Nom científic: Agalenatea redii.
Família: Araneidae.
Cada aranya té la seva estratègia a l’hora de capturar les seves preses.
L’Agalenatea redii fa una teranyina bastant gran a 50-100 cm del terra, que teixeix entre branquillons i tiges de plantes seques.
És de color marronós, amb tons més clars i més foscos; té petits pèls que recorden el vellut. És de mida petita; el mascle fa uns 4 mm i la femella uns 7 mm.
Viu en zones assolellades i seques; sovint a la vora dels camins o en camps erms amb vegetació abundant.
A un costat fa una altra teranyina en forma de bol, on s’amaga quan fa mal temps.
La podem veure fàcilment durant la primavera.
Molt sovint es queda quieta i camuflada sobre flors seques de l’any anterior.
Quan la teranyina vibra perquè s’hi ha enganxat una presa, ràpidament la captura i l’embolica amb seda. Després se la menja.
El dibuix de l’abdomen pot variar molt d’unes a altres. Generalment és allargat, amb ratlles laterals; però a vegades té forma de taca més ampla.
També la podem veure sobre arbustos a la vora dels camins.
Tenen 8 ulls disposats en dues fileres, 4 centrals i 2 més a cada costat.
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial 2.5 Spain Llicència.
