Dues zones cerebrals per resoldre dilemes ètics

MADRID. El sentiment d’estar fent (o no) el correcte quan es pren una decisió que implica un dilema ètic és una cosa que afecta no només als individus, sinó a les societats al complet. Per exemple, en la manera de distribuir recursos entre els qui els necessiten.
Ara, un grup d’investigadors de la Universitat d’Illinois i de l’Institut Tecnològic de Califòrnia ha aconseguit identificar quins són exactament les parts del cervell que es posen en funcionament quan les persones s’enfronten a aquesta mena de dilemes.
Imaginem, diuen els investigadors en un estudi que avui publica Science, que conduïm un camió amb cent quilos d’aliments a una regió castigada per la fam. El temps que es tardaria a portar una ració de menjar a cadascun dels afectats suposaria que una part del total (20 kg) es fes fora a perdre. Però si es distribuïssin els aliments només entre la meitat de la població, a penes es perdrien 5 kg. dels cent. Què fer davant aquesta situació? Alimentar només a la meitat de la població afectada, però amb una major quantitat de menjar, o deixar que una part de les racions s’espatllin i distribuir menys quantitat entre molta més gent?
«Combinant la distribució de les diferents eleccions amb imatges de ressonància magnètica funcional (IRMf) -s’aferma a l’estudi- hem aconseguit investigar el problema central de la justícia distributiva: l’equilibri entre l’equitat i l’eficiència». Els científics, encapçalats per Ming Hsu, de l’Institut Beckman de Ciències Avançades de la Universitat d’Illinois, han trobat que una regió cerebral molt concreta,  anmenada el putamen, ja coneguda per participar en el processament dels senyals de recompensa, participa en les decisions que afavoreixen l’eficàcia. Així mateix, una regió diferent, anomenada insula, que connecta amb els sistemes de processament de les emocions, participa activament en  aquelles decisions que afavoreixen l’equitat. Mentre que una tercera regió, la cabal-septal, està implicada en els dos tipus de decisions.
Els investigadors van escanejar els cervells de persones a les quals s’havia col·locat enfront de complexes decisions sobre com repartir donatius entre nens d’un orfenat d’Uganda. «La moralitat -afirma Hsu- és una qüestió de gran interès. Què és el que ens fa morals i com desenvolupem això en situacions difícils». L’investigador assegura que per als subjectes sobre els quals es va realitzar l’estudi no va ser una experiència agradable: «Un bon nombre d’ells assegurava que mai voldrien tornar a participar en una cosa així».
Equitat i eficàcia
Els subjectes van ser posats davant d’ una situació hipotètica en la que cada nen començava amb l’equivalent en diners a 24 racions de menjar. Un número indeterminat d’aquestes racions, no obstant això, serien tretes a cada nen segons quin fora la reacció de cada subjecte davant els dilemes que se’ls plantejaven. En cada decisió es contraposaven l’eficàcia i l’equitat.
Els participants podien elegir entre donar 15 racions a un únic nen o 13 racions a un nen i cinc a un altre. En la primera opció, més «eficient» el número total de racions perdudes seria menor, però un dels nens es quedaria sense res. En la segona, més nens tindrien accés a les racions, però es perdria menjar. Equitat a costa d’eficiència.
Els subjectes veien davant sí una animació d’ordinador en la que una bola es movia de dreta a esquerra fins a una palanca que la dirigia a una de les dues opcions. Movent la palanca, es decidia a qui calia donar l’aliment.

Premsa 9.5.08