Filosofia per a joves

Per casualitat han caigut a les meves mans un parell de llibres: us els recomano, encara que no són ni nous ni – potser – el que us esperàveu de mi.

Un és el famós drama poètic de T.S. Eliot, “Assassinat a la Catedral” (escrit i interpretat per primera vegada el 1935) on s’exposa d’una manera grandiosa l’assassinat de Thomas Becket – el 29 de desembre de l’any 1170 – en un lloc concret de la Catedral de Canterbury.

Recordo que fa un any i pico hi vaig ser, en aquest lloc, i que m’esgarrifava imaginar-me l’escena: els 4 cavallers, creient complir ordres d’Enric II, maten a l’arquebisbe que havia estat el millor amic i el servent més lleial del rei. El problema és que Becket va defendre els interessos de qui està per sobre del rei i de l’amistat, els interessos divins. Impressionant de debó! L’he llegit en castellà, però el trobeu en qualsevol llengua: per exemple, en català.

L’altre és per a la gent jove. L’ha escrit un anglès, Michael E. Giesler, i es diu “Junia“.  És la narració novel·lada (en castellà el teniu a la “Col·leció Astor” que dirigeix un vell amic meu a l’editorial Palabra, de Madrid) de les vicissituds d’una noble i “guapa”teenager en els inicis del cristianisme a la Roma imperial.

Expressa amb una gràcia encisadora com, ben sovint, la fascinació que duia una nova religió anava acompanyada de la lluita social, la divisió familiar i el perill d’una mort vegonyosa per als qui n’eren entusiastes com per a afeccionar-s’hi. Penso que ensenya a ser valent, i això encara cal,… i tant que cal! A més, es llegeix amb gust i pot fer plorar als qui no siguin de pedra o – fins i tot després d’injectar-se 4 episodis seguits de “Física o química” a la TV – no hagin perdut el gust per les narracions .

Hola! No esteu encara a Facebook? De què aneu?

El diumenge 9 de novembre m’han publicat un article a El Punt (“Xarxes socials a Internet: repengem-nos-hi?“. Aquí el teniu complet (fent click!), i a continuació us en faig cinc cèntims d’alguns paràgrafs, ok?

M’interessa molt la vostra opinió, ja sigui comentant-ho aquí o enviant-me un e-mail o – fins i tot en l’era del Facebook - a través del meu Facebook o – fins i tot – jeje, de paraula…

Algunes coses que he escrit són que… “des del maig del 2008 tenim Facebook en català (ca.facebook.com). Aquest és un d’aquells fenòmens que se’ns en poden anar de les mans: hi ha més de 100 milions de persones que hi són, i el nombre creix sense desaccelerar-se. Aquest matí llegia una «dieta digital»: per sobreviure a l’excés d’informació aconsellaven esborrar-se d’una «xarxa social». Podria deixar jo el meu Facebook? Mai de la vida! (…).
Sé que tenim «vida real»: anem a l’escola o al treball, fem esport, xerrem en família… però Facebook ha aconseguit esdevenir una «xarxa social completa», en la qual ens submergim. La Naomi Alderman, a l’article «Hello, friend! Will ever meet?» (The Guardian, 12/9/08), es torna a fer la pregunta: ¿les amistats online són realment amistats? Ella opta decididament per la comunicació IRL («in real life»), com la majoria de nosaltres. I les estadístiques encara ens són favorables: el 90% dels contactes i amics que tenim són de gent que coneixem «face to face» (…).
Faig dues propostes: (a) acceptar només amics coneguts realment i (b) mai, mai, mai… comparar-nos amb ningú. Transmetem-ho als joves. Recuperem els sentiments, la proximitat física, percebre una cara real cansada i notar el somriure, que «fa bona olor». Som humans i Facebook només és una eina. Això sí, guapíssima!”.
I un últim detall. A l’article vaig escriure que “des del 2007 s’hi afegeixen uns 250.000 usuaris cada dia: el creixement setmanal supera el 3%. La gent jove hi entra arrossegada per altres i n’actualitzen sovint les dades”. Se m’ha dit que m’he passat amb aquesta dada. Potser sí, però us n’assenyalo, la font: està recollida al diari El País. En fi, si ens enganyen…

Hola. M’han encarregat un article sobre l’impacte en la vida d’adolescents i de no tan adolescents de les noves xarxes socials a Internet: Facebook, LinkedIn, Tuenti, etc. Em podríeu enviar suggeriments?

Podeu accedir-hi, si no ho coneixeu, des del meu perfil, des d’un dels grups del nostre IES, des del d’antics alumnes de Magisteri la UIC, etc.

Gràcies!!!