😆 Bé, aquest és el penúltim examen del curs i el principi de la recta final. Us encoratjo a no tirar la tovallola, és a dir, no val rendir-se. Ningú pot rendir-se.

Als que han fet els exercicis i estudiat no han de tenir problemes per superar aquest examen. A la resta que no han fet els exercicis us penjo finalment en format pdf les solucions del tema 4. Problemes informàtics d’aquest cap de setmana ha impossiblitat que tinguessiu les respostes penjades al bloc.

➡ magmatisme-correccions-llibre.pdf

L’AIGUA. Escull i respon 4 preguntes de cada secció, 1,A, 1B, 1C.

1A. RISCOS NATURALS: FENÒMENS ATMOSFÈRICS, INUNDACIONS I INESTABILITATS
DE VESSANTS.

1. Quines característiques geogràfiques condicionen un alt risc d’inundacions a la Catalunya litoral?
– Els forts pendents de la serralada litoral, que fan que les aigües es concentrin ràpidament.
– La proximitat al mar.
– L’orientació del vessant est cap al mar.

2. Quins són els factors no geogràfics que estan associats a un alt risc d’aiguats a Catalunya, durant els mesos de la tardor?
– L’escalfor del mar.
– L’arribada de masses d’aire fred en altura.
– Les estructures que actuen de barrera (vies de comunicació, etc.).
– La transformació de sòls permeables en sòls impermeables.
– L’ocupació de zones inundables.

3. Quin factor és el responsable dels períodes llargs sense pluges a Catalunya?
L’anticicló centrat a l’Atlàntic (Açores).

4. Cita 5 actuacions de l’ésser humà sobre el medi que incrementin el risc d’inundacions.
– Construcció de vies de comunicació que tallin rieres.
– Transformació de sòls permeables en impermeables (asfalt).
– Reducció de l’amplada d’una llera.
– Incendis, que afavoreixen que l’aigua de pluja arribi abans a la llera.
– Construcció de dics de contenció defectuosos als marges d’una llera.

5. Cita 5 mesures correctores encaminades a disminuir el risc d’inundacions.
– Reforestar, donar més espai a la riera (zona d’inundació).
– Construir ponts amb una llum prou ampla perquè hi puguin passar cabals elevats.
– Construir preses per retenir l’aigua; construir murs de contenció i dics resistents.

6. Quins factors afavoreixen les esllavissades?
– El tipus de material, especialment si és poc compactat, com sol passar amb els sediments
recents o les argiles.
– L’orientació dels plànols de feblesa (estratificació, esquistositat, etc.) respecte al vessant. Si s’inclinen en la mateixa direcció que el vessant, és un factor de risc.
– El descalçament de la base dels vessants.
– Els tremolors de terra.
– Els aiguats importants.
– La forma dels talussos: si és convexa, afavoreix les esllavissades.
– La presència de vegetació pot jugar en els dos sentits: per una banda, ancora els estrats, impedint-ne l’esllavissada, però per l’altra, afavoreix la infiltració de l’aigua quan plou, cosa que pot lubrificar els materials del subsòl i, per tant, convertir-se en
un factor de risc.

7. Diferències entre esfondrament i subsidència?. Quines són les causes?
Un esfondrament és un fenomen ràpid, mentre que una subsidència és el mateix fenomen, però lent, perquè parlem d’un desplaçament de pocs centímetres o mil·límetres l’any. Les causes poden ser la carstificació del terreny, l’excavació de galeries, l’extracció de fluids o l’estructura tectònica (a causa de falles actives o de la compactació de sediments recents).

8. Quina és la causa natural de pèrdua de sorra a les platges?
La causa natural són els temporals marins, ja que les onades tenen molta força i poden fer desaparèixer la sorra d’una platja ràpidament. D’entre les possibles causes antròpiques es pot esmentar la construcció invasiva de molls, esculleres o altres obres que frenen l’arribada de sorra de les platges veïnes.

9. Quina diferència hi ha entre desertització i desertificació?
La desertització és un fenomen natural, de caràcter cíclic. En canvi, la desertificació és un fenomen no natural, afavorit per l’acció humana, i conseqüència de determinats impactes que afecten el sòl. El resultat final és similar en tots dos casos.

10. Quines són les causes de la desertificació?
L’agricultura intensiva, el pasturatge intensiu, els incendis i la tala d’arbres.

