http://blocs.xtec.cat/faunaiflora Un bloc sobre la fauna i la flora del nostre país Sun, 21 Mar 2010 16:20:31 +0000 http://backend.userland.com/rss092 en Ordre: Himenòpters. Família: Cinípids. Els cinípids (Cynipidae) són un grup d’himenòpters coneguts com a vespes de gal·les; són molt especials en la seva forma de reproduir-se. Alguns cinípids alternen generacions sexuals i asexuals en les que el mascle no fa cap falta. Les gal·les o cecidis són produïts per les postes de les femelles, ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2010/03/19/himenopters-cecidis/ Ordre: Himenòpters. Superfamília: Icneumonoïdeus. Els icneumonoïdeus (Ichneumonoidea) són un grup molt gran d’himenòpters de llargues antenes que tenen un gran paper en el control d'algunes plagues. Alguns parasiten aranyes, però la majoria parasiten erugues de papallona. Uns quants posen el seus ous a la fusta. Les femelles dels icneumonoïdeus tenen un llarg fibló al ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2010/03/15/himenopters-endoparasits-icneumonoideus/ Ordre: Himenòpters. Família: Esfècids. Els esfècids (Sphecidae) són una família d’himenòpters caçadors d’altres insectes i d'aranyes. La majoria són de coloració fosca, amb una cintura molt prima i un abdomen allargat; alguns tenen també una part de color ataronjat. Són vespes solitàries. Moltes fan el niu a terra o aprofiten forats que troben ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2010/03/11/himemopters-depredadors-esfecids/ Ordre: Himenòpters. Família: Pompílids. Els pompílids (Pompilidae) són una família d'himenòpters caçadors d'aranyes. Es mouen sovint pel terra cercant les seves preses. La majoria dels pompílids cacen i paralitzen les aranyes amb el verí del seu fibló. La femella excava un forat al terra i hi arrossega l'aranya a l'interior; a continuació pon ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2010/03/07/himenopters-parasits-els-pompilids/ Nom científic: Sitta europaea. Família: Sítids. Petit ocell grassonet d'uns 14 cm de llarg. El seu plomatge per sobre és gris blavós; per sota és marró clar amb tons rogencs als costats; té una franja negra que va del bec fins a cada costat del coll. Les ales són grises. La gola és blanquinosa. El ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2009/12/04/el-pica-soques-blau/ Nom científic: Danaus chrysippus. Família: Nimfàlids. La papallona tigre procedeix del continent africà; per tant és una espècie migradora que en els darrers anys ha arribat a les planes de Lleida. Sembla ser que aquesta expansió pot estar relacionada amb l'augment de la temperatura a causa del canvi climàtic. Aquí la podem veure sobre ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2009/09/26/la-papallona-tigre/ Nom científic: Coccinella septempunctata. Família: Coccinèlids. La marieta femella reparteix centenars d'ous en petits grups escampats per les plantes. Les larves són fosques amb uns punts ataronjats; la seva forma és ben diferent de la dels adults. Les larves també s'alimenten de pugons. Les larves tenen 6 potes i es desplacen fàcilment per les plantes. A ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2009/06/13/la-marieta-2/ Nom científic: Libelloides cunii. Família: Ascalàfids. Aquests insectes no són libèl·lules, sinó que són neuròpters. Tenen llargues antenes i són de colors groguencs amb taques marronoses. Viuen en herbassars, sobretot en llocs secs i càlids. Volen amb rapidesa d'un lloc a l'altre. S'alimenten d'altres insectes. Femella Mascle Detall dels cercoides del mascle Detall del cap i les antenes Més informació sobre ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2009/06/11/libelloides-cunii/ Nom científic: Tarentola Mauritanica. Família: Gecònids. És un rèptil petit, que fa uns 8-9 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg. Té el cos aplanat. És de coloració marronosa i grisosa, amb taques blanquinoses. Té el cos revestit d'una mena ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2009/06/08/el-drago-comu/ Nom cientific: Chrysis sp. Família: Chrysididae. S'assembla més a una vespa de colors, tot i que se les coneix com amosques daurades.   Les mosques daurades són insectes himenòpters paràsits. Tenen el cos de color metal·litzat, el cap i el tòrax de color verd blavós i l'abdomen de color granatós. Ponen els ous en nius d'altres ... http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2009/05/29/la-vespa-de-colors-anomenada-mosca-daurada/