Sep 29 2008
Dimarts 30 El dret de tots a tenir una vida digna
Sep 16 2008
QUÈ ÉS LA ÈTICA?
Avui comencem una nova matèria que anomenem Educació eticocívica. Per saber de què parlarem al llarg del curs començarem a fer el següent: Heu de construir un treball en power point responent a:
1) Què és la ètica?
2)De què ens parla la ètica? Digueu els temes concrets de què ens parla.
3)Busca alguna informació sobre alguna persona que sigui coneguda per les seves aportacions a la ètica. Per exemple: Fernando Savater, Peter Singer, Epicur, Aristòtil…
4)Acompanyeu amb imatges tots els apartats.
5)En conclusió : la idea que jo m’ he fet de la ètica és la següent…….
Jun 03 2008
Dimecres 4 OPCIÓ A / LA TEORÍA DE LAWRENCE KOHLBERG
Avui ens informarem sobre la teoria de Lawrence Kohlberg
Cal que aneu a la pàgina
May 09 2008
La base biològica de la moral
Dues zones cerebrals per resoldre dilemes ètics
MADRID. El sentiment d’estar fent (o no) el correcte quan es pren una decisió que implica un dilema ètic és una cosa que afecta no només als individus, sinó a les societats al complet. Per exemple, en la manera de distribuir recursos entre els qui els necessiten.
Ara, un grup d’investigadors de la Universitat d’Illinois i de l’Institut Tecnològic de Califòrnia ha aconseguit identificar quins són exactament les parts del cervell que es posen en funcionament quan les persones s’enfronten a aquesta mena de dilemes.
Imaginem, diuen els investigadors en un estudi que avui publica Science, que conduïm un camió amb cent quilos d’aliments a una regió castigada per la fam. El temps que es tardaria a portar una ració de menjar a cadascun dels afectats suposaria que una part del total (20 kg) es fes fora a perdre. Però si es distribuïssin els aliments només entre la meitat de la població, a penes es perdrien 5 kg. dels cent. Què fer davant aquesta situació? Alimentar només a la meitat de la població afectada, però amb una major quantitat de menjar, o deixar que una part de les racions s’espatllin i distribuir menys quantitat entre molta més gent?
«Combinant la distribució de les diferents eleccions amb imatges de ressonància magnètica funcional (IRMf) -s’aferma a l’estudi- hem aconseguit investigar el problema central de la justícia distributiva: l’equilibri entre l’equitat i l’eficiència». Els científics, encapçalats per Ming Hsu, de l’Institut Beckman de Ciències Avançades de la Universitat d’Illinois, han trobat que una regió cerebral molt concreta, anmenada el putamen, ja coneguda per participar en el processament dels senyals de recompensa, participa en les decisions que afavoreixen l’eficàcia. Així mateix, una regió diferent, anomenada insula, que connecta amb els sistemes de processament de les emocions, participa activament en aquelles decisions que afavoreixen l’equitat. Mentre que una tercera regió, la cabal-septal, està implicada en els dos tipus de decisions.
Els investigadors van escanejar els cervells de persones a les quals s’havia col·locat enfront de complexes decisions sobre com repartir donatius entre nens d’un orfenat d’Uganda. «La moralitat -afirma Hsu- és una qüestió de gran interès. Què és el que ens fa morals i com desenvolupem això en situacions difícils». L’investigador assegura que per als subjectes sobre els quals es va realitzar l’estudi no va ser una experiència agradable: «Un bon nombre d’ells assegurava que mai voldrien tornar a participar en una cosa així».
Equitat i eficàcia
Els subjectes van ser posats davant d’ una situació hipotètica en la que cada nen començava amb l’equivalent en diners a 24 racions de menjar. Un número indeterminat d’aquestes racions, no obstant això, serien tretes a cada nen segons quin fora la reacció de cada subjecte davant els dilemes que se’ls plantejaven. En cada decisió es contraposaven l’eficàcia i l’equitat.
Els participants podien elegir entre donar 15 racions a un únic nen o 13 racions a un nen i cinc a un altre. En la primera opció, més «eficient» el número total de racions perdudes seria menor, però un dels nens es quedaria sense res. En la segona, més nens tindrien accés a les racions, però es perdria menjar. Equitat a costa d’eficiència.
