Entreu a la pàgina que trobareu més abaix i feu un treball en power point seleccionant cinc dels acudits i explicant el seu significat. Al final acabeu posant les vostres conclusions sobre el treball que heu fet.

 http://www.amnistiacatalunya.org/edu/humor/inf/index.html

LA MATANÇA DE MY LAI

Durant la guerra del Vietnam, un oficial americà, William Calley, i els soldats Paul Meadlow i Michael Bernhardt, van estar implicats en una matança indiscriminada  de civils en una població rural anomenada My Lai.

Meadlow rebé ordres del seu oficial, Calley, de disparar sobre els civils, i les complí. Meadlow justificà el seu comportament dient que el seu deure era d’o­beir ordres i que si no hagués complert el seu deure, hauria estat castigat. A més, sostingué que era just de matar civils per compensar la mort d’alguns sol­dats americans.

Calley, l’ oficial encarregat i el que va donar l’ ordre d’ executar els civils, sostingué que tenia ordres de dalt i que d’ell s’es­perava que les complís. Volia ser un bon oficial. AI comandament superior li pertany de dictar qui és l ‘enemic. EI seu deure es limitava a complir les ordres de dalt, no a discutir-les. EI que era bo i just ho definien els oficials superiors i, si ell no hi hagués estat d’acord, només hauria protestat després d’haver com­plert les ordres.

Bernhardt no complí les ordres de Calley, i disparà enlaire. No entenia per què havia de matar els civils, i per a ell el més important no era complir ordres, sinó que primer havien de ser justes i raonables. Bernhardt es guia­va per principis morals, comentava que els civils tenien dret a continuar vivint.

1. En el comportament dels tres militars hi va haver un conflicte de valors o normes: concreta quin va ser el conflicte en cada militar.

2. Qui és més responsable de la matança de civils, el que dóna l’ ordre o el que dispara? Per què?

3. Les normes i les ordres s’ han d’ obeir. Però en quins casos l’ obediència deguda a l’ autoritat legítima no és prou raó per complir-les?

4. Els tres militars van ser portats a judici als EUA: quina creieu que va ser la resolució judicial?

5. Valoració personal de l’ article i els exercicis.

6. Afegiu imatges. Doneu qualitat a la presentació.

Els valors per els que vivim

Feu els exercicis següents. Poseu imatges.

1.Una vegada, davant d’ un bar, un grup de joves s’ estaven colpejant i uns altres que passaven per enllà , en veure la baralla, es van afegir i van començar a repartir cops de manera indiscriminada a tort i a dret sense saber per què es barallaven els primers. Sembla que la raó que els movia és que s’ ho passaven bé amb la  violència. Teòricament per la majoria de la gent la violència és un contravalor però per a aquests nois era un valor.

Segons els text: Com podem definir la paraula valor?

2. Llegeix les següents frases i substituïu la paraula valor per la que creieu més adequada entre les següents : utilitat, importància, crèdit, gosadia, preu, valentia, força.

a)      Els soldats van mostrar un gran valor.

b)      Quin valor té aquest televisor?

c)      Aquests documents són de gran valor.

d)      No sé quin valor tenen les teves paraules.

e)      Aquest certificat té un gran valor.

f)        Aquell aparell té poc valor.

g)      Encara va tenir el valor de negar l’ evidència.

3. Escriviu unes altres frases que vulguin dir el mateix que les següents, però que no continguin la paraula valor:

a)      Aquests joia té un valor sentimental.

b)      Quin és el valor de x en aquesta equació?

c)      Aquesta noia és un jove valor de l’ atletisme.

d)      No va tenir prou valor per afrontar el problema.

e)      Aquest aliment té un gran valor energètic.

f)        Van invertir en valors de borsa.

