Filosofia per a joves

Hi hem arribat. Aquest vespre celebrarem un nou Nadal, el del 2010. Per molts milions de dones i homes té un significat precís: l’aniversari del naixement d’un Nen que és Déu. Per molts d’altres el signficat és menys precís: bons sentiments, festa i pau, reunió familiar…
Enguany he triat aquet oli florentí, que és a la Galleria degli Uffizi. Com podeu entendre és una “Sagrada Família amb Sant Joan Baptista”, de l’Agnolo di Cosimo (1503–72), conegut com Il Bronzino. A aquest pintor li deien així, “el morenet” (potser només pel color dels cabells). Feia retrats, principalment. Es mou dins del manierisme.

Era de família pobre, fill d’un carnisser. Va viure també a Pesaro fins que finalment va poder entrar entrar finalment a l’Accademia Fiorentina i aquí va arribar al màxim de la seva qualitat artística. Força de les seves obres són a Florència però també se’n troben a la National Gallery, de Londres, i arreu.

D’aquesta imatge m’enamora la tendresa amb la qual el cosinet més gran, en Joan, fill d’una cosina de Maria, acarona, i mira i besa el nen Jesús, que els ha nascut no fa massa.
Altres informacions a http://en.wikipedia.org/wiki/Bronzino i en el núvol d’Internet.
Que tinguem un bon 2011, de debò!, i amb esforç personal i col·lectiu, sempre!! I aquí teniu la cançó del Nadal d’enguany de Coldplay.

En el món de les xarxes socials sembla fàcil estar connectat amb molta gent. De fet, com he sentit recentment en un podcast de la BBC (que podeu trobar aquí), la llegibilitat de les persones i de les societats va creixent. Ja no només és que ens identifiquem  i se’ns troba pel DNI, el número de mòbil o l’adreça de MSN, i ni tan sols pel compte corrent o la VISA, sinó també perquè als “facebooks” que tenim donem un munt de dades coincidents sobre com som, què ens agrada o què pensem. Em sembla genial el Forum de la BBC.

El problema és que la connectivitat no ho és tot. També cal la intimitat, la recerca d’allò valuós que no es pot trobar només en les relacions. Aristòtil insistia en la importància – a un nivell de “sine qua, non” – de tenir amics, però ja ens n’adonem que ni els contactes de Facebook, ni el col·lega de gimnàs, ni la parella amb qui vivíem la setmana passada, són suficients. Cal anar més enllà.

Un dels àmbits que penso pot ajudar és el de posar per escrit – o enregistrar i editar – les pròpies idees sobre tants temes i difondre-les. Les opinions d’altres (que seran pocs, fins i tot si som la Rowling n’Scott Schuman), sempre ens ajuden. És aquest un dels motius pels quals escric i miro de publicar cartes i articles sobre diferents qüestions que em semblen “guais”: educació, gènere, alliberament, banca ètica, cohesió, etc.

Es poden trobar fàcilment fent una cerca a El Punt, que és on més lloc s’obre, i us recomano els tres darrers: a) posem remei a una falsa “integració” dels nouvinguts; b) considerem un canvi en la llei electoral; i, finalment, c) com ser  com formar persones íntegres. Si els mireu, augmenta la meva “llegibilitat” , però hi ha molt més.

Confio sempre en les vostres opinions, crítiques, propostes. I des d’aquí dono les gràcies als meus alumnes, col·legues i amics que sou els qui em dieu…: “a que no ets capaç d’escriure això de què hem parlat?”. Doncs, sí: ho faig. I amb llibertat. I amb un immens respecte per als qui no penseu pas com jo.

Ja estic instal·lat a Barcelona fins a final de mes. Començo a pensar sobre què escriure i sobre què reflexionar properament. Després de les converses mantingudes a Glasgow amb un bon grup de professores i mestres, crec que ha arribat l’hora de reflexionar sobre el feminisme. No sé com sortirà, però si teniu idees, bones idees, envieu-me-les. Entre les coses que em semblen evidents hi ha la riquesa enorme de la psicologia femenina i el fet que la igualtat en dignitat i en oportunitats ja està teòricament - però sembla que no encara pràcticament - assolida. L’època de les reivindicacions ha estat gloriosa: ara hi ha el “feminisme autèntic” (admirable) i desprès una mena de cosa “rancuniosa” (l’anomeno “feminisme degenerat”), que no sé què pretén: anular la feminitat i la masculinitat?… o coses pitjors. Nusé!

Durant aquests dies en què col·laboro amb una “Universitat d’estiu de filosofia” (Vallès occidental), on hi ha ètica, sociologia, i molta vitalitat cultural, intentaré pensar-hi. Mentrestant, us deixo amb tres imatges / informacions:

• la carta que vaig publicar al Magazine de La Vanguardia del 25 de juliol, relacionada amb el  “dossier”, “La nueva mujer china”, que havia sortit quinze dies abans. Em va impresisonar el testimoni de la Shu Ching (a la 1a imatge)
• l’interès que, per a alguns de vosaltres, pot tenir fer-se amb “Le concert” (trailer aquí), una recomanable pel·lícula divertida i dramàtica, que vaig anar a veure al “Glasgow Film Theatre” i que té escenes musicals excel·lents, entre d’altres mèrits
• la fotografia que em vaig fer  a la Royal Mile d’Edimburg, davant l’estàtua de David Hume. És maco que posin estàtues de filòsofos pels carrers… També vaig anar al cementiri on està enterrat (a Edimburg mateix) i em vaig informar de detalls de la seva vida. És ben curiós que havent-hi només 5 filòsofs a les proves de Selectivitat de Catalunya (Plató, Descartes, Mill i Nietzsche, a més de l’escocès del XVIII) sapiguem tan poc – parlo per mi, clar! – d’ells. I si hi afegissim alguna dona filòsof ? Alguna proposta s’ha fet…

Us deixo aquí, amb les imatges de les tres coses comentades. No deixeu d’escriure’m, que sempre contesto, com sabeu.