Els subjectes veien davant sí una animació d’ordinador en la que una bola es movia de dreta a esquerra fins a una palanca que la dirigia a una de les dues opcions. Movent la palanca, es decidia a qui calia donar l’aliment.
Premsa 9.5.08
May 06 2008
Dimecres 7 LA BIOÈTICA
LA BIOÈTICA. La Bioètica és l’estudi dels problemes ètics que sorgeixen en l’aplicació de la ciència i la tècnica als àmbits de la salut, la procreació, l’alimentació,… La sensibilitat creixent envers la Bioètica no s’ha de deslligar de la sensibilitat creixent envers l’ecologia. La Bioètica i l’Ecoètica, que estudia els problemes ètics derivats de l’ús i abús dels recursos naturals del planeta reclamant el dret a un medi ambient sa, no són sinó l’aplicació de l’ètica a un sol àmbit: el de la vida amenaçada. . Temes de BioèticaEnunciem alguns dels temes que constitueixen la Bioètica i sobre els quals es formulen nous interrogants:a. Eugenèsia. Una nova eugenèsia o millorament genètic d’embrions que es fa possible mitjançant l’enginyeria genètica. b. Clonació o reproducció asexual d’un ésser genèticament igual a un original; l’ovella Dolly és una mostra de les múltiples possibilitats. c. Projecte sobre el Genoma Humà. Un projecte que, un cop acabat el 2003, suposarà la identificació i localització dels prop de 100.000 gens humans. d. Empremtes genètiques. El reconeixement, identificació o anàlisi de gens (portadors, per exemple, de malalties o de capacitats) requerit per entitats asseguradores, per oficines de selecció de personal, etc. e. Aliments transgènics o organismes manipulats genèticament, incrementant la llista de plaguicides i substàncies químiques no suficientment controlades. f. Noves tecnologies reproductives. La inseminació artificial i la fecundació in vitro, unes tecnologies espectaculars per fer front a problemes d’infertilitat, que possibiliten la implantació d’embrions en «mares de lloguer» per la seva gestació. g. Trasplantaments d’òrgans. Requisits que han de complir els bancs de sang, de teixits o d’òrgans; quina és la prioritat a l’hora d’atendre les necessitats? h. Fronteres jurídiques. Des dels límits a la recerca mèdica fins a la defensa dels drets personals com ara el manteniment de l’anonimat dels historials clínics i. Avortament o interrupció de l’embaràs durant els primers mesos. En quina mesura un fetus és persona? j. Eutanàsia o «bona mort» d’una persona causada per una altra, quan la qualitat de vida està sota mínims. Com ha de ser un consentiment informat? k. l. Assignació de recursos i identificació de prioritats. Els recursos disponibles són escassos i la demanda de serveis mèdics és gran; s’imposa la necessitat de prioritzar. Qui té preferència?
………………………….. El treball que cal fer i com s’ ha de fer -Cada grup ha de preparar una explicació del tema que li hagi tocat. -S’ ha de preparar una explicació davant els altres companys. -Per exemple s’ ha d’ explicar què és la clonació i quins problemes de caràcter moral pot plantejar. -Cal fer una presentació en PwP amb un mínim de 5 imatges i un màxim de 10.
-L’ explicació ha de durar uns 10 minuts.
Mar 11 2008
QUÈ ÉS LA ÈTICA?
QUÈ ÉS LA ÈTICA?
Feu un treball en Word responent als següents enunciats i posant imatges que complementin les explicacions. Condició a respectar: el llenguatge ha de ser personal i comprensible.
1.Qué és la ètica?
2.Temes dels que tracta la Ètica.
3. Els temes més importants per a la ètica avui.
4. Persones que han destacat en l’ investigació ètica. Descripció d’ un d’ aquests noms. Mireu que sigui el més actual possible.
