El fil d'Ariadna. Bloc de Cultura Clàssica

Com ja sabeu l’herència del món grecoromà és ben patent al nostre món, i especialment la mitologia ha estat una gran font d’inspiració per als artistes de totes les èpoques.

Us convido a veure aquest dos vídeos sobre dues conegudíssimes obres pictòriques: un sobre les Tres Gràcies de Rubens i l’altre sobre el Naixement de Venus de Botticelli.

A més a més si voleu intentar reconèixer els déus grecs en algunes de les obres més famoses, cliqueu aquest enllaç: ELS DÉUS GRECS A L’ART.

Com cada any es torna a celebrar el Festival Romà de Tarragona: TARRACO VIVA.

Enguany la XII edició del Festival tindrà lloc els dies 18 al 30 de maig.

Ja podeu consultar el programa d’aquesta edició, ben ple d’activitats, conferències, tallers, espectacles, etc. amb moltes novetats.

Les entrades, invitacions i reserves les podeu aconseguir a Internet a partir del dia 7 de maig i a la taquilla  (la Casa Sefus) a partir del 12.

Animeu-vos, porteu a la família, en gaudireu tornant a una època d’esplendor on els romans eren els amos del món i on la seva empremta cultural hem heretat tots nosaltres.

Podeu veure les imatges de l’any passat:  cliqueu IMATGES

Les saturnalis (Saturnalia) foren una festa romana dedicada al deu Saturn, que se celebrava cada any entre els dies 19 i 25 de desembre.

Al la regió del Laci, al centre d’Itàlia, s’atribuïen a Saturn la introducció de l’agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia al començament de l’hivern quan les feines del camp ja s’havien acabat; antigament era celebrada per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les escoles tenien vacances, i es considerava una impietat començar una guerra o castigar un culpable. Fins i tot els esclaus gaudien d’algunes petites llibertats i podien vestir com persones lliures o menjar en igualtat amb els seus amos.

Amb el temps es va estendre a la ciutat i va esdevenir una festa molt popular. Els edils organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes semblances amb els nostres carnavals i el Nadal, ja que els romans es feien regals entre els amics o els familiars

Fins al 13 de septembre el Museu Arqueològic Nacional de Barcelona organitza una exposició formada per un excepcional conjunt de 15 retrats imperials, representants de les més importants dinasties de l’Imperi Romà, la dinastia Júlio-Clàudia, la dels Flavis, Antonins i la dels Severs. A ells s’hi suma un conjunt de 15 retrats privats, entre els que s’inclouen peces relacionades amb l’àmbit funerari, com sarcòfags i esteles. Aqui teniu un video on us podeu fer una idea del que s’hi exposa!

Aprofiteu l’estiu per visitar-la!!!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, que se celebrarà del 18 al 31 de maig, se centrarà en aquesta XI edició en la crisis econòmica, mitjançant la divulgació d’un organisme impulsat per l’emperador August al segle I a. C., que durant més de 300 anys es va encarregar de proveir a Roma d’aliments.

Aquestes jornades internacionals de divulgació històrica romana de Tàrraco Viva han programat un total de 42 activitats per a tota la família, i més de 250 actes. Entre les novetats destaquen ‘Nits Tàrraco Viva’, un conjunt d’ actes on el públic podrà gaudir dels comentaris d’arqueòlegs i historiadors sobre l’espai on es desenvolupen les activitats . No faltis
PROGRAMA d’activitats

A Catalunya el dia de Sant Jordi barreja tres festivitats, la història de Sant Jordi, el dia de la rosa i el del llibre

La història d’un heroi que mata un drac o monstre per salvar una donzella o aconseguir un preuat botí es remunta a l’antiguitat. Herois com Perseu, Jàson, Hèracles o Cadme lluiten contra un monstre i surten victoriosos. Perseu va lliurar Andròmeda del monstre marí que Posidó havia enviat per castigar la seva mare Casiopea per haver dit que ella i la seva filla eren més belles que les nereides. Jàson, amb l’ajuda de la Medea, va adormir el drac per aconseguir el velló d’or, etc. També el déu Apol·lo va instaurar el seu santuari a Delfos després de matar la serp Pitó que el custodiava.

