fem servir les paraules sempre o mai?) Preguntes que interroguen la fotografia (Què és la bellesa?) Fotografies que responen la pregunta (Evolució?) Preguntes que ens actualitzen vells temes filosòfics (Porqué cuando hay luz siempre hay sombra? L’aparença només existeix perquè la realitat sembli més bonica?)…
I el subjecte de les preguntes? No és un cogito fora de l’espai i del temps, sinó un subjecte contextualitzat, arrelat, adolescent del XXI, que es pregunta si serà capaç de construir una existència amb sentit (Som el que volem ser o el que la gent vol que siguem? De verdad soy quien quiero creer que quiero ser? Enfrontar-te sol a la vida, et fa més fort?) …
Ara, a cercar-hi respostes …
(apunts per a la meva intervenció en l’acte de la UB)”
Segur que entre aquestes línies més d’un o una ha sabut reconèixer la pregunta amb la que ha participat Laia Fortuny. En efecte, la seva fotofilosofia ha estat una de les seleccionades.
Gràcies a tots i a totes per sumar la vostra aportació. El curs vinent hi tornarem. Ω