Feb 28 2008
Nens espanyols en el límit de la pobresa
Un de cada quatre nens espanyols viu en el límit de la pobresa
26.02.08
El 24% dels nens i adolescents espanyols (fins als 17 anys) viu en el límit de la pobresa, un dels percentatges més alts de la Unió Europea (la mitjana de la qual és el 19%), segons l’informe anual sobre protecció social fet públic avui per la Comissió. Si es té en compte al conjunt de la població, el risc de pobresa afecta a Espanya al 20% dels ciutadans.
L’estudi posa en relleu a més que Espanya es troba entre els Estats membres on les ajudes públiques tenen un menor impacte en la reducció de la pobresa. En el conjunt de la UE, un total de 78 milions de ciutadans estan exposats a un risc de pobresa (el 16%). D’ells, 19 milions (19%) són nens.
En la majoria de països de la UE, els nens corren més risc de caure en una situació en la qual no tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques que la resta de la població. Les úniques excepcions són Dinamarca i Finlàndia (només 10% de pobresa entre nens), Eslovènia (12%), Xipre (11%), Alemanya (12%) i Bèlgica (15%).
Les causes
L’informe detecta tres causes principals que expliquen la pobresa infantil a la UE: la falta de treball dels pares, els salaris insuficients i una ajuda insuficient per a les famílies.
En el cas d’Espanya, l’alt nivell de pobresa és el resultat sobretot de l’elevat nombre de nens que viuen en famílies on només un dels dos progenitors treballa. També influeix que l’impacte de les transferències públiques (com ajudes a la família o prestacions per desocupació) en la reducció de la pobresa es trobi entre els més baixos de la UE (14% enfront del 42% de mitjana comunitària).
Quatre categories Atenent a aquests criteris, la Comissió classifica als Estats membres en quatre categories. Espanya està en el furgó de cua juntament amb la resta de països que registren alts nivells de pobresa infantil (Grècia, Itàlia, Lituània, Letònia, Luxemburg, Polònia i Portugal).
Aquests Estats membres es caracteritzen per l’alt risc de pobresa entre els treballadors i per una escassa incidència de les ajudes socials. L’Executiu comunitari els recomana que adoptin estratègies globals per millorar els ingressos de les famílies i facilitar l’accés a llocs de treball de qualitat, sobretot per als progenitors que aporten el segon salari.
Premsa 27.2.08
1) Feu una breu descripció del contingut de l’ article.
2) Quines són les causes del problema de la pobresa entre els nens?
3) Busqueu dades que ens ajudin a comparar el percentatge d’ Espanya amb el d’ Alemanya, per exemple.
4) Itàlia i Luxemburg al furgó de cua!! És vertadera aquesta informació? Assegureu-vos! Busqueu informació.
5) Busqueu informació de la premsa recent que parli del tema.
6) Entreu en les pàgines de la Unió Europea per buscar més informació.
Feb 21 2008
Lluita per la democràcia
LA LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA.
1.2 Un experiment que durà poc
La democràcia va ser un invent grec; el camí vers ella fou ple d’obstacles i bàsicament consistí en un procés d’arrencar privilegis a l’aristocràcia. Primer, s’escriuen i publiquen les lleis; un cop establerta la voluntat dels més forts, s’inicia el lent i violent procés de fer-ne qüestió, debat i millora.
Així, el -624 es publiquen les lleis de Dracó, lleis molt dures que permetien, per exemple, exigir l’esclavitud a qui no pagava un deute. Posteriorment, es redueix el poder de l’aristocràcia amb la constitució de Soló. És amb les reformes de Clístenes, el -510 i després de conflictius anys de tirania, quan s’introdueix el concepte clau de la democràcia, el concepte d’isonomia o llei igual, és a dir, que les mateixes lleis regeixin per a tots, pobres o rics, de llinatge humil o de llinatge noble. I, finalment, amb Pericles la democràcia esdevé efecte i directa, arrencant a l’aristocràcia els seus darrers privilegis. A partir d’ara, tots els ciutadans tindran els mateixos drets; uns càrrecs públics seran ocupats pels més votats i altres seran assignats per sorteig.
Però la democràcia no s’establí per tot el món grec o hel·lènic. Aquest, estava constituït per centenars de polis o ciutats independents; unes, certament, van seguir el model democràtic d’Atenes, però en altres polis es mantingué el règim aristocràtic seguint el model de la militarista Esparta.
