Veiem el següent documental:

http://www.youtube.com/watch?v=_vv2JBpinbE

Ara torneu (però atenció amb  el so) a veure el documental.

Feu un petit document en power point amb les següents diapositives:

1)Títol i els vostres noms

2)Dediqueu una diapositiva a cada un dels drets que surten en el documental. Poseu una imatge en cada diapositiva. Podeu animar-la.

3)Feu una conclusió dient si trobeu interessant el documental o si veieu algun aspecte negatiu.

Avui comencem una nova matèria que anomenem Educació eticocívica. Per saber de què parlarem al llarg del curs començarem a fer el següent: Heu de construir un treball en power point responent a:

1) Què és la ètica?

2)De què ens parla la ètica? Digueu els temes concrets de què ens parla.

3)Busca alguna informació sobre alguna persona que sigui coneguda per les seves aportacions a la ètica. Per exemple: Fernando Savater, Peter Singer, Epicur,  Aristòtil…

4)Acompanyeu amb imatges tots els apartats.

5)En conclusió : la idea que jo m’ he fet de la ètica és la següent…….

Cal que aneu a la pàgina 

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/kohlber2.htm

Dublín i les bombes raïm: un pas vital per a la seva prohibició

Des del 19 de maig, més de 100 països, entre ells Espanya, es reuneixen a Dublín per negociar un nou tractat internacional l’ objectiu del qual és la prohibició de les bombes raïm, un armament que «produeix un dany inacceptable». El major perill que representen és que són armes de saturació àrea amb un efecte indiscriminat; és a dir, estan formades per una bomba «contenidor» que s’obre en l’aire escampant centenars de submunicions que, al caure, no distingeixen entre els objectius, ferint, en un 98% de les ocasions, a civils. Però això no és el pitjor: una part de les submunicions no explota i queden escampades sense control per amplis territoris, prolongant indefinidament les guerres, actuant com mines antipersonals i mutilant a persones molts anys després de la fi del conflicte.

El Papa, Benet XVI, va aprofitar el dia previ a l’inici de la Conferència a Dublín per realitzar una última crida, després d’una llarga sèrie d’enèrgiques condemnes a aquestes armes, per encoratjar a les parts negociadores que promoguin «una Convenció que prohibeixi aquests mortífers artefactes», fent especial èmfasi que «gràcies a la responsabilitat de tots els participants es pugui aconseguir un instrument internacional fort i creïble». És aquest precisament el gran desafiament de la Conferència de Dublín: que tots els governs rebutgin una versió «diluïda» d’aquest tractat, i aconsegueixin que tota variant de les bombes raïm quedin prohibides en virtut del mateix.

Les indústries del sector, i aquells que defensen la seva utilitat, asseguren que els avenços tècnics poden aconseguir unes taxes d’error (és a dir, submunicions que no exploten) inferiors a l’1%, millorant així la seguretat per als civils. No obstant això, això mai s’ha demostrat en la pràctica i en tots els casos les taxes d’error han estat superiors. Fins i tot encara que s’aconseguissin aquestes taxes en laboratori, cal recordar que les condicions reals durant un bombardeig són molt diferents, i influeixen la situació meteorològica, el tipus de terreny, els errors humans. Un sol decisió ja seria inacceptable.

L’esborrany del tractat prohibeix l’ús, la producció i la comercialització d’aquestes armes, i estableix un període de sis anys per a la destrucció de tot emmagatzematge. També preveu la neteja de zones contaminades -amb una data límit- i l’assistència a les víctimes i a les comunitats afectades. «Tal com està redactat ara, l’esborrany del tractat és fort i inclou una prohibició suficient de les bombes raïm. Qualsevol intent de diluirlo ha de ser totalment rebutjat», segons indica Steve Goose, director del departament d’armes de Humans Rights Watch. «El tractat és una combinació potent de legislació humanitària i de desarmament, i preveu requisits específics per a les accions humanitàries sobre el terreny -explica Goose-. Té el potencial de salvar incomptables vides avui i en les pròximes generacions».