11. De què depèn la erosivitat de la pluja.? Quines actuacions es poden realitzar per disminuirla?
De la seva intensitat, especialment gran durant les tempestes. Tenir una bona coberta vegetal dels nostres sols, disminuieix l’impacte de la pluja sobre el sol.

1B. L’AIGUA, RECURS NATURAL.

1. Quins són els inconvenients i els impactes ambientals que provoca el transvasament d’aigua d’una conca a l’altra?
N’hi ha un quants. D’una banda hi ha el conflicte entre els habitants de cada conca, ja que l’aigua és un recurs que sovint és escàs, especialment en el moment en què es planteja un transvasament. De l’altra, hi pot haver conseqüències de caràcter mediambientals ja que la zona deltaica del riu exportador es pot salinitzar si hi arriba menys aigua, cosa que, de retop, pot afectar els cultius. A més, també pot patir una regressió, ja que en arribar menys sediments al delta, la dinàmica riu-mar afavorirà l’erosió del delta. Finalment, si el cabal ecològic no és prou elevat, l’ecosistema fluvial del riu exportador també es veurà afectat pel transvasament.

2. Quines diferències hi ha entre depuració i potabilització?
La depuració neteja l’aigua, de manera que conté un grau de contaminants mínims (els que marca la legislació), mentre que la potabilització comporta una neteja molt més gran, ja que és aigua destinada al consum humà. La potabilitzada, per tant, conté una proporció de contaminants molt més baixa que la depurada.

3. Quin és el sistema de regatge més efectiu, per tal d’aprofitar bé l’aigua?
El regatge gota a gota és el més efectiu ja que s’aprofita gairebé tota l’aigua i se n’evapora molt poca.

4. Què és el balanç hídric d’una conca?
El balanç hídric és la proporció d’entrades i sortides d’aigua d’una conca.

5. Digues tres mesures per l’estalvi d’aigua de consum industrial?
El consum industrial pot estalviar aigua de maneres diverses, per exemple:
– depuració i reutilització de l’aigua;
– reciclatge de l’aigua dels circuits de refrigeració, és a dir, refredar l’aigua i tornar-la a canalitzar, en comptes de reemplaçar-la per aigua freda;
– utilització de maquinària de baix consum d’aigua.

6. Anomena cinc mesures d’estalvi domèstic d’aigua.
Es pot estalviar aigua a casa de maneres diverses, per exemple:
– posar les rentadores i els rentaplats quan hi hagi càrrega suficient i no utilitzar-lo quan està mig buit;
– tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents;
– utilitzar la dutxa en comptes de la banyera a l’hora de la higiene corporal;
– no utilitzar el vàter com a paperera, és a dir, no estirar la cadena perquè s’hi hagi llençat un paper;
– no regar el jardí més del que és estrictament necessari i utilitzar plantes adaptades al nostre clima (xeròfiles) en comptes de plantes que necessitin molta aigua com la gespa.

7. Què és el cabal ecològic?
És el cabal mínim que ha de dur un riu perquè l’ecosistema fluvial no es deteriori.

1C. L’AIGUA, IMPACTES.

1. Quins són els dos tipus d’impactes que es poden donar a la hidrosfera?
Per una banda, la contaminació, i per l’altra la interferència dels humans en processos naturals.

2. Digues quines són les conseqüències negatives de la construcció d’embassaments?
Són diverses:
– l’aigua que queda retinguda als embassaments no arriba a la desembocadura, per tant, la lluita que es produeix en profunditat entre les aigües salades i dolces afavoreix les primeres, cosa que ocasiona l’entrada d’aigües salades i la salinització dels
aqüífers;
– els al·luvions queden retinguts a l’embassament i no arriben a la desembocadura, cosa que pot provocar el retrocés del delta i de les platges que es nodrien d’aquests materials;
– l’elevació del nivell de base dels rius i rieres que desemboquen en l’embassament pot ocasionar inundacions i sedimentació d’al·luvions en zones on abans no se’n produïen;
– les aigües que surten de l’embassament tenen més poder erosiu, ja que no transporten al·luvions;
– l’ocupació del territori per part de les aigües provoca sovint la migració humana i la desaparició de poblacions i de patrimoni.
3. Relaciona les fonts contaminants amb els productes de contaminació característics:
a granges 1. metalls
b camps de conreu 2. nitrats
c clavegueres 3. alta temperatura de l’H2O
d indústria 4. bacteris coliformes
5. pesticides

1 granges ? nitrats, bacteris coliformes;
2 camps de conreu ? nitrats, pesticides;
3 clavagueres ? alta temperatura de l’aigua, bacteris coliformes;
4 indústria ? metalls, nitrats, alta temperatura de l’aigua i bacteris coliformes.