4. Totes les persones tenen un sistema de valors que les fa actuar d’ una manera o d’ una altra. Aquest sistema s’ expressa en les nostres accions habituals. Prenent com a model la primera frase, torna a escriure les altres i completa-les amb les paraules següents (trieu la que us sembli més adequada en cada cas sense repetir-ne cap): seguretat, salut, violència, consum, perill, diversió, autocontrol, esforç, plaer, vanitat, risc, raonament, modèstia, austeritat.

a)        Quan un polític no accepta comissions per  la concessió d’ obres a una empresa, és que prefereix l’ honestedat a l’ l’ enriquiment.

b)       Quan un conductor circula a més velocitat de la permesa, és que prefereix el…………………..a la……………………………..

c)        Quan un alumne es dedica a altres coses en lloc d’ estudiar , és que prefereix la………………………..a l’ ………………………………..

d)       Quan una persona decideix prendre drogues, és que  prefereix el………………………a la ……………………….

e)        Quan algú compra tot el que li ve de gust, tant si ho necessita com si no, és que prefereix  el………………………….. a l’………………………………………

f)         Quan algú decideix no beure perquè ha de conduir , és que prefereix  l’……………………al…………………….

g)        Quan una noia en pega una altra que l’ ha molestat, és que prefereix la……………………al………………………….

h)        Quan un artista fa gala dels seus èxits, és que prefereix la……………………a la ………………………………

5. Si heu acabat tot l’ anterior feu el següent:

Fa poc han donat un Premi molt important al Rafa Nadal: el Premi Príncípe de Asturias. Aquests Premi no es dóna tant sols per ser un gran esportista o un gran escriptor, etc., sinó també per els valors morals que representa la persona premiada. Busca informació i descriu quins són els valors morals premiats en el cas de Rafa Nadal.

Un policia de Nova York va sortir a les notícies per un fet impressionant: mentre patrullava sol, es va trobar trenta-cinc mil dòlars. Eren diners blanquejats procedents del tràfic de droga, els va arreplegar a corre-cuita… i els va presentar com a prova. Als mitjans de comunicació de masses es va fer un ressò d’ aquest cas singular. Els periodistes es desfeien en elogis envers la seva honestedat i l’ alcalde el va guardonar amb una medalla a la integritat.

A mi també em va animar, la història, després d’ haver-ne sentit tantes de policies que s’ omplien les butxaques de diners, fins que vaig sentir el policia explicant per què ho havia fet. Tal com va confessar, va estar temptat de quedar-se els diners, però aleshores es va adonar que la seva pensió valia molt més que no pas allò. Va explicar que no es volia arriscar a perdre la pensió si l’ enxampaven. “Per què m’ he de jugar la seguretat econòmica per trenta-cinc mil dels grossos?”, va raonar. Aquesta explicació em va fer reflexionar. Em preguntava què hauria fet el policia si hagués trobat un botí d’ un valor superior al de la seva pensió. Segons el seu raonament, l’ hauria arreplegat sense pensar-s’ ho dues vegades.

Si l’ alcalde volia entregar medalles, a la d’ aquest paio hauria hagut de gravar “franquesa”, i no “integritat”. Al menys l’ agent va tenir el valor de dir la veritat. Però aquest raonament morals no és dels que jo ensenyaria als meus fills. El que ens deia realment era: “Compliré la llei sempre que tregui més profit d’ obeir-la que d’ incomplir-la”.

Per a mi aquesta no era la part més esfereïdora de la història. El que em va alarmar de debò va ser que ningú més no va semblar detectar la gravetat de les declaracions d’ aquell home uniformat de blau. Vaig tenir la impressió que jo havia estat l’únic que s’ ha n’ havia adonat , l únic que estava convençut que fer el que és correcte per un motiu equivocat no ens converteix en persones íntegres. Cal que tant els actes com els motius siguin íntegres. La integritat exigeix una lleialtat i un compromís ferms envers els nostres principis, i no el càlcul i l’ oportunisme. Agafar dines que no ens pertanyen és incorrecte, independentment de la quantitat de què es tracti. Aquesta història tractava en realitat d’ un policia potencialment corrupte al qual encara no havien pagat el seu preu.

Lou Marinoff, Més Plató i menys Prozac (Pres de A. Baig, Educació civicoètica)

Feu els següents exercicis construint un document en power point. 

1. Creus que si la quantitat trobada hagués superat la de la pensió, el policia se l’ hauria quedat? Per què?
2. Com podem qualificar l’ actuació del policia : covardia, ingenuïtat, honestedat, sinceritat, egoisme?
3. Per què l’ autor del text no qualifica l’ acció del policia com a moralment bona si, en definitiva , va fer allò que era correcte: retornar els diners?
4. L’ autor diu que mani no posaria el raonament del policia com a model per als seus fills: vosaltres què faríeu?
5. Crieu que “tothom té un preu”?
6. Si trobéssim algú que no té un preu què en pensaríeu d’ ell?
7. Busqueu algun cas de persona íntegra i descriviu-la.
8. La vostra valoració personal.
9. Acompanya amb imatges i animació.

