El dia 12 comencem les classes d’un nou curs acadèmic. Això és com els rius: avancen i no es poden aturar. O al menys, jo no en sé, ni d’aturar els rius ni els creixement dels joves de les nostres aules. I només tenim un any… no pas tota la vida, ni es pot anar enrere, ni repetir l’experiència (cada any passa per no tornar)
Tots els professors i professores que conec, excel·lents professionals, s’estan preparant – ens estem preparant! – el millor que sabem.
El que succeeix és que el món d’avui dia ha deixat de ser lineal: molta informació en arriba a “flashos”. Avui mateix llegeixo a “Estilos de vida”, de La Vanguardia, un interessant comentari sobre les “pantalles”. A alguns no els preocupa massa: a mi sí. Però no pas per la digitalització, que és genial!, sinó per la incapacitat a la qual condueix a alguns de llegir textos mínimament llargs, mínimament profunds.
Tots està basat en activitats, lectures, reflexions i accions tipus “flash”. Res pot durar poc més del que dura un videoclip.
Anem bé?? Per si de cas us deixo amb un parell de breus vídeos fets per alumnes a juny… (esteu-me bé!): video 1r – vídeo 2n.