Hi ha tres punts de contenció que sorgiran en les dues setmanes de negociació. Un: alguns estats -Dinamarca, França, Alemanya, Japó, Països Baixos, Suècia, Suïssa i Regne Unit- busquen excepcions a la prohibició per a certes armes que tenen emmagatzemades, i argumenten que encara calen per a fins militars i que no produiran tant dany com altres bombes raïm. Dos: alguns països intenten defensar un «període de transició» de més de set anys durant el qual podrien encara utilitzar bombes prohibides. El seu argument és que no poden prescindir d’aquestes armes fins que no hagin desenvolupat alternatives militars. Els països que defensen amb més força aquesta tesi són França, Alemanya, Japó, Suïssa i Regne Unit, fins i tot declarant que aquestes armes causen un dany inacceptable als civils. Tres: alguns estats intenten suprimir una disposició del tractat que prohibeix als estats signants assistir a altres que utilitzin bombes raïm durant operacions militars conjuntes. Els que més defensen les tesis de la «interoperativitat» són Austràlia, Canadà, Japó i Regne Unit. EUA ha pressionat subtilment a molts dels seus aliats sobre aquesta qüestió.

A Dublín es troben 140 països negociadors que inclouen a la majoria dels quals més utilitzen, produeixen o emmagatzemen aquestes armes. Però entre els quals no són presents figuren grans potències com EE.UU., Xina, Rússia, Índia, Pakistan i Israel, tots ells importants productors de bombes clúster. L’Executiu espanyol té l ‘ocasió de demostrar el seu compromís amb la pau mitjançant la prohibició total d’aquest tipus d’armament en l’àmbit nacional, i amb el seu suport a un Tractat integral en l’internacional. Així demostraria que situa els drets de les víctimes per damunt dels interessos empresarials. Diverses empreses espanyoles -Expal (Explosius Alabesos S.A.) e Instalaza, amb seu a Saragossa- i entitats bancàries encara recolzen la producció de bombes clúster. «La guerra a Cambodja va acabar en 1998, però cada dia entre dos i tres persones moren o queden mutilades al camí a l’escola, en els camps d’arròs o als boscos», explica des de la seva cadira de rodes Chan Neing, cambodjà de 19 anys que va perdre les dues cames i el braç esquerre mentre circulava per un camí al nord del país en 2005.

                     Premsa, 27 de maig de 2008

1.Bombes raïm: Fes una descripció.

2.Poseu imatges.

3.Per què les bombes raïm són tan perilloses?

4.Mines antipersonals: Explica el que són.

5.Poseu alguna imatge.

6.Busqueu informació d’ alguna persona famosa que s’ hagi destacat per el seu treball contra les

7.Mines antipersonals.

8.Quins és l’ argument de les indústries per a poder seguir construint les bombes raïm?

9.Humans Rights Watch: quin és el seu paper davant el problema?

10.Què és Humans Rights Watch?

11.Busqueu alguna imatge d’aquesta orgnanització.

12.Feu una llista de tots els països implicats en la producció i venta de les bombes raïm.

13.Hi ha empreses espnyoles productores de bambes raïm?

14.Acabeu amb la vostra opinió personal sobre el tema que es planteja a l’ article. 

LA REFLEXIÓ ÈTICA EN EL CINEMA 

Entreu a la pàgina   de la professora d’ Ètica Margarita Boladeras a la Universitat de Barcelona:  http://www.bioeticanet.info/ 

Entreu a l’ apartat BIOÈTICA EN ESCENA. 

Podem veure que aquesta pàgina està dedicada a l’ anàlisi de vàries películ.les. 

El treball que cal fer serà el següent: 

Treballarem entre tots algunes de les pel.lícules: 

Gattaca: 

Fahrentheit 451 

Al cruzar el límite 

La isla :

 Què vol dir treballar les pel.lícules?       

Treball en Pw. P. 

1)      Describiu-la. De què tracta? 

2)      Parleu d’ aspectes d’ interès:  -si està basada en un fet real i expliqueu-lo-Si està basada en alguna novel·la o llibre i expliqueu aquest i parleu del seu autor. 

3)      Parleu sobre el tema que s’ analitza. Busqueu informació. 

4)      Poseu imatges. 

5)      Busqueu algun petit trailer (màxim 2’) 

6)      Acabeu amb una conclusió personal valorant allò que heu pogut saber de la pel. I sobre el tema de que tracta.  

 

SOLIDARITAT

 