Solucions dolentes Al llarg de la història, la vida humana s’ ha valorat de molt diferents maneres: 1. El valor de la vida humana, com el valor de la vida animal, depèn de la força. És la llei de la supervivència. El peix gran es menja al petit. Però els éssers humans no volem viure així. La nostra intel·ligència es revela davant aquesta injustícia. Aspirem a viure malgrat ser malalts, vells, pobres o ignorants. L’ influència de les religions, el treball de molts pensadors i la reclamació de les víctimes ha rebutjat com a perversa aquesta solució. 2. El valor de la vida depèn de la raça, la situació social, la salut o la religió que una persona professi. La solució és dolenta perquè no fa derivar el valor de la vida del fet de ser persona, sinó d’ alguna característica secundària. A més no reconeix l’ igualtat dels éssers humans i atribueix a algú la capacitat de decidir quina vida és valuosa o no. 3. El valor de la vida depèn de l’ utilitat social. Per aquesta raó moltes cultures han deixat morir als vells o als malalts. I també als nens. L’ infanticidi ha estat una pràctica habitual. Aquests solució és dolenta perquè, en lloc de considerar que els éssers humans tenen valor per sí mateixos, se’ls considera instruments per a aconseguir alguna cosa. Solucions bones Però també s’han trobat solucions justes. 1. Tots els éssers humans tenen dignitat, per el fet de ser persones. És a dir, són valuosos i es mereixen respecte i protecció. Aquesta és la afirmació que ens constitueix com espècie. És una bona solució perquè satisfà els grans desigs de l’ ésser humà, i valora la seva llibertat i intel·ligència. Si es limita el valor de la vida per qualsevol raó (raça, edat, religió, utilitat, etc.) sempre apareixen situacions terribles i injustes. 2. Els drets humans es deriven d’ aquesta dignitat i la protegeixen. Per això són tan importants. Tots volem tenir drets i que es respectin. Això ens beneficia molt, però també ens exigeix molt. Hem de col·laborar a l’ universal establiment i realització dels drets i això ens imposa obligacions: respectar als demés i també a nosaltres mateixos. 3. El dret a la vida ens exigeix a més col·laborar en el seu manteniment. No basta amb no matar, amb no destruir la vida. Se l’ ha d’ ajudar, de protegir. Per això hem de protegir als que no tenen el necessari per a viure, als que estan en perill. Malgrat visquin lluny de nosaltres, si defensem el valor de la vida hem de sentir-nos responsables dels que moren de gana, de set, de malalties que nosaltres podríem curar, o víctimes de tiranies. 1. El valor de la vida de cada persona no pot dependre de………………..en concret de………. 2. El valor de la vida de cada persona no pot dependre………………. 3. El valor de la vida de cada persona no pot dependre de ………………………………… com ha passat històricament quan ………………………………….. 4. El valor de la vida de cada persona deriva de…………………………….. 5. Allò que deriva de la nostra dignitat és………………………. 6. Col·laborar a l’ establiment dels drets humans vol dir………………. 7. Com es diu el document en que es recullen els drets de les persones? 8. En la vostra opinió quines serien les necessitats actuals en la solució de les quals ens hauríem d’ implicar tots? 9. Conclusions personals de la lectura de l’ article.

EL VALOR DE LA VIDA I DE LA PERSONA

Quin valor s’ ha de donar a la vida humana? Aquest és el problema fonamental amb el que han hagut d’ enfrontar-se totes les societats.

És lícit matar algú? És valuosa tota vida humana o tant sols la dels membres de la pròpia tribu? Tenen el mateix valor  la vida d’ un nen, d’ un adult, d’ un malalt, d’ una persona sana, d’ una dona o d’ un home? Aquestes preguntes no han estat fàcils de respondre. Durant milers d’ anys, els humans han estat dividits  per les seves cultures i no han reconegut  la seva pertinència a la mateixa espècie, és a dir, que tots eren iguals en dignitat. Cada tribu o cada nació es considerava superior a les demés. Els altres eren els bàrbars, el no humans, als que es podia eliminar sense preocupació.

