LA LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA.

1.2 Un experiment que durà poc
La democràcia va ser un invent grec; el camí vers ella fou ple d’obstacles i bàsicament consistí en un procés d’arrencar privilegis a l’aristocràcia. Primer, s’escriuen i publiquen les lleis; un cop establerta la voluntat dels més forts, s’inicia el lent i violent procés de fer-ne qüestió, debat i millora.
Així, el -624 es publiquen les lleis de Dracó, lleis molt dures que permetien, per exemple, exigir l’esclavitud a qui no pagava un deute. Posteriorment, es redueix el poder de l’aristocràcia amb la constitució de Soló. És amb les reformes de Clístenes, el -510 i després de conflictius anys de tirania, quan s’introdueix el concepte clau de la democràcia, el concepte d’isonomia o llei igual, és a dir, que les mateixes lleis regeixin per a tots, pobres o rics, de llinatge humil o de llinatge noble. I, finalment, amb Pericles la democràcia esdevé efecte i directa, arrencant a l’aristocràcia els seus darrers privilegis. A partir d’ara, tots els ciutadans tindran els mateixos drets; uns càrrecs públics seran ocupats pels més votats i altres seran assignats per sorteig.
Però la democràcia no s’establí per tot el món grec o hel·lènic. Aquest, estava constituït per centenars de polis o ciutats independents; unes, certament, van seguir el model democràtic d’Atenes, però en altres polis es mantingué el règim aristocràtic seguint el model de la militarista Esparta.
La democràcia grega fou una conquesta innovadora. És llei de la natura que s’imposin els més forts, els més espavilats, els més rics,… no tots els ciutadans. Era una democràcia directa en la qual tothom intervenia en la presa de decisions, no representativa com la nostra. A més d’isonomia, la mateixa llei per a tots, hi havia isegoria (iso + àgora), és a dir, igualtat en el dret a parlar en l’espai públic o àgora; també isoteleia, igualtat a l’hora de pagar impostos; i també isocratia, igualtat en l’accés a càrrecs públics.
Els atenesos opten per l’ igualtat, ara bé, es tractava d’una igualtat només entre els que eren ciutadans de la polis. Aquests sí que comptaven i tenien drets; però dins d’aquesta categoria no hi figuraven les dones, ni els estrangers, ni els esclaus; tots aquests estaven mancats dels drets que compartien els ciutadans.
Malgrat ser una democràcia incompleta, suposà una millora en la gestió de les relacions humanes; una millora que durarà poc. Amb l’Hel·lenisme (finals del segle IV abans de Crist), l’organització democràtica de la vida social serà arraconada de la història durant segles i segles: era un experiment incomplet però encara massa revolucionàri. La reimplantació contemporània de la democràcia ha passat per nous obstacles i noves lluites tornant a arrencar privilegis als forts. En la història de la humanitat, al llarg de mil·lenis i segles, ha dominat la desigualtat i l’absència de drets per la majoria; les democràcies han estat una excepció.
1) Què vol dir aristocràcia? 2) Escriu el noms dels 3 dirigents que fan possible l’aparició de la democràcia. 3) Quin és el concepte essencial de la democràcia? Què vol dir? 4) Quina és la persona que fa de la democràcia un realitat? Per què? 5) Quina va ser la diferència entre Atenes i Esparta? 6) Què vol dir que la democràcia a Atenes era directa? 7) Els ciutadans tenien drets, però qui no era considerat ciutadà? 8) Quant va durar l’ experiència democrática a Atenes? 9) Busca tres imatges: Atenes, Pericles i Esparta. Descriu la imatge. 10) Fes-ho tu: Pèricles, elogi de la democràcia Escribiu les quatre frases correctes amb la puntuació obtenguda. 11)Fes-ho tu: Dos models: Atenes i Esparta. Escribiu les respostes correctes. 12)Fes-ho tu:Ciutadans d’Atenes i d’avui. Escriu les respostes correctes. 13) Poseu totes les respostes a “Comentaris”