4. Què és l’eutrofització? Quins contaminants la provoquen? Quins orígens poden tenir aquests contaminants?
L’eutrofització és el creixement desmesurat de les poblacions d’éssers vius a l’aigua. La provoquen aquells elements que són limitadors de la vida a l’aigua, bàsicament nitrats i fosfats. L’origen d’aquests contaminants són els fertilitzants i les aigües domèstiques.

5. Què és la intrusió salina? Quines en són les seves causes? Com es pot detectar?
La intrusió salina consisteix en la invasió dels aqüífers d’aigua dolça de la zona litoral per part de l’aigua de mar. Les causes sovint són la sobreexplotació o la dificultat de recàrrega d’aquests aqüífers. Es detecta pel gust salat de les aigües que en provenen.

6. Què representen les demandes d’oxigen? Com podem saber, a partir de les demandes d’oxigen, si un abocament és de contaminants orgànics o inorgànics?
La demanda d’oxigen representa la quantitat necessària d’aquest gas per poder oxidar substàncies contaminants en l’aigua. Si la relació DBO5/DQO és alta (més de 0,6), indica un contingut en matèria orgànica alt, i si és baix, indica que hi ha matèria inorgànica.

😳 Hola!. Després d’un reset que necessitava arrenco l’últim trimestre. Us penjo d’entrada les respostes a les activitats del tema que encapçala el post.

➡ Recordeu els aspectes importants en relació als aspectes físics de l’estructura de la Terra, és a dir de la metodologia que s’utilitza per determinar-la. La sismologia i la seva metodologia són importants perquè permeten el seu estudi i la descripció de la litologia de l’escorça terrestre.

➡ ACTIVITATS.

7. Geodinàmica de l’Illa d’Islàndia.

I’illa d’Islàndia emergeix de la dorsal Atlàntica. Les dorsals oceàniques recordeu que són zones amb forta activitat volcànica, i amb nombroses falles transformants que asseguren també una considerable activitat sísmica. La seva amplada pot arrivar a ser de fins a 2000 Km. Són zones de creació d’escorça oceànica (zones constructives) ja que el magma flueix a causa dels corrents ascendents des de l’astenosfera. El magma en solidificar-se es va acumulant a ambdos costats de la dorsal i migrant cap direccions oposades, creant autèntiques serralades submarines de més de 6000 metres d’alçada i deixant una vall central anomenada en anglès rift. Trobareu esquemes a la pàgina 72 i següents.

Així doncs la franja central de l’illa és la més moderna des del punt de vista geològic, conforma el límit entre la placa nord-americana i eurasiàtica i constitueix un rift,i és el signe superficial de les dues plaques que es van separant a causa del magma que flueix pel rift. Per tant les franges d’ambdos costats del rift tenen edats similars.

Si pensem en milions d’anys el destí de l’Illa pot ser el de partir-se en dos, de fet la dorsal oceànica és l’exemple d’un procés avançat de formació d’un nou oceà, què començà fa 160 milios d’anys quan es va trencar Pangea(pàg 78 i següents).

8. Un procés tectònic en nivells.

a) i b) l’ordre correcte es BDCA i es correspon amb un procés de fragmentació d’una placa continental per ascens de magma provinent de l’astenosfera i la formació d’una dorsal i obertura d’un nou oceà.

c) A la vinyeta B s’observa la pujada de calor provinent de l’astenosfera, amb els consegüents debilitament i fractura de l’escorça continental. A la vinyeta D es produeix un aprimament de l’escorça, la formació de falles esglaonades formant una fossa tectònica o rift-valley amb erupcions volcàniques, i l’arrossegament de l’escorça continental a causa dels corrents divergents. A la vinyeta C se separen els dos blocs d’escorça continental i s’observa una dorsal encara no ben constituïda. Finalment, a la vinyeta A s’observen dues plaques amb escorça oceànica separades per una dorsal, on els mars circumdants han envaït la zona deprimida i s’ha format un nou oceà.

