Fauna i flora

Els insectes es reprodueixen per ous. Els ous són depositats per les femelles en llocs específics, on quan neixin les larves es puguin alimentar.

Hi ha insectes que els posen d’un en un en diferents llocs.

Altres els posen en grups.

Alguns, com els màntids, els posen a l’interior d’una estructura que els protegeix que s’anomena ooteca.

Els ous tenen formes i tamanys diferents segons cada espècie.

Cada espècie posa els ous en un lloc concret. En podem trobar sobre les arrels, les fulles, les tijes i, fins i tot, dins de llavors o d’altres animals que són parasitats.

Posta de crisòpid

 Posta d’himenòpter

 Un cop les larves surten dels ous, aquests queden buits.

Ous buits sobre una fulla

De vegades la posta del ous es fa dins de nius de fang.

Aquests nius amb la forma de petit gerro són fets per una vespa solitària del gènere Eumenes. La femella fa els nius amb fang, enganxats a una planta o a una paret.
Després captura erugues o aranyes que inmobilitza amb el seu verí, les posa dins del niu i a continuació hi pon un ou i el tanca. La larva, en néixer, s’alimentarà d’aquestes preses fins que surti del niu convertida en vespa adulta.

Nom científic: Acanthodactylus erythrurus.

Família:  Lacertidae.

La sargantana cua-roja viu en zones amb matolls i en àrees sorrenques.
Fa uns 8 cm de llargada entre cap i tronc i uns 23 cm  de llargada total, cua inclosa.

La femella pon entre 2 i 5 ous a finals de primavera. Les cries neixen al cap d’uns 3-4 mesos.

El mascle té la cua més llarga i ampla que la femella. Aquesta té tons rogencs a la base de la cua en època d’aparellament.

Els exemplars joves també tenen la cua rogenca.
S’alimenta d’insectes, aranyes i alguns vegetals.

Nom científic: Locusta migratoria.

Família: Acrididae.

La llagosta migratòria, també coneguda com a llagosta pelegrina és un insecte ortòpter que ha ocasionat grans plagues a l’Àfrica i a altres parts del món.

Pot presentar dues fases: la fase solitària i la fase gregària.

La fase solitària no és perillosa. En canvi la fase gregària és molt perillosa ja que es reuneixen milers de llagostes arribant a destruir completament els conreus per on passen.

A Catalunya només es troba la forma solitària, que es reconeix pequè és verda. La forma gregària és marronosa.

Generalment les seves ales estan molt desenvolupades. Com tots els insectes té sis potes, de les quals les del davant i del mig són curtes i les utilitza per caminar, mentre que les dues potes del darrera són llargues i les utilitza per saltar.

A Catalunya viu en zones herbàcies i arbustives i també en camps de cereals.

Un altre article sobre la llagosta mediterrània, en aquest bloc.

Ordre: Lepidoptera.
Família  Lycaenidae.

La Lycaena phlaeas és una papallona que viu a tota Europa.

Fa 2′5-3cm amb les ales obertes.
Les ales són de coloració ataronjada i marronosa, amb punts negres.

La larva s’alimenta de diferents espècies del gènere Rumex i Polygonum.

Els adults s’alimenten del néctars de les flors.

Els mascles acostumen a defendre el seu territori, fent marxar altres papallones.

Més informació i fotos de papallones.

Un altre article sobre les papallones, en aquest bloc.