Dues zones cerebrals per resoldre dilemes ètics

MADRID. El sentiment d’estar fent (o no) el correcte quan es pren una decisió que implica un dilema ètic és una cosa que afecta no només als individus, sinó a les societats al complet. Per exemple, en la manera de distribuir recursos entre els qui els necessiten.
Ara, un grup d’investigadors de la Universitat d’Illinois i de l’Institut Tecnològic de Califòrnia ha aconseguit identificar quins són exactament les parts del cervell que es posen en funcionament quan les persones s’enfronten a aquesta mena de dilemes.
Imaginem, diuen els investigadors en un estudi que avui publica Science, que conduïm un camió amb cent quilos d’aliments a una regió castigada per la fam. El temps que es tardaria a portar una ració de menjar a cadascun dels afectats suposaria que una part del total (20 kg) es fes fora a perdre. Però si es distribuïssin els aliments només entre la meitat de la població, a penes es perdrien 5 kg. dels cent. Què fer davant aquesta situació? Alimentar només a la meitat de la població afectada, però amb una major quantitat de menjar, o deixar que una part de les racions s’espatllin i distribuir menys quantitat entre molta més gent?
«Combinant la distribució de les diferents eleccions amb imatges de ressonància magnètica funcional (IRMf) -s’aferma a l’estudi- hem aconseguit investigar el problema central de la justícia distributiva: l’equilibri entre l’equitat i l’eficiència». Els científics, encapçalats per Ming Hsu, de l’Institut Beckman de Ciències Avançades de la Universitat d’Illinois, han trobat que una regió cerebral molt concreta,  anmenada el putamen, ja coneguda per participar en el processament dels senyals de recompensa, participa en les decisions que afavoreixen l’eficàcia. Així mateix, una regió diferent, anomenada insula, que connecta amb els sistemes de processament de les emocions, participa activament en  aquelles decisions que afavoreixen l’equitat. Mentre que una tercera regió, la cabal-septal, està implicada en els dos tipus de decisions.
Els investigadors van escanejar els cervells de persones a les quals s’havia col·locat enfront de complexes decisions sobre com repartir donatius entre nens d’un orfenat d’Uganda. «La moralitat -afirma Hsu- és una qüestió de gran interès. Què és el que ens fa morals i com desenvolupem això en situacions difícils». L’investigador assegura que per als subjectes sobre els quals es va realitzar l’estudi no va ser una experiència agradable: «Un bon nombre d’ells assegurava que mai voldrien tornar a participar en una cosa així».
Equitat i eficàcia
Els subjectes van ser posats davant d’ una situació hipotètica en la que cada nen començava amb l’equivalent en diners a 24 racions de menjar. Un número indeterminat d’aquestes racions, no obstant això, serien tretes a cada nen segons quin fora la reacció de cada subjecte davant els dilemes que se’ls plantejaven. En cada decisió es contraposaven l’eficàcia i l’equitat.
Els participants podien elegir entre donar 15 racions a un únic nen o 13 racions a un nen i cinc a un altre. En la primera opció, més «eficient» el número total de racions perdudes seria menor, però un dels nens es quedaria sense res. En la segona, més nens tindrien accés a les racions, però es perdria menjar. Equitat a costa d’eficiència.
Els subjectes veien davant sí una animació d’ordinador en la que una bola es movia de dreta a esquerra fins a una palanca que la dirigia a una de les dues opcions. Movent la palanca, es decidia a qui calia donar l’aliment.

Premsa 9.5.08

LA BIOÈTICA. La Bioètica és l’estudi dels problemes ètics que sorgeixen en l’aplicació de la ciència i la tècnica als àmbits de la salut, la procreació, l’alimentació,… La sensibilitat creixent envers la Bioètica no s’ha de deslligar de la sensibilitat creixent envers l’ecologia. La Bioètica i l’Ecoètica, que estudia els problemes ètics derivats de l’ús i abús dels recursos naturals del planeta reclamant el dret a un medi ambient sa, no són sinó l’aplicació de l’ètica a un sol àmbit: el de la vida amenaçada.  . Temes de BioèticaEnunciem alguns dels temes que constitueixen la Bioètica i sobre els quals es formulen nous interrogants:a.      Eugenèsia. Una nova eugenèsia o millorament genètic d’embrions que es fa possible mitjançant l’enginyeria genètica.  b.     Clonació o reproducció asexual d’un ésser genèticament igual a un original; l’ovella Dolly és una mostra de les múltiples possibilitats.  c.     Projecte sobre el Genoma Humà. Un projecte que, un cop acabat el 2003, suposarà la identificació i localització dels prop de 100.000 gens humans.  d.     Empremtes genètiques. El reconeixement, identificació o anàlisi de gens (portadors, per exemple, de malalties o de capacitats) requerit per entitats asseguradores, per oficines de selecció de personal, etc.  e.      Aliments transgènics o organismes manipulats genèticament, incrementant la llista de plaguicides i substàncies químiques no suficientment controlades.  f.       Noves tecnologies reproductives. La inseminació artificial i la fecundació in vitro, unes tecnologies espectaculars per fer front a problemes d’infertilitat, que possibiliten la implantació d’embrions en «mares de lloguer» per la seva gestació.  g.     Trasplantaments d’òrgans. Requisits que han de complir els bancs de sang, de teixits o d’òrgans; quina és la prioritat a l’hora d’atendre les necessitats?   h.     Fronteres jurídiques. Des dels límits a la recerca mèdica fins a la defensa dels drets personals com ara el manteniment de l’anonimat dels historials clínics  i.        Avortament o interrupció de l’embaràs durant els primers mesos. En quina mesura un fetus és persona?   j.     Eutanàsia o «bona mort» d’una persona causada per una altra, quan la qualitat de vida està sota mínims. Com ha de ser un consentiment informat?   k.   l.        Assignació de recursos i identificació de prioritats. Els recursos disponibles són escassos i la demanda de serveis mèdics és gran; s’imposa la necessitat de prioritzar. Qui té preferència?