Els animals de la mateixa espècie no solen matar-se entre ells. Competeixen, lluiten  per la presa o per aparellar-se, però tenen uns frens instintius que els impedeixen matar als seus congèneres. El llop que se sent vençut per un altre més fort, fa un gest de submissió que tranquil·litza al vencedor. L’ ésser humà, en canvi, és assassí de l’ ésser humà, ,per això és fonamental determinar el valor de la vida humana, i els procediments per a protegir-la i defensar-la.

La nostra història està plena de guerres, crims i violència. En 1948 es va publicar la Declaració Universal dels Drets Humans, i moltes nacions la van acceptar. Però, el segle XX ha estat els més sagnant de la història. Ho demostren les guerres i genocidis que hi van tenir lloc. En aquests casos la vida humana no val res.

El terrorisme també menysprea la vida humana, perquè es serveix d’ ella amb propòsits polítics. Maten persones per a aconseguir els seus fins.

Així doncs, el primer problema que cal resoldre per a construir el gran projecte ètic de l’ humanitat és el del valor de la vida.

Si parlem del respecte a la vida humana no cal que pensem tant sols en guerres i terrorisme, pensem també en la irresponsabilitat de determinades persones conduint i posant en perill la vida dels altres. Podríem afegir també aquí el problema dels avortaments com a conseqüència de relacions sexuals poc responsables?

  Text pres i adaptat de J.A. Marina, Educació eticocívica

 A continuació heu de fer un document PP seguint els següents exercicis. És important la presentació: heu d’ afegir imatges, fons, etc.

1.Al text hi ha una comparació entre els animals i els humans: resumeix-la molt breument.

2.Què és un genocidi? Posa dos exemples del segle XX.

3.Què vol dir gran projecte ètic de l’ humanitat?

4.Opinió personal sobre els conductors que posen en perill la vida dels altres.

5.Opinió personal sobre el problema dels avortaments conseqüència de relacions poc responsables.

6.La vostra resposta a la pregunta: és lícit matar algú?

7.feu una breu descripció objectiva del contingut del text.

8.Conclusions personals.

A la Il.líada, Homer explica la història d’ Hèctor, el millor guerrer de Troia, que espera dempeus fora de les muralles de la seva ciutat a Aquil.les malgrat saber que aquest és més fort que ell i que probablement el matarà. Ho fa per a complir el seu deure, que consisteix a defensar a la seva família i als seus conciutadans del terrible assaltant. Ningú dubta de que Héctor és un heroi, un autèntic valent. Però és Héctor heroic i valent de la mateixa forma que les termites-soldat, l’ acció magnífica de les quals cap Homer s’ ha molestat en explicar? (Les termites-soldats quan veuen en perill el seu formiguer surten totes a defensar-lo). No fa l’ Héctor, realment, el mateix que qualsevol de les termites anònimes? Per què ens sembla el seu valor més autèntic i més difícil que els dels insectes? Quina és la diferència entre un cas i l’ altre?

Senzillament la diferència es troba en que les termites-soldat    lluiten i moren perquè no tenen més remei que fer-ho, sense poder-lo impedir (com l’ aranya es menja a la mosca). Héctor, en canvi, surt a enfrontar-se amb Aquil.les perquè vol. Les termites-soldat no poden desertar, ni revoltar-se, ni fer-se les despistades perquè unes altres vagin en el seu lloc: estan programades necessàriament per la naturalesa per a complir la seva heroica missió. El cas de l’ Héctor es diferent. Podria dir que està malalt o que no li ve de gust enfrontar-se a algú més fort que ell. Pot ser els seus conciutadans li diguessin covard i el prenguessin per un poca solta o potser li preguntessin quin altre pla se li acudia per a aturar a Aquil.les, però és indubtable que té la possibilitat de negar-se a ser un heroi. Per molta pressió que els demés facin sobre ell, sempre podria escapar-se d’ allò que se suposa que ha de fer: no està programat per a ser heroi, cap home no ho està, per això la seva actitud té mèrit i per això l’ Homer explica la seva història amb èpica emoció. A diferència de les termites, diem que l’ Héctor és lliure i per això admirem el ser valor.

