Filosofia per a joves

Fa poc he rellegit l’inici del llibre d’en Roger-Pol Droit “La filosofía explicada a mi hija“. És genial. Aquí els ofereixo un enllaç a les tres primeres pàgines, amb un titolet ben clar “Per què aquest llibre?”. Entre d’altres coses escriu…

“«Filosofía» es un término que suele asustar.
Nos imaginamos cuestiones muy complicadas, un vocabulario enigmático, libros de los que ni siquiera entendemos su título. Un universo aparte reservado a algunos especialistas: ¿tal vez gente de otro planeta? En definitiva, se trataría de una actividad que no podría desarrollar cualquiera. Y nos equivocamos al creer esto.
Pues todos -en particular los niños y los adolescentes- nos preguntamos sobre el sentido de la vida y sobre la muerte, sobre la justicia, la libertad y otras cuestiones esenciales. Por otra parte, todo el mundo es capaz de reflexionar, razonar y organizar sus ideas. Y esto es lo único que se requiere para comenzar a filosofar: preguntas y capacidad de reflexionar”.

Fa ja uns anys, vaig llegir - trobat per casualitat - en català! - a “La Casa del Libro” de Madrid, un altre llibre encisador de qui - ara - és un bon amic, en Tobies Grimaltós: “El joc de pensar. Converses amb Marta” (que també en aquest cas, és la filla del professor de Filosofia que escriu el llibre!!). Genial, també! El recomano als joves - i als pares dels joves - interessats en que el pensamnet dels seus fills no sigui pla, pla… sinó més profund i ric.

I aprofito l’avinentesa per fer dos clams: un - que ja us imaginàveu! - és en favor de la dotació horària digne d’hores de Filosofia a la Secundària (almenys tantes com les altres matèries, no la meitat o una tercera part!!!); l’altre clam, per obrir els ulls cap al món, cap a fora.

Mireu, amb això darrer vull dir que - arreu - hi ha “Filosofia per a gent jove”. En uns dies de malaltia - lleugera, molesta i indesitjada - que estic passant, he rellegit els llibres de David White (Philosophy for Kids) i de Sharon Kaye (Philosophy for Teens), aparts d’altres (com els excel·lents articles a la revista Guix de març 2009, al voltant del projecte Filosofia 3/18).

Fins ben aviat, ja sigui al Campus virtual del meu Institut o en algun fòrum sobre Filosofia. No deixeu de cercar llocs i llegir-los, sigueu grans o jovenets.

Confio que l’any 2010 surtin endavant els bons projectes que cadascú de nosaltres té. Us prego que feu - i que fem! - tot el possible, ja des d’ara.

Com a regal de benvinguda, se m’ha acudit oferir-vos l’enllaç a 4 “Contras” de La Vanguardia que, en la meva opinió, tenen missatges positus, afirmatius, útils. N’hi ha més (imagino que uns 365 més o menys), però no ho podem pas llegir tot.

Estan en PDF, fàcil de llegir, imprimir, etc., i s’hi pot arribar (és al Campus virtual, però s’hi arriba, i gratis: no us desanimeu a la primera, val?). I si n’hi amb aquests ànims les aconseguiu, escriviu-me.

He escollit:

• la Harvey, que “volia arreglar el món i no sabia com”, i ara ja ho sap;
• la Calderón, que ha estudir com enfocar l’anticorrupció en la vida pública;
• la Hartigan, que ens explica com cal crear bons projectes; i, finalment, un home:
• en Sharma, que ens recorda per què estem al món: el secret de la felicitat és fer feliços als altres. Atribueix al seu pare, al pare d’ell, una frase que em sona a “xocolatina Bacci“: “Hijo, cuando naciste, tú llorabas mientras el mundo se alegraba. Vive la vida de tal forma que cuando mueras el mundo llore mientras tú te alegras”.

Ens veiem després de Cap d’Any!

El desig d’unes alegres i serenes festes del Nadal per a cadascú i cada família.

I que el 2010 sigui un any on es compleixin els bons desitjos que tots tenim al cor.

Enguany he pres aquesta imatge, senzilla –aquest any no hi ha res d’art “d’altíssim nivell artístic”–, però que m’ha impressionat. És el Naixement de Jesús, el Fill de Déu, en un llogarret de la vall del Rift (frontera Kènia / Uganda). A l’ombra d’un tamarinde, se’ns anuncia - amb altres personatges coneguts - que un Nen  és la nostra Pau. Uaaallaaaaa!!!!
Sant Josep és de la tribu karimoion i la Mare de Déu és una pokot: es tracta de dos pobles tradicionalment enemics i enfrontats. Ens n’adonem què vol dir??

Per als creients cristians, el Nadal és un esdeveniment clau, únic, misteriós, sublim! Per a tots, el record que - en aquest món - estem per quelcom més que per a enfrontar-nos o dominar d’altres [ Més informació: karimoion, pokot, tamarinde, font de la il·lustració ]. Bones festes!!

NB.- Per cert, del 2009, podem recordar aquí: possible Comenius; Darwin?; Salvem la Filo?; Dia d’Europa; Cracòvia!!; “Àgora”; la recent Jornada de Filo per a 2n de Batxillerat; i llibres, pel·lícules, tertúlies, etc. Gràcies a totes i a tots!!