…………………………..  El treball que cal fer i com s’ ha de fer -Cada grup ha de preparar una explicació del tema que li hagi tocat.  -S’ ha de preparar una explicació davant els altres companys. -Per exemple s’ ha d’ explicar què és la clonació i quins problemes de caràcter moral pot plantejar. -Cal fer una presentació en PwP amb un mínim de 5 imatges i un màxim de 10. 

-L’ explicació ha de durar uns 10 minuts.

ONU: “La producció de biocarburants és un crim contra la humanitat

El risc d’una fam de conseqüències planetàries provocada per la forta carestia dels aliments ha portat a les principals institucions supranacionals a prendre cartes en l’assumpte.

Si l’FMI o el BM han advertit durant aquest cap de setmana dels problemes per a l’estabilitat política dels països pobres davant la carència de productes bàsics com l’arròs o el blat, el portaveu especial de Nacions Unides per al Dret a l’Alimentació, Jean Ziegler, ha anat més enllà a l’afirmar que la producció massiva de biocombustibles és un “delicte contra la humanitat”.

Per això, Ziegler ha exigit al Fons Monetari Internacional que canviï la seva política de subvencions agrícoles al mateix temps que ha acusat a la Unió Europea d’estar “arruïnant” l’agricultura a Àfrica al finançar l’exportació dels excedents europeus a aquest continent.

A més, Ziegler ha assegurat que darrere de l’encariment dels aliments també s’amaga un procés d’especulació en els mercats de futurs agrícoles, fenomen que segons el responsable de Nacions Unides s’ha vist potenciat per la recent injecció de capitals dels principals bancs centrals.

Per la seva banda, des del comitè de primavera de l’FMI i el Banc Mundial BM realitzat el cap de setmana passat, els ministres d’Economia i Finances dels principals països desenvolupats han fet una crida a tot el planeta per prendre mesures urgents que continguin la pujada dels aliments, alarmant del malestar general que s’ha creat davant l’envergadura del problema, segons un comunicat del BM en el que no obstant això no es fa cap menció als biocombustibles.

En la roda de premsa de tancament de les reunions, el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, ha alertat que l’escalada dels preus, segons el Fons Monetari Internacional (FMI)- “podria agreujar la pobresa de 100 milions de persones”.

Al seu costat, el director gerent del Fons, Dominique Strauss-Kahn, ha assegurat que “el que està en joc és l’estabilitat política de molts països”, tal com ha quedat patent aquest cap de setmana a Haití amb la caiguda de l’actual Govern després d’una moció de censura per l’encariment dels principals aliments.

D’acord amb les dades que manegen les dues institucions, durant els últims dos mesos el preu de l’arròs ha assolit quotes inigualables, pujant en alguns casos fins a un 75%, mentre el preu del blat ha fet el propi fins a en un 120% respecte a l’any anterior. A més, el Banc Mundial estima que en els últims tres anys els preus dels aliments en general han augmentat un 83%.

(PD 14.4.08)

–Seleccioneu tot el document i elaboreu un document Word.

1.Busqueu informació sobre els biocombustibles: definició, història, utilitat, benefici, perjudici.

2.Al mateix temps que aneu construint el document aneu posant imatges: mapes, els productes principals, dels països.

3.De quin problema es parla en el text?

4.Escriu els noms dels organismes internacionals que són citat a l’ article. Escriu el seu significat.

5.Què vol dir “delicte contra la humanitat”?

6.Per què es fa una acusació contra la Unió Europea?

7.Quins són els productes més afectats?

8.Busqueu opinions a favor i opinions en contra dels biocombustibles.

9. Escriviu la vostra opinió personal.

10.  Busqueu imatges facin una denúncia del problema o que el reflecteixin. Feu una petita explicació al costat.