d) Els materials que pugen pels ecorrents de convecció ascendents provenen de l’astenosfera.
e) A causa de la calor provinent del mantell, la capa es debilita i es fractura, i després s’aprima perquè els corrents divergents empenyen l’escorça.
f) Un rift-valley és una vall tectònica formada per falles esglaonades, per on pugen materials magmàtics procedents de l’astenosfera, i que correspon a un límit de separació de plaques que precedeix l’obertura d’un nou oceà.
g) La nova escorça que es crea és escorça oceànica, encara que es formi enmig d’un continent, ja que és la fase inicial de distensió prèvia a l’obertura oceànica.
h) En principi, es formarà un oceà estret, amb una dorsal poc definida, i si el procés continua es formarà un gran oceà amb una dorsal ben constituïda, amb la consegüent separació continental. Per tant, l’antic continent quedarà fragmentat en dues parts.

9. Història tectònica de l’est Africà.

a) Perquè correspon a una etapa primerenca de la fragmentació del continent africà, i la gran fossa tectònica de l’est del continent correspon al rift-valley, on l’ascens de magma provoca molta activitat sísmica i volcànica. Un conegut volcà d’aquesta zona és el Kilimanjaro, a la zona fronterera entre Kenya i Tanzània, que amb 5.916 m d’alçada és el cim més alt del continent africà.

En aquesta imatge del google earth es pot veure la munió de volcans que delimiten el rift-valley africà.

b) Perquè és una zona deprimida on s’acumulen les aigües dels rius provinents de les muntanyes veïnes.
c) Perquè abans de l’obertura del mar Roig, l’actual península Aràbiga estava unida amb el nord-est africà de manera que formava part d’una mateixa placa litosfèrica. Actualment, són plaques diferenciades: la placa africana, a l’oest del mar Roig, i la placa aràbiga, a l’est.
d) El mar Roig és un mar en expansió que s’anirà engrandint a causa de l’ascens de material pagmàtic provinent de l’astenosfera i de la separació de les plaques pels corrents divergents. La península Aràbiga s’anirà desplaçant cap al nord-est, de manera que se separarà cada cop més del continent africà, i s’unirà amb la placa eurasiàtica.

10. Història tectònica de la costa oest dels Estats Units.

a) És una falla transformant, que correspon a un límit de plaques de conservació, amb un moviment de lliscament paral·lel entre les plaques en contacte.
b) La península de Califòrnia es troba a la placa pacífica. La falla que separa les dues plaques ès la falla de San Andrés, falla de transformació que recorre l’oest dels EUA en direcció nord-sud.
c) La previsió és que, d’aquí a uns quants milions d’anys, la península de Califòrnia se separi del continent americà i es mogui cap al nord-oest, a causa del continu fregament entre les plaques.
d) Malgrat que el fregament entre les dues plaques separades per la falla de San Andrés és continu, sovint es presenten moviments sobtats a causa de l’acumulació d’energia al llarg de la falla que s’allibera de cop. Les conseqüències són forts terratrèmols amb hipocentres poc profunds, fins a 100 km de profunditat.

12. Història geològica de la Índia.

Vinyeta 1:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça oceànica i l’escorça oceànica.
b) A la placa eurasiàtica es forma un arc insular amb abundant activitat sísmica i volcànica.
c) La zona de subducció pertany a la placa indoaustraliana.

Vinyeta 2:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça oceànica.
b) La zona de subducció pertany ara a la placa eurasiàtica, que en el seu límit presenta
escorça oceànica.
c) Els arcs insulars han desaparegut perquè la placa oceànica on es trobaven s’ha enfonsat
cap a l’astenosfera en subducció.
d) A la placa eurasiàtica s’ha format una serralada pericontinental.
e) Sí, hi pot haver magmatisme, ja que hi ha subducció d’una placa sota l’altra i es generen
nous magmes.

Vinyeta 3:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça continental.
b) La serralada de l’Himàlaia es troba entre les dues plaques, l’eurasiàtica i la indoaustraliana, i s’ha format per obducció o col·lisió continental.
c) No hi pot haver fenòmens magmàtics perquè no hi ha subducció.