I així arribem a la paraula fonamental de tot aquest embolic: llibertat. Els animals no tenen més remei que ser tal com són i fer allò que estan programades per a fer per la naturalesa. No se’ls pot reprotxar que ho facin ni aplaudir-les per fer-ho perquè no saben comportar-se d’ una altra manera. Tal disposició obligatòria les estalvia sens dubte molts problemes . Amb els homes mai pot un estar segur del tot, mentre que amb els animals o amb altres éssers naturals sí. Per molta programació biològica o cultural que tinguem , els homes sempre podem prendre alguna opció que no estigui en el programa (al menys que no ho estigui del tot). Podem dir “sí” o “no”, vull o no vull. Per molt limitats que ens veiem per les circumstàncies, mai tenim un sol camí a seguir sinó diversos.

          Fernando Savater, Ètica per al meu fill

1. Per què les termites-soldat no poden ser heroïnes?
2. Per què diem que Hèctor va ser un valent?
3. En què consisteix ser lliure?
4. Quina és la conseqüència?
5. Afegeix imatges adients per exemple: Hèctor, Aquiles, una termita formiguer, la llibertat…
6. Fes un breu comentari de text.

Divendres 26 EL DRET DE TOTS A TENIR UNA VIDA DIGNA

El primer treball el vam dedicar a veure què és l’ Ètica. Una de les coses més importants de les que tracta l’ Ètica són els Drets que tenim tots els éssers humans i que tothom hauria de respectar. Avui treballarem sobre el DRET QUE TÉ CADA PERSONA A TENIR UNA VIDA DIGNA, UNA VIDA EN CONDICIONS ADEQUADES. A continuació llegirem el següent article:

Un de cada quatre nens espanyols viu en el límit de la pobresa (premsa 26.2.08)

El 24% dels nens i adolescents espanyols (fins als 17 anys) viu en el límit de la pobresa, un dels percentatges més alts de la Unió Europea (la mitjana de la qual és el 19%). Si es té en compte al conjunt de la població, el risc de pobresa afecta a Espanya al 20% dels ciutadans.

Espanya es troba entre els Estats de l’ Unió Europea on les ajudes que donen els governs o ajuntaments tenen un menor impacte en la reducció de la pobresa.

En el conjunt de la UE, un total de 78 milions de ciutadans estan exposats a un risc de pobresa (el 16%). D’ells, 19 milions (19%) són nens.

En la majoria de països de la UE, els nens corren més risc de caure en una situació en la qual no tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques que la resta de la població. Les úniques excepcions són Dinamarca i Finlàndia (només 10% de pobresa entre nens), Eslovènia (12%), Xipre (11%), Alemanya (12%) i Bèlgica (15%).

Les causes

Tres causes principals expliquen la pobresa infantil a la UE: la falta de treball dels pares, els salaris insuficients i una ajuda insuficient per a les famílies.

En el cas d’Espanya, l’alt nivell de pobresa és el resultat sobretot de l’elevat nombre de nens que viuen en famílies on només un dels dos progenitors treballa. També influeix que l’impacte de les ajudes públiques (com ajudes a la família o prestacions per desocupació) en la reducció de la pobresa es trobi entre els més baixos de la UE (14% enfront del 42% de mitjana comunitària).

Quatre categories 

Atenent a aquests criteris, la Comissió classifica als Estats membres en quatre categories. Espanya està en el furgó de cua juntament amb la resta de països que registren alts nivells de pobresa infantil (Grècia, Itàlia, Lituània, Letònia, Luxemburg, Polònia i Portugal).

TREBALL QUE HEM DE FER:

1)Feu un petit document en power point seguint els següent passos:

2)Portada

3)Feu una breu descripció del contingut de l’ article.

4)Quines són les causes del problema de la pobresa entre els nens segons el que diu l’ article?

5) Com se sap que una persona és pobre?

6)Escriviu els noms dels països on el problema és més gran.

7)   Acabeu amb la vostra opinió personal sobre el problema: T’ ha semblat interessant el que hem llegit? Ja ho savies? Què s’ hauria de fer?

Avui comencem una nova matèria que anomenem Educació eticocívica. Per saber de què parlarem al llarg del curs començarem a fer el següent: Heu de construir un treball en power point responent a:

1) Què és la ètica?

2)De què ens parla la ètica? Digueu els temes concrets de què ens parla.

3)Busca alguna informació sobre alguna persona que sigui coneguda per les seves aportacions a la ètica. Per exemple: Fernando Savater, Peter Singer, Epicur,  Aristòtil…

4)Acompanyeu amb imatges tots els apartats.

5)En conclusió : la idea que jo m’ he fet de l’ Ètica és la següent…….