Però no només a Grècia apareix aquest mite, sinó que el veiem representat a altres pobles com per exemple els nòrdics. Un exemple són els poemes èpics de l’Edda islandès que també fan al déu Thor lluitar contra el negre drac Nidhogre i la serp Yormungand.

Les versions sobre la llegenda del drac són nombroses. Sant Jordi va ser un guerrer originari de la Capadòcia, algunes llegendes el fan famós perquè va matar un drac, i d’altres amb una vessant més religiosa, diuen que va patir turment per la seva conversió al cristianisme.

Sant Jordi, encara que ja va ser conegut des de els primers segles del cristianisme, la primera versió popular va ser l’obra de Iacobus de Voragine, la Llegenda àuria (s. XIII). En aquesta obra ja hi ha dues versions quasi independents: la llegenda del drac i per altra banda el martiri del sant. El martiri del sant seria anterior i relacionada amb la persecució dels cristians per part de Dacià.

La tradició de la rosa té l’origen a la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona el segle XV. La rosa vermella és un símbol de passió i l’espiga de blat amb que es guarneix seria un símbol de fecunditat. En canvi, la festa del llibre conmemora la mort de Cervantes i la de Shakespeare, fet que se celebra a altres països.

Dossier de Persevera, per severa, per se vera és el resultat de la feina d’un grup de professors que vol conscienciar els alumnes de la importància de l’esforç a través del coneixement del món clàssic i mitjançant una selecció de textos extrets especialment de l’Odissea, oferint llegendes i mites de tipus religiós, cultural o didàctic, així com també donant un conjunt de dites llatines relacionades amb l’esforç, i una proposta d’activitats, entre d’altres punts, ben interessants.

“Persevera a través de les dificultats per fortes que siguin“.

El tema de la cuina romana està molt present als nostres dies, i desperta interès entre els nostres alumnes.

Un estudi sobre la cuina romana és possible gràcies tant a les restes orgàniques i arqueològiques que s’han anat trobant , com a l’estudi de les fonts literàries (Apici, De re coquinaria; Petroni, El satiricó; etc. ) o a l’art.

Per regla general se sol creure que l’alimentació dels romans era molt sibarita i exòtica, però això només és cert en part, ja que només les classes socials més riques tenien a la seva taula productes de luxe i més refinats. L’alimentació de les classes inferiors mostrava més punts de contacte amb la que ara coneixem com a “dieta mediterrània”, una dieta sana i equilibrada (fruites, verdures, lactis, oli d’oliva, llegums, peixos, etc.).

Alguns exemples d’aquest interès actual pel coneixement de la cuina romana són la gran quantitat de blocs i informació que hi ha sobre el tema a la xarxa ( De re coquinaria, Cultura clàssica, Kuan um, Revista de Gastronomia, etc.), la feina que es fa als centres educatius, en especial a les assignatures de cultura clàssica i llatí, o treballs de recerca dels alumnes de batxillerat, etc.

Sense anar més lluny us vull informar sobre una activitat realitzada per un grup d’alumnes de clàssiques d’un IES de Barcelona. Aquests van fer una sortida al mercat de la Boqueria de Barcelona i van realitzar un taller de cuina romana on els hi van ensenyar, entre d’altres plats, a cuinar cargols i a preparar el grarum. Entreu al bloc i mireu el VÍDEO que van fer.

Les termes, els banys d’aigua calenta, van ser una institució fonamental en la societat romana, el seu origen es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasos, que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l’exercici. Però per als romans el bany i fer vida social va convertir-se en l’activitat central i l’esport va quedar en un segon o tercer terme.

A Catalunya hi ha encara restes de les termes públiques de Baetulo (Badalona), de Tàrraco -les recentment excavades al carrer Sant Miquel-, d’Empúries i d’Ilerda (Lleida), Caldes de Montbui (Aquae Calidae) i Caldes de Malavella (Aquae Voconiae), entre d’altres.

Veiem aquest vídeo sobre les termes de Baetulo.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.