Nom científic: Timon lepidus.
Família: Lacèrtids.
El llangardaix ocel·lat és el més gros de tots els llangardaixos d’Europa.
Pot arribar a fer fins a 80-90 cm de llargada, des del cap fins a la cua; però en general fa 50-60 cm.
El cap és gran, amb el musell arrodonit.
La cua és llarga i forta, acabada en punta.
Les potes són gruixudes i els dits tenen ungles punxegudes.
Tot el cos està recobert d’escates. És de color verd, o gris o marronós, amb una retícula de color negre. La panxa és verda grogosa.
Els mascles tenen unes taques de color blau als costats.
Els exemplars joves són de color verd amb punts blancs o grocs envoltats de negre i amb la cua de color rogenc fosc.
Menja petits mamífers, ocells, insectes grossos i altres rèptils com sargantanes.
Es reprodueix per ous. S’aparella a l’abril o al maig. La femella pon 6-25 ous en un forat fet a terra. Al cap de tres mesos neixen les cries.
Viu en terres seques, amb poca vegetació, als camps de conreu o en zones de bosc obert. S’amaga sota els matolls, entre les pedres o en caus.
És molt ràpid i és capaç de pujar per troncs o murs de pedra.
El podem trobar per tota Catalunya, excepte en les zones d’alta muntanya.
Durant els mesos freds hiverna si les temperatures són baixes.
En cas de perill deixa anar la cua, la qual torna a créixer uns 2 mm cada dia fins a regenerar-se del tot.
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial 2.5 Spain Llicència.