La democràcia grega fou una conquesta innovadora. És llei de la natura que s’imposin els més forts, els més espavilats, els més rics,… no tots els ciutadans. Era una democràcia directa en la qual tothom intervenia en la presa de decisions, no representativa com la nostra. A més d’isonomia, la mateixa llei per a tots, hi havia isegoria (iso + àgora), és a dir, igualtat en el dret a parlar en l’espai públic o àgora; també isoteleia, igualtat a l’hora de pagar impostos; i també isocratia, igualtat en l’accés a càrrecs públics.
Els atenesos opten per l’ igualtat, ara bé, es tractava d’una igualtat només entre els que eren ciutadans de la polis. Aquests sí que comptaven i tenien drets; però dins d’aquesta categoria no hi figuraven les dones, ni els estrangers, ni els esclaus; tots aquests estaven mancats dels drets que compartien els ciutadans.
Malgrat ser una democràcia incompleta, suposà una millora en la gestió de les relacions humanes; una millora que durarà poc. Amb l’Hel·lenisme (finals del segle IV abans de Crist), l’organització democràtica de la vida social serà arraconada de la història durant segles i segles: era un experiment incomplet però encara massa revolucionàri. La reimplantació contemporània de la democràcia ha passat per nous obstacles i noves lluites tornant a arrencar privilegis als forts. En la història de la humanitat, al llarg de mil·lenis i segles, ha dominat la desigualtat i l’absència de drets per la majoria; les democràcies han estat una excepció.
1) Què vol dir aristocràcia? 2) Escriu el noms dels 3 dirigents que fan possible l’aparició de la democràcia. 3) Quin és el concepte essencial de la democràcia? Què vol dir? 4) Quina és la persona que fa de la democràcia un realitat? Per què? 5) Quina va ser la diferència entre Atenes i Esparta? 6) Què vol dir que la democràcia a Atenes era directa? 7) Els ciutadans tenien drets, però qui no era considerat ciutadà? 8) Quant va durar l’ experiència democrática a Atenes? 9) Busca tres imatges: Atenes, Pericles i Esparta. Descriu la imatge. 10) Fes-ho tu: Pèricles, elogi de la democràcia Escribiu les quatre frases correctes amb la puntuació obtenguda. 11)Fes-ho tu: Dos models: Atenes i Esparta. Escribiu les respostes correctes. 12)Fes-ho tu:Ciutadans d’Atenes i d’avui. Escriu les respostes correctes. 13) Poseu totes les respostes a “Comentaris”
Feb 06 2008
Un món sense drets?
Aquiles i Héctor.
Cal entrar en aquesta pàgina.
http://www.xtec.es/~lvallmaj/edupolis/1sensdre.htm
Treballarem l’ apartat 1.1 La llei del més fort
Feu tot el treball en un document word. Quan acabeu el guardeu en el vostre pen drive i el poseu amb el vostre nom a dalt a la secció Comentaris.
1. Llegiu aquest apartat (Des del principi fins on diu homo homini lupus) i feu un resum del que diu. No és vàlid seleccionar i copiar. Cal escriure amb paraules pròpies.
2. Per què parla el text de la Il.líada?
3. Seleccioneu una imatge que il.lustri el que explica el text i justifiqueu a sota per què la poseu.
4. Què és el Codi d’ Hammurabi? Per que el text parla d’ aquest codi?
5. Busque informació sobre Hammurabi i resumiu-la breument. Poseu una imatge.
6. Entreu a l’ espai Gilgamesh, l’ heroi que reflexiona: Quins són els reptes de Gilgamesh?
7. De què està orgullòs finalment?
8. Feu el poema i escribiu sense ajudar-vos. Poseu la puntuació obtinguda.
9. Entreu a “Fes-ho tu: “Codi de Hammurabi: un primer pas”
10. Per què escriure les lleis va ser positiu?
11. Sobre què es legislava?
12. Feu l’ exercici
13. Escribiu les paraules correctes.
14. Fes-ho tu: Ilíada, ideal aristocràtic: entreu en aquest exercici.
15. Feu-lo.
16. Escribiu les